Envia per correu-e aquest* Article
|
Notícies :: especulació i okupació |
des d'amsterdam per la desmitificació
|
|
per els tres a amsterdam Correu-e: pitopito ARROBA colorito.com (no verificat!) |
24 mar 2005
|
|
DES D.doc (30 KiB) |
DES D’AMSTERDAM: PER LA DESMITIFICACIO…
Amsterdam 24.- Per la desmitificació… de la okupació. Cal venir a Amsterdam, per veure el que estan donant de si més de trenta anys d’historia en materia d’okupació. Cal veure la cara que fan quan els expliquem l’ultim desallotjament a Barcelona: “Casa Nostraâ€?, al carrer SicÃlia. a mitjans del mes de marc. Aquell veritable show policial, amb assalt inclos… i totalment innecessari. La policia no es va molestar ni a intentar negociar, malgrat la intervenció de la jutgessa degana i de la Junta de Govern del Col.legi d’Advocats de Barcelona.
Aqui les coses van diferent. La okupació no pot ser mai un delicte . Aqui la gent, quan okupa, avisa a la policia, li permet accedir a l’Ãnterior de la casa per veure com esta i sobretot, li demostra que fa més d’un any que esta abandonada, deshabitada. Aquest és l’únic requisit per a que la okupació sigui permesa. A partir d’aquà entra en funció la inalienable “pau domesticaâ€?, que seria l’equivalent nostre a la “inviolabilitat de domicilâ€?de que també gaudeixen les cases okupades, des d’un punt de vista de garanties constitucionals mÃnimes.
Tot aixó només es pot entendre dins d’un marc en el qual hi ha un reconeixement i un respecte mutu entre les autoritats i el moviment okupa, punt del qual ens trobem molt distants a l’estat espanyol, el qual no respecte res que sigui part del propi estat. Un moviment okupa , aquest dels holandesos, que també té com a objectiu propi procurar que el propietari faci un ús positiu i social de la seva propietat privada.
I des de Barcelona algú es podria preguntar a on acaba aquest reconeixement i respecte mutu i a on comensa el fer el joc al seu sistema. Pero cal tenir en compte que els paisos del nord d’Europa tenen una tradició “democrática�que al sud no tenim. I un recolzament una mica més ampli per part de l’opinió pública a la okupació, segurament donat pel fet que a Holanda la okupació no és un acte criminalitzat com a l’Estat Espanyol.
En aquests paisos baixos tampoc pateixen una feixistització galopant i continuada dels aparells repressius de l’estat, com la que patim nosaltres: poder judicial i policiac, amb la consequent impunitat i manca de respecte pels drets humans i per la legalitat vigent en general.
A Holanda les lleis es fan per ser respectades. Respectades inclús per l’estat, condició indispensable com a punt de partida d’iniciatives legals tramitades judicialment contra l’estat holandés, per part dels moviments socials, per aconseguir que es faci una interpretació de la legalitat adecuada a la realitat social del moment.
Aquests amics nostres han quedat entre sorpresos i indignats quan els expliquem les desmesurades fiances que es demanen en els tribunals de Barcelona, per permetre a les persones okupes defensar-se en determinats pleits civils, per exemple el cas de la Hamsa: “És a dir que la JustÃcia només és pels rics, vaja…! Aquà també, pero no ho escriuen, no ho demostren tan descaradament…!
Igualment, quan els hem dit que a Barcelona, es possible que un jutjat d’Instrucció tramiti una denuncia contra gent okupa, sensa informar-los de res i que doni ordre de desallotjament preventiu, sense previ avÃs, a traició…
En aquesta casa okupada, que naturalment está prop d’un canal. En aquesta “Venecia del Nord�, hi ha molt d’espai, pero la reunió es fa a fora, a l’aire lliure, els agrada l’aire lliure…malgrat el clima que tenen, o potser precisament a causa del clima que tenen… I és que realment som diferents i ens envolta una realitat diferent, les lluites no es poden exportar.
Mariona Soler
Eduardo Caliz
Francesc Arnau |
This work is in the public domain |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more