Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: especulació i okupació
instància de la Ciutadella (Barcelona)
18 feb 2004
LA INSTÀNCIA DE LA CIUTADELLA www.amics21.com


El 14 de febrer, diverses persones i col·lectius, reunits davant el Parlament de Catalunya, vam signar la Instància de la Ciutadella, la qual dóna inici a la Campaña contra l'especulació i en defènsa del territori, i que entrarà al registre del Parlament aquesta setmana. D'aquest acte, a més, han sortit els primers voluntaris per formar part de la Coordinadora (permanent i interdisciplinar) contra l'especulació i en defensa del territori, que s'encarregarà de continuar aqueta campanya.
INSTÃNCIA DE LA CIUTADELLA


Els ciutadans sotasignats, habitants de Catalunya, reunits el dia 14 de febrer del 2004 davant el Parlament de Catalunya, a títol individual i/o de diversos col·lectius,

US EXPOSEM:

. Que el planejament d'un territori té una enorme repercussió en la vida dels seus habitants, del propi territori i de la riquesa que comporta la seva biodiversitat. Per la qual cosa es fa necessari un consens entre la societat i els planificadors.

. Que el vigent Pla Territorial General de Catalunya de 1995, es va aprovar sense haver estat consensuat pel teixit social, i es van obviar les valoracions que van aportar molts grups en el seu moment, com ara el Manifest de Montesquiu. La mancança d'aquestes aportacions s'està fent cada cop més evident.

. Que lâactual planificació territorial a Catalunya conté greus contradiccions, com ara:

ï· Es basa amb unes previsions dâaugment demogràfic que no responien ni a la realitat de fa 9 anys ni a la realitat actual ni a les tendències de la nostra població, aspecte que ja va ser molt qüestionat i debatut en el seu moment des dâàmbits diferents.

ï· Al mateix planejament, però, es diu que s'ha de preveure un "desenvolupament compatible amb els processos naturals i que no es plantegi exclusivament en termes de creixement econòmic si no també en termes mediambientals, és a dir, de qualitat de vida." També diu que "Avui ningú no posa en dubte la relació entre desenvolupament econòmic i medi ambient i, per tant, l'existència de límits al creixement."

En aquest àmbit es presenta l'envelliment de la població com a problemàtic, adduint que no es podran pagar les pensions de jubilació i obviant que, en la realitat, la disminució de la població activa ocupada no té a veure amb la falta de gent disposada a treballar (taxa d'atur a Catalunya d'un 11%), sinó en la falta de llocs de treball en el marc d'una economia caracteritzada per la seva capacitat de créixer sense generar ocupació, i per la inoperància governamental quant a element redistribuidor de la renda com a eina de seguretat ciutadana, de certesa en el futur i d'estabilitat.

Malgrat això, en tots aquests anys no sâhan establert polítiques institucionals per a estimular la natalitat, donant ajuts efectius a la família i a la infància, mentre que en altres països europeus la implantació dâaquests ajuts han comportat alces significatives de la fecunditat.

. Que per assolir les previsions d'augment demogràfic gens realistes que conté la planificació actual, les institucions estan fomentant i forçant una demanda fictícia, deixant desprotegida una gran part del territori català. Aquesta situació, lâhan sabut aprofitar els especuladors i/o inversors que busquen alts rendiments pels seus capitals, els quals ja no sâaconsegueixen a través de les típiques operacions financeres. Són precisament aquests interessos privats els que estan planificant âde factoâ? el territori català. Al mateix temps, aquesta demanda especulativa ha engegat un ritme desbocat en el sector de la construcció que està atraient a moltes persones immigrants en busca dâun lloc de treball; tot i que sovint només troben una precarietat (no oblidem l'atur estructural) que es converteix en un element desestabilitzador més. També s'està fomentant la immigració institucionalment perquè així es pretén endarrerir lâesclat de la bombolla immobiliària. Tot això sâagreuja pel fet que a Catalunya tenim actualment un parc d'habitatges desocupats al voltant d'un 15 %.

. Que la implantació d'aquesta planificació, a més, ha estat desigual tant en els diversos àmbits territorials com en el grau de compliment. Com a exemple d'incompliment, mencionem la descripció de sòl útil que fa el PTGC: "Es considera com a sòl útil inicialment per a la urbanització el que té un pendent inferior al 20% sense tenir en compte cap altra consideració." Doncs bé, la realitat és que s'està urbanitzant en llocs de muntanya amb pendents molt superiors als permesos, arribant en segons quines poblacions a pendents del 50% de mitjana, arribant a extrems de pendents del 80% i més. Un altre exemple de grau d'incompliment i de permissivitat el trobem en el fet que, encara avui dia, s'estan concedint llicències per construir sense haver urbanitzat prèviament, amb les greus conseqüències mediambientals que això comporta.

La planificació actual i els seus diversos graus de compliment o d'incompliment tenen moltes conseqüències negatives sobre els habitants i el territori, com ara:

. Especulació generalitzada en el preu del sòl, activitat que està expressament prohibida en lâart. 47 de la Constitució quant el sòl està destinat a habitatges. La qual cosa ve agreujada encara més per les polítiques que moltes vegades sâapliquen quant a:

Expropiacions forçoses que realitza lâadministració, permetent el posterior ús especulatiu del sòl. Aquest fet és il·legal, a més dâun clar retrocés social que ha deslegitimat els poders públics implicats.

Requalificacions del sòl amb lâúnica finalitat de facilitar la tasca especulativa i inversora -obtenció de guanys econòmics ràpids que sovint no deixen gaire cosa a canvi-, reduint lâespai lliure per lâús comú. La incidència sobre el territori dâaquestes polítiques ha estat nefasta.

Permissivitat i inoperància administrativa davant el desocupament i/o abandó dels immobles, sigui la titularitat pública o privada, sovint únicament per esperar un increment del valor del sòl, la qual cosa és un fet irracional i antisocial que està reclamant una urgent regulació i control quant a la sociabilització dels seus usos. LâAdministració no només no ha actuat per evitar aquesta situació sinó que, en els darrers anys s'han criminalitzat com a "usurpadors" les persones que donen un ús social a aquests immobles.

. El resultat dâaquests processos ha comportat una exagerada sobrevaloració dels preus de lâhabitatge que comporta dues grans conseqüències:

Endeutament financer d'una gran part de la població.

Perill de bombolla immobiliària, amb les més que previsibles conseqüències sobre la sobtada pèrdua de valor que podran tenir els immobles, agreujant molt més lâendeutament financer de molta població.

. Sovint, també, es realitzen requalificacions i expropiacions de grans quantitats de territori per realitzar infrastructures dâuna més que dubtosa necessitat o utilitat i que signifiquen la destrucció dâhàbitats naturals, dâespais de valors diversos, dâidentitats col·lectives, de patrimoni, de recursos i un llarg etc., quan la vertadera finalitat de moltes dâaquestes inversions és només passar enormes quantitats de diners públics a mans privades a través de les licitacions dâobres.

La permissivitat administrativa âlegalâ? davant de determinats interessos privats pel damunt de lâinterès general, al mateix temps no va en consonància amb dâaltres normatives legals, no només constitucionals, sinó de lleis catalanes com ara la Llei d'Espais Naturals, La Llei de Patrimoni, i un llarg etc., les quals sâhan convertit en paper mullat. Dâaquesta manera el poder legislatiu també ha caigut en el descrèdit, en no aplicar-se dâuna manera equilibrada i equànime la diferent normativa en vigor (armonitzar-la).

Aquestes neglicències polítiques les estem pagant una bona part de la població, tant en deute financer com en pitjor qualitat ambiental i per tant, de vida. I tot això sense entrar en consideracions més refinades i elevades, a les quals els ciutadans tenim dret a aspirar, com poden ser la contemplació del paisatge, l'equilibri natural, l'estètica visual, la tranquil·litat, l'espai, el silenci, la foscor, els aromes naturals, etc. En canvi, els responsables polítics no han rendit comptes a ningú, i segueixen sense fer-ho.

Tot aquest procés està portant a la ciutadania a viure amb una gran inseguretat, entre d'altres motius, en no reconèixer l'espai físic de l'entorn, el qual varia constantment; estar envoltats de regiments dâenormes maquinàries usades per la destrucció territorial; una massificació de camions que col·lapsen les carreteres; obres per tot arreu que creen un alt índex d'estrès a més d'un augment d'accidents de trànsit; augment d'emissions de gasos tòxics que estan incrementant les malalties respiratòries i oculars; augment de contaminació acústica i lumínica; i un llarg etc. El resultat és una població més estresada, malaltissa, insegura, abatuda, desorientada, agressiva..., i un medi agònic, destrossat, brut, lleig... La manca de valor respecte a l'entorn que exposen i imposen les actuals polítiques està propiciant que també els ciutadans valorin cada cop menys el territori, a no ser que tingui un preu econòmic (euros). I així la dinàmica destructora es reprodueix a ella mateixa. En definitiva: gràcies a les polítiques actuals els ciutadans estem vivint en una mena de caos que dia a dia s'agreuja i que ja és insostenible.

Per acabar d'adobar aquesta situació, l'actual govern està anunciant a través dels mitjans de comunicació que hi ha uns informes âtècnicsâ? sobre lâanomenada âregió metropolitana de Barcelonaâ? en els quals sâasseguren coses com que: âla llegada de casi medio millón de inmigrantes permitiría mantener los ritmos de crecimiento económico y de ocupaciónâ?; âen los próximos 20 años la región de Barcelona necesitará 427.000 viviendas másâ?; âla mitad de los pisos que han de construirse cubrirían la demanda de los inmigrantesâ? (declaracions aparegudes a La Vanguardia, el dimecres 11 de febrer de 2004).

Els ciutadans, horroritzats davant aquesta perspectiva, ens preguntem moltes coses. Per posar uns exemples: ¿d'on sortirà tot el material necessari per a molta més construcció de la que ja està engegada? ¿quantes muntanyes, boscos i ecosistemes més caldrà sacrificar per nodrir la cobdícia? ¿Quina explicació pot donar el govern al fet que en els darrers 2 anys s'hagi augmentat el preu final de l'habitatge en un 40% mentre els materials de la construcció han augmentat un 4,7%? ¿i l'augment en els índexs de contaminació que això comportarà?... L'explicació és ben senzilla:

E S P E C U L A C I Ã.

Per tot això exposat -sense ànim de ser exhaustius- i tenint en compte els projectes de "creixement" que està anunciant el govern actual, fem a mans a aquest Parlament de Catalunya la present instància, per a una reflexió en profunditat de tota la problemàtica exposada, i

US SOL·LICITEM i PREGUEM,

1.- Que declareu amb caràcter urgent, la mesura cautelar dâaplicar una MORATÃRIA URBANÃ?STICA A TOT EL PAÃ?S (NO DONAR MÃS LLICÃNCIES URBANÃ?STIQUES, ATURAR ELS PLANS PARCIALS DE CREIXEMENT JA INICIATS I ATURAR TOTS ELS PROCESSOS DâEXPROPIACIONS I DE DESALLOTJAMENT INICIATS).

2.- Al mateix temps que declareu la moratòria urbanística, obriu un termini de 3 mesos de CONSULTA CIUTADANA. Durant aquest temps tots els ciutadans en nom propi o en nom de grups, aportaran al Parlament de Catalunya els seus problemes, reivindicacions, greuges, alternatives a projectes, propostes dâusos socials dâimmobles, etc.

3.- A partir dâuna bona anàlisi del resultat de la consulta ciutadana al mateix temps que incorporant tota la diversa normativa en vigor tant nacional com internacional, quant a la sostenibilitat, REVISAR EN PROFUNDITAT LA PLANIFICACIà DEL TERRITORI CATALà al mateix temps que elaboreu el corresponent reglament d'implementació, en el que s'expliqui de manera clara i senzilla com s'ha d'aplicar en cada àmbit, exposant-los públicament donant un termini suficient per presentar al·legacions.

Els ciutadans de Catalunya no ens volem deixar governar per polítiques que estant posant en greu perill la nostra cultura, el passat històric i el llegat patrimonial que hem de deixar a les futures generacions. Només amb una autèntica participació ciutadana, la Planificació Territorial a Catalunya tindrà una bona part de consens, i podrà esdevenir una vertadera eina de progrés humà, d'un present pacífic, d'estabilitat i, a la fi, de futur.


Barcelona, Parc de la Ciutadella, 14 de febrer de 2004




A efecte de notificacions, adreceu-vos a:
Carlos de la Fuente Castro
C/ Mestral, 29
08757 Corbera de Llobregat
DNI 38461854-N
Telèfon 936505487

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more