Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: mitjans i manipulació
La impunitat es diu TVE1
06 mar 2004
Connectar La Primera i tenir la sensació de viure en el present perpetu dels 25 anys de pau del franquisme era habitual fins ara. TVE continua fidel a les seves essències nacionals i nacionalistes, que l'engendraren en la fosca nit del 1956. Les dues legislatures del govern del PP a Madrid han consumat la restauració de TVE com a televisió nacional espanyola en el sentit que Franco i Fraga li atorgaven plegats, per exemple, en inaugurar Prado del Rey fa 40 anys. Durant aquests llargs vuit anys, hem estat testimonis de l'amplitud i voracitat de les arts manipuladores de la hidra del PP, sobretot a TVE. Ara: l'espiral de la instrumentalització de la televisió pública a Espanya culminà (de moment) el passat 18 de febrer en els Telediarios. L'excusa és coneguda: el comunicat de dos encapuxats d'ETA servida en un vídeo domèstic per la televisió basca.

Aquell dia, la meva sorpresa, com segurament la dels milions d'espanyols que segueixen habitualment els noticiaris de La Primera, fou majúscula. Com gosava TVE obrir el TD2, un Telediario de tant d'impacte, amb imatges de terroristes d'ETA donant consignes al poble espanyol? Per què la direcció de TVE havia canviat la seva política informativa tradicional de pagar amb silenci i ignorància els comunicats d'ETA? Per què li interessava tant, a la televisió pública del govern, de difondre el missatge de la treva a Catalunya dictat per la cúpula d'ETA? Aviat ho vaig entendre. Calia estar ben atent a la pantalla per comprovar com Alfredo Urdaci, el director i presentador, i la seva gent, havien treballat tot el dia per condensar en uns vint minuts inefables de prime time un cap nuclear per estavellar al bell mig de la política catalana i de la campanya espanyola. No sé si ETA havia previst el potencial de l'impacte. En tot cas, TVE aprofità tota la munició. He repassat la gravació d'aquell TD2 per admirar-ne l'arquitectura narrativa i discursiva. Es tracta ja d'una obra mestra en el seu gènere, digna de passar a la història de la infàmia i de les videoteques de les Facultats de Periodisme i de Propaganda.

Breument, la llarga primera part del TD2 del vespre del 18 de febrer presenta un elaborat còctel de suposades informacions, d'imatges de fets, d'imatges de personatges, de declaracions i de comentaris en off, amb un doble propòsit. Primer, el propòsit central: l'atac frontal contra la línia de flotació del PSOE com a alternativa de govern, exigint-li que trenqui els pactes amb ERC al govern de la Generalitat. Segon, la desqualificació d'ERC i de l'independentisme democràtic com a sospitosos de connivència amb el terrorisme. Al llarg d'aquests vint minuts del TD2, Urdaci dóna la paraula i la imatge a Aznar, Rajoy, Piqué, Zaplana i Acebes, cinc pesos pesants del govern i del PP, cada un amb el missatge ajustat al càrrec propi i al doble propòsit de l'operació. A més, per si feia falta, busca l'ajut impagable dels dos líders cedits pel PSOE, Ibarra i Bono. Entremig, calia dosificar algunes imatges de Carod -per exemple i no per casualitat, les primeres declaracions del 26 de gener, quan admetia l'entrevista amb ETA-, algunes de Maragall, a més de Zapatero, totes trufades a gust d'Urdaci amb breus seqüències de la carnisseria d'Hipercor i de l'atemptat de Vic contra la Guardia Civil, i amb xifres i comentaris en off sobre les víctimes d'ETA a Catalunya. Per contra, no s'incloïa ni una imatge d'Ibarretxe, que havia fet una condemna sense pal·liatius de la declaració de la treva.

Es fa difícil en un article d'opinió d'explicar fins a quin punt els periodistes orgànics dels partits amb majoria absoluta s'aprofiten sense pietat dels mitjans públics. I com aquests professionals del discurs públic poden arribar a atemptar contra els principis més elementals de la democràcia i del pluralisme en la seva missió de reporters incrustats en tancs no militars com és un TD de TVE. I com a poc a poc la seva impunitat va minant la credibilitat d'un mitjà públic de televisió i de retop la confiança en qualsevol mitjà d'informació que vulgui defensar l'interès públic.

No és estrany, doncs, que siguin també professionals de la televisió pública els més interessats a denunciar una espiral de confusió i d'intoxicació que només els pot ser perjudicial. En aquest sentit i com informava l'AVUI de diumenge, un recentment constituït Consell Provisional d'Informatius de TVE-Torrespaña ha elaborat un detallat informe sobre el tractament dels informatius de TVE de la treva d'ETA per a Catalunya. La seva conclusió abunda en dades i arguments respecte al "tracte discriminatori" dels informatius a favor del PP i en contra del PSOE i del govern català. Convé afegir que aquest Consell Provisional fou elegit recentment per gairebé la meitat de la plantilla de periodistes de Torrespaña (506 sobre 1.200).

Com deia, el 18 de febrer pot considerar-se el dia de la culminació d'una actuació en espiral del PP per convertir TVE en el seu canal públic confiscat. El grau de manipulació partidista d'aquest canal ha estat reiteradament denunciat els darrers anys, no sols pels partits de l'oposició, sinó també per altres instàncies. Contra la tradició ja generalitzada a Europa, el PP ha evitat la creació d'organismes independents de control del pluralisme, com és el CAC a Catalunya o el CSA a França. Així, qualsevol retret a la seva actuació en els mitjans públics pot ser desqualificat immediatament per un Zaplana o un Acebes de rebequeria de l'oposició. És l'autocràcia, no la democràcia, el règim prevalent encara a TVE. L'única via de control en cas extrem és el jutjat de guàrdia. En efecte, al jutjat va acudir el sindicat CCOO per denunciar la manipulació de la informació sobre la vaga general del 20-J del 2002. La sentència de l'Audiència dictaminà contra RTVE "per vulneració dels drets fonamentals de vaga i llibertat sindical com a conseqüència del tractament informatiu ofert durant la vaga general". L'execució de la sentència en els TDs del 15 d'octubre de 2003, amb la lectura a cent per Urdaci acabat el TD, va fer indignar el sindicat, que fou anomenat amb tota insolència Cece-O-O. I Urdaci no sols continua ufanós dirigint els informatius, sinó que és elogiat per Arenas com "un professional com una casa de pagès". Impunitat, fins quan? A la BBC, després de la (discutida) sentència del jutge Hutton, ha abandonat la casa el periodista Gilligan, però també han dimitit el president i el director general. A RTVE sembla que la impunitat és la primera regla de la particular deontologia professional i empresarial de la casa. El memorial de greuges seria inacabable. ¿Cal recordar les recents campanyes de reflotació de la imatge del PP en el cas Prestige o del tractament de la Guerra de l'Iraq a TVE? I per postres, els amos de RTVE ens obliguen a tots els contribuents a sostenir un deute que ronda el bilió de les antigues pessetes! Fins quan la impunitat?
Mira també:
http://www.contrastant.net

Comentaris

Re: La impunitat es diu TVE1
30 abr 2004
estoy cansada de que cambien la programacion de la primera para emitir como matan a animales indefensos.pueden emitirlo por la segunda

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more