|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: guerra |
|
Iraq, el merder
|
|
|
per ------------------------- |
13 gen 2004
|
Per Ignacio Ramonet
“Una rebel·lió pot estar dirigida per un 2% d’actius
i un 98% de simpatitzants passius.�
T. E. Lawrence |
A Le Merdier (1), una de les millors novel·les sobre la guerra del Vietnam, Gustav Hasford explica com uns joves, allistats en els marines, són transformats en guerrers terrorÃfics i es veuen després immersos en el caos d’un conflicte en el qual es demostrarà que la seva formació és inapropiada. No els servirà per enfrontar-se a un enemic invisible, sense front ni rereguarda, que es mou com un gas mortÃfer...
L’Iraq no és el Vietnam. Però en el decurs d’aquest Ramadà negre ja s’han invertit els papers: els atacants estan a la defensiva. I el cos expedicionari dels Estats Units ara té un objectiu prioritari: protegir-se ell mateix dels cops que li infligeix una resistència cada cop més audaç. Les xifres són explÃcites: deu atacs contra els ocupants al juliol, trenta-cinc avui, i uns deu nord-americans morts a la setmana... Això sense comptar els atemptats mortals contra els aliats brità nics, italians, polonesos, espanyols, etcètera. La cosa es converteix en un malson.
Amb una potència de foc apocalÃptica, els estrategs dels EUA s’havien limitat, per conquerir l’Iraq, a aplicar l’axioma del mariscal Foch, segons els qual la guerra moderna consisteix a descobrir el cor de l’exèrcit enemic, el centre del seu poder, i destruir-lo en la batalla. Una destrucció molt més fà cil pel fet que l’exèrcit iraquià va desaparèixer davant de Bagdad i, per dir-ho aixÃ, no ha frenat —ni amb ports ensorrats ni aeroports destruïts— la cavalcada dels conqueridors.
Val la pena preguntar-se si no es tractava d’una estratagema per deixar entrar els invasors i agafar-los tot seguit en la trampa d’un conflicte asimètric de llarguÃssima durada. El cas és que les forces dels EUA han quedat instal·lades a Mesopotà mia per molt temps. Qualsevol retirada precipitada comportaria una guerra civil i una libanització de l’Iraq que transformaria aquest paÃs, durant decennis, en el focus pertorbador del món.
Els teòrics de la resistència la defineixen aixÃ: “L’enemic avança, nosaltres retrocedim; l’enemic s’immobilitza, nosaltres el fustiguemâ€?. Sun Tse, un dels pensadors més antics sobre la guerra, també aconsella d’explotar les febleses del poderós: “Eviteu la seva força —escriu—, colpegeu la seva inconsistènciaâ€?. Amb la preocupació de no proporcionar mai un blanc als ocupants, l’objectiu dels insurgents iraquians consisteix a imposar als nord-americans la lÃnia de defensa passiva més llarga possible, que és la forma de guerra més costosa.
Aixà s’ha engranat inexorablement l’espiral de la violència. I la repressió, que es duplicarà tan bon punt entrin en acció les milÃcies paramilitars creades per les autoritats d’ocupació, donarà un nou impuls a les resistències. Una dinà mica de venjança alimentada per l’odi de l’invasor que domina unes forces d’ocupació desorientades que amb prou feines distingeixen els seus adversaris dels seus amics. Multipliquen les conculcacions policÃaques respecte d’aquests, els quals, considerats per altra banda com a col·laboradors, constitueixen un blanc prioritari per als resistents.
Ja es demostra que els 130.000 soldats nord-americans (2) —56.000, veritables combatents (3)— resulten insuficients per donar seguretat al paÃs. L’Iraq s’ha convertir en Eldorado de les empreses privades de seguretat (4). Les ambaixades estrangeres, les empreses occidentals beneficià ries dels contractes de reconstrucció (bà sicament dels EUA i lligades a l’Administració de Bush (5)), els ministeris i d’altres entitats públiques, estan sota protecció de milers de mercenaris reclutats per oficines privades com Erinys, que ha llogat 6.500 homes per vetllar per les instal·lacions petrolieres; Global Risk, que s’encarrega de la protecció dels membres del consell interà de govern; Vinnell, que entrena el nou exèrcit iraquià ; Dyncorp, que forma els nous policies, i Olive, que protegeix els dirigents de les grans companyies dels EUA.
D’altra banda, l’ocupació de l’Iraq, en comptes de dissuadir el terrorisme internacional, l’ha estimulat i rellançat d’una manera trà gica. Ho demostren els odiosos atemptats que es multipliquen de Casablanca a Riyad, de Mombasa a Istambul, mentre que el projecte d’instaurar una democrà cia a Bagdad cada dia queda més lluny. Que lluny que som del moment en què els falcons del Pentà gon anunciaven que les forces d’invasió serien rebudes com a alliberadores... Aquest enorme error d’anà lisi és el causant de l’empantanegament actual. Ebris de poder, els ideòlegs de Washington (Cheney, Rumsfeld, Wolfowitz, Perle...) volien a més córrer a utilitzar la seva temible mà quina de guerra per fer realitat els seu somni delirant de dibuixar de nou l’Orient Pròxim.. Ara tot es regira contra ells.
Adaptada al cinema per Stanley Kubrick sota el tÃtol La jaqueta metà l·lica (1987).
Sense mandat de l’ONU, les forces d’ocupació compten amb 155.000 homes provinents de 34 països (de cap estat à rab o musulmà ).
Comparem la xifra amb els 39.000 homes que mantenen l’ordre a la ciutat de Nova York...
Cf. Catan, Thomas i Fidler, Stephen. “The military can’t provide security�. A:
Les empreses que es reparteixen el fabulós botà de reconstrucció —8.000 milions de dòlars— són les que van ajudar més el candidat Bush en l’elecció del novembre de 2000, segons un informe del Center for Public Integrity, 30 d’octubre de 2003. |
Mira també:
http://www.mondediplomathique.org
|
|
Re: Iraq, el merder
|
|
per ------- |
13 gen 2004
|
ENLLAÇ AMB EL DARRER NÚMERO DE LA PUBLICACIÓ, MILLOR CLICA EL SEGÜENT ENLLAÇ:
http://www.mondiplomatic.org
------------------------------------------------ |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
