Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Repressió als aeroports>> Parlar en català no és cap delicte!
per CEPC Correu-e: cepc ARROBA coordinadora.net (no verificat!)	11 jun 2004
Dijous 3 de juny, en Toni Mestre, militant de la CEPC, va ser retingut i amenaçat als aeroports del Prat de Llobregat i Ciutat de Mallorca pel simple fet de parlar en català. Adjuntem informació sobre el cas i comunicat de suport. Lluny de ser un cas aïllat, us demanem que si heu patit vexacions similars en aquest trajecte ens ho feu arribar tan aviat com us sigui possible
MALTRACTAMENTS DE LA GUÀRDIA CIVIL PER PARLAR EN CATALÀ A L´AEROPORT Aeroport de Barcelona, dijous 3-6-2004, 17.40 h. Un jove estudiant mallorquí de vint anys acaba de passar l'arc detector de metall. Quan arreplega les coses i enfila cap a la porta d'embarcament, un guàrdia civil el crida, li demana el document d'identitat i, a la vista de la gent, li fa buidar la motxilla i agafa un inhalador. Sempre tutejant-lo, demana què és i el jove respon «un medicament contra l'al·lèrgia». El guàrdia replica enfadat: ¡No te entiendo! ¡Por respeto a la autoridad, ¡háblame en español! ¿Qué es esto? El jove repeteix la resposta i el guàrdia es posa a mil: Pues ¡preparate!, agafa el jove i el fa entrar a un quartet: ¡a dentro! Amb la mà a la pistola comença a donar-li ordres: ¡Desatate los zapatos! ¡Quitate los calcetines. ¡Giralos al revés! ¡Vuelve a ponértelos! (el jove obeeix totes les instruccions sense replicar). Si uno es vasco o valenciano yo lo respeto, pero tenemos que entendernos todos y vosotros lo haceis por cojones. ¡Por cojones! ¡Márchate! Quan el jove arriba a la porta, diu «adéu!» i es produeix una nova encalentida. ¡Ven aquí! Así que con chulerías? ¡Carnet de identidad! El guàrdia obre la porta i demana reforços. Entren dos guàrdies més. El primer apunta les dades del jove: Serás denunciado por falta de consideración a la autoridad. El jove li demanà el seu número d'identificació i la resposta va ser: Como que no te entiendo, no te la daré. Quan el jove ja és a punt de perdre l'avió li diuen de males maneres que parteixi. Quan arriba a l'aeroport de Palma es troba amb sis guàrdies civils palplantats que l'esperen «en pantalla». Una guàrdia (única dona del grup) l'aborda i li requereix el Document d'Identitat per «comprovacions». Durant l'espera, el jove avisa sa mare amb el mòbil que ja ha arribat. Quan veuen que parla per telèfon (casualitat?) li tornen el carnet i li diuen que pot marxar. Bé, després d'aquesta GRAN OPERACIÓ (anti)TERRORISTA, s'escauen algunes qüestions. El jove és el meu fill Antoni, un jove d'aspecte molt més atractiu que sospitós. Bon estudiant, persona excel·lent, d'un tracte afable, de modals cívics educats (d'aquestes qualitats, lluny de l'estima de pare, en tenc constants referències externes), practicant de la veritat i abominador de la mentida. Un jove que ha rebut una formació orientada cap al respecte, l'estima i la defensa dels nostres valors i, molt especialment, de la llengua dels nostres padrins. És evident que, malgrat aquesta pornogràfica tortura psicològica practicada per la Guàrdia Civil, el meu fill gaudeix d'unes conviccions molt més profundes a favor de les llibertats i dels drets de les persones que els nou «herois» d'aquest episodi de «flechas y pelayos». Mon pare (ja ho vaig explicar en un llibre) em contava que, quan parlava amb el meu padrí per telèfon, moltes de vegades interrompien la cridada amb un «si eres español, habla español!». Ha canviat res pel que fa als drets lingüístics? A qui s'ha de denunciar aquest atropell? Al cos que (almenys segons Amnistia Internacional) practica la tortura? Al Defensor del (seu) Poble, un individu que ha mostrat el seu odi contra catalans i bascos? Potser vós, senyor Delegat del Govern espanyol, em demostrareu que el feixisme no pot tenir lloc en una societat democràtica? Que un Estat de Dret ha de foragitar-lo sense contemplacions? Depurareu responsabilitats? Rescabalareu l'honorabilitat al meu fill? Castigareu la vexació? Fareu que s'apliqui la llei antiterrorista a tots aquests guàrdies que n'han fet apologia i pràctica? Hem d'esperar, a més, rebre una denúncia per «falta de consideración a la autoridad»? No sé si vós, les entitats culturals del país, els partits polítics democràtics (vull encoratjar especialment el PP que s'hi apunti), el President de la Generalitat de Catalunya, el del Govern Balear, els nostres diputats en el Congrés espanyol, faran qualque cosa. Allò que sé molt bé és que, a més de la premsa lliure, qui farà qualque cosa molt important serà el meu fill! Perquè sé cert que no claudicarà dels ideals d'emancipar-se de l'amenaça i del terror si no és amb la mort. Així que ja saben com eradicar aquesta pesta «de los cojones». Només un avís: que em posin a mi el primer de la llista. No és una amenaça, simplement és una recomanació humanista! No esper resposta, senyor governador. Amb exigència democràtica, reclam fets i no paraules! Bartomeu Mestre i Sureda (autor, entre d'altres llibres, de La identitat reeixida)."Diari de Balears"(7/6/2004) 48 HORES DESPRÉS... A més de 48 hores d'una carta pública, el silenci del Delegat del Govern Espanyol a les Illes Balears el fa còmplice dels fets (tortures, amenaces i denúncia) que va patir el meu fill Antoni. Davant d'aquesta desídia, i atesa la circumstància que el meu fill ha de tornar viatjar avui mateix, vull deixar constància per fer servir davant dels organismes internacionals de defensa dels drets humans, que FAIG AUTOR DIRECTE DE QUALSEVOL INCIDENT QUE ES PUGUI PRODUIR al senyor RAMÓN SOCIAS PUIG, contra el qual adreçaré tots els meus esforços, amb quantes accions jurídiques i cíviques estiguin al meu abast, per depurar-ne les responsabilitats penals i polítiques. I per a coneixement general, emet aquest e-mail a les 8:34 h del matí de dia 9 de juny de 2004 PS.- Entre els més de 200 correus de solidaritat (sense comptar telefonades, escrits, missatges al mòbil i al telèfon de casa), hi ha una frase que, al meu entendre, defineix amb exactitud la situació: ESPANYA TORTURA I QUI POT NO HO ATURA! Els qui hem dedicat tota la nostra vida en defensa de les llibertats, no podem defallir davant d'aquesta democràcia condicional i vigilada que patim. Els hem d'aturar! ------------------------------------------------------- COMUNICAT DE LA CEPC Parlar en català no és cap delicte Des de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans ens volem solidaritzar amb el jove mallorquí Antoni Mestre, militant de la CEPC, pel fets succeïts dijous dia 3 de juny. El nostre company va ser agredit verbalment per la Guàrda Civil pel simple fet de parlar en català. A més a més, va ser amenaçat de denúncia per “falta de consideración a la autoridad�. Entenem aquests fets com un nou atac contra el jovent compromès. S’ha d’emmarcar aquesta agressió dins l’onada repressiva que pateixen actualment els moviments socials emergents als Països Catalans i ,concretament, el jovent independentista. A tall d’exemple cal destacar els casos del pacifista Joan Amer, l’activista antitransvassament Josep Sabaté, els ecologistes multats al ple de l’Ajuntament de Costitx o l’independentista Toti Juanola. Exigim que els responsables polítics prenguin les mesures necessàries per tal que aquests fets no tornin a succeir, ja que són inacceptables en una societat suposadament democràtica. Finalment, volem destacar l’actitud ferma del nostre company Antoni Mestre que ,malgrat les pressions de la Guàrdia Civil, no canvià de llengua. Des de la CEPC es vol fer un convit a tot el jovent dels Països Catalans per seguir lluitant per la nostra llengua i per la construcció nacional. PARLAR EN CATALÀ NO ÉS CAP DELICTE! Dimarts 8 de juny de 2004 Ciutat de Mallorca, Països Catalans
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more