|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : laboral |
|
"Sota l'Efecte Iguaçú" a La 2
|
|
|
per un |
24 gen 2004
|
|
Dimecres 28 , 21.00 al programa Gran Angular de La 2, un reportatge sobre explotació i acomiadaments a multinacionals d'informàtica |
http://www.rtve.es/tve/b/gran_angular/frsemana.htm
Els protagonistes d’aquesta peça son informà tics, joves, estan ben preparats; ja fa anys que treballen en empreses multinacionals i s’hi dediquen a fons, sense mirar horaris. Però s’han adonat que d’un dia per l’altre poden perdre la feina. De fet alguns acaben de perdre-la! Per què? Qui pren la decisió de l’acomiadament? A quina punta del globus es troben els qui decideixen la dimensió adequada de les empreses? Quins objectius tenen? En aquest reportatge, Manel, Oscar, Miguel David, David Francisco i Marcel miren de trobar respostes a aquestes i altres preguntes.
Aquests joves informà tics es declaren seguidors incondicionals de la sèrie humorÃstica Dilbert. Pensen que en aquesta ficció d’animació nord-americana es fa un retrat molt fidel del seu món laboral. Dilbert és el nom propi del personatge principal, un treballador d’una multinacional, i dóna tÃtol a la sèrie que s’ha emès a TVE recentment. En aquest programa se’n poden veure alguns extractes.
Els nostres protagonistes són homes que fa uns anys van trobar feina en una multinacional. Quan van entrar a treballar, després d’una selecció molt dura, estaven contents, l’empresa els oferia bones condicions i la possibilitat de prosperar. Van demostrar que valien i hi van dedicar totes les hores del món, fins que la realitat es va imposar. Algú molt lluny d’aquà va decidir fer un expedient de regulació i es va acabar el somni. Fins i tot han comprovat que la notÃcia dels acomiadaments ha fet pujar les accions de la firma. Va ser quan van prendre consciència que si no lluitaven pels seus drets laborals, l’únic que aconseguien era cedir, cedir i cedir.
Oscar, per exemple, diu que a El efecto Iguazú, un documental sobre la lluita dels treballadors acomiadats de SINTEL, va sentir l’argument més revelador per entendre la seva situació. Un dels treballadors acomiadats es refereix a la cataracta Iguaçú del Brasil i explica el que ell entén per l’efecte Iguaçú. El mateix Oscar ens facilita la transcripció d’aquesta part del dià leg al documental:
“Somos como pescadores en un barco. Los pescadores creen que el rÃo está en calma, que no corren riesgos, y sólo nos damos cuenta cuando nuestro barco, tu empresa, se acerca a la garganta. Es cuando percibes la velocidad de la corriente, que esta corriente de capitalismo especulador es de tal magnitud que tratas de dar gritos, hacer señas, para advertir a los demás pescadores que el rÃo no está en calma, que algo habrá que hacer, que algo tienen que hacer si no quieren que su barca, que su empresa, acabe tragada por las aguas en la propia garganta. Intentan convencernos de que la barca no avanza, que es necesario echar lastre al agua para que navegue. No importa que ese lastre sean compañeros nuestros, amigos, familias enteras. Personas.â€? |
Mira també:
http://www.rtve.es/tve/b/gran_angular/frsemana.htm
|
|
Re:
|
|
per TVE a cagar |
24 gen 2004
|
A tve2 podrien passar "El efecte Iguazú", una peli que va durar una setmana als cinemes i que no s'ha emès mai per tv.
Per altra banda, està bé que es facin reportatges de caire social, però no deixen de ser molt lights, vinculats a un suposat "objectivisme" inexistent. Són reivindicatius i denuncien injustícies socials, això està molt bé, però escassament arriben al fons de la qüestió: pq passa? qui ho permet? quina és la solució que ofereix el sistema? quines responsabilitats polítiques hi ha? només es denúnica el cas, és una queixa que cau en un sac buit. Apart, es segueixen uns parámetres televisius preestablerts, avorrits i previsibles. I tots tants contents, que és l'hora de sopar, oi? |
