|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Anàlisi :: especulació i okupació |
|
Contra el PERI d'Hostrafrancs i el desallotjament de l'HAMSA
|
|
|
per Assemblea de Barri de Sants |
12 gen 2004
|
|
|
"EL PERI D’HOSTAFRANCS I EL DESALLOTJAMENT DEL CSOA HAMSA"
Una prèvia. L’urbanisme no és, tal i com sovint ens volen fer empassar els “gestors de l’Administració públicaâ€?, ni una tecnologia neutral, ni una suma d’operacions merament tècniques d’ordenació del territori. Per contra, l’urbanisme realment existent –el que sobretot executen les Administracions- és una eina per al comandament de la governabilitat social i per a la creació de les condicions fÃsiques per a la reproducció de capital.
Ni “neutralâ€? ni “tècnicâ€?, sinó profundament carregat de significacions polÃtiques i econòmiques, l’urbanisme que s’aplica als nostres barris ens està modelant l’entorn per a afavorir la mercantilització de les relacions socials aixà com per a fer-ne desaparèixer aquelles “improductivesâ€?. I en una economia de mercat com la que patim, aquests objectius de l’urbanisme suposen, en definitiva, dificultar la vida quotidiana de les persones amb menys recursos, aixà com sentar les bases per als que tenen diners tinguin les condicions per a fer-ne encara més.
Aquesta prèvia, que per a alguns semblarà redundant per evident, és necessà ria en un moment en què l’Administració local, en el nostre cas el Districte de Sants-Montjuic, presenta el Pla Especial de Reforma Interior d’Hostrafrancs com si aquest PERI fos una fatalitat urbanÃstica que cau del cel, i que com va ser aprovada en el seu moment, avui s’ha d’executar peti qui peti.
"Els objectius del Pla Especial de Reforma Interior d’Hostrafrancs"
El PERI d’Hostrafrancs s’aprovà el 22 de juliol de 1994, i no és fins recentment que s’estan accelerant les actuacions previstes. Per tant cal dir-ho en veu alta: si el veinat reclama amb insistència la fi del procés, no és perquè aprovi el conjunt de l’operació sinó perquè aquesta demora inexplicable ha degradat l’entorn -ningú vol començar a viure o treballar en zones de futur incert o amb “sensació de provisionalitatâ€?- i ha deixat la vida dels veïns expropiats penjant d’un fil durant 10 anys. AixÃ, la demanda que s’acabi d’una vegada passa per sobre de qüestionar què s’hi farà . I quines són, tanmateix, les motivacions del PERI? Quins són els objectius que persegueix? Què prioritza, quins interessos pretén afavorir? Què no té en compte, quines necessitats socials menysprea?
Comencem pel que no és. L’actual retòrica municipal incideix, sobretot, en què el veinat afectat per les expropiacions serà compensat i reallotjat en nous habitatges de promoció pública, edificats pel Patronat Municipal de l’Habitatge (PHM). És però la construcció d’habitatge de promoció pública una de les prioritats del govern del Districte? És l’habitatge públic i assequible la motivació fonamental de la reestructuració urbanÃstica d’Hostafrancs? Remetem-nos al darrer any (2002): de les més de 900 construccions d’habitatge públic iniciades aquell any pel PHM en el conjunt de la ciutat, cap va ser en el nostre districte.
No expressem aixà un greuge comparatiu respecte altres barris, simplement demostrem que la prioritat no és la que es podria despendre de l’insistència municipal “d’habitatge públic pels veïnsâ€?. Sabem, per contra, que la construcció de l’anomenat “habitatge lliureâ€?, de mercat, ha crescut exponencialment per no trobar ni una polÃtica activa de sòl ni de construcció pública per part de cap de les Administracions competents. És doncs la promoció d’habitatge públic un dels objectius del PERI? Rotundament no, i cal recordar-ho: les justificacions institucionals del Pla darrerament sembla que opten per posar damunt la taula aquesta “legitimitat populistaâ€?. Però que els i les veïnes expropiades per a dur a terme les actuacions del PERI siguin reallotjades en habitatge públic no és cap “polÃtica municipal d’habitatge públicâ€?, sinó que és la mÃnima obligació del Districte. Només faltaria que, tal i com estan les coses, els obligués a comprar o llogar un habitatge de lliure mercat!
Aleshores, a què obeeixen les expropiacions i el conseqüent enderrocament d’habitatges, que per altra banda afecten sobretot a persones grans i amb rendes baixes? Doncs, com no podria ser d’altra manera, a “dinamitzar econòmicament la zonaâ€? (J. A. Calleja, PP), a “remodelar l’eix comercial de Creu Cobertaâ€? (F.X. Esteve, CiU), a “donar una oferta més à mpliaâ€? (A. Soler, PSC), a fer efectiu “l’impuls del Consell de Comerç del Districteâ€? (J. Chalmeta, ERC) i, en definitiva, per a fer “competitiu el comerç d’Hostrafrancsâ€? (Ll. Llanas, Comerciants de Creu Coberta). AixÃ, si els objectius mercantils són evidents, on es troben les raons socials en les justificacions del PERI d’Hostrafrancs, en aquesta modificació en curs del Pla General Metropolità que reestructurarà el barri?
¿És l’obertura del carrer Diputació, que permetrà als vehicles anar des del carrer Tarragona (Hotel Plaza) fins a Ildefons Cerdà amb poc temps, un mitjà per a millorar les condicions de vida de la gent que viu a Hostafrancs? És la construcció d’un pà rquing, en l’espai que ara ocupa l’Hamsa, priorità ria respecte l’edificació d’uns equipaments socials que en cap cas el PERI contempla? Perquè el PERI s’intensifica paral·lelament a la transformació de Les Arenes en gran superfÃcie comercial, a la triplicació d’edificabilitat de l’Estació de Sants i a la seva implementació de centres comercials? Perquè, en canvi, aquest PERI no s’ha activat paral·lelament a un estudi de les necessitats, per exemple, d’allotjament digne i assequible dels creixents sectors precaritzats de la societat, i paral·lelament a un impuls prà ctic de compra de sòl privat, d’expropiació d’habitatge privat en desús?
Per trist que sigui, exigir polÃtiques redistributives és demanar massa a un “Districte d’esquerresâ€?. Els seus objectius són uns altres. Doncs el PERI d’Hostrafrancs, prioritzant l’obertura de vials pel trà nsit rodat, prioritzant les infraestructures per al gran comerç, (senyors botiguers, aviat –qui la tingui- se us caurà la il·lusió de “dinamització del petit comerçâ€?), menyspreant les necessitats socials de la població amb rendes baixes (prou lofts de 40 milions, per déu!), i menyspreant la necessitat d’equipaments socials, és una mostra prà ctica d’aquest urbanisme mercantil i de control social de què parlà vem en les prèvies anteriors. I res més, que ningú s’enganyi.
I això ens porta a pensar què significa que el Centre Social Okupat i Autogestionat HAMSA, amb més de 7 anys d’activitat socio-polÃtica i cultural, es trobi en l’epicentre del problema-PERI.
"El desallotjament del CSOA HAMSA"
Primer, desmentint categòricament certes sibil·lines insinuacions, que l’espai de l’HAMSA estigui essent utilitzat activament pel moviment social del nostre barri i de tota la ciutat, és a dir, que l’edifici no pugui ser esborrat del mapa amb un cop de mà , no és, en cap cas ni remotament, una de les motivacions per les quals el PERI ha trigat tant de temps en aplicar-se. Que el PERI d’Hostrafrancs hagi estat 10 anys, com a mÃnim, dormint al calaix de la burocrà cia, és únicament responsabilitat de l’Administració, que ha necessitat l’impuls actual del dilatat complex comercial Les Arenes–Sants Estació, la seva ona expansiva comercial, per a apressar-se a adequar el territori a finalitats mercantils: com sempre, el capital privat és qui té la iniciativa i l’Administració li va al darrera a falta d’una imaginació altra (S’han de fer coses, i a falta d’idees pròpies, formalitzen les coses del capital).
Segon. La pròpia acció directa de la gent, construint un centre social autogestionat com és el CSOA Hamsa, ha hagut de solventar les deficiències de la planificació social de l’espai urbà i, esdevenint una crÃtica prà ctica d’un PERI que no contempla equipaments, ha estat desenvolupant precisament un veritable equipament públic. No estatal, però públic. És a dir, ni estatal ni mercantil, i per tant públic. Que aquest espai públic no estatal ara sigui desallotjat per a desenvolupar un PERI que no contempla equipaments públics de cap mena és una ironia insuportable.
Tercer. Que la Hamsa desaparegui és intolerable doblement. Ja estem avesats que l’Administració només secundi els interessos capitalistes, i desestimi determinades necessitats socials. Doncs bé: aquestes necessitats, sense esperar bones voluntats institucionals, sense esperar conjuntures intramunicipals que suposin escletxes possibles –“prebendes enrotllades�- s’han materialitzat en un centre social autogestionat que ha donat cabuda a centenars d’iniciatives de cooperació social, i que ha suposat una eina de lluita per a una gent que, evidentment, no és la base social ni de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs, ni molt menys de l’Associació de Comerciants del mateix barri.
El CSOA Hamsa existeix perquè les contradiccions de la societat capitalista fan que sigui necessà ria l’existència de projectes i espais socials autònoms i autogestionaris. Un mercat laboral que ens precaritza en el treball assalariat; una polÃtica neoliberal d’habitatge que ens precaritza la resta de la vida; la privatització i mercantilització creixent dels espais públics; la burocratització i el clientelisme dels centres cÃvics; la crisi de les formes de representació (partits i sindicats) que ja mai més ens representaran perquè som precisament una resposta a la seva aliança estructural amb el poder, són algunes de les realitats que expliquen l’emergència dels centres socials. Seria obscè demanar que els afectats per aquests processos ens resignéssim a patir-los en silenci.
Espais com el CSOA HAMSA són eines de lluita per les quals ens defensem de la precarització laboral i vital que patim, l’expressió d’una cooperació social que construeix espais ni privats ni mercantils, sinó assamblearis i creatius. Espais on desenvolupar formes d’organització pròpies que ens agradaria que servissin per a superar aquest sistema social de domini/opressió que és el capitalisme. Aquestes són les raons per les quals entenem necessari el CSOA Hamsa, aixà com entenem necessà ries formes autònomes de lluita social que s’enfrontin a la democrà cia autorità ria de mercat que ens ofega.
Per tant, quedi clar, ens estimem més el manteniment del CSOA HAMSA que no pas l’actuació que el PERI pretén en aquella zona (pà rquings i habitatges privats; el caramelet de la zona verda molt intel·ligent, però secundari).
Per tant, quedi clar, com a Assemblea de Barri de Sants recolzarem totes les iniciatives de lluita que l’assemblea del CSOA HAMSA activi per a defensar-se de l’agressió que està a punt de patir, i participarem en totes les mobilitzacions per a evitar el desallotjament.
Per tant, quedi clar, des de l’ABS entenem que encara que el CSOA HAMSA sigui desallotjat, participarem i recolzarem els centres socials autonòms i autogestionaris que existeixen i que sorgiran. Perquè aquests espais són fruit de les contradiccions socials existents, i perquè són un camà per a combatre-les. Desigualtats de l’economia de mercat que ni el districte pretén relativitzar, ni molt menys afrontar el canvi radical necesari de les relacions econòmiques, polÃtiques i socials que generen la desigualtat.
(Per a què ho entenguin els antics progres avui instal·lats en el govern municipal: en un context on la ciutat és una empresa, les okupacions són per a la gent precaritzada el que la vaga assambleà ria fou per als obrers industrials. I a un patró rebentavagues, ja sabeu el que li espera).
Assemblea de Barri de Sants.
Gener del 2003. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
