Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: guerra
me cago en els americans i tots els que els donen suport
per ,,,	09 abr 2004
tinc un amic algerià i àrab.
Tinc un amic algerià, que fa alguns anys, quan allò d'Afganistan, li queien les llagrimes dels ulls. És un home fort, el meu amic, dur i endurit. Li queien les llagrimes davant un altre amic, americà, que tocava a les Rambles i pels bars del Raval, en Hemingway li deia jo. Li queien les llagrimes pel racisme, perque és algerià i àrab, per saber que per això són el cul del món. El meu amic passa de religions, passa de governs, deia que Ben Bella si que era honest i honrat i per aixo va haver de marxar d'una Algeria plena de corruptes que s'han vengut el país. L'any passat quan la guerra me'l vaig trobar. Li vaig dir si venia a les manis. Te fills el meu amic i si no fos que treballa per ells -deia- agafaria i aniria fins l'Irac, per prendre les armes contra tanta opressió. Em va dir, amb ràbia, que de nit, una nit al Raval, d'amagat, quan veies un ianqui, o millor un marine, corre pels carrers... li fotaria una pallisa... aquesta seria la seva manifestació. ... Pujo al metro i els sento parlar, ocupen tot l'espai del món, inconscients -tant com nosaltres- es senten els amos de tot. Amb prou feines penso en Walt Whitman, l'Allen Ginsberg, la Patty Smith i el meu amic trobador. Desitjo mentalment que entenguin que s'han de treure de sobre aquest assassi despòtic ... aquest nazi borratxo que no sap beure... que facin el que sigui, pero que ens facin el favor, que ens lliurin d'aquest monstre genocida, que ens en lliurin aviat a tots. Anti-imperialistes sempre.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more