Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Més sobre l'espanyolisme derrotat (?) i el que parlem
15 mar 2004
Algu sabia aixo?
Em cauen les llagrimes de veure del que son capaços:

> El Comitè de Discriminació Racial de l'ONU canvia la seva postura sobre la llengua catalana El Comitè contra la Discriminació Racial de l'ONU ha decidit de retirar, de l'informe biannual que duu a terme, la preocupació sobre la suposada discriminació de la població castellanoparlant al Principat. L'anterior informe incloïa aquesta apartat mercès a la insistència de grups contraris a la normalització de la llengua catalana. Enguany, però, paral·lelament a l'informe que presentava el govern espanyol, unes quantes entitats que treballen en defensa de la llengua i la cultura catalanes van presentar un contrainforme que denunciava la situació lingüística dels territoris en què coexisteixen més d'una llengua.
L'informe de l'ONU alerta que el govern espanyol nega sistemàticament la pluralitat lingüística de l'estat, tant pel que fa a la legislació com a l'actuació política, i oblida els set milions de catalanoparlants, els dos milions de parlants del gallec i el mig milió dels que parlen basc. A més a més, l'estat promou enfrontaments entre algunes comunitats lingüístiques, com ara al País Valencià.
Les entitats que han dut a terme aquesta iniciativa (Plataforma per la Llengua, el CIEMEN i Ació Cultural del País Valencià, amb el suport d'Òmnium Cultural, la Fundació Congrés de Cultura Catalana, el Centre UNESCO de Catalunya, l'Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua) han valorat positivament l'informe en tant que ha cobert l'objectiu de contrarrestar la distorsió i desinformació del plantejament anterior.
Mira també:
http://www.vilaweb.com/

Comentaris

Re: Més sobre l'espanyolisme derrotat (?) i el que parlem
15 mar 2004
“Hi ha sectors com el cinema o la premsa esportiva especialment refractaris a la incorporació del català?

Josep Gifreu (Palol de Revardit, Pla de l'estany, 1944) és catedràtic de Teoria de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat degà de Comunicació Audiovisual de la UPF entre 1993 i 2000, membre numerari de l'IEC i vocal del Consell de l'Audiovisual de Catalunya en la seva primera etapa (1997-2000). Gifreu és especialista en polítiques de comunicació i cultura, i col·labora amb articles d'opinió a l'Avui, El Punt i El Temps.

TVC inicia una nova etapa? Si és així, quina orientació creu vostè que ha de prendre?
Televisió de Catalunya ha estat la nostra institució nacional de televisió. Només té 20 anys, però el seu impacte en els diversos àmbits de reconstrucció nacional no té parangó. En aquest sentit, TVC ha de consolidar i millorar la seva missió bàsica de servei públic al país, a la llengua i a la cultura. El recanvi dels alts càrrecs respon a un canvi de Govern, no forçosament a un canvi d'etapa.

Quin paper ha de tenir la CCRTV en la consolidació de l'espai comunicatiu català?
La CCRTV ha assumit històricament el paper central de construcció i consolidació de l'espai audiovisual català, inexistent fins a la seva creació. El seu paper ha estat i ha de continuar sent decisiu en aspectes com la normalització, la creació i producció audiovisual, el pluralisme polític i social, la qualitat dels productes i serveis, la innovació, la projecció exterior, etc. La llàstima és la RTVV (Pais Valencià) no hagi assumit la part que li corresponia en aquesta tasca. I seria una pena que la nova televisió balear no l'assumís també.

Projectes com la nova televisió del PP balear no hi ajuden gaire, com tampoc la degradació diària de Canal 9. Com creu que aquesta mena de projectes poden afectar a la construcció d'aquest espai comunicatiu català?
Pel que fa a les Illes, espero que la posició ferma del Consell de Mallorca ajudi a un disseny més favorable de la nova televisió balear, que l'anterior Govern de progrés va prometre i no va culminar. En tot cas, qualsevol majoria de Govern a Catalunya, al País Valencià o a les Illes, ha d'arribar a entendre i assumir que la llengua i les oportunitats de creació, difusió i ús en els mitjans audiovisuals, és un patrimoni delicat a preservar i defensar més enllà de les legítimes batalles partidistes. El PP és qui més ho ha d'entendre. Només cal que faci aquí amb el català i els mitjans públics el mateix que aplica a Espanya i al món amb el castellà.

La Generalitat vol que totes les televisions que emeten en català es puguin veure a Catalunya. Però TV3 i el 33, tampoc no arriben de manera generalitzada a la resta de territoris dels territoris de parla catalana. La feina potser pot quedar a mitges?
Em sembla indiscutible que una de les estratègies clau del centralisme espanyol per retardar al màxim l'articulació de l'espai cultural del català ha estat la d'impedir "democràticament" la circulació de canals de ràdio i TV en la nostra llengua per tots els territoris històrics del domini lingüístic. Avui, quan des de qualsevol racó del món es poden connectar centenars de canals d'arreu, els catalans i valencians devem ser els únics condemnats a ignorar les programacions veïnes.

Li sembla que els mitjans catalans tenen una certa depèndència respecte a l'agenda de Madrid i a allò que es diu des dels mitjans espanyols?
No hi ha dubte que sí. El grau de dependència dels mitjans catalans respecte de l'agenda espanyola és directament proporcional a la dependència política (i econòmica i cultural) de Catalunya. Mai com ara, els temes de referència que a Catalunya són objecte d'atenció pública i de consum mediàtic havien estat tan marcats pels fluxos procedents de Madrid. En la informació periodística, en la música, en la literatura, en el cinema, en l'esport, en la premsa rosa, etc. L'ecosistema de producció i difusió espanyol va penetrant el teixit sociocultural català. I si això passa a Catalunya, passa en un grau molt més elevat al País Valencià i a les Illes. La llengua i la cultura espanyoles, inclosa la cultura política, sustentades sobre potents mecanismes institucionals i recursos econòmics fabulosos, estan trobant en els grans mitjans de premsa, ràdio i TV, el front de penetració més eficaç en tot l'espai històric del català. Aquest fenomen no és nou, però ara té pretensions de normalitat.

A banda de la televisió, els grups empresarials de premsa en català també han de fer el seu rol en la construcció d'aquest espai comunicatiu. Com veu vostè aquest àmbit?
Hi ha sectors de la cultura i la comunicació especialment refractaris a la incorporació del català. És el cas del cinema o de la premsa esportiva. La premsa en català ho té força difícil si no hi ha mesures molt clares de discriminació positiva. Com també hi haurien de ser en cinema i com ja s'han adoptat en algun sector, com per exemple en la quota de cançó en català a la ràdio.

És optimista respecte al futur de l'audiovisual a Catalunya?
Sóc moderadament optimista mentre s'adoptin polítiques coherents, decidides i ambicioses, en tot allò que es refereix a la creació, producció i promoció de l'audiovisual català, inclòs el seu entorn més immediat com és, d'una banda, el cinema, i de l'altra, el desplegament del procés de digitalització i d'implantació de la societat de la informació.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more