[Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
[Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per Endavant	19 jun 2006
Posicionament d'Endavant sobre el resultat del referèndum del 18 de juny sobre l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya
Davant del resultat del referÃ¨ndum sobre l'Estatut d'Autonomia celebrat el 18 de juny al Principat de Catalunya, Endavant fem la segÃ¼ent valoraciÃ³: Un suport del 37% Malgrat que el 'sÃ' ha obtingut la majoria dels vots emesos, cal remarcar que nomÃ©s la meitat de les ciutadanes i ciutadans que tenien dret a vot ha acudit als colÂ·legis electorals. AixÃ² significa que nomÃ©s el 37% de l'electorat ha donat suport a l'Estatut. Ã�s remarcable aquesta dada, especialment en tractar-se d'un text legislatiu marc del qual en derivarÃ tota la polÃtica de la Generalitat els propers anys. Aquest alt percentatge mostra que el procÃ©s de reforma, que va agafar embranzida el passat mes de setembre, ha quedat forÃ§a desacreditat entre la poblaciÃ³ i que bona part de la ciutadania se n'ha sentit allunyada. Molts dels electors l'han interpretat com un text que la classe polÃtica ha fet per ella mateixa. Vot significatiu de rebuig Si bÃ© Ã©s cert que el vot positiu ha superat de llarg el negatiu, no es pot menystenir que el vots negatius i en blanc sumats arriben al 26%. TambÃ© Ã©s rellevant comparar el percentatge de vots que va obtenir l'Estatut d'Autonomia del 1979 i el que ha obtingut l'actual: davant de l'actual 73,9% de vots positius, el 1979 el vot afirmatiu va arribar al 88,1%; en el cas dels negatius, ara han estat el 20,7% i el 1979 van ser nomÃ©s el 7,8%. A mÃ©s, al referÃ¨ndum de 1979 va votar un 59,3% de l'electorat. Aquesta dada no la podran obviar els gestors de l'autonomia principatina de cara al futur, i mostra que el desitjat â��encaix amb Espanyaâ�? de la majoria de la classe polÃtica no l'han assolit amb aquesta reforma, i que el respecte al dret a l'autodeterminaciÃ³ del poble catalÃ Ã©s un tema que seguirÃ present sobre la taula de la polÃtica catalana. VictÃ²ria del vot de la por Veient la campanya que han fet la major part dels partits polÃtics que defensaven el text estatuari, hem d'interpretar que el resultat ha estat la victÃ²ria del vot de la por. I Ã©s que bona part del discurs del PSC, CiU i IC-V s'ha centrat en amenaÃ§ar que votar 'no' era actuar de la mateixa manera que el Partit Popular. El centre de l'argumentaciÃ³ d'aquests partits ha estat una defensa molt tÃ¨bia del text proposat i, per contra, un atac directe contra els que el posaven en dubte. TambÃ© Ã©s significatiu que a una setmana del referÃ¨ndum, dues terceres parts de l'electorat asseguraven que coneixien molt poc el text que es proposava a vot. DispersiÃ³ del vot autodeterminista L'alt percentatge de vots emesos en blanc, juntament amb el percentatge majoritari sobiranista dels vots negatius i el carÃ cter actiu d'una part de l'abstenciÃ³ reflecteixen que l'electorat autodeterminista s'ha dispersat entre les diverses opcions de rebuig al text estatutari. El temor de coincidir amb el PP a l'hora de votar, la poca claredat en la defensa del vot negatiu per part de sectors significatius d'ERC i la dificultat per arribar al conjunt de la poblaciÃ³ que han tingut les plataformes de rebuig a l'Estatut expliquen aquesta dispersiÃ³. Continuar treballant per la independÃ¨ncia i el socialisme MÃ©s enllÃ de la poca legitimitat a les urnes que ha obtingut el text estatutari, des d'Endavant hem criticat des del principi un procÃ©s que buscava, senzillament, una readaptaciÃ³ de les estructures estatals per tal de donar resposta a algunes demandes de la burgesia i per intentar minimitzar les aspiracions sobiranistes d'una majoria de catalanes i catalans. Vam rebutjar el text del 30 de setembre sortit del Parlament de Catalunya perquÃ¨ no reconeixia la territorialitat dels PaÃ¯sos Catalans ni posava les eines per tal de situar l'economia al servei de les classes treballadores ni per aturar la depredaciÃ³ del territori. En aquest mateix sentit, tambÃ© vam rebutjar l'Estatut aprovat al PaÃs ValenciÃ i la proposta que s'estÃ debatent per a les Illes Balears. Quan el text principatÃ va passar per Madrid, vam denunciar, a mÃ©s, les retallades que va patir i el trist paper de la majoria de la classe polÃtica del paÃs. Continuem pensant que el que necessiten els PaÃ¯sos Catalans no sÃ³n reformes estatuÃ ries, sinÃ³ l'exercici lliure del dret a l'autodeterminaciÃ³ i la construcciÃ³ d'una societat justa, solidÃ ria i sostenible. Malauradament, durant els propers mesos comprovarem que els textos estatuaris reformats no ens permeten vertebrar-nos com a naciÃ³ o participar en cap escenari internacional de manera sobirana, ni ens permeten aturar les deslocalitzacions d'empreses i la precaritzaciÃ³ del treball, i tambÃ© veurem com no disposem de les eines necessÃ ries per garantir l'Ãºs social del catalÃ o incorporar els nouvinguts a la societat catalana en igualtat de condicions. Per aixÃ², continuarem treballant per vertebrar i enfortir l'esquerra independentista catalana, garant de la construcciÃ³ d'un moviment autodeterminista que ens permeti desempallegar-nos dels estats espanyol i francÃ¨s i construir el socialisme. PaÃ¯sos Catalans, diumenge 18 de juny de 2006
Mira també: http://www.endavant.org
This work is in the public domain

Comentaris

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per ningú	19 jun 2006
A mi m'agradaria afegir que la majoria de NO's han vingut d'ERC. Per una vegada aquest partit ha demostrat un mínim de dignitat. El NO es va començar a alimentar desde de l'esquerra independentista i ha arribat fins a les bases i dirigents d'ERC. Així doncs, podem estar satisfets d'haver plantat cara àmpliament a una reforma estatutària del Principat i d'haver impulsat un NO que ha aplegat tendències independentistes diferents. Cada cop més gent vol el pa sencer, aquest és el nostre principal guany. Ara però, cal seguir lluitant i no esperar gaire d'erc, que ja sabem com són els polítics...

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per lamentable	19 jun 2006
no s'ho creu ningú. aquests d'endavant segueixen amb el cap als núvols (o sota terra). les campanyes pel no autodeterminista han fracassat totes. reflexioneu!

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per embolicat	19 jun 2006
Si tan sols un 36% de l'electorat ha donat suport a l'estatut, tan sols un 10% ha dit que no. No?

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per embolicat	19 jun 2006
Si tan sols un 36% de l'electorat ha donat suport a l'estatut, tan sols un 10% ha dit que no. No?

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per que trist	19 jun 2006
Més enllà de la demagògia computant les dades... Perquè no compareu els resultats del referèndum de l'Estatut amb el referèndum sobre la Constitució Europea? Cal que recordi que les forces polítiques que defensaven el Sí al 2005, sumen més vots que els que el defensen en aquest referèndum? Cal que recordi la campanya "neutralíssima" que va fer el govern espanyol? En definitiva, la campanya (totes) contra l'Estatut han fracassat. L'únic pel qual us heu de felicitar és perquè heu aconseguit debilitar a ERC. Sou una anècdota social.

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per va, calla	19 jun 2006
Anècdota social?? Tu ets un gilipolles majoritari!! I ni tansol majoritari, els abstencionistes guanyem la partida encara que la vostra puta democràcia en no ser democràtica permet que ni tansols amb el 50% dels votants les coses tirin endavant. El dia que hi hagi un referendum d'autodeterminació tindreu la poca vergonya de demanar els percentatges que no sou capaços d'acceptar ara. Si hem de parlar de majories precissament l'opció majoritària ha estat la de passar del referendum, i dins de les minories que han votat, aquí si que guanyey nois. Tot depen d'on possis la barrera xaturro.

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per X	19 jun 2006
Referèndum al Principat: anàlisi dels resultats Dilluns, 19 de juny de 2006 a les 19:22 Informa: Guillem Política El dia després del referèndum principatí pel nou estatut s'imposa, com sempre, l'anàlisi dels resultats i les conclusions que se'n deriven, que són moltes i molt diverses. D'entrada cal no caure en les trampes dels de sempre, els qui deslegitimen tot resultat que no confirmi o recolzi la seua opinió. El resultat del referèndum és legítim i la contundent victòria del Sí és incontestable, i així ho va saber interpretar bé Esquerra Republicana per boca del seu president Carod-Rovira ahir al vespre. És evident que el catalanisme més o menys sobiranista (o més o menys regionalista) s'ha decantat clarament pel Sí, de fet si mirem les zones que tradicionalment són més favorables a Esquerra és on precisament menys recolzament ha tingut el No. Em sembla molt encertat l'anàlisi que d'això en fa en Saül Gordillo quan diu que "L'espantall del PP ha mobilitzat el vot catalanista a favor del "sí", mentre que el missatge del "no" ha fracassat. Era massa complicat. En el terreny pantanós de l'espanyolització, la coincidència del "no" amb el PP suposa una complexitat afegida. El pragmatisme anava agafat de la mà del "sí", mentre el "no" requeria lectures massa complicades per a un electorat confós i esgotat." A més a més i continuant amb Esquerra cal ser crítics i afirmar que els republicans no van saber definir-se clarament des d'un principi. Hi ha un fet evident, i és que Esquerra i els seus votants i militants es morien de ganes de votar que Sí a un bon Estatut (el més semblant possible al que va sortir del Parlament del Principat). Potser per això el missatge republicà ha canviat tant (des del Sí cap al No, passant pel Nul) i ha acabat desconcertant molts votants tradicionalment republicans, molts dels quals segurament han optat per no votar o votar contra el PP. En certa manera la posició de Carod-Rovira en surt reforçada, després de ser dels pocs que a dins d'Esquerra defensava la no-coincidència de vot amb el PP, punt que s'ha revelat com a clau en la votació final. En aquest punt cal analitzar també la lamentable però efectiva campanya del PSC per a l'Estatut. Conscients que el text estatutari per sí sol no era per tirar coets, els partidaris del Sí, amb PSC al capdavant i CiU a la rereguarda, s'han dedicat a parlar el menys possible del propi text i a basar la campanya en aspectes diguem-ne "externs" al text estatutari. El PSC va insistir en que la coincidència de vot amb el PP et convertia en anticatalà com ells ('Si=Guanya Catalunya, NO=Guanya el PP') i CiU es va concentrar en destacar que el text era nou ('Què prefereixes, 1979 o futur?'), i també va voler deixar clar que votar 'No' era votar anticatalà. Que coincidir amb el PP en vot era terrible. Potser no ho era quan CiU i PSC van coincidir amb el PP a l'hora d'aprovar la Constitució Europea fa un any ? En tot cas la campanya del PSC ha calat en el gruix dels principatins que han votat. Una autèntica llàstima si tenim en compte la més que penosa campanya socialista, que ratllava l'insult a la inteligència, amb uns anuncis que recordaven els de "le cambio su Ariel por dos detergentes ... uy nooo !! Me quedo con mi Ariel !! " De la campanya de l'eco dels socialistes no cal parlar-ne gaire, doncs els seus anuncis ratllaven gairebé la mentida: "Reconeixement nacional de Catalunya, finançament, aeroports ...". Era el mateix anunci que haurien fet servir si l'Estatut no hagués estat retallat, cosa que aleshores tot això es podria dir, però una vegada retallat es podia dir que era millor (no molt, però sí millor), però el que no es pot fer és mentir i dir que l'Estatut de la Moncloa et reconeix com a nació. De tota manera cal felicitar als partidaris del Sí per l'aplastant victòria de la seva no-tàctica, en aquesta precampanya permanent dels partits polítics en què vivim instal.lats al Principat des de fa temps, on qualsevol cosa es decideix en funció dels interessos polítics i pensant en el proper canvi de poltrones. Els ecosocialistes ja estaven ahir mateix demanant una reedició del tripartit ... segurs com estan de que si els convergents pugen al poder se'ls han acabat les poltrones. CiU avui mateix demanava suport per arribar al poder més d'hora que aviat. ERC va fer tots els equilibris que va poder per no haver-lo de deixar, i els socialistes portaven anys buscant arribar a la Generalitat com per voler-lo deixar ara. Tots els partits han menystingut aquest procés per a intentar-ne extreure el màxim per als seus partits. Com sempre tot en clau electoral, com sempre, estem en precampanya contínua. La campanya del Sí com dèiem ha estat efectiva i ha convertit en trivial el referèndum. El poder mediàtic de la sociovergència és enorme, quan tens TOTES les televisions públiques del país a favor, les ràdios, els principals diaris del nostre país i del país veí afins a la sociovergència -El Periódico, La Vanguardia, El País, ComRàdio, La Malla-. Només a Internet la divergència d'opinions era màxima i fins i tot el No obtenia la victòria sovint en les enquestes digitals. Els principals portals en catala, com ara Vilaweb o e-notícies, o el propi Racó Català, el grup aquitània (osona.com, naciódigital ...) es van pronunciar clarament pel vot negatiu. Això no implica, com ja he dit abans, la deslegitimació de la victòria del Sí. És només una constatació de l'enorme poder que representen avui en dia els mitjans. Farien bé els partidaris del No sobiranista i catalanista, sobretot -però no només- Esquerra, de prendre'n nota. Fan falta nous mitjans que arribin a tothom. Arribats a aquest punt ens queda només l'anàlisi de la campanya que el PP va dur a terme. Conscients que no podien rectificar el seu vot: després de dos anys de boicots anticatalans i de firmes contra Catalunya ara no era plan de demanar el Sí, sobretot tenint en compte les declaracions dels mitjans neoespanyolistes espanyols avui, amb un Jiménez Losantos fora de Sí proclamant que Espanya "se resquebraja" i Rajoy exigint a Zapatero que pari el desmembrament d'Espanya. Aquests potser no s'han llegit l'Estatut tampoc ... Doncs bé, el finançament que aporta el nou text de la Moncloa és si fa no fa el que demanaven els populars Piqué i Vendrell fa mesos després d'haver-se llegit la proposta del Parlament. El reconeixement nacional català és nul, exactament igual que al del 1979, sempre i quan no consideris reconeixement nacional que et diguin que ets una nacionalitat (què és una nacionalitat?). El PP havia de votar No per dues raons ben clares: per coherència interna (tant de temps amb el No ...) i perquè en el fons els encantava aquest nou estatut i saben de sobres que la majoria de catalans no poden ni volen veure el PP ni en pintura, i que per tant votarien que Sí només perquè el PP demana el No (que de fet és exactament el que volien els populars). Entre tots hem atorgat al PP una capacitat d'influir decisivament en la política catalana que francament no té, un poder que no li correspon. Els hem otorgat la capacitat de condicionar el nostre vot en relació a la seua actitud, quan la seva representativitat electoral és francament marginal al Principat, i això tothom ho sap. L'obsessió per veure què farà el PP no ha deixat a molta gent analitzar en profunditat el text que s'estava votant, i des del Sí s'ha animat a la gent per a què precisament no fes aquest anàlisi: ja els anava bé que votessin Sí només perquè el PP votava que No. A Catalunya tothom sap que quan es plantegen dues opcions, o una o el PP, els catalans sempre prefereixen l'altra. En això s'ha basat la campanya del Sí. L'altra sortida del PP ha estat la indigne compareixença del senyor Piqué ahir just després de saber-se els resultats oficials. Josep Piqué va voler apropiar-se (ja ho havia fet abans al matí durant les votacions!) de l'abstenció. S'ha de ser molt miserable per atorgar-se els no-vots. Ideal per a una no-campanya. Dir que tots els que no han anat al col.legi defensen els teus ideals no és ser un il.lús, sinó un demagog dels que se'ls pot veure el llautó. Ningú, ni el PP ni cap partit, no pot atribuir-se l'abstenció. L'abstenció és un reflex de moltes coses, segurament d'un percentatge de gent a qui realment l'Estatut l'interessava ben poc, i segurament una majoria de gent fastiguejada per l'actitud dels polítics principatins, les contínues renúncies i sometiment al poder polític i mediàtic espanyol. Tampoc no és descartable que una gran part dels votants teòricament sobiranistes s'hagin acabat abstenint, fugint del No a qui la campanya havia atorgat signe anticatalà -juntament amb els Ciudadanos de España del Boadella i el màrtir oficial espanyol Espada-, i fugint de la indignitat de votar Sí a un Estatut retallat i humiliant. L'abstenció que hi va haver ahir és de per sí mateixa un escàndol, i és un clar reflex del decencís que aquesta classe política provoca en la ciutadania. No pot ser que el que ens han vengut com a "un gran Estatut bla bla bla" no aconsegueixi ni que la meitat dels principatins amb dret a vot vagin a les urnes. O no és tant bo com ens han dit, o alguna cosa falla, però el que és clar és que fa mala olor. A partir d'ara queda doncs un Estatutet molt similar al del 1979, que no resol els problemes pels que ens havien venut que els principatins necessitaven un nou Estatut: finançament, nació, aeroports, transports, drets històrics, representació internacional, competències exclusives, Agència Tributària catalana única, Tribunal de Justícia català sobirà ... I ens hem endut un Estatut 'cepillado', amb els socialistes espanyols fent broma directament dels catalans i del seu estatut que ja no era res de res. Com deia l'Ibarra, ell i la gent com ell l'han parat ("yo he parado el Estatut del Parlament"). A partir d'ara queda legitimat el finançament que ens ha asfixiat durant els últims 27 anys. Quan d'ací alguns mesos, o anys, els bascos rebin poder polític (el financer ja fa anys que el tenen) es veuen a venir algunes reaccions dels que ara s'embolcallen amb la senyera després del referèndum i vénen el text com a un èxit financer i polític, com un avanç en el reconeixement nacional del Principat i un stop al dèficit. I les reaccions serà dir "i què hi ha d'allò meu?" o "si els bascos ho ténen nosaltres també ho volem ...". I el poder espanyol, amb tota la lògica i la legitimitat que aquest Estatut els haurà donat, dirà que no, que els principatins hem volgut aquest Estatut que ens iguala amb Extremadura (però sense els diners que plouen del cel), i que 'haber elegido muerte'. I és que als bascos no els oferiran les engrunes, perquè a Espanya saben que els bascos no accepten qualsevol cosa. Els principatins, i els catalans en general, sí. Per això sempre ens prenen el pèl. Per això sempre diem que Sí a tot. Per això sempre acceptem les molles. Cal ser conseqüents. Jo ja ho sóc, dues pedres.

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per X	19 jun 2006
http://www.racocatala.cat/articles/11230

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per per "que trist"	19 jun 2006
Els traïdors tindreu el que us mereixeu.

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per connolly	19 jun 2006
molt bon comunicat i analisi el d'Endavant (molt malament el tipus de llenguatge -traidors!- i el teu rotllo "per 'que trist'")

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per per x, saul gordllo i altres	19 jun 2006
ja ho contestare mes endavant, pero toca bastant la pera la vostra argumentacio: CiU a la reraguarda?? de que aneu? Aquest es l'Estatut de la dreta catalana, de la burgesia, dels de Pedralbes, dels hotelers de la Costa Brava i dels cacics de tota la vida. Cacics a la nostrada moderna Catalunya (estricta)? Doncs si, corruptes i autoritaris fins a la medula, pitjor que els del PP perque aquests no s'hi veuen (o iguals com a minim), senyors feudals de passat franquista: aixo es CiU. I continuen imposant i dominant la Catalunya carlina (perdo si ofenc algu) moderada -sembla que es salva el Solsones. Perque ser d'esquerres (i fins i tot d'ERC, que no son angels de la meva devocio) en molts llocs del pais deu continuar sent una heroicitat. Tota aquesta purria reaccionaria embuida -els que saben llegir- de Torres i Bages -"catalunya sera cristiana o no sera", propietaris del cava -etiquetat en espanyol i situat a "España"- puigneros, unions democratacristianes i altres miseries ben propies i ben nostrades, amb un model historic de pais que res te a envejar a Don Pelayo y el Santiago cierra España o la mitologia teutonica dels reaccionaris alemanys. Aquest es el pais que vota CiU, el mateix que despres de votar-lo s'han de menjar les classes populars de les comarques on guanyen. A la "moderna" Catalunya? com pot ser?? I aquest es l'Estatut de Convergencia, que ho veieu?? Per cert i per d'altres grans nacionalistes (d'esquerres?) tipus Termes o Colomines (un "si patriotic" quin fastic d'hipocresia) No, no toquem a Convergencia, que de sota ma dona cales a l'Eliseu Climent, no, eh Partal? (ai la connexio sionista i el front patriotic reeditat) Vinga i vinga 30 anys mes de menjadora, aixo si plena de butifarra amb seques que queda mes patriotic i ens distingeix "dels de fora". Segurament se'ls acudira reeditar les mostres folkloriques del franquisme, que es alla on hi deura quedar un rastre ... nuestro... d'aqui 30 anys. Aixi reventin algun dia. Mori Cambo, mori Pujol, a la merda en Mas. Visca la terra lliure.

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per ella	20 jun 2006
Hola! Em sap greu dir-ho però estic totalment d'acord amb una frase que ha sortit, dient que aquest comunicat no toca de peus a terra... m'explico. allà a on el text (de l'estatut) ha tingut més suport relatiu ha estat en zones on el PP té un suport més significatiu i les forces indepes i d'esquerres menys. Per tant, podem dir que la major part del sobiranisme d'esquerres o ha votat si o s'ha abstingut. Per desgràcia això significa que ni ERC, ni en menor mesura l'EI ha pogut mobilitzar el seu teòric espai polític. Tampoc m'agrada l'argument que només el 37% l'ha aprovat, ja que llavors només un de cada 10 l'ha rebutjat. Finalment, dir que estic molt d'acord amb el tema del bloqueig d'informació, possible "gràcies" al repartiment de l'espai electoral dins els informatius, entrevistes... que anava en funció de la representació al parlament del principat. Però malgrat això el gran error de les campanyes del no (a una de les quals vaig participar activament) és no haver sapigut explicar el nostre pla B, el què passava en cas de rebuig de l'estatut, fet que alimentava la por al NO ja que la majoria de la gent volia avançar encara que fos poc, i el no l'entenien com quedar-nos amb l'estatut anterior. Salut i autocrítica!

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per resposta	20 jun 2006
Durant anys s'ha dit que la Constitucio a Euskadi no es va aprovar perque la suma de abstencions i nos era superior. Dir que nomes el 37% de les votants hi esta d'acord em sembla molt encertat. No se on veus que el vot SI ha estat a zones on el PP te mes suport. Jo el que veig es el contrari: Garrotxa, Manresa, Pla de l'Estany... vot nacionalista, vot convergent. Aixo es important. Perque ha de permetre a l'EI tenir molt clar de quin Principat estem parlant. I ha de influenciar a les lectures de classe que sobre l'alliberament nacional es fan. I que, salvant l'excepcio d'Endavant i algu mes, no es solen fer o no se les dona prou importancia. Qui s'ha mobilitzat a favor del SI es l'electorat convergent, no ho dubtem. I aixo despres de la vergonyosa ... no se com dir-li... trobada del desembre: pacte Mas-Zapatero. I malgrat la resposta popular del febrer. Un madur company basc em deia que com era possible que despres del febrer s'haguessin mantingut en els 13 de l'Estatut pactat. Resposta: la burgesia catalana ha fet sempre el que ha volgut amb l'anomenat rerapais. De fet si que els serveix l'equilibri "espantall de espanyolisme pepero versus regionalisme moderat". De totes maneres cal valorar la gent que ha seguit el vot NO del Diguem NO i la Plataforma (encara que nomes sigui un 5%) perque es un vot de resposta, gairebe antisistema. I valorar que, despres de molts anys de tants caps tant barrets, les diverses formacions de l'EI i l'esquerra anticapitalista han treballat conjuntament. Potser alguns ho trobaran molt poc. Pero es un capital politic que s'afeigeix a moltes altres lluites en la que totes plegades ens anem trobant (Constitucio Europea, drets dels immigrants...). Fins i tot una part de gent de plantejaments mes llibertaris i per tant mes reticents a participar en el joc electoral ha votat NO. I tot plegat cal valorar-ho. Perque a la llarga, temps el temps, les coses sempre acaben donant algun fruit, per mes que ara no es vegin ni les llavors (es pot dir d'una altra manera tambe :).

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per mes idees	20 jun 2006
encara que nomes estem parlant de la diferencia d'una mitjana del 17% de NO (en comarques interiors i mes pes convergent) a una mitjana del 21% (en comarques mes urbanes) hauria de servir per valorar si les lectures mes 'patriotiques' tenen mes o menys futur que les lectures mes clarament nacionalistes d'esquerres, d'implicacio en els moviments socials i populars, lluites obreres, etc. que si mes no permeten una convivencia amb gent de diverses procedencies, no independentistes, i que han revertit en la unitat d'accio del NO. En termes dels anys vuitanta: si s'apliquen linies de "front patriotic" guanya la burgesia regionalista. Si s'apliquen politiques del "PIC" guanya l'EI. Unitat popular: 1 Front patriotic: 0 (PD. No te res a veure pero diuen que s'apren mes en el que ara percebem gairebe com una derrota, que en una victoria. Hem de valorar quin pes real tenim l'EI i l'esquerra anticapitalista en la societat del Principat, tambe)

Re: [Endavant] Posicionament sobre el resultat del referèndum
per guillem	20 jun 2006
quina hòstia! El no ha quedat a menys de la meitat del que esperava; hem fet el ridícul i, a sobre, la derrota ens costarà de deglutir.... Ara toca la penitència: copets d’esquena paternalistes, aprofitats que et diuen jo ja ho veia a venir i fantasmes diversos. I a sobre hauré d’aguantar el somriure tipus rata de claveguera d’algun savi dels que diuen que un patriota és un idiota. Aquest cop amb certificat. La màfia sempre guanya. Sempre hi ha qui deu un favor al capo (o qui vol ser capo per comptes del capo i es porta molt disciplinadament). Ara a esperar que Al Capone (Montilla) i Lucky Luciano (Más) facin un pacte i es reparteixin les despulles del país. Ho sento. Hem intentat una Catalunya diferent i no ha sortit. Per nosaltres no ha quedat; però no s’ha pogut fer. Sempre guanyen la por i la gran política dels despatxos. Quan ho tornarem a intentar (tornarem, això és segur!) serà amb menys ingenuïtat, suposo. Havíem oblidat massa aviat que al davant teníem el partit dels assassins del GAL i el del 3%; i passar per alt això es paga car. No és poc. No és prou.