Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal : fòrum 2004 : especulació i okupació
¿El tramvia pa qué? …Pa llenarse los bolsillos.
per uté quien es Correu-e: multipolka@hotmail.com	27 abr 2004
El 3 d'abril polítics i empresaris que han impulsat el Trambaix estan de festa, per fi inauguren la joguina multimilionària que tant han perseguit. Malgrat tot, a ningú se li escapa que el projecte d’aquest tramvia no s'aguanta per enlloc.
no els hi va sortir tant bé quan un grup de gent farta de tanta prepotència i hipocrèsia va deslluir la festa amb una acció q només va acabar amb l'arribada de la policia nazional. aquest és el text repartit aquell dia: Per què el tramvia no s'aguanta des de la lògica de la movilitat???? 1.Perquè les poblacions del Baix Llobregat han demanat històricament la perllongació del metro que ofereix una xarxa de comunicacions molt més ràpida i àmplia 2. Perquè el Trambaix circula per trajectes ja coberts per línies d'autobusos 3. Perquè no millora la comunicació entre les poblacions de la comarca 4.Perquè el Trambaix ni tan sols passa pels municipis del Baix més aïllats de Barcelona 5.Perquè aquest mitjà, que es presenta com una alternativa sostenible, no únicament circula sobre una catifa de gespa, sinó que ni tan sols pren espai a les vies per on circulen els automòbils, i tendeix a escatimar l'espai i la prioritat de pas a vianants i ciclistes. 6. El Trambaix s’ha mostrat darrerament com un vehicle altament perillós i també sorollós quan circula a altes hores de la nit. A aquestes alçades qui es creu el que ens han venut els polítics? Qui veu el tramvia com un mitjà de transport que millora la comunicació del Baix Llobregat d’una manera segura i ecològica? Per entendre el perquè d'aquest meravellós tramvia que ningú havia demanat cal pensar que aquest projecte està estretament lligat amb l'etapa especulativa més gran que ha viscut l'àrea metropolitana de Barcelona des de les olimpíades, i que es desenvolupa sota el fil musical del Fòrum 2004. El projecte Trambaix no s'explica de cap altre manera que com a llança d'un procés especulatiu al Baix Llobregat consensuat pels ajuntaments, la Generalitat, les empreses immobiliàries i les constructores d’infrastructures. Paral·lelament constitueix una passa decisiva en el camí per la privatització paulatina del transport púbic col·lectiu, que fins al moment depenia en gran mesura de les administracions. El Trambaix: cavall de ferro de l’especulació urbanística. Des de fa quasi bé 20 anys alguns alcaldes (com l’antic batlle d’Esplugues Antoni Pérez Garzón) han abandonat la reivindicació de que el metro arribés al Baix Llobregat i han anat darrera de l’implantació d’un mitjà de transport guiat de superfície (com és el tramvia) que precisa d'una gran quantitat d'espai físic i un important esforç de reordenació urbana. L'única raó que explica aquesta postura és que existeixen empreses immobiliàries interessades en les requalificacions urbanístiques, la disponibilitat de sòl i la revalorització que aporta la construcció del tramvia. Així la implantació d'un transport, anomenat públic, ha legitimat qualsevol actuació urbanística, i ha permès reestructurar unes ciutats on la distribució de sòl obligava a fer malabarismes per continuar donant rendiment a la política de l'asfalt i el totxo. Els ajuntaments percussors del tramvia han aconseguit fer una sèrie de reordenacions que es venien planificant en molts casos des dels anys 80. Si agafem com exemple el cas d'Esplugues, feia temps que el consistori parlava de la segona gran transformació de la ciutat. Recentment aquesta s'ha anat plasmant amb una ordenació urbanística autoritària, ampliant voreres, realitzant polèmiques expropiacions i atorgant permisos d'obres a projectes d'immobiliàries i centres comercials. Aquestes noves edificacions coincidien a la perfecció, no només amb els plans urbanístics de l'ajuntament, sinó també apareixien alineats amb el pas d'un tramvia que encara no estava aprovat. Així, hem pogut observar com fa ja més de 10 anys diferents constructores s'anaven posicionant a banda i banda de l'esperat “cavall de ferro�. Uns anys després, conforme els plans urbanístics i les requalificacions corresponents eren aprovades per l'ajuntament, aquestes promotores han anat desenvolupant projectes com la Diagonal d'Or, el pla Caufec, les construccions de Promociones Ruve S.A o d'Iberhogar. Al mateix temps han proliferat centres comercials de primera classe com Caprabo o Champion. A Cornellà l'Eroski. També es pot constatar que no únicament s'han beneficiat d'aquesta reordenació les constructores vinculades a l'administració local. Per exemple l'arquitecte Miquel Roa, membre destacat de Ciutadans pel Canvi i un dels primers defensors del tramvia, ha estat qui ha dissenyat moltes de les promocions que s'han construït o es construiran a banda i banda del Trambaix. Aquesta dinàmica especulativa es multiplica en tot el recorregut del tramvia i s'imposen a gran escala els projectes immobiliaris que els promotors defineixen com a “hàbitats integrals�: complexos d'edificacions d'alt standing que inclouen vivendes, oficines, centres comercials, espais d'oci i botigues cares. A més de la vessant més purament residencial i administrativa, la idea és articular una prolongació de la Diagonal on també es construeixen hotels, oficines per a multinacionals... Progressivament es van connectant zones que empresaris i entramats especulatius feia anys que tenien entre mans: és el cas de la zona industrial-terciària entre Esplugues, Cornellà i Sant Joan Despí o la zona de la TV3. A part, ja estan pensades les ramificacions del Trambaix cap al WTC de Cornellà i els futurs emplaçaments dels complexos especulatius del RCD Espanyol i FC Barcelona. Els danys col·laterals que mai surten a la foto De cara a la població les administracions locals han remarcat que en un moment de retrocés econòmic dels sector industrial a la comarca, la transformació lligada al Trambaix fa sorgir un gran passeig comercial a la vista dels usuaris que dinamitza l'economia dels municipis. Així la modernitat contaminant del tramvia ha de ser assumida per la població i la revalorització del preu de la vivenda, que ja estava pels núvols, també. En cas contrari més val anar fent les maletes. El que es pretén és crear una il·lusió consumista, la nova joguina s'entén com la portadora d'una nova personalitat ciutadana. La conseqüència és l’establiment d’un eix que travessa els barris acompanyat d'expositors i cafeteries de disseny. De moment els primers nouvinguts disfrutaràn del confort i la tranquil·litat del seu “hàbitat integral�, mentre altres sectors de la població miren des de l'altre cantó de l'aparador i reculen per anar a comprar als, també nous, hipermercats de segona i tercera classe (Lidl, Dia, Mercadona) que s’han instal·lat barri en dins, lluny de la vista del tramvia. Les conseqüències socials més directes que ha implicat el projecte Trambaix ja estan pràcticament esborrades de l'escenari urbà: cases enderrocades i famílies desnonades, petits comerços tancats, geriàtrics que es queden sense pati, empreses i tallers familiars traslladats, un agrupament escolta sense local, un hort esquinçat, un hospital sense arribada d'urgències, un centre social mossegat, patrimoni històric despreciat, etc. En pocs anys hem vist com s'exterminaven els punts foscos entre municipis, espais que els polítics consideraven que només portaven problemes, conflictes i sobretot mala imatge. Són espais fronterers que cap municipi ha volgut dignificar i dels que ara tots volen treure suc: sector Sant Llorenç, Fontsanta, voltants de l'hotel Juan Carlos, Can Rigalt, Ca n’Oliveres, frontera entre Cornellà i Sant Joan Despí, etc. És curiós que mentre l'ajuntament d'Esplugues dona llicències per obrir Caprabo's, 50 m més abaix les parets del mercat municipal caiguin a troços o els petits comerços familiars vagin tancant un darrera l’altre. Si seguim la via del Trambaix cap a Cornellà veiem com els edificis de la Confederació d'Empresaris del Baix Llobregat, Siemens o Alstom es veuen millor que mai. A qui dóna vida el Trambaix? Trambaix= Privatització= Negoci Rodó El projecte Trambaix s’ha concedit a una Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Alstom, FCC, Acciona-Necso, Comsa, Soler i Sauret, Sarbús, Banc Sabadell i Societé Generale. Amb la concessió del projecte a un ens privat veiem com el Trambaix ha estat un primer pas en un procés de privatització del transport públic dissenyat per la Generalitat i l’ajuntament de Barcelona. La veritat és que la UTE Trammet ha fet un negoci rodó: rep l'explotació del Trambaix durant 25 anys i, a més a més, l'elevat preu que caldria pagar per un bitllet del nou tramvia es reparteix en l'increment global del preu en la tarifa integrada de tot el transport metropolità. I no només això, la Generalitat és l'avalista del projecte, per tant Trammet guanya en la construcció del projecte i en el cas que l'explotació sigui deficitària, segueix obtenint beneficis doncs la Generalitat respondrà econòmicament. Des d'un principi les plataformes que s'oposen al Trambaix denuncien que la seva implantació implicarà una reducció del servei d'autobusos de TMB. Els alcaldes neguen rotundament aquesta realitat. Malgrat tot, uns mesos abans de la inauguració del Trambaix, l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità) ja havia retirat 500 milions de pessetes d'inversió als autobusos de TMB que aniran destinades al tramvia. Per altra banda tot i que es manté el nombre de vehicles destinats a aquestes línies, TMB anuncia que els vehicles i les línies existents conviuran amb el tramvia durant dos mesos i posteriorment es revisarà el nombre d'efectius per si són realment necessaris. Davant aquesta situació, està clar que l'ATM no permetrà que el tramvia circuli buit i sacrificarà els autobusos que calgui. Veiem doncs que el sector públic dirigit per l'ajuntament de Barcelona està disposat a disminuir l'entrada d'ingressos a TMB perquè el tramvia vagi ple i doni una sensació d'èxit totalment falsejada. Ens agradi o no ens obligaran a anar en aquest tramvia imposat. Per altra banda les institucions han promès que el metro arribarà a municipis com Esplugues, però la realitat és que en el Pla Director d’Infrastructures no apareix l'aprovació de les línies 9 i 12 del metro, per tant tot són paraules que s'endú el vent. Avui com ahir VAGA DE TRANVIA popular i indefinida. Caufec: un dels projectes urbanístics més especulatius que s’han aprovat a la història de Catalunya L’alcalde Lorenzo Palacín ho deixa clar: “El proyecto inmobiliario de Caufec es la salvación de Esplugues para que el municipio pueda subsistir�. El pla urbanístic és promogut des de l’ajuntament i aprovat per la Generalitat. La seva ubicació abasta dues zones diferents: Finestrelles (principalment l’antic motocross) i Ca n’Oliveres. Malgrat les presses del consistori, el projecte no avança en un primer moment i es fa necessari redefinir metres edificables, usos i promotores. Aquest passat 1 d’abril, el ple de l’ajuntament d’Esplugues aprova per quarta vegada la modificació provisional del PGM amb l’excusa del soterrament de les línies d’alta tensió que FECSA té a la zona i que estan sent reforçades actualment. Dels 30.000 m2 que es podien edificar de vivenda a la zona més 100.000 m2 programats per a equipaments metropolitans l’ajuntament elimina els equipaments, augmenta el sostre edificable en un 780% (234.000 m2 repartits en oci, cafeteries, bars, discoteques, pubs, bitlles, oficines, centre comercial i vivendes) i redueix la zona verda de l’entorn, a part de autoritzar la construcció del centre comercial més gran de la part nord de Barcelona. L’ajuntament anuncia que el 10% de cessió gratuïta i obligatòria el destinarà a la promoció municipal de 150 vivendes i a més s’inclouran 300 vivendes de renta lliure però amb tipologia de protecció oficial que promourà el Grup Sanahuja a través de Sacresa. Després de tres informes desfavorables de la Generalitat, el pla Caufec esdevé una veritable carrera d’obstacles per l’ajuntament i els promotors, el Grup Sanahuja, que signen un conveni el febrer del 2000 que aportarà 1.000 milions de ptes al consistori en tres terminis (definits en funció d’aprovacions per part de l’ajuntament que aquest està obligat a realitzar) i que se sumen als 150 ja ingressats fruit de l’anterior acord el juliol de 1994. A part de la muntanya de ciment que pretenen imposar al peu de Collserola i el conseqüent impacte ambiental irreversible, el projecte planteja uns centres comercials sense valorar com afectarà a les activitats econòmiques de la població (petit comerç i mercats municipals). Tampoc s’ha realitzat l’estudi d’ordenament de tràfic ja que el pla col·lapsarà el trànsit de tot Esplugues (hospital Sant Joan de Déu, Ronda de Dalt, accés a l’autopista) en un nus estratègic de circulació. Després d’una dècada de denúncia sense resposta per part de l’ajuntament, la Coordinadora d’Associacions de Veïns va presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Coordinadora rebutja el pla perquè no defensa un creixement racional del poble, sinó un benefici econòmic immediat, sobretot afavorint els interessos privats de les empreses implicades. Els principals arguments del contenciós són l’alta edificació que preveu el pla i la superfície de zones verdes que inclou. El soterrament de les línies d’alta tensió ha servit d’excusa per a l’increment de l’edificabilitat. S’ha afegit zona verda que és municipal i així es rebaixen els metres de zona verda que els promotors han de crear, amb la qual cosa poden mantenir un gran volum d’edificabilitat. L’interès públic sembla llavors que és negociable i l’ajuntament segueix amb la política prepotent d’Antoni Pérez i la seva complicitat amb les empreses constructores passant pel damunt de les demandes i les necessitats de la gent. El Pla Sant Llorenç El sector Sant Llorenç es troba a Esplugues de Llobregat i constitueix un dels últims espais que conserven els edificis i la tipologia agrària de la vil·la i que per més inri està inclòs en el catàleg del patrimoni històric. Després de dècades d'oblit per part de l'ajuntament, que ha permès la degradació de la zona en complicitat amb els propietaris, el tramvia ha obert un procés especulatiu ja que ha permès l'expropiació de nombroses finques a peu de carretera. Aquestes cases estaven habitades per persones que portaven un munt d'anys vivint-hi amb lloguers indefinits, tot rehabilitant com podien cases centenàries davant l'abandó intencionat de propietaris i institucions. El procés d'expropiació del Trambaix va implicar unes compensacions miserables que deixaven als veïns amb una mà davant i una altra darrera en una Esplugues on els pisos costen, pel cap baix, 40 milions de pessetes. Les cases interiors del sector St. Llorenç que han resistit a les expropiacions no tenen en ple s.XXI aigua corrent i s'abasteixen d'uns pous que l'ajuntament d'Esplugues sap que estan contaminats des de fa més de 10 anys. Actualment en vista de les obres del futur Pla St.Llorenç es vol segellar els pous però tant l'Ajuntament com els propietaris (Patrimonial Hefer) es neguen a costejar l'import de fer arribar l'aigua a les cases. En aquest sector també hi trobem dues masies incloses al catàleg d'edificis protegits i actualment estan okupades. Es pot dir que si segueixen en peu és gràcies a les persones que les han arreglat i rehabilitat. La masia més gran és el Centre Social Okupat Kan Kadena; aquesta finca era propietat de la parròquia de Santa Magdalena que va vendre aquesta masia de tres plantes, estable, paller i un hort d'uns 400 m2 a Promociones Ruve pel preu de 38 milions de pessetes. ¿Quins interessos hi ha hagut darrera aquesta operació quan a qualsevol ciutadà un pis de 80 m2 li costaria com a mínim 40 milions de pessetes? Promociones Ruve és una de les principals empreses en la construcció del futur Pla St.Lorenç i ara Kan Kadena està sota amenaça de desallotjament.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more