|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
pluraliaTV : televisió plural, lliure i democrà tica
|
|
|
per pluraliaTV |
12 gen 2004
|
CONSTRU�M UNA TELEVISIÓ PLURAL, LLIURE I DEMOCRÀTICA PER A VALÈNCIA: PLURALIA TV
Fem una à mplia crida: a les organitzacions socials, sindicals i polÃtiques, als professionals i estudiants de periodisme i del món audiovisual, a les xicotetes i grans productores, als mitjans lliures i als professionals poc lliures dels grans mitjans... A tot ciutadà o organització que estiga disposat a recolzar la construcció d'una televisió on tots tinguem veu. |
El panorama dels mitjans de comunicació tots els coneixem: unes poques empreses es repartixen la prà ctica totalitat dels mitjans de comunicació privats; per la seua banda, els mitjans públics únicament són expressió del govern de torn, enmudint i censurant la diversitat de la societat.
PER AIXÃ’, ELS SOTASIGNATS: organitzacions socials, sindicals, polÃtiques i estudiantils, junt amb ciutadans i professionals del periodisme i de l'audiovisual, ens hem unit per a construir un mitjà de comunicació que estiga a l'altura, com menys, de la diversitat i pluralitat de les nostres societats.
Volem que en esta televisió puguen tindre els seus propis programes tots els sectors de la societat, des dels treballadors a la xicoteta i mitjana empresa, des dels estudiants i professors fins a les associacions de veïns... Totes les expressions culturals, socials, sindicals i polÃtiques a qui se'ls lleva el micròfon en els grans mitjans de comunicació.
Una televisió amb què tots puguem créixer culturalment, amb la que tots puguem deprendre i ensenyar; una televisió des de la qual lluitar pels nostres drets... Una televisió que no siga eixe potatge de teleporqueria, famoseo i manipulació polÃtica que són les televisions actuals.
Esta televisió és una necessitat per a tots. Construïm-la.
PER QUÈ ÉS NECESSÀRIA UNA NOVA TELEVISIÓ
“Fins els nostres dies s'ha confiat en els periòdics per ser portaveus de l'opinió pública. Però molt recentment, alguns ens hem convençut (...) que no són en absolut tals. Són, per la seua mateixa naturalesa, els joguets d'uns pocs hòmens rics. El capitalista i l'editor són els nous tirans que s'han apoderat del món. Ja no cal que ningú s'opose a la censura de la premsa. No necessitem una censura per a la premsa. La premsa mateixa és la censura. Els periòdics van començar a existir per a dir la veritat i hui existixen per a impedir que la veritat se senta.“
G. K. Chesterton 1917, Periodisme i crim.
Fa quasi un segle es deien ja estes paraules, que s'han anat confirmant cada vegada amb major força amb el creixement dels grans mitjans de masses. Els mitjans de comunicació són la principal font de coneixement de la immensa majoria de la població, i estes fonts de coneixement, de modes de viure, de prioritats per a la vida…son els joguets d'uns pocs hòmens rics. Unes poques empreses en cada paÃs i altres poques multinacionals medià tiques en tot el món decidixen el que és i el que no és notÃcia, fixen el punt de vista en cada informació, determinen els que són els bons i els roïns... Controlen, en definitiva, gran part del nostre coneixement del món en què vivim.
I el nostre coneixement de la realitat, la nostra informació del que ens afecta, no pot dependre d'unes empreses que es regixen per un únic i absolut principi: maximitzar beneficis. Els grans conglomerats financers són els amos dels grans mitjans, com ho són de les indústries culturals, de les grans superfÃcies comercials, de la indústria armamentÃstica… i, per no fer interminable la llista, que podria fer-se, d'una bona part dels partits polÃtics a través del seu finançament.
A resultes d'esta lògica, el món del periodisme es veu marcat per una cada vegada major precarització laboral i per un augment dels atacs als drets i llibertats més bà sics. Recordem, també d'una llarga llista, l'acomiadament dels de CQC, el tancament de programes com Colp d’ull, de Canal 9, la creació de llistes negres de periodistes, els xantatges –habituals- de retirada de publicitat empresarial o institucional, el tancament, a través de multes abusives (120.000 euros), de setmanaris com La Realitat... I finalment arribem a la “nova era� americana amb l'assassinat selectiu d'informadors molestos com José Couso i el bombardeig, no per primera vegada, d'emissores com Al-Jazirah.
Però d'igual manera que els ciutadans construïm les nostres pròpies formes organitzatives en l'educació o en el treball, hem de passar a construir els nostres mitjans de comunicació: uns mitjans populars, comunitaris, associatius, pròxims, educatius, compromesos, participatius; uns mitjans que siguen expressió de la diversitat i pluralitat de les nostres societats. Perquè és evident que els mitjans públics, almenys en la seua forma actual, no són “nostres“ mitjans. No són uns mitjans construïts des de la participació del conjunt de la societat; s'organitzen des del partit governant, dirigits per consells de redacció ficats a dit per eixe partit i on la participació de tots, professionals i ciutadans, és una quimera.
S'imposa, doncs, que treballem per crear els nostres propis mitjans…Però açò, no és res de nou:
des de fa dècades, però de manera més accelerada amb el desenrotllament de Internet, els altres“ mitjans creixen i creixen, arribant a ser referents d'informació i cultura per a milions de persones. Indymedia, Rebel·lió o Node 50 són seguits massivament. Es construïxen organitzacions mundials per a fiscalitzar als grans mitjans, com el media Watch Global creat en el Fòrum Social Mundial. A Europa creix el tercer sector audiovisual amb els “open chanels“ a Suècia o les televisions comunità ries a França o Ità lia. Es construïxen xà rcies d'intercanvis d'informació i continguts audiovisuals com Veus contra el silenci o la Iniciativa de comunicació mundial. Es multipliquen els lectors de mitjans escrits com Le monde Diplomatique o, en à mbits més pròxims, La Realitat, l'Altre PaÃs, L’Avanç... La gent no es resigna que un món que no li agrada haja de seguir sent aixÃ.
Estos són els nostres OBJECTIUS:
1. Mostrar altres realitats, altres punts de vista, altres visions del món.
2. Ser un altaveu de difusió de valors com la transparència, l'honradesa, la democrà cia participativa, el treball cooperatiu, la crÃtica i la denúncia social, la creativitat...
3. Ser un espai de reivindicació i compromÃs, portant la cà mera als debats, a les assemblees i congressos, a les manifestacions i concentracions...
4. Ser un lloc de trobada per a un altre periodisme, enfortint tant als mitjans alternatius com als professionals dels mitjans convencionals que lluiten per la democratització i millora de dits mitjans.
5. Servir a la dinamització del món cultural valencià perquè puga ser conegut i reconegut.
6. Ser una alternativa, en principi modesta però que haurà d'anar creixent, de treball digne i democrà tic per als estudiants i professionals del sector.
7. Educar des de la televisió, a través de convenis amb organitzacions i institucions educatives amb programes culturals.
8. Presentar com a alternativa a la proliferació de multinacionals i grans superfÃcies una reivindicació de models empresarials més humans: comerç tradicional, pymes, cooperatives...
9. Ser un centre de formació en la realització audiovisual, on a través d'una escola-taller puguem deprendre i ensenyar, ajudant al mateix temps a la produció de programes per a emetre.
10. Recordar contÃnuament que l'humor és un component bà sic de la felicitat i que no hi ha res tan seriós que no puga dir-se amb un somriure.
PRINCIPIS GENERALS DEL PROJECTE
Tots estem d'acord en què esta televisió ha de ser exemple d'esperit unitari i de voluntat de sumar tot tipus de sensibilitats, però això ens obliga a tindre clar des d'un començament quins són els punts comuns mÃnims que ens unixen a tots en este projecte.
1. UNITAT DES DE LA DIFERÈNCIA
Este vol ser un projecte d'unitat popular, un projecte d'unió de les organitzacions i els ciutadans que es vine excloses dels centres de decisió medià tics. És una televisió que vol ser expressió dels què no compten amb mitjans de comunicació que poden arribar a la majoria de la població…Per això una unitat à mplia, tant entre organitzacions com amb la diversitat de la ciutadania, és fonamental per a l'avanç, no sols del projecte de PLURALIA, sinó en general per a qualsevol projecte transformador.
L'absència de treball en comú, el no sumar recursos i esforços, una comunicació moltes vegades orientada només a determinats públics, un llenguatge per als ja entesos i, entre altres coses, la falta de recerca de noves formes de finançament fa que molts dels nostres projectes a penes avancen i no puguen estendre's per tota la societat.
2. DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA
Defendre el carà cter democrà tic, independent i unitari d'este projecte significa atendre a totes les veus que se sumen al mateix portant un treball permanent d'informació, formació i pren de decisions perquè tant els que formen part del projecte com tots aquells que el coneixen, puguen dir, ara sÃ, que este és un mitjà de tots. Serà un treball constant doncs no creiem que existisquen formules mà giques, però sà que una col·lectivitat plenament informada i que pren les decisions en les seues mans, serà millor garantia per a l'avanç de PLURALIA TV que una elit per molt culta o experta que siga... En definitiva, la participació constant de la col·lectivitat és la clau de l'èxit d'este projecte.
Proposem a debat, d'entre els diversos models possibles, una assemblea general de socis i associats:
- on el dret a vot no està lligat a la quantia de les aportacions al capital social.
- que fixa les directrius i és el mà xim òrgan de decisió.
- que nomena i revoca coordinadors, comissions, etc.
L'assemblea general, que es convocarà trimestralment, s'estructurarà en comissions delegades, com per exemple la comissió de continguts. Estes comissions, de participació oberta per a tots els socis i associats, concretaran la politica general que determine l'assemblea general i es reuniran amb la freqüència - bimestral, mensual o inclús quinzenal- que requerisquen els assumptes que es deleguen. Els seus mandats els portarà avant el consell rector, integrat per treballadors de la cooperativa i per representants dels diferents sectors de l'assemblea general de socis, que es reunirà setmanalment. Per a facilitar la coordinació, els responsables de cada una de les comissions hauran de ser membres del consell rector. El consell rector delegarà en un comité de redacció que portarà el seguiment diari de les tasques de producció i emissió.
Fora ja de l'estructura de la cooperativa, i com un òrgan a banda, proposem la creació d'un consell assessor integrat per representants de la vida cultural, periodÃstica i associativa de València que, sense periodicitat fixa, aniria donant la seua opinió sobre la programació i el projecte en general.
3. GARANTIES DE PRESERVACIÓ
Creiem necessari, a més d'este treball col·lectiu permanent, la construcció de barreres contra la creació de camarilles o burocrà cies. En este sentit, proposem tres salvaguardes de què creiem que depén el carà cter democrà tic, independent i divers d'este projecte:
a) El carà cter de mà xima instà ncia de decisió de les assemblees generals de socis i associats i el seu poder per a revocar als coordinadors de les comissions i als membres del consell rector i del comité de redacció.
b) La no dependència de la publicitat o de les subvencions per al manteniment de la franja mÃnima de supervivència de la televisió.
c) La limitació, per a la participació dels treballadors de la cooperativa en el comité de redacció o en altres òrgans de carà cter executiu, d'una proporció mà xima del 20% en relació amb la resta dels socis.
El canvi d'estos principis estatutaris únicament podria fer-se amb dos terços dels vots de l'assemblea general.
4. INDEPENDÈNCIA ECONÒMICA
Volem buscar formes organitzatives que combinen la independència i la cooperació amb la consecució d'una estructura econòmica estable. Per a això proposem constituir-nos com a cooperativa de treball associat, sense à nim de lucre. Es podrà participar en ella com a soci (les persones fÃsiques que puguen comprometre el seu treball) o com associat (les persones jurÃdiques que només puguen aportar els seus diners).
Apostem també per la independència econòmica perquè no volem estar finançats de manera majorità ria per ningú, siga eixe ningú una ONG o un banc. Volem que la base econòmica de la televisió siga diversa doncs creiem que esta és la millor garantia perquè els seus continguts siguen diversos i perquè ningú puga apropiar-se d'ella. D'igual manera, el que hi haja una contÃnua necessitat de comptar amb les aportacions al capital social per a la marxa de la televisió serà la millor garantia per a un funcionament col·lectiu i democrà tic de la mateixa. Si tens entrades de diners que són majorità ries (subvencions, prestecs, publicitat) ja no et farà falta comptar amb la gent per a la marxa del teu projecte...
Per a no crear-nos dependències, proposem que s'establisca una franja mÃnima de supervivència (el mÃnim indispensable per a seguir emetent: costos d'emissió, local, llum...) provinent de les aportacions al capital de socis i associats, de les quotes i d'un altre tipus d'entrades: bons, concerts, etc. Tenint clar este principi, no hem de tindre tabúes a l'hora de comptar amb altres formes de finançament, siguen subvencions, siguen donacions d'institucions o particulars o siguen ingressos per publicitat.
Un altre tema clau és el debat voluntariat/professionalitat: és obvi que este projecte es va a construir amb moltes d'hores de treball gratuïtes i voluntà ries, i està clar també que tot projecte a contracorrent necessita molta voluntat i treball desinteressat... Però creiem que, perquè nostres projectes sobrevisquen en el temps, fa falta que compten amb professionals que dediquen hores pagades. Aixà doncs, un dels reptes que ens marquem és que esta televisió puga ser una alternativa de treball digne i democrà tic per als estudiants i professionals del sector.
5. SOBRE ELS CONTINGUTS
Diversitat i qualitat: haurem de debatre com ser crÃtics sense ser avorrits, com combinar visions alternatives de la societat amb programes d'humor, culturals, musicals... Creiem en aquest sentit que una correcta utilització de la comunicació pels mitjans alternatius exigix, almenys, utilitzar unes formes que siguen reconegudes per l'espectador; uns llenguatges, unes formes culturals i artÃstiques que connecten el món actual amb tot allò que es vol aconseguir o transformar. Estem per això en contra d'una televisió per a minories, siguen intel·lectuals o militants; volem combinar en este sentit noves visions crÃtiques de la nostra societat amb humor i entreteniment, alternatives prà ctiques de tots els sectors junt amb esport i esplai... Què vos pareixeria una mescla de programes estil CQC, L'informal, Pecat original, La bola de cristall, Set Noticies... més reportatges, documentals, entrevistes, informatius, debats, humor, etc.?
La forma que proposem per a organitzar la realització i l'emissió de continguts s'expressa en una relació permanent entre el comité de redacció, compost per representants de les organitzacions junt amb professionals del periodisme i de l'audiovisual, i la base social de la televisió, des de l'assemblea general fins als simpatitzants i el futur publique... Què millor, perquè la televisió siga vista i valorada, que la garantia que els seus continguts siguen decidits entre tots i realitzats per gent qualificada?
Per a un model participatiu com este hi ha moltes experiències de què deprendre en els mitjans alternatius i democrà tics de tot el món. Fonamental serà , per exemple, conéixer en profunditat el moviment de les televisions comunità ries de Veneçuela, cas únic en el món on este tipus de mitjà ha sigut recolzat pel govern; a Europa, en països com França, està regulada l'existència d'un tercer sector audiovisual, un sector que respon a les demandes comunicatives d'organitzacions ciutadanes, i a Suècia, per no estendre'ns mes, hi hi ha els cridats „open channels“.
A Espanya, el nostre model a seguir és Tele K, de Vallecas. Esta televisió, que és vista per al voltant de 400.000 persones a Madrid, va ser creada per FEDEKAS, una associació de Veïns de Vallecas, i ha complit deu anys d'existència. El seu mode d'organitzar la decisió de continguts es basa també en esta relació permanent entre un comité de redacció i la base social de la televisió en sentit ampli.
Un altre dels aspectes fonamentals per a l'èxit d'esta televisió és la capacitat que tinguem per a connectar-nos a les xà rcies d'intercanvis de material audiovisual: xà rcies com GLOCAL TV, OVNI, CIRCUIT, la Iniciativa de Comunicació Mundial o un “noticiero“ internacional impulsat des de Veneçuela, entre altres. També serà important recopilar tot el material realitzat per organitzacions, productores o realitzadors.
ORGANITZACIONS:
·Coordinadora de ONGD
·Campanya valenciana contra la guerra
·Els Verds
·Confederació General de Treballadors (CGT)
·Esquerra Valenciana
·Col·lectiu del Parc Alcosa
·Periódic L’ Avanç
·Fòrum Ciutadà ValenciÃ
·Productora audiovisual Entretodos
·Fòrum d'estudiants per un nou periodisme
·Tele K
·ACSUD – Las Segovias
·Radio Funny
·Unió d'Escriptors del PaÃs ValenciÃ
·Fòrum Social de les Arts
·Ciutadans per una Cultura Democrà tica i Participativa (Ex Amics de l’IVAM)
Radio Klara
Atelier
Intersinsical Valenciana .STEPV
Jarit , asociació civil
www.valencianisme.com
Diari Parlem
FEVECTA, federació de cooperatives de trebrall associat
FAPA-Valencia, Federació de pares i mares d'alumnes
Attac-Madrid
Movimient contra la Intolèrancia
l'agència d'informació, formació i foment del audiovisual ,AIFFA
l'Associació de Periodistes de la Vall d'Albaida (APERVALL)
Asociació de veïs Sant Francesc (Manises.)
Red Baladre
Diari El Punt
Campanya okupem les ones de Barcelona
Tele Tambores de Venezuela
Esquerra Unida
Plataforma Tren sà AVE no
CIUTADANS:
· Alfons Cervera (escriptor, vicepresident de la Unió de Periodistes)
·Rafa Xambó, (escriptor, professor de SociologÃa a la Universitat de València)
·Rafa Alborch (productor de televisió, ex-director de Colp d’ull)
·Pedro Rosado (cineasta)
·Paco López (realitzador de televisió)
·Antonio Méndez (escriptor, professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València)
·Francisco López (investigador en televisions localsa la Universitat Jaume I)
·Enrique Falcón (escriptor)
·Isaac Calderón (U.E.P.V., escriptor i músic)
·Virgilio Tortosa (professor de Literatura Comparada, Universitat d'Alacant)
·Mª José Miquel (Act TV)
Eduardo Guillot (periodista)
Xavier Lauder (actor )
Francisco Romero (Professor d'Universidad FÃsica Aplicada)
Gonzalo Anaya (professor)
Jose Iglesias, tècnic especialista d'audiovisuals de la Universitat Jaume I |
Mira també:
http://www.pluralia.tv/
|
Comentaris
|
Re: pluraliaTV : televisió plural, lliure i democrà tica
|
|
per ke! |
13 gen 2004
|
|
Aqueta iniciativa, esta molt bé, però per qué només a Valèmcia?¿ he entrat a la web i descriu aixi aqest nou mitja d'informació: Construïm la Tv plural lliure i democràtica per a valència, i les demes ciutats i pobles qé?¿!! |
|
Re: pluraliaTV : televisió plural, lliure i democrà tica
|
|
per anònim |
13 gen 2004
|
|
I no es podria fer a nivell de Països Catalans i en llengua catalana però amb tots els seus dialectes? |
|
Re: pluraliaTV : televisió plural, lliure i democrà tica
|
|
per ... |
13 gen 2004
|
Sense ser de la gent de Pluralia crec q arribeu un poc tard en les peticions pq el projecte ja està prou rodat. La televisió l´ha fet gent de València i per tant l´han fet per a València, dins de les seues posibilitats. Si repases alguns dels sotasignants, voràs que el projecte de televisió per als Països Catalans no els hi cap, de moment. Donem-lis un vot de confiança i a vore q pasa, jo confie en el bon fer a dintre de la gent de l´Avanç, q els ha recolzat des del primer moment.
Ah! Pluralia serà per a València o per a tot el País Valencià??
Salut. |
|
tvs locals
|
|
per ana |
13 gen 2004
|
|
per lo que jo se, de moment se estan fent televisions locals autogestionades per col·lectius a tota europa. s'escomence per coses menudes, com a barcelona la televisio de gracia, perque fer una tv gran coste millons de euros. |
|
Re: pluraliaTV : televisió plural, lliure i democrà tica
|
|
per Per ana |
13 gen 2004
|
Quina tv de Gracia?
Si et refereixes a la tv que estan montant els de l'Assemblea per la Comunicacio Social (ACS) es tracta d'una tv per a Barcelona.
Per a tot Catalunya o per als Paisos Catalans seria massa car, pero temps al temps... |
|
Molt bé per Plurà liaTV, a veure si ens en sortim a Bcn
|
|
per Correcte |
14 gen 2004
|
|
Correcte, a Barcelona s'està intentant montar una TV i una ràdio que sigui propietat d'una assemblea de moviments socials (Assemblea per la Comunicació Social, www.televisio.ws) |
|
Re: pluraliaTV : televisió plural, lliure i democrà tica
|
per pluralera
inesku ARROBA mixmail.com |
02 jun 2004
|
|
Agraim el soport a Pluralia. Actualment ens estem reestructurant per tal de poder superar la censura econòmica i despegar... la vostra ajuda ens es de vital importància. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
