Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: fòrum 2004
El gran circ de les cultures
per núria	06 mai 2004
Article de Manuel Delgado, professor d’Antropologia de la Universitat de Barcelona, sobre el Fòrum 2004. Publicat al País l’onze de Setembre del 2002. El gran circ de les cultures El IX Congrés d’Antropologia organitzat per l’Institut Català d’Antropologia acaba de reunir a Barcelona a més de 600 estudiosos de les cultures de tot l’Estat i de 20 països més, que han adoptat com a tema central les relacions entre cultura i política i els usos polítics de la diversitat cultural. Com a conclusió, els congressistes varen aprovar una declaració pública en la qual es denuncia la manera com un cert discurs a propòsit de la diferència entre cultures està servint-aquí i en altres llocs-per justificar ideològicament polítiques migratòries basades en l’explotació, la brutalitat i la injustícia. El racisme, en efecte, és en l’actualitat davant de tot cultural, i on abans es parlava de “races inferiors� avui es parla de “cultures incompatibles amb els nostres valors�. En aquest context- polítiques de i per l’abús i la negació de drets humans, ocupacions discriminatòries de la noció de cultura- no podia deixar d’alarmar-nos- i així es recollia en el document- que Barcelona es prepari com a escenari d’un macroesdeveniment titulat precisament Fòrum Universal de les Cultures. Els postulats podran ser ben intencionats, però tot suggereix que l’esdeveniment serà una apoteosi de “les cultures� com a tema per la demagògia política i per la trivialització mediàtica, una diversió en que la pluralitat cultural es veurà reduïda a una pura paròdia destinada al consum de masses i a la bona consciència institucional. Barcelona viu un colossal procés de transformació urbanística que, com altres vegades, sembla requerir algun esdeveniment que la legitimi simbòlicament. Ningú ha impugnat la bona arquitectura, ni les dinàmiques d’urbanització, ni els espais públics de qualitat dels que el Fòrum 2004 pretén ser la concreció. Però una cosa és la bona arquitectura de, per exemple, l’Auditori de Josep Lluís Mateo i una altra cosa és que aquesta bona arquitectura es posi al servei de polítiques de tematització, terciarització i reapropiació capitalista de la ciutat. Una cosa són els espais públics de qualitat i una altra cosa són els espais públics monitoritzats i hipervigilats. Una cosa és urbanització i una altra molt diferent el que el geògraf Francesc Muñoz ha anomenat, titulant un excel.lent llibre seu, urbanalització, és a dir, triomf absolut d’allò fàcil en el disseny de les ciutats. En realitat, tot el projecte del Fòrum 2004 està orientat des d’una concepció visionària de Barcelona, somni d’un espai racional, higiènic i desconflictivitzat, habitat per ciutadans lliures i responsables que s’avenen en tot moment a col.laborar i que assisteixen entusiasmats a les posades en escena mitjançant les quals el poder polític s’exhibeix en tot el seu esplendor. Una vegada aconseguida la coherència en els plànols i les maquetes, una vegada disposats els ornaments i les proclamacions, ja només cal esperar que la ciutat així concebuda es desplegui victoriosa sobre una societat urbana feta de fragmentacions, incongruències i lluites. Només cal una bona planificació per tal que l’ordre de la representació s’imposi sobre el desordre d’allò real. Però les coses no són així. S’ha volgut justificar l’activitat de les excavadores amb una trobada fraternal entre les cultures, que entonaran un cant per la pau i a la convivència mundial. Però tot això en una ciutat on regeixen lleis injustes i on es prodiguen actuacions governatives que llavors s’han de veure denunciades per instàncies internacionals de vigilància dels drets humans. La Barcelona de Gaudí, de Miró i de Cerdà és també avui la Barcelona de García-Valdecasas. I això no es pot oblidar. No es pot amb una mà organitzar una espècie de macrofesta de la diversitat d’alt disseny i amb l’altra tolerar que a Barcelona existeixin centres d’internament per a immigrants que han comès l’error de creure que tots els éssers humans neixen lliures i iguals. Hi va haver un moment en que Barcelona va perdre tota legitimitat per convocar aquesta meravellosa abraçada universal de les cultures. Fou la tarda del 16 d’Agost de l’any passat, quan la policia atrapà en massa, com si fossin animals, a més de 160 immigrants sense papers que havien acampat a la plaça André Malraux, un d’aquells magnífics espais públics reformats dels que tant presumeixen les nostres autoritats. Llavors vàrem poder assistir a l’al.lucinant espectacle de la policia patrullant pels carrers dels voltants, caçant un a un els que havien aconseguit escapar. Tot això succeí sota el coneixement i l’aprovació de les nostres institucions, incloent-hi l’ajuntament, que ordenà a la seva Guàrdia Urbana que tanqués els accessos de l’estació del metro de l’Arc de Triomf, per tal que cap “il.legal� pogués fugir pels passadissos i túnels. El “multiculturalisme� a Barcelona és la imatge que al dia següent publicava la premsa, d’uns policies carregant com un cérvol just abatut a un dels immigrants acampats. El Fòrum 2004 hauria pogut ser a lo millor una ocasió pel debat social i intel.lectual que fes l’elogi de la pluralitat i la denúncia de la desigualtat, però les coses no apunten en aquesta direcció. Massa institucions, massa multinacionals i massa diner per creure que el Fòrum pugui ser, com a molt, una altra cosa que un gran parc temàtic al que s’invitarà a tot tipus de capitostes i gurús, i que la diversitat humana serà exhibida com un grandiós i amable show de llum i de color. Un circ.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more