Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Tres lluites paral·leles
per Ele	10 jun 2004
L’Esquerra Independentista ha de tenir clars els seus eixos de lluita: cap a la independència, el socialisme i l’alliberament de la dona. I cap d’aquests eixos és més important que un altre. Les tres lluites han de ser en paral·lel. O és que potser encara hi ha algú que pensa que quan siguem independents ja alliberarem les dones? Algú encara pensa que amb l’absència de la meitat de la població, les dones, aconseguirem la revolució?
Ningú qüestiona el tema de la independència, ni el del socialisme (llevat d’amb quin nom l’anomenem). La qüestió de la dona és això, una lluita que hem de mantenir les dones. Durant massa temps hem estat educades en el món de la invisibilitat. Se’ns obvia als llibres de text, als diaris; només sortim a les notícies fent el paper de víctima; apareixem a la televisió com a objecte sexual. Se’ns educa perquè tinguem cura de la família, una família patriarcal, amb relacions de poder i jerarquies, que sustenta el sistema capitalista que ens ofega; una família que se’ns diu que nosaltres hem de crear, mantenir, i perpertuar. Curiós. Evidentment, l’única cosa que diu la Constitució Europea (CE) sobre el tema de la dona és que s’han d’evitar les discriminacions per raó de gènere. Au, problema solucionat. Passem al tema de la privatització dels serveis socials, de la competitivitat en el mercat i a la militarització. El fet que la CE no parli dels problemes de les dones i ofereixi mesures per a solucionar-los ens deixa clar, una vegada més, que als Estats capitalistes ja els va bé aquesta situació, que la volen mantenir i, encara més, accentuar. Serem les dones les que patirem més la línia política i econòmica que tiraran endavant. Com s’ho faran per privatitzar els serveis socials? Potenciant la família. Com s’ho faran per reduir despeses a les empreses? Acomiadant les dones, que tenen cura dels membres de la família que es posen malalts, dels avis i les àvies i dels fills i les filles. O sia, de la passada, present i futura mà d’obra que necessita el capitalisme. I aquesta constitució, i les lleis que se’n derivin ens suposarà una càrrega durant molt de temps. I davant d’això què hem de fer les dones? Qui més qui menys, ja porta una lluita diària en el seu món de relacions, en l’àmbit laboral, etc. L’Esquerra Independentista ha fet un pas endavant amb les CUP, però ara n’ha de fer un altre: la presa de poder de les dones. L’empoderament de les dones. Les dones hem de ser presents amb veu tant en l’àmbit privat com en el públic. Quan parlem d’anàlisi de conjuntura, d’estratègia i de tàctica hi hem de ser presents. Quan parlem de l’organització del Moviment Català d’Alliberament Nacional hi hem de ser presents. Ens hem d’organitzar com a dones. I això no ha de fer por a ningú. Ningú hauria de tenir problemes per lluitar contra l’opressió, la discriminació i l’explotació de la dona. Podem i hem de debatre molt sobre com ho hem fer, però el que és obvi és que ens hem d’autoorganitzar. Avortament legal, gratuït i inserit en la xarxa sanitària pública. Llibertat de la dona a decidir sobre el seu cos i la reproducció, a decidir sobre el tipus de relacions sexo-afectives que volem mantenir. Llibertat sexual. Dret a treballar pel que som i no “per qui tenim al nostre càrrec�. Dret a la independència econòmica. Som el que som i no “en relació a�. Educació no sexista. I un llarguíssim etcètera que entre totes hem d’analitzar per a aconseguir la nostra fita: uns Països Catalans lliures, socialistes i no sexistes. Teresa Jordan i Rosa M. Maresma
Mira també: http://llibertat.com/cup/
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more