Envia per correu-e aquest* Article
|
Notícies :: criminalització i repressió |
Conferència Internacional de Solidaritat amb les preses i presos polÃtics
|
|
per la pilota basca |
19 abr 2004
|
Conferència Internacional de Solidaritat amb les preses i presos polítics
20, 21, 22 i 23 de maig. Palau de Miramar a Donostia Euskal Herria
Plataforma Egunkaria Catalunya |
Estimats amigues i amics del Moviment pro Amnistia,
Els protagonistes de la conferència seran els mateixos presos i preses, però també debatrem sobre diversos temes relacionats amb ells i elles.
Mitjançant aquest missatge sol·licitem la teva adhesió a aquesta conferència.
Abans que ho facis, si aixà ho desitges, volem informar-te que pretenem emprar les adhesions en una llista molt més ampla d’adhesions que es donarà a conèixer públicament.L’objectiu és el d’aconseguir el major nombre d’adhesions, tant a Euskal Herria com en l’à mbit internacional, amb l’objectiu de donar el mà xim ressò i consens a la pròpia conferència, però sobretot als seus continguts, debats i resolucions.
En el document adjunt trobareu el document base entorn al qual es desenvoluparan les ponències i els debats. Si desitges més informació només cal que et posis en contacte amb nosaltres.Si la teva intenció és adherir-te, si us plau, respon en breu mitjançant un missatge, indicant el teu nom i cognoms, professió o cà rrec, i, en cas que representis a algun organisme o organització, fes ho constar.
Tanmateix, i si no és demanar massa, ens faries un gran favor trametent i reenviant aquest missatge als teus contactes, si ho consideres oportú.
Amb la convicció que entre totes i tots aconseguirem, mitjançant l’amnistia, veure a les preses i presos amb totes i tots nosaltres,
rebeu una abraçada ben forta solidà ria
Euskal Herria 18 d’abril de 2004.
PD. Aviat rebreu noves informacions, el programa Ãntegre i les pre-inscripcions.
--------------------------------------------------------------------------------
En el document adjunt trobaràs el MANIFEST convocant a la CONFERÈNCIA INTERNACIONAL DE SOLIDARITAT AMB ELS PRESOS I PRESES POL�TICS que tindrà lloc al Palau de Miramar de Donostia els propers 20, 21, 22 i 23 de maig d’enguany.
Com ja sabreu, el passat 28 de febrer diverses persones que han tingut relació i implicació històrica amb el moviment pro-amnistia van realitzar la Crida a la Conferència.
Els temes que s’hi tractaran a la conferència sorgiran del propi manifest. En l’esmentada conferència hi prendran part col·lectius de presos i preses d’altres pobles, organismes de solidaritat, associacions de familiars, ex presos... Amb l’objectiu de donar una nova embranzida a la convocatòria, el passat 3 d’abril es va tornar a realitzar una roda de premsa davant el Palau de Miramar oÂn s’hi va presentar la ponència base que desenvolupa el text del manifest. També és el nostre objectiu reflectir el suport social a aquesta conferència per part d’aquells i aquelles que sou coneguts per treballar en diferents à mbits socials de la societat basca i de l’à mbit internacional.
Per això, en aquest primer missatge et sol·licitem –en primer lloc- la teva adhesió al manifest i –en segon lloc- et traslladem la importà ncia que la convocatòria tingui el major ressò i el mà xim suport social i solidari possible.
--------------------------------------------------------------------------------
PRESES I PRESOS POLÃ?TICS EN EL SEGLE XXI
Conferència de Solidaritat Internacional
PALAU MIRAMAR
DONOSTIA – EUSKAL HERRIA
Del 20 al 23 de maig de 2004
En la lÃnia d’allò anunciat el passat 28 de febrer, us presentem aquest document que contextualitza les idees en què es basa la “CONFERÈNCIA INTERNACIONAL A FAVOR DELS PRESOS I PRESES POLÃ?TICSâ€?.
Concretarem els temes principals que es tractaran, sent els següents els objectius principals de l’esmentada conferència:
1.- Renovar els conceptes referents al conflicte que habitualment utilitzem i que estan força desfasats.
2.- Informar a la societat de la situació dels presos i preses polÃtics i crear canals de solidaritat.
3.- Ubicar adequadament en el marc internacional la natura i condicions dels presos i preses polÃtics.
4.- Conèixer els conflictes polÃtics d’altres països i les conseqüències que els mateixos comporten per donar-los a conèixer a Euskal Herria i socialitzar-los.
La Conferencia Internacional en suport dels presos polÃtics, aprofundirà els següents punts fonamentals:
A la societat basca és cada cop més evident que els bascos i basques vivim en una situació de conflicte polÃtic. És indispensable analitzar degudament els factors que generen aquest conflicte, si realment es vol apostar per la seva resolució.
Nosaltres, com a persones que hem estat presos polÃtics, sabem que el col·lectiu de preses i presos polÃtics bascos pateixen de manera especial aquest conflicte. Els estats espanyol i francès mantenen el sofriment del Col·lectiu de manera cruel, violant els drets bà sics dels presos i preses i barrant qualsevol via de solidaritat.
Aquesta submissió té una lectura molt clara: la intenció de destruir la capacitat que aquest poble ha demostrat per a la resistència, és a dir, pretenen assimilar el nostre poble. Al nostre parer, aquà radica, a l’hora d’analitzar el conflicte, la primera de les claus a destacar: tant l’Estat espanyol com el francès, cadascú a la seva manera, volen assimilar Euskal Herria, negar Euskal Herria com a nació.
Aquests Estats opressors, pretenen sovint modificar la realitat. Amb aquest objectiu, col·loquen la memòria històrica fora de la realitat. Per a què? Per amagar que els responsables del conflicte són ells i fer creure que els que realment pateixen el conflicte polÃtic són ells (fent creure que són ells les úniques vÃctimes de l’esmentat conflicte)
Volem deixar ben clar una cosa, en tots els conflictes i necessà riament, n’hi ha dues parts; d’una banda, el creador del conflicte, és a dir, el que nega els drets; i per l’altre, el que pateix el conflicte, això és, qui reivindica que siguin respectats els drets i identitat que li corresponen.
Aquest poble ha vingut patint aquesta esclavitud durant anys. El resultat més sagnant d’aquesta situació el reben sens dubte el Col·lectiu de presos i preses bascos. Els Estats apareixen com a garants de drets per amagar la polÃtica de atac i venjança polÃtica contra els presos i preses basques, transformant completament la natura i origen del conflicte. És a dir, pretenen fer-nos creure que els Estats són democrà tics i que qui lluita pels drets dels pobles oprimits és un terrorista.
El Col·lectiu de presos i preses polÃtics bascos ha vingut pagant i venen pagant molt cara la lluita pels drets d’Euskal Herria. I en aquest conflicte, encara avui, se li nega al pres la seva lluita.
Han tergiversat tan els conceptes, que avui en dia, el major esforç de les democrà cies formals és tractar d’equiparar els termes democrà cia i drets humans, esdevenir-los sinònims. No es fa cap esforç en RESPECTAR ELS DRETS HUMANS, donant prioritat al simple fet de ratificar formalment les declaracions de drets humans.
En el nostre cas, els majors violadors dels drets tant individuals com col·lectius, són els Estats francès y espanyol, que pretenen legitimar la seva estratègia opressora, descarregant tots els mitjans repressius al seu abast a tota aquella persona que lluiti per canviar el marc jurÃdic polÃtic imposat, denominant terrorista al lluitador i rebent aquest la repressió més cruel i la vulneració dels seus drets.
Aixà doncs, en aquesta Conferència, volem analitzar i potenciar els camins per expressar la solidaritat amb els presos i preses polÃtics. Per això volem conèixer la situació dels presos polÃtics en el marc internacional, conèixer la repressió de la que són vÃctimes, intercanviar experiències amb els seus interlocutors, i analitzar els instruments de solidaritat per seguir endavant.
Els Estats no volen admetre ni tan sols l’existència de preses i presos polÃtics, però és quelcom que veiem i apreciem a diari, en base al tractament especial que rep el Col·lectiu, que n’hi ha un coneixement implÃcit del col·lectiu de presos i preses basques. Al nostre parer, cal que la societat reivindiqui explÃcitament l’existència dels presos polÃtics, és a dir, reconèixer els presos polÃtics com a conseqüència d’un conflicte polÃtic.
Cal que la societat no oblidi que els presos i preses polÃtics són subjectes actius en aquest conflicte polÃtic, això és innegable, i que això està relacionat amb el dret de tot ciutadà a organitzar-se. Com la persona presa polÃtica és resultat d’un conflicte polÃtic, li correspon prendre part en els processos polÃtics i socials que es donen a la societat. Com la seva situació i realitat es basen en els parà metres del conflicte, el Col·lectiu de presos i preses polÃtics bascos serà un actor polÃtic que no es pot arraconar en la resolució del conflicte.
Volem que la reivindicació de l’Amnistia Total estigui ben viva al carrer. Però volem insistir que no plantegem l’Amnistia com un simple retorn dels presos i preses a casa, sinó com una superació de les raons polÃtiques que van dur a la existència de presos polÃtics.
I finalment,
A l’hora de definir i socialitzar adequadament el conflicte, considerem imprescindible l’enfortiment de la solidaritat plantejada des d’un punt de vista polÃtic.
Veient l’efectivitat dels mitjans de comunicació en aquest à mbit, considerem necessari sol·licitar als mitjans el següent:
1.- Ser crÃtics davant la versió oficial imposada pel sistema.
2.- Explicar tal com són els fonaments i conseqüències del conflicte, per a que l’opinió dels ciutadans davant el mateix sigui justa.
En les properes setmanes oferirem informació més concreta sobre l’organització d’aquesta Conferència.
Per trametre les adhesions
bulegoa ARROBA kalera.org
Salut i solidaritat |
This work is in the public domain |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more