Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
[Revolta Global] Diguem “no� al nou “estatut de la Moncloa�!
per declaració de Revolta Global	21 mai 2006
Després de l’enterrament del govern tripartit...
1- L’enterrament del govern tripartit tradueix, en l’àmbit de Catalunya, el canvi d’aliances que representa el Pacte entre Mas i Zapatero, mitjançant el qual es desnaturalitza el projecte de Nou Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. Aquest pacte dibuixa un escenari favorable a la participació de CiU en la presa de les grans decisions i en la governabilitat de l’estat, i dóna ales al seu objectiu de recuperar el control del govern de la Generalitat. 2- L’objectiu central del govern PSC-ICV-EUiA esdevé així l’aprovació d’un Estatut indigne i vergonyós, com a resultat de les imposicions de la majoria centralista en les cambres representatives de l’estat i dels límits que imposa la pròpia Constitució espanyola, negant el dret d’autodeterminació als pobles d’aquest estat; però també com a conseqüència de la covardia i manca d’honestedat de la representació parlamentària catalana, que ha traït el mandat del Parlament i no ha volgut escoltar el clam de la ciutadania de Catalunya que, en defensa de la dignitat i la sobirania del seu poble, es va manifestar el passat 18 de febrer pels carrers de Barcelona. 3- El nou govern, en no disposar d’una majoria al Parlament, roman presoner del suport de CiU, i no podrà ni tan sols dur a terme les tímides mesures socials que tenia en cartera. En aquestes circumstàncies, queda palesa la misèria moral i política dels qui participen en aquest executiu. Han traït el mandat de les seves bases i congressos que només els autoritzaven a participar en el govern tripartit per aplicar l’Acord del Tinell. El rebuig verbal manifestat per la coalició ICV-EUiA davant l’expulsió d’ERC representa un acte formal, i revela la seva hipocresia en la mesura que s’aferra a les seves poltrones en el nou gabinet sorgit de la crisi. Amb aquesta actitud insolidària, ICV-EUiA hipoteca la seva credibilitat quan diu que aspira a recompondre, més endavant, un autèntic govern “catalanista i d’esquerres�. 4- El balanç de l’acció del govern tripartit en el decurs d’aquests anys reflecteix els límits del seu programa, del seu projecte i de la seva composició. La seva acció política s’ha desenvolupat amb més pena que glòria. El gir social anunciat ha estat aplaçat una vegada i una altra. Sota aquest govern, han estat autoritzats els tancaments de Samsung, Panasonic, Autotex, Fisipe, Papelera, Iar Ibérica, del Grup Philips (Novalux, Lámparas Z i Miniwatt)..., s’ha fet xantatge als treballadors i treballadores per tal de fer-los acceptar les condicions de les multinacionals, com en el cas de Nissan, Printer o Unidad Hermética... i han estat aprovats expedients de regulació d’ocupació, com els que varen comportar els 660 acomiadaments de SEAT o els 222 de Gearbox. La precarietat laboral ha seguit augmentat. El procés de deteriorament i privatització dels serveis públics també ha seguit avançant, com en el cas de RENFE (amb el vot del Parlament). I, si hem de parlar del que fou presentat com a “tema estrella� d’aquest govern, cal dir que el projecte de Nou Estatut ha acabat amb una nova frustració. Vet aquí un breu balanç que confirma la nostra malfiança inicial davant la configuració del govern tripartit i la nostra oposició a la participació de les forces que es reclamen de l’esquerra transformadora. Tothom ho pot veure: aquesta participació governamental s’ha traduït en responsabilitat compartida pel que fa a mesures impopulars, en un paper actiu en la desmobilització social, en desarmament ideològic i, finalment, en subordinació al social-liberalisme i complicitat amb l’estat neocentralista. Aquesta esquerra conclou la seva trajectòria col·laborant amb un gabinet indigne. 5- La nostra crítica i la nostra oposició al govern tripartit no ens fan indiferents, però, a la manera com s’ha resolt la seva crisi. Car, mitjançant l’expulsió d’ERC, es pretén cohesionar el govern per imposar, des del control de les institucions i comptant amb els recursos de l’administració, el vot favorable al nou “Estatut de La Moncloa� i de la vergonya. Per tot plegat, rebutgem l’expulsió d’ERC i cridem la gent de l’esquerra anticapitalista, o que es reclama de l’esquerra transformadora, a exigir l’abandonament del nou govern per part dels consellers i altres càrrecs de confiança de la coalició ICV-EUiA. 6- La direcció d’ERC ha tingut una greu responsabilitat en la gestió del projecte de Nou Estatut i en el seu tràmit ulterior a les Corts espanyoles, així com, a les acaballes del procés, amb una confusa i vacil·lant posició propugnant el vot nul en el referèndum del 18 de juny. Sortosament, la sana reacció de les JERC i de la gran majoria de la base d’ERC, imposant democràticament la decisió de votar “No�, ha marcat un punt d’inflexió en la política catalana, millora les expectatives del vot “No� en aquesta propera consulta i, sens dubte, tindrà conseqüències pel que fa a la governabilitat de Catalunya l’endemà de les eleccions anticipades, previstes per a la tardor. Les amenaces de la direcció d’ERC en el sentit que podria adoptar una postura “d’equidistància� entre el nou govern i CiU, lluny d’afavorir el rellançament de la mobilització social i d’empènyer el conjunt de la situació cap a l’esquerra, li farien perdre la credibilitat que hagi pogut recobrar. 7- Ara, es tracta de derrotar el nou “Estatut de La Moncloa i de la vergonya�. En defensa de la sobirania i la dignitat de la ciutadania de Catalunya, cal impulsar una campanya activa i pedagògica pel “No�. La victòria del “No� obriria la porta a totes les esperances. El triomf del “Sí�, per contra, condemnaria Catalunya a romandre sota la tutela i el domini de l’estat centralista, i es veuria abocada a seguir patint polítiques neoliberals impulsades des del govern de Madrid i des de la mateixa Generalitat. 8- Més que mai, a Catalunya, la solució dels problemes bàsics de la vida, el treball, l’habitatge, la salut, l’educació, el transport, el benestar social, l’ecologia, els drets de les dones, del jovent i de la immigració, apareixen indestriablement units a la solució democràtica de la qüestió nacional, al respecte de la sobirania dels ciutadans i ciutadanes pel que fa al seu autogovern i el seu dret de decidir. Perquè aquests objectius esdevinguin realitat i pervinguem a bastir “una altra Catalunya possible�, una Catalunya socialista i autogestionària, és necessari impulsar una potent mobilització social anticapitalista i per l’alliberament nacional, i avançar en l’articulació d’un moviment polític que representi tals aspiracions i organitzi la lluita per assolir aquesta meta. Per un “No� sobiranista i d’esquerres a “l’Estatut de La Moncloa� el proper 18 de juny! Barcelona, 20 de maig de 2006.
Mira també: http://www.revoltaglobal.net
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more