Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
15-F a Badalona: les multinacionals també son criminals
15 feb 2004
Crónica de la jornada del 15 de febrer contra la guerra de l'Iraq a Badalona
vw02_small1.jpg
Badalona no oblida. Avui, 15 de febrer de 2004, ja fa un any de les històriques manifestacions mundials contra la guerra. Per primer cop a l’historia, tot el món es posava d’acord (gràcies al marc del Fòrum Social Europeu de Florència i el Fòrum Social Mundial de Portoalegre) per sortir el mateix dia a ocupar els carrers amb un mateix lema: NO A LA GUERRA CONTRA L’IRAQ.

D’això ja fa un any. No vam aconseguir aturar la guerra però li vam posar les coses difícils al govern imperialista nord-americà de George Bush. No vam aconseguir aturar la guerra però podem aturar d’altres. Per això nos hem de deixar de mobilitzar, per això es tan important no oblidar. I la ciutadania de Badalona ha demostrat un altre cop que no és indiferent davant de les mentides dels senyors de la guerra (Bush, Blair i Aznar), i que és solidaria amb les víctimes innocents de l’Iraq. I això es demostra amb l’èxit de la convocatòria de la Plataforma Aturem la Guerra de Badalona aquest 15 de febrer a la Plaça de la Vila. Tot un matí d’actuacions, de protestes i accions per tal de demanar la retirada de les forces d’ocupació de l’Iraq i de Palestina.

A les 10 del matí a Plaça de la Vila, mentre els membres de la Plataforma encara donaven els últims retocs per preparar l’escenari, les taules informatives, la xocolatada i els diferents tallers, les ciutadanes i ciutadans més matiners s’apropaven ja a la plaça per veure que es cuinava. Una exposició amb sis plafons recollia retalls de la premsa diària del últim any, notícies relacionades amb les mentides de la guerra i les mobilitzacions anti-guerra multitudinàries del 15 de febrer passat a tot el món. Les primeres reaccions davant de tot un any intens de notícies sonaven amb un sospir: “I tot això per res?�.

Però aquest esperit pessimista anava marxant poc a poc conforme la plaça s’anava omplint de gent de totes les edats: joves ballant al ritme de la música de Roger Canals, nens bocabadats davant de les narracions dels contacontes, escolars pintant pancartes reflectint al paper el seu desig de pau, etc. Els adults que s’apropaven a la taula informativa s’alegraven de trobar-se de nou amb uns objectes molt familiars: xapes, enganxines, banderoles... en pocs minuts tota la gent de la plaça ja tenia un element o un altre per mostrar el seu rebuig a la guerra. I la gent d’associacions, casals, escoles o instituts s’apuraven per agafar cartells que anuncien la propera manifestació internacional contra la guerra el 20 de març a Barcelona. “Hem de tornar a ser un milió�, era la frase més repetida.

Les cassoles tornen a fer soroll al carrer

El punt àlgid de la jornada es dona a les 12 del migdia, l’hora anunciada de la cassolada. La plaça es de gom a gom. Famílies senceres de tots els barris de la ciutat arriben carregats amb les seves cassoles (algunes molt fetes malbé, segurament “reciclades� de les últimes protestes) i alguna pancarta casera que recorda el “no a la guerra�. No poden faltar els polítics del ajuntament que es sorprenen de la gentada que hi ha a la plaça esperant la lectura del manifest, i corren a buscar als membres de la plataforma per conèixer la data de la propera assemblea. Ara es preocupen. El poder de convocatòria atrau als oportunistes. Fins i tot podem trobar entre els assistents al ex-alcalde més corrupte de la història de la nostra ciutat, Joan Blanch, que molt hàbilment es situa rere les cameres de la televisió de Badalona.

La lectura del manifest acusa a Aznar, Bush i Blair de mentiders i assassins i demana que compareguin davant dels tribunals penals internacionals. Crítica les polítiques “pacificadores� dels EEUU a Iraq i Palestina, perquè cap mena de pau es pot imposar per les armes i construint nous murs que empresonen les víctimes a la seva terra. Tots els pobles tenen dret a decidir sobre el seu propi futur, i això lo que demanem per als pobles iraquí i palestí. El manifest acaba amb un crit contundent: “FORA LES FORCES D’OCUPACIÓ DE L’IRAQ I PALESTINA!�, i torna el soroll de les cassoles a apoderar-se del carrer.

Durant prop de 20 minuts continua la cassolada i els crits dels manifestants: “El poble ni oblida ni perdona!�, “Bush, Blair, Aznar i Sharon terroristes!�, “Volem veure Aznar davant dels tribunals!�.

Acció contra les multinacionals de la guerra

Tot seguit continua la festa i les actuacions. Llavors la gent del Ar@! (Acció Revolucionària Anticapitalista) es disposa a efectuar la seva acció per denunciar al veritable causant de totes les guerres: el capitalisme i les seves multinacionals. Una trentena de persones ens caracteritzem com a víctimes de guerra amb benes i ferides, i junts baixem el carrer del Mar, ple de empreses capitalistes (La Caixa, Zara, H&M, Burger King, etc.), fent soroll i cridant: “Les multinacionals també son criminals!�, “L’únic terrorista l’estat capitalista!�. Arribem a la Rambla i al nostre objectiu: l’edifici del McDonald’s, empresa que va subvencionar la campanya electoral de Bush i que va recolzar per tant la guerra contra l’Iraq, lo que la converteix en empresa còmplice de la mort de milers de víctimes innocents iraquianes. Els manifestants que van de víctimes de la guerra es llencen davant del McDonald’s i criden als assassins. Un altre manifestant es col·loca dintre d’un televisor de cartró i llegeix un manifest de denúncia a les polítiques bel·licistes que amaga el somriure del horrible pallasso de la multinacional. Tot i ser una acció pacífica, als encarregats del fast-food i a alguns clients no els cau bé la nostra acció, potser envaïts per un sentiment de culpabilitat al trobar-se amb una gent que els recorda la veritat que ells ja coneixen. Intenten fer-nos fora a crits i un cop acabada la nostra acció, marxem de nou cap a la Plaça de la Vila.

Però els Mossos d’esquadra (cridats per l’encarregat del McDonald’s) ens segueixen i arriben una mica més tard que nosaltres a Plaça de la Vila, i demanen als manifestants de la concentració pacífica que anem de nou a McDonald’s per demanar perdó als encarregats de la multinacional explotadora o sinó ens posaren una denúncia (sense saber ben bé perquè). Un altre cop ens queda demostrat de part de qui es posa les forces del ordre i a servei de qui estan: del capital.

La manifestació acaba sense incidents, per molt que desagradi als únics que portaven armes a la manifestació per la pau. Tothom marxa a casa amb un record: que la lluita contra la guerra imperialista i les seves multinacionals no es cosa per oblidar-se en un any, i que la nostra feina ara es escalfar motors pel proper 20 de març, aniversari de la guerra i la propera manifestació internacional contra l’ocupació de l’Iraq (en Barcelona serà a les 17h a Pl.Catalunya).
vw17_small.jpg
Mira també:
http://www.arabadalona.es.mn
http://www.vilaweb.com/badalona/
Sindicat Terrassa