Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            
No hi ha accions per a avui

afegeix una acció
Cerca

Cerca Avançada

Antic web indymedia barcelona

(((i))) Radio (((i)))
Etiquetes
>>>@rtivisme
>>>altres temes
>>>antifeixisme
>>>corrupció
>>>criminalització
>>>dones
>>>ecologia
>>>ensenyament
>>>especulació
>>>fòrum 2004
>>>globalització
>>>guerra
>>>immigració
>>>indymedia
>>>laboral
>>>llatinoamèrica
>>>mitjans
>>>pobles
>>>sanitat
>>>sexualitats
>>>un altre mon ...
>>>xarxes
Informació

biblioteca d'info
ca - advertència
ca - contacteu amb imc-bcn
ca - criteris de moderació a indymedia barcelona
ca - qui som?

Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
James Nachtwey, el fotògraf
per Witness 11 jun 2004

Hola companyes i companys, He de publicar aquest anunci per informar de l´adreça del fotògraf James Nachtwey que es http://www.jamesnachtwey.com/ .












Mira també:
http://www.jamesnachtwey.com/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: James Nachtwey, el fotògraf
per Un@ 11 jun 2004
Hambre,muerte,kaos y detrucción unas buenas imagenes d capitalism-imperialism.
Aupa!!
metàfores o fè de realitat
per markbret 11 jun 2004
Totes les accions masives contenen la seva pulsió intrínseka de soletat.

James Nachtwey son dos ulls, que buscant els contrapesos desaparescuts, topa amb individuus que resten dempeus defensant alguna cosa, potser desgraciadament ..Un cop tot el demés s'ha convertit en cendres.

L' enquadrament de les imatges es converteix per nosaltres en la "finestra" per on captem i reunim les línies de fuga de la por, l'angoixa i la lluita a través de les metàfores "èpiques" dels personatges.

El gris de la dona agfanesa i del cementiri de tot un poble contrasta amb el color intens de l' escena on surten els dos joves palestins.

Els uneix la profunditat; l´horitzó llunyà on es suposa que estàn els soldats israelians amb ametralladores i l´horitzó, infinit, interior desde on parla una persona estimada.

Per últim, la foto del bomber. L'home és una formiga i busca refer el seu formiguer. L' aigua s' escolarà entre les runes i podrà fer que persones enterrades vives puguin aguantar uns dies més. Potser cent, doscentes, trescentes persones enterrades, demanen aigua a sota; pero ningú els sent.
Els aconteixements, quan son de certa magnitut i ens afecten en massa, és converteixen per nosaltres en realitats intractables per la raó, i passen a ser, ells mateixos, paradigme d´altres tragèdies.
L' ull del fotògraf ens intenta fer reflexionar sobre tot això. Ens posa dins i alhora a fora. Ens tensa l'esperit i la men i ens deixa impunes. Es la gràcia i la perversió del art al mateix temps.

Per això, per moltes imatges que busquem i mirem, sempre ens perseguiràn les ombres ...

Sine qua non.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more