Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
D'un poble, d'un país...
per qualsevol	03 jun 2004
Per tots és ben conegut que els polítics al País Valencià, i parle dels polítics espanyols, viuen amb la idea al cap de triomfar algun dia i poder anar a la Primera Divisió, al Gobierno de la Nación. Els valencians som un poble desestruturat, dividit i a vegades enfrontat, però molt menys del que la gent es pensa. En el diàleg entre una persona de Vinaròs i una de Albaida o Alcoi sempre hi ha un acostament per damunt dels tòpics i de les imatges creades pels mitjans de comunicació. Este acostament només es produïx mogut per una raó, els dos indivius són valencians.
Mesclant estos dos ingredients ens ix un model de país difícil d'entendre, fins i tot per als propis ciutadans d'esta terra. Gran part de la població viu amb els ulls tapats a la seua pròpia realitat, defuig dels vells conflictes puix no tenen arguments, i damunt hi ha el conflicte nacional que suposa que si una persona és valenciana no pot encaixar de la mateixa manera el fet de ser espanyol. Des de la política dels partits espanyols sempre s'ha venut el ser valencià lligat a ser espanyol, deixant en un segon pla i en un nivell inferior la valencianitat de la nostra gent. La població no té, en la seua gran majoria, capacitat contraargumentativa perquè no li s'ha facilitat. En el nostre País no hi ha abundància de ferramentes per a ensenyar-nos a entendre on naix el ser valencià i com s'ha d'entendre, i per tant viure. És més, no hi ha canals de comunicació que ensenyen a la gent què és ser valencià. Però alguna cosa està canviant en este País de "blaveros, falleros i llauradors maparlats", està iniciant-se un moviment de retrobament de l'autoestima, estan nasquent projectes per a tornar a donar sentit a la nostra identitat. Hi ha una clau en tot açò i és que els valencians estem, d'una volta per totes, aprenent que no hi ha res a fer sinó ens coordinem, sinó sumem esforços i sinó anem tots a una. Hi ha associacions culturals que estan recuperant-se de la seua llarga son patida des de fa dècades i estan començant a ser una caçola bollint d'idees i projectes. Hi ha un munt de gent que té ganes de treballar i que a poc a poc mira al seu voltant i veu que no està sola com hem pogut creure durant molt de temps amb batalles estèrils i enfrontaments que ens separaven i reduien en compte d'ajuntar-nos. Hi han mitjans de comunicació amb projecció, que malgrat la seua tímida presència creixent dia rere dia van fent-se un poc més de tots. Açò que escric no és cap bogeria, simplement és una realitat, no un somni. No dic que tot siga perfecte, al revés, no dic que el camí siga fàcil, i tampoc atribuisc a esta generació cap invent, doncs açò que ara trobem és el resultat de moltes dècades de treball. Simplement ara entre tots, entre qui va treballar i qui treballa, estem ajuntant tota eixa feniada per construir un país cohesionat. No és un treball de pocs, sinó de molts, i el reconeixemnt que faig és per a tots ells. Tots aquells qui han dedicat el seu esforç per a fer del País Valencià un país cada dia més valencià, més nostre, i que contemplem amb ulls curiosos perquè malgrat tots els atacs sempre ha estat viu. Miquel València (L'Horta) Text copiat des de la web de racocatala.com
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more