Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            
No hi ha accions per a avui

afegeix una acció
Cerca

Cerca Avançada

Antic web indymedia barcelona

(((i))) Radio (((i)))
Etiquetes
>>>@rtivisme
>>>altres temes
>>>antifeixisme
>>>corrupció
>>>criminalització
>>>dones
>>>ecologia
>>>ensenyament
>>>especulació
>>>fòrum 2004
>>>globalització
>>>guerra
>>>immigració
>>>indymedia
>>>laboral
>>>llatinoamèrica
>>>mitjans
>>>pobles
>>>sanitat
>>>sexualitats
>>>un altre mon ...
>>>xarxes
Informació

biblioteca d'info
ca - advertència
ca - contacteu amb imc-bcn
ca - criteris de moderació a indymedia barcelona
ca - qui som?

Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Comentari :: pobles i cultures vs poder i estats
LA CAPUTXETA
per eloy carrasco 26 gen 2004
LA CAPUTXETA AL PASSEIG DE SANT JOAN
Al passeig de Sant Joan, entre Còrsega i Rosselló, sobreviu una de les estàtues més curioses de Barcelona: la Caputxeta vermella i el Llop. És allà des del desembre del 1921 o 1922, segons el document municipal que es consulti, i el seu autor va ser Josep Tenas. És una peça de bronze que corona una font pública situada al costat d'un petit parc on els nens juguen despreocupats i les seves mares, pares o cangurs els vigilen, bastant més inquiets. La Caputxeta sosté la cistella per a l'àvia a l'avantbraç esquerre i amb la mà dreta toca el cap del llop. El molt murri fingeix una expressió amable: va ser esculpit en la fase d'entabanar la nena.
La Caputxeta i el llop tenen rang de parella històrica i són dignes d'un monument (o de dos: a Buenos Aires n'hi ha un altre de semblant). Fins i tot han donat peu a lectures tremendistes del conte que els germans Grimm van concebre per al públic infantil, com que el cànid era un sàtir i la de la gorra vermella una noia picardiosa, i ja s'imaginen com s'acaba la cosa quan concorren les dues circumstàncies: dos rombes.
Aquesta setmana s'han produït o s'han conegut episodis d'altres parelles, si no creditores d'una andròmina de bronze, sí bastant estrafolàries. Per exemple, Churchill i el seu lloro, que diuen que encara viu (l'ocell, o sigui l'au) als seus 104 anys i continua insultant Hitler com en els heroics dies de sang, suor i llàgrimes. El lloro ferotge.
O Luis Cuenca, el nyicris que va fer seu el Paral.lel a mitges amb la gran Tania Doris. El difunt Cuenca, que sempre va ser grandiós en carns tan magres per riure millor.
El millor duo, però, va ser vist molt lluny de Barcelona. A Trípoli. Allà va viatjar la intrèpida ministra Ana Palacio, i s'havia de veure la cara que va fer quan la va rebre Gaddafi amb el seu vestuari: barreja de Paco Clavel i una d'aquestes papesses futuròlogues d'horari de telebotiga. Gaddafi, que déu n'hi do com va ser de ferotge, convertit en Caputxeta drag queen. Això mereix una altra escultura.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more