Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: especulació i okupació
Contra el PERI d'Hostrafrancs i el desallotjament de l'HAMSA
12 gen 2004
"EL PERI DâHOSTAFRANCS I EL DESALLOTJAMENT DEL CSOA HAMSA"

Una prèvia. Lâurbanisme no és, tal i com sovint ens volen fer empassar els âgestors de lâAdministració públicaâ?, ni una tecnologia neutral, ni una suma dâoperacions merament tècniques dâordenació del territori. Per contra, lâurbanisme realment existent âel que sobretot executen les Administracions- és una eina per al comandament de la governabilitat social i per a la creació de les condicions físiques per a la reproducció de capital.

Ni âneutralâ? ni âtècnicâ?, sinó profundament carregat de significacions polítiques i econòmiques, lâurbanisme que sâaplica als nostres barris ens està modelant lâentorn per a afavorir la mercantilització de les relacions socials així com per a fer-ne desaparèixer aquelles âimproductivesâ?. I en una economia de mercat com la que patim, aquests objectius de lâurbanisme suposen, en definitiva, dificultar la vida quotidiana de les persones amb menys recursos, així com sentar les bases per als que tenen diners tinguin les condicions per a fer-ne encara més.

Aquesta prèvia, que per a alguns semblarà redundant per evident, és necessària en un moment en què lâAdministració local, en el nostre cas el Districte de Sants-Montjuic, presenta el Pla Especial de Reforma Interior dâHostrafrancs com si aquest PERI fos una fatalitat urbanística que cau del cel, i que com va ser aprovada en el seu moment, avui sâha dâexecutar peti qui peti.

"Els objectius del Pla Especial de Reforma Interior dâHostrafrancs"

El PERI dâHostrafrancs sâaprovà el 22 de juliol de 1994, i no és fins recentment que sâestan accelerant les actuacions previstes. Per tant cal dir-ho en veu alta: si el veinat reclama amb insistència la fi del procés, no és perquè aprovi el conjunt de lâoperació sinó perquè aquesta demora inexplicable ha degradat lâentorn -ningú vol començar a viure o treballar en zones de futur incert o amb âsensació de provisionalitatâ?- i ha deixat la vida dels veïns expropiats penjant dâun fil durant 10 anys. Així, la demanda que sâacabi dâuna vegada passa per sobre de qüestionar què sâhi farà. I quines són, tanmateix, les motivacions del PERI? Quins són els objectius que persegueix? Què prioritza, quins interessos pretén afavorir? Què no té en compte, quines necessitats socials menysprea?

Comencem pel que no és. Lâactual retòrica municipal incideix, sobretot, en què el veinat afectat per les expropiacions serà compensat i reallotjat en nous habitatges de promoció pública, edificats pel Patronat Municipal de lâHabitatge (PHM). Ãs però la construcció dâhabitatge de promoció pública una de les prioritats del govern del Districte? Ãs lâhabitatge públic i assequible la motivació fonamental de la reestructuració urbanística dâHostafrancs? Remetem-nos al darrer any (2002): de les més de 900 construccions dâhabitatge públic iniciades aquell any pel PHM en el conjunt de la ciutat, cap va ser en el nostre districte.

No expressem així un greuge comparatiu respecte altres barris, simplement demostrem que la prioritat no és la que es podria despendre de lâinsistència municipal âdâhabitatge públic pels veïnsâ?. Sabem, per contra, que la construcció de lâanomenat âhabitatge lliureâ?, de mercat, ha crescut exponencialment per no trobar ni una política activa de sòl ni de construcció pública per part de cap de les Administracions competents. Ãs doncs la promoció dâhabitatge públic un dels objectius del PERI? Rotundament no, i cal recordar-ho: les justificacions institucionals del Pla darrerament sembla que opten per posar damunt la taula aquesta âlegitimitat populistaâ?. Però que els i les veïnes expropiades per a dur a terme les actuacions del PERI siguin reallotjades en habitatge públic no és cap âpolítica municipal dâhabitatge públicâ?, sinó que és la mínima obligació del Districte. Només faltaria que, tal i com estan les coses, els obligués a comprar o llogar un habitatge de lliure mercat!

Aleshores, a què obeeixen les expropiacions i el conseqüent enderrocament dâhabitatges, que per altra banda afecten sobretot a persones grans i amb rendes baixes? Doncs, com no podria ser dâaltra manera, a âdinamitzar econòmicament la zonaâ? (J. A. Calleja, PP), a âremodelar lâeix comercial de Creu Cobertaâ? (F.X. Esteve, CiU), a âdonar una oferta més àmpliaâ? (A. Soler, PSC), a fer efectiu âlâimpuls del Consell de Comerç del Districteâ? (J. Chalmeta, ERC) i, en definitiva, per a fer âcompetitiu el comerç dâHostrafrancsâ? (Ll. Llanas, Comerciants de Creu Coberta). Així, si els objectius mercantils són evidents, on es troben les raons socials en les justificacions del PERI dâHostrafrancs, en aquesta modificació en curs del Pla General Metropolità que reestructurarà el barri?

¿Ãs lâobertura del carrer Diputació, que permetrà als vehicles anar des del carrer Tarragona (Hotel Plaza) fins a Ildefons Cerdà amb poc temps, un mitjà per a millorar les condicions de vida de la gent que viu a Hostafrancs? Ãs la construcció dâun pàrquing, en lâespai que ara ocupa lâHamsa, prioritària respecte lâedificació dâuns equipaments socials que en cap cas el PERI contempla? Perquè el PERI sâintensifica paral·lelament a la transformació de Les Arenes en gran superfície comercial, a la triplicació dâedificabilitat de lâEstació de Sants i a la seva implementació de centres comercials? Perquè, en canvi, aquest PERI no sâha activat paral·lelament a un estudi de les necessitats, per exemple, dâallotjament digne i assequible dels creixents sectors precaritzats de la societat, i paral·lelament a un impuls pràctic de compra de sòl privat, dâexpropiació dâhabitatge privat en desús?

Per trist que sigui, exigir polítiques redistributives és demanar massa a un âDistricte dâesquerresâ?. Els seus objectius són uns altres. Doncs el PERI dâHostrafrancs, prioritzant lâobertura de vials pel trànsit rodat, prioritzant les infraestructures per al gran comerç, (senyors botiguers, aviat âqui la tingui- se us caurà la il·lusió de âdinamització del petit comerçâ?), menyspreant les necessitats socials de la població amb rendes baixes (prou lofts de 40 milions, per déu!), i menyspreant la necessitat dâequipaments socials, és una mostra pràctica dâaquest urbanisme mercantil i de control social de què parlàvem en les prèvies anteriors. I res més, que ningú sâenganyi.

I això ens porta a pensar què significa que el Centre Social Okupat i Autogestionat HAMSA, amb més de 7 anys dâactivitat socio-política i cultural, es trobi en lâepicentre del problema-PERI.

"El desallotjament del CSOA HAMSA"

Primer, desmentint categòricament certes sibil·lines insinuacions, que lâespai de lâHAMSA estigui essent utilitzat activament pel moviment social del nostre barri i de tota la ciutat, és a dir, que lâedifici no pugui ser esborrat del mapa amb un cop de mà, no és, en cap cas ni remotament, una de les motivacions per les quals el PERI ha trigat tant de temps en aplicar-se. Que el PERI dâHostrafrancs hagi estat 10 anys, com a mínim, dormint al calaix de la burocràcia, és únicament responsabilitat de lâAdministració, que ha necessitat lâimpuls actual del dilatat complex comercial Les ArenesâSants Estació, la seva ona expansiva comercial, per a apressar-se a adequar el territori a finalitats mercantils: com sempre, el capital privat és qui té la iniciativa i lâAdministració li va al darrera a falta dâuna imaginació altra (Sâhan de fer coses, i a falta dâidees pròpies, formalitzen les coses del capital).

Segon. La pròpia acció directa de la gent, construint un centre social autogestionat com és el CSOA Hamsa, ha hagut de solventar les deficiències de la planificació social de lâespai urbà i, esdevenint una crítica pràctica dâun PERI que no contempla equipaments, ha estat desenvolupant precisament un veritable equipament públic. No estatal, però públic. Ãs a dir, ni estatal ni mercantil, i per tant públic. Que aquest espai públic no estatal ara sigui desallotjat per a desenvolupar un PERI que no contempla equipaments públics de cap mena és una ironia insuportable.

Tercer. Que la Hamsa desaparegui és intolerable doblement. Ja estem avesats que lâAdministració només secundi els interessos capitalistes, i desestimi determinades necessitats socials. Doncs bé: aquestes necessitats, sense esperar bones voluntats institucionals, sense esperar conjuntures intramunicipals que suposin escletxes possibles ââprebendes enrotlladesâ?- sâhan materialitzat en un centre social autogestionat que ha donat cabuda a centenars dâiniciatives de cooperació social, i que ha suposat una eina de lluita per a una gent que, evidentment, no és la base social ni de lâAssociació de Veïns dâHostafrancs, ni molt menys de lâAssociació de Comerciants del mateix barri.

El CSOA Hamsa existeix perquè les contradiccions de la societat capitalista fan que sigui necessària lâexistència de projectes i espais socials autònoms i autogestionaris. Un mercat laboral que ens precaritza en el treball assalariat; una política neoliberal dâhabitatge que ens precaritza la resta de la vida; la privatització i mercantilització creixent dels espais públics; la burocratització i el clientelisme dels centres cívics; la crisi de les formes de representació (partits i sindicats) que ja mai més ens representaran perquè som precisament una resposta a la seva aliança estructural amb el poder, són algunes de les realitats que expliquen lâemergència dels centres socials. Seria obscè demanar que els afectats per aquests processos ens resignéssim a patir-los en silenci.

Espais com el CSOA HAMSA són eines de lluita per les quals ens defensem de la precarització laboral i vital que patim, lâexpressió dâuna cooperació social que construeix espais ni privats ni mercantils, sinó assamblearis i creatius. Espais on desenvolupar formes dâorganització pròpies que ens agradaria que servissin per a superar aquest sistema social de domini/opressió que és el capitalisme. Aquestes són les raons per les quals entenem necessari el CSOA Hamsa, així com entenem necessàries formes autònomes de lluita social que sâenfrontin a la democràcia autoritària de mercat que ens ofega.

Per tant, quedi clar, ens estimem més el manteniment del CSOA HAMSA que no pas lâactuació que el PERI pretén en aquella zona (pàrquings i habitatges privats; el caramelet de la zona verda molt intel·ligent, però secundari).

Per tant, quedi clar, com a Assemblea de Barri de Sants recolzarem totes les iniciatives de lluita que lâassemblea del CSOA HAMSA activi per a defensar-se de lâagressió que està a punt de patir, i participarem en totes les mobilitzacions per a evitar el desallotjament.

Per tant, quedi clar, des de lâABS entenem que encara que el CSOA HAMSA sigui desallotjat, participarem i recolzarem els centres socials autonòms i autogestionaris que existeixen i que sorgiran. Perquè aquests espais són fruit de les contradiccions socials existents, i perquè són un camí per a combatre-les. Desigualtats de lâeconomia de mercat que ni el districte pretén relativitzar, ni molt menys afrontar el canvi radical necesari de les relacions econòmiques, polítiques i socials que generen la desigualtat.

(Per a què ho entenguin els antics progres avui instal·lats en el govern municipal: en un context on la ciutat és una empresa, les okupacions són per a la gent precaritzada el que la vaga assambleària fou per als obrers industrials. I a un patró rebentavagues, ja sabeu el que li espera).

Assemblea de Barri de Sants.
Gener del 2003.
Colera camping CNT