pluraliaTV : televisió plural, lliure i democràtica

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: mitjans i manipulació
pluraliaTV : televisió plural, lliure i democràtica
per pluraliaTV	12 gen 2004
CONSTRUÃ?M UNA TELEVISIÃ� PLURAL, LLIURE I DEMOCRÃ�TICA PER A VALÃ�NCIA: PLURALIA TV Fem una Ã mplia crida: a les organitzacions socials, sindicals i polÃtiques, als professionals i estudiants de periodisme i del mÃ³n audiovisual, a les xicotetes i grans productores, als mitjans lliures i als professionals poc lliures dels grans mitjans... A tot ciutadÃ o organitzaciÃ³ que estiga disposat a recolzar la construcciÃ³ d'una televisiÃ³ on tots tinguem veu.
El panorama dels mitjans de comunicaciÃ³ tots els coneixem: unes poques empreses es repartixen la prÃ ctica totalitat dels mitjans de comunicaciÃ³ privats; per la seua banda, els mitjans pÃºblics Ãºnicament sÃ³n expressiÃ³ del govern de torn, enmudint i censurant la diversitat de la societat. PER AIXÃ�, ELS SOTASIGNATS: organitzacions socials, sindicals, polÃtiques i estudiantils, junt amb ciutadans i professionals del periodisme i de l'audiovisual, ens hem unit per a construir un mitjÃ de comunicaciÃ³ que estiga a l'altura, com menys, de la diversitat i pluralitat de les nostres societats. Volem que en esta televisiÃ³ puguen tindre els seus propis programes tots els sectors de la societat, des dels treballadors a la xicoteta i mitjana empresa, des dels estudiants i professors fins a les associacions de veÃ¯ns... Totes les expressions culturals, socials, sindicals i polÃtiques a qui se'ls lleva el micrÃ²fon en els grans mitjans de comunicaciÃ³. Una televisiÃ³ amb quÃ¨ tots puguem crÃ©ixer culturalment, amb la que tots puguem deprendre i ensenyar; una televisiÃ³ des de la qual lluitar pels nostres drets... Una televisiÃ³ que no siga eixe potatge de teleporqueria, famoseo i manipulaciÃ³ polÃtica que sÃ³n les televisions actuals. Esta televisiÃ³ Ã©s una necessitat per a tots. ConstruÃ¯m-la. PER QUÃ� Ã�S NECESSÃ�RIA UNA NOVA TELEVISIÃ� â��Fins els nostres dies s'ha confiat en els periÃ²dics per ser portaveus de l'opiniÃ³ pÃºblica. PerÃ² molt recentment, alguns ens hem convenÃ§ut (...) que no sÃ³n en absolut tals. SÃ³n, per la seua mateixa naturalesa, els joguets d'uns pocs hÃ²mens rics. El capitalista i l'editor sÃ³n els nous tirans que s'han apoderat del mÃ³n. Ja no cal que ningÃº s'opose a la censura de la premsa. No necessitem una censura per a la premsa. La premsa mateixa Ã©s la censura. Els periÃ²dics van comenÃ§ar a existir per a dir la veritat i hui existixen per a impedir que la veritat se senta.â�� G. K. Chesterton 1917, Periodisme i crim. Fa quasi un segle es deien ja estes paraules, que s'han anat confirmant cada vegada amb major forÃ§a amb el creixement dels grans mitjans de masses. Els mitjans de comunicaciÃ³ sÃ³n la principal font de coneixement de la immensa majoria de la poblaciÃ³, i estes fonts de coneixement, de modes de viure, de prioritats per a la vidaâ�¦son els joguets d'uns pocs hÃ²mens rics. Unes poques empreses en cada paÃs i altres poques multinacionals mediÃ tiques en tot el mÃ³n decidixen el que Ã©s i el que no Ã©s notÃcia, fixen el punt de vista en cada informaciÃ³, determinen els que sÃ³n els bons i els roÃ¯ns... Controlen, en definitiva, gran part del nostre coneixement del mÃ³n en quÃ¨ vivim. I el nostre coneixement de la realitat, la nostra informaciÃ³ del que ens afecta, no pot dependre d'unes empreses que es regixen per un Ãºnic i absolut principi: maximitzar beneficis. Els grans conglomerats financers sÃ³n els amos dels grans mitjans, com ho sÃ³n de les indÃºstries culturals, de les grans superfÃcies comercials, de la indÃºstria armamentÃsticaâ�¦ i, per no fer interminable la llista, que podria fer-se, d'una bona part dels partits polÃtics a travÃ©s del seu finanÃ§ament. A resultes d'esta lÃ²gica, el mÃ³n del periodisme es veu marcat per una cada vegada major precaritzaciÃ³ laboral i per un augment dels atacs als drets i llibertats mÃ©s bÃ sics. Recordem, tambÃ© d'una llarga llista, l'acomiadament dels de CQC, el tancament de programes com Colp dâ��ull, de Canal 9, la creaciÃ³ de llistes negres de periodistes, els xantatges â��habituals- de retirada de publicitat empresarial o institucional, el tancament, a travÃ©s de multes abusives (120.000 euros), de setmanaris com La Realitat... I finalment arribem a la â��nova eraâ�? americana amb l'assassinat selectiu d'informadors molestos com JosÃ© Couso i el bombardeig, no per primera vegada, d'emissores com Al-Jazirah. PerÃ² d'igual manera que els ciutadans construÃ¯m les nostres prÃ²pies formes organitzatives en l'educaciÃ³ o en el treball, hem de passar a construir els nostres mitjans de comunicaciÃ³: uns mitjans populars, comunitaris, associatius, prÃ²xims, educatius, compromesos, participatius; uns mitjans que siguen expressiÃ³ de la diversitat i pluralitat de les nostres societats. PerquÃ¨ Ã©s evident que els mitjans pÃºblics, almenys en la seua forma actual, no sÃ³n â��nostresâ�� mitjans. No sÃ³n uns mitjans construÃ¯ts des de la participaciÃ³ del conjunt de la societat; s'organitzen des del partit governant, dirigits per consells de redacciÃ³ ficats a dit per eixe partit i on la participaciÃ³ de tots, professionals i ciutadans, Ã©s una quimera. S'imposa, doncs, que treballem per crear els nostres propis mitjansâ�¦PerÃ² aÃ§Ã², no Ã©s res de nou: des de fa dÃ¨cades, perÃ² de manera mÃ©s accelerada amb el desenrotllament de Internet, els altresâ�� mitjans creixen i creixen, arribant a ser referents d'informaciÃ³ i cultura per a milions de persones. Indymedia, RebelÂ·liÃ³ o Node 50 sÃ³n seguits massivament. Es construÃ¯xen organitzacions mundials per a fiscalitzar als grans mitjans, com el media Watch Global creat en el FÃ²rum Social Mundial. A Europa creix el tercer sector audiovisual amb els â��open chanelsâ�� a SuÃ¨cia o les televisions comunitÃ ries a FranÃ§a o ItÃ lia. Es construÃ¯xen xÃ rcies d'intercanvis d'informaciÃ³ i continguts audiovisuals com Veus contra el silenci o la Iniciativa de comunicaciÃ³ mundial. Es multipliquen els lectors de mitjans escrits com Le monde Diplomatique o, en Ã mbits mÃ©s prÃ²xims, La Realitat, l'Altre PaÃs, Lâ��AvanÃ§... La gent no es resigna que un mÃ³n que no li agrada haja de seguir sent aixÃ. Estos sÃ³n els nostres OBJECTIUS: 1. Mostrar altres realitats, altres punts de vista, altres visions del mÃ³n. 2. Ser un altaveu de difusiÃ³ de valors com la transparÃ¨ncia, l'honradesa, la democrÃ cia participativa, el treball cooperatiu, la crÃtica i la denÃºncia social, la creativitat... 3. Ser un espai de reivindicaciÃ³ i compromÃs, portant la cÃ mera als debats, a les assemblees i congressos, a les manifestacions i concentracions... 4. Ser un lloc de trobada per a un altre periodisme, enfortint tant als mitjans alternatius com als professionals dels mitjans convencionals que lluiten per la democratitzaciÃ³ i millora de dits mitjans. 5. Servir a la dinamitzaciÃ³ del mÃ³n cultural valenciÃ perquÃ¨ puga ser conegut i reconegut. 6. Ser una alternativa, en principi modesta perÃ² que haurÃ d'anar creixent, de treball digne i democrÃ tic per als estudiants i professionals del sector. 7. Educar des de la televisiÃ³, a travÃ©s de convenis amb organitzacions i institucions educatives amb programes culturals. 8. Presentar com a alternativa a la proliferaciÃ³ de multinacionals i grans superfÃcies una reivindicaciÃ³ de models empresarials mÃ©s humans: comerÃ§ tradicional, pymes, cooperatives... 9. Ser un centre de formaciÃ³ en la realitzaciÃ³ audiovisual, on a travÃ©s d'una escola-taller puguem deprendre i ensenyar, ajudant al mateix temps a la produciÃ³ de programes per a emetre. 10. Recordar contÃnuament que l'humor Ã©s un component bÃ sic de la felicitat i que no hi ha res tan seriÃ³s que no puga dir-se amb un somriure. PRINCIPIS GENERALS DEL PROJECTE Tots estem d'acord en quÃ¨ esta televisiÃ³ ha de ser exemple d'esperit unitari i de voluntat de sumar tot tipus de sensibilitats, perÃ² aixÃ² ens obliga a tindre clar des d'un comenÃ§ament quins sÃ³n els punts comuns mÃnims que ens unixen a tots en este projecte. 1. UNITAT DES DE LA DIFERÃ�NCIA Este vol ser un projecte d'unitat popular, un projecte d'uniÃ³ de les organitzacions i els ciutadans que es vine excloses dels centres de decisiÃ³ mediÃ tics. Ã�s una televisiÃ³ que vol ser expressiÃ³ dels quÃ¨ no compten amb mitjans de comunicaciÃ³ que poden arribar a la majoria de la poblaciÃ³â�¦Per aixÃ² una unitat Ã mplia, tant entre organitzacions com amb la diversitat de la ciutadania, Ã©s fonamental per a l'avanÃ§, no sols del projecte de PLURALIA, sinÃ³ en general per a qualsevol projecte transformador. L'absÃ¨ncia de treball en comÃº, el no sumar recursos i esforÃ§os, una comunicaciÃ³ moltes vegades orientada nomÃ©s a determinats pÃºblics, un llenguatge per als ja entesos i, entre altres coses, la falta de recerca de noves formes de finanÃ§ament fa que molts dels nostres projectes a penes avancen i no puguen estendre's per tota la societat. 2. DEMOCRÃ�CIA PARTICIPATIVA Defendre el carÃ cter democrÃ tic, independent i unitari d'este projecte significa atendre a totes les veus que se sumen al mateix portant un treball permanent d'informaciÃ³, formaciÃ³ i pren de decisions perquÃ¨ tant els que formen part del projecte com tots aquells que el coneixen, puguen dir, ara sÃ, que este Ã©s un mitjÃ de tots. SerÃ un treball constant doncs no creiem que existisquen formules mÃ giques, perÃ² sÃ que una colÂ·lectivitat plenament informada i que pren les decisions en les seues mans, serÃ millor garantia per a l'avanÃ§ de PLURALIA TV que una elit per molt culta o experta que siga... En definitiva, la participaciÃ³ constant de la colÂ·lectivitat Ã©s la clau de l'Ã¨xit d'este projecte. Proposem a debat, d'entre els diversos models possibles, una assemblea general de socis i associats: - on el dret a vot no estÃ lligat a la quantia de les aportacions al capital social. - que fixa les directrius i Ã©s el mÃ xim Ã²rgan de decisiÃ³. - que nomena i revoca coordinadors, comissions, etc. L'assemblea general, que es convocarÃ trimestralment, s'estructurarÃ en comissions delegades, com per exemple la comissiÃ³ de continguts. Estes comissions, de participaciÃ³ oberta per a tots els socis i associats, concretaran la politica general que determine l'assemblea general i es reuniran amb la freqÃ¼Ã¨ncia - bimestral, mensual o inclÃºs quinzenal- que requerisquen els assumptes que es deleguen. Els seus mandats els portarÃ avant el consell rector, integrat per treballadors de la cooperativa i per representants dels diferents sectors de l'assemblea general de socis, que es reunirÃ setmanalment. Per a facilitar la coordinaciÃ³, els responsables de cada una de les comissions hauran de ser membres del consell rector. El consell rector delegarÃ en un comitÃ© de redacciÃ³ que portarÃ el seguiment diari de les tasques de producciÃ³ i emissiÃ³. Fora ja de l'estructura de la cooperativa, i com un Ã²rgan a banda, proposem la creaciÃ³ d'un consell assessor integrat per representants de la vida cultural, periodÃstica i associativa de ValÃ¨ncia que, sense periodicitat fixa, aniria donant la seua opiniÃ³ sobre la programaciÃ³ i el projecte en general. 3. GARANTIES DE PRESERVACIÃ� Creiem necessari, a mÃ©s d'este treball colÂ·lectiu permanent, la construcciÃ³ de barreres contra la creaciÃ³ de camarilles o burocrÃ cies. En este sentit, proposem tres salvaguardes de quÃ¨ creiem que depÃ©n el carÃ cter democrÃ tic, independent i divers d'este projecte: a) El carÃ cter de mÃ xima instÃ ncia de decisiÃ³ de les assemblees generals de socis i associats i el seu poder per a revocar als coordinadors de les comissions i als membres del consell rector i del comitÃ© de redacciÃ³. b) La no dependÃ¨ncia de la publicitat o de les subvencions per al manteniment de la franja mÃnima de supervivÃ¨ncia de la televisiÃ³. c) La limitaciÃ³, per a la participaciÃ³ dels treballadors de la cooperativa en el comitÃ© de redacciÃ³ o en altres Ã²rgans de carÃ cter executiu, d'una proporciÃ³ mÃ xima del 20% en relaciÃ³ amb la resta dels socis. El canvi d'estos principis estatutaris Ãºnicament podria fer-se amb dos terÃ§os dels vots de l'assemblea general. 4. INDEPENDÃ�NCIA ECONÃ�MICA Volem buscar formes organitzatives que combinen la independÃ¨ncia i la cooperaciÃ³ amb la consecuciÃ³ d'una estructura econÃ²mica estable. Per a aixÃ² proposem constituir-nos com a cooperativa de treball associat, sense Ã nim de lucre. Es podrÃ participar en ella com a soci (les persones fÃsiques que puguen comprometre el seu treball) o com associat (les persones jurÃdiques que nomÃ©s puguen aportar els seus diners). Apostem tambÃ© per la independÃ¨ncia econÃ²mica perquÃ¨ no volem estar finanÃ§ats de manera majoritÃ ria per ningÃº, siga eixe ningÃº una ONG o un banc. Volem que la base econÃ²mica de la televisiÃ³ siga diversa doncs creiem que esta Ã©s la millor garantia perquÃ¨ els seus continguts siguen diversos i perquÃ¨ ningÃº puga apropiar-se d'ella. D'igual manera, el que hi haja una contÃnua necessitat de comptar amb les aportacions al capital social per a la marxa de la televisiÃ³ serÃ la millor garantia per a un funcionament colÂ·lectiu i democrÃ tic de la mateixa. Si tens entrades de diners que sÃ³n majoritÃ ries (subvencions, prestecs, publicitat) ja no et farÃ falta comptar amb la gent per a la marxa del teu projecte... Per a no crear-nos dependÃ¨ncies, proposem que s'establisca una franja mÃnima de supervivÃ¨ncia (el mÃnim indispensable per a seguir emetent: costos d'emissiÃ³, local, llum...) provinent de les aportacions al capital de socis i associats, de les quotes i d'un altre tipus d'entrades: bons, concerts, etc. Tenint clar este principi, no hem de tindre tabÃºes a l'hora de comptar amb altres formes de finanÃ§ament, siguen subvencions, siguen donacions d'institucions o particulars o siguen ingressos per publicitat. Un altre tema clau Ã©s el debat voluntariat/professionalitat: Ã©s obvi que este projecte es va a construir amb moltes d'hores de treball gratuÃ¯tes i voluntÃ ries, i estÃ clar tambÃ© que tot projecte a contracorrent necessita molta voluntat i treball desinteressat... PerÃ² creiem que, perquÃ¨ nostres projectes sobrevisquen en el temps, fa falta que compten amb professionals que dediquen hores pagades. AixÃ doncs, un dels reptes que ens marquem Ã©s que esta televisiÃ³ puga ser una alternativa de treball digne i democrÃ tic per als estudiants i professionals del sector. 5. SOBRE ELS CONTINGUTS Diversitat i qualitat: haurem de debatre com ser crÃtics sense ser avorrits, com combinar visions alternatives de la societat amb programes d'humor, culturals, musicals... Creiem en aquest sentit que una correcta utilitzaciÃ³ de la comunicaciÃ³ pels mitjans alternatius exigix, almenys, utilitzar unes formes que siguen reconegudes per l'espectador; uns llenguatges, unes formes culturals i artÃstiques que connecten el mÃ³n actual amb tot allÃ² que es vol aconseguir o transformar. Estem per aixÃ² en contra d'una televisiÃ³ per a minories, siguen intelÂ·lectuals o militants; volem combinar en este sentit noves visions crÃtiques de la nostra societat amb humor i entreteniment, alternatives prÃ ctiques de tots els sectors junt amb esport i esplai... QuÃ¨ vos pareixeria una mescla de programes estil CQC, L'informal, Pecat original, La bola de cristall, Set Noticies... mÃ©s reportatges, documentals, entrevistes, informatius, debats, humor, etc.? La forma que proposem per a organitzar la realitzaciÃ³ i l'emissiÃ³ de continguts s'expressa en una relaciÃ³ permanent entre el comitÃ© de redacciÃ³, compost per representants de les organitzacions junt amb professionals del periodisme i de l'audiovisual, i la base social de la televisiÃ³, des de l'assemblea general fins als simpatitzants i el futur publique... QuÃ¨ millor, perquÃ¨ la televisiÃ³ siga vista i valorada, que la garantia que els seus continguts siguen decidits entre tots i realitzats per gent qualificada? Per a un model participatiu com este hi ha moltes experiÃ¨ncies de quÃ¨ deprendre en els mitjans alternatius i democrÃ tics de tot el mÃ³n. Fonamental serÃ , per exemple, conÃ©ixer en profunditat el moviment de les televisions comunitÃ ries de VeneÃ§uela, cas Ãºnic en el mÃ³n on este tipus de mitjÃ ha sigut recolzat pel govern; a Europa, en paÃ¯sos com FranÃ§a, estÃ regulada l'existÃ¨ncia d'un tercer sector audiovisual, un sector que respon a les demandes comunicatives d'organitzacions ciutadanes, i a SuÃ¨cia, per no estendre'ns mes, hi hi ha els cridats â��open channelsâ��. A Espanya, el nostre model a seguir Ã©s Tele K, de Vallecas. Esta televisiÃ³, que Ã©s vista per al voltant de 400.000 persones a Madrid, va ser creada per FEDEKAS, una associaciÃ³ de VeÃ¯ns de Vallecas, i ha complit deu anys d'existÃ¨ncia. El seu mode d'organitzar la decisiÃ³ de continguts es basa tambÃ© en esta relaciÃ³ permanent entre un comitÃ© de redacciÃ³ i la base social de la televisiÃ³ en sentit ampli. Un altre dels aspectes fonamentals per a l'Ã¨xit d'esta televisiÃ³ Ã©s la capacitat que tinguem per a connectar-nos a les xÃ rcies d'intercanvis de material audiovisual: xÃ rcies com GLOCAL TV, OVNI, CIRCUIT, la Iniciativa de ComunicaciÃ³ Mundial o un â��noticieroâ�� internacional impulsat des de VeneÃ§uela, entre altres. TambÃ© serÃ important recopilar tot el material realitzat per organitzacions, productores o realitzadors. ORGANITZACIONS: Â·Coordinadora de ONGD Â·Campanya valenciana contra la guerra Â·Els Verds Â·ConfederaciÃ³ General de Treballadors (CGT) Â·Esquerra Valenciana Â·ColÂ·lectiu del Parc Alcosa Â·PeriÃ³dic Lâ�� AvanÃ§ Â·FÃ²rum CiutadÃ ValenciÃ Â·Productora audiovisual Entretodos Â·FÃ²rum d'estudiants per un nou periodisme Â·Tele K Â·ACSUD â�� Las Segovias Â·Radio Funny Â·UniÃ³ d'Escriptors del PaÃs ValenciÃ Â·FÃ²rum Social de les Arts Â·Ciutadans per una Cultura DemocrÃ tica i Participativa (Ex Amics de lâ��IVAM) Radio Klara Atelier Intersinsical Valenciana .STEPV Jarit , asociaciÃ³ civil www.valencianisme.com Diari Parlem FEVECTA, federaciÃ³ de cooperatives de trebrall associat FAPA-Valencia, FederaciÃ³ de pares i mares d'alumnes Attac-Madrid Movimient contra la IntolÃ¨rancia l'agÃ¨ncia d'informaciÃ³, formaciÃ³ i foment del audiovisual ,AIFFA l'AssociaciÃ³ de Periodistes de la Vall d'Albaida (APERVALL) AsociaciÃ³ de veÃ¯s Sant Francesc (Manises.) Red Baladre Diari El Punt Campanya okupem les ones de Barcelona Tele Tambores de Venezuela Esquerra Unida Plataforma Tren sÃ AVE no CIUTADANS: Â· Alfons Cervera (escriptor, vicepresident de la UniÃ³ de Periodistes) Â·Rafa XambÃ³, (escriptor, professor de SociologÃa a la Universitat de ValÃ¨ncia) Â·Rafa Alborch (productor de televisiÃ³, ex-director de Colp dâ��ull) Â·Pedro Rosado (cineasta) Â·Paco LÃ³pez (realitzador de televisiÃ³) Â·Antonio MÃ©ndez (escriptor, professor de ComunicaciÃ³ Audiovisual a la Universitat de ValÃ¨ncia) Â·Francisco LÃ³pez (investigador en televisions localsa la Universitat Jaume I) Â·Enrique FalcÃ³n (escriptor) Â·Isaac CalderÃ³n (U.E.P.V., escriptor i mÃºsic) Â·Virgilio Tortosa (professor de Literatura Comparada, Universitat d'Alacant) Â·MÂª JosÃ© Miquel (Act TV) Eduardo Guillot (periodista) Xavier Lauder (actor ) Francisco Romero (Professor d'Universidad FÃsica Aplicada) Gonzalo Anaya (professor) Jose Iglesias, tÃ¨cnic especialista d'audiovisuals de la Universitat Jaume I
Mira també: http://www.pluralia.tv/

Comentaris

Re: pluraliaTV : televisió plural, lliure i democràtica
per ke!	13 gen 2004
Aqueta iniciativa, esta molt bé, però per qué només a Valèmcia?¿ he entrat a la web i descriu aixi aqest nou mitja d'informació: Construïm la Tv plural lliure i democràtica per a valència, i les demes ciutats i pobles qé?¿!!

Re: pluraliaTV : televisió plural, lliure i democràtica
per anònim	13 gen 2004
I no es podria fer a nivell de Països Catalans i en llengua catalana però amb tots els seus dialectes?

Re: pluraliaTV : televisió plural, lliure i democràtica
per ...	13 gen 2004
Sense ser de la gent de Pluralia crec q arribeu un poc tard en les peticions pq el projecte ja està prou rodat. La televisió l´ha fet gent de València i per tant l´han fet per a València, dins de les seues posibilitats. Si repases alguns dels sotasignants, voràs que el projecte de televisió per als Països Catalans no els hi cap, de moment. Donem-lis un vot de confiança i a vore q pasa, jo confie en el bon fer a dintre de la gent de l´Avanç, q els ha recolzat des del primer moment. Ah! Pluralia serà per a València o per a tot el País Valencià?? Salut.

tvs locals
per ana	13 gen 2004
per lo que jo se, de moment se estan fent televisions locals autogestionades per col·lectius a tota europa. s'escomence per coses menudes, com a barcelona la televisio de gracia, perque fer una tv gran coste millons de euros.

Re: pluraliaTV : televisió plural, lliure i democràtica
per Per ana	13 gen 2004
Quina tv de Gracia? Si et refereixes a la tv que estan montant els de l'Assemblea per la Comunicacio Social (ACS) es tracta d'una tv per a Barcelona. Per a tot Catalunya o per als Paisos Catalans seria massa car, pero temps al temps...

Molt bé per PluràliaTV, a veure si ens en sortim a Bcn
per Correcte	14 gen 2004
Correcte, a Barcelona s'està intentant montar una TV i una ràdio que sigui propietat d'una assemblea de moviments socials (Assemblea per la Comunicació Social, www.televisio.ws)

Re: pluraliaTV : televisió plural, lliure i democràtica
per pluralera inesku ARROBA mixmail.com	02 jun 2004
Agraim el soport a Pluralia. Actualment ens estem reestructurant per tal de poder superar la censura econòmica i despegar... la vostra ajuda ens es de vital importància.