Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: especulació i okupació
Ciutat Vella i l´especulació
11 gen 2004
Un urbanisme menys agressiu per Ciutat Vella

La transformació del barri barceloní abandona la pràctica dels enderrocs massius d'edificis dels darrers anys

La demolició serà selectiva i es prioritzarà la rehabilitacció d'immobles, segons el regidor del districte, Carles Martí
R D . Barcelona

S'ha acabat una etapa en la trasformació de Ciutat Vella. La decadència d'aquest districte, que s'havia posat de manifest amb la pèrdua de població i d'activitat econòmica i social, es va afrontar l'any 1980 amb operacions urbanístiques de gran abast, que van permetre obrir passeigs, crear noves places, millorar carrers, renovar habitatges, construir-ne de nous i crear els equipaments que li faltaven al districte. Però «la gran transformació, s'ha acabat», segons diu el regidor del districte, Carles Martí, i també l'enderroc massiu. Per continuar millorant Ciutat Vella, «la demolició es farà de forma selectiva» i el consistori afavorirà una política de rehabilitació, afegeix.


El districte de Ciutat Vella va arribar a la democràcia profundament degradat. La pèrdua de població (175.038 persones van marxar del barri entre 1955 i 1996) i d'activitat econòmica i social mostraven una decadència del nucli antic de Barcelona que a la vegada era considerat per la resta de la ciutat un indret conflictiu i insegur. L'Ajuntament de Barcelona es va plantejar als anys vuitanta la necessitat d'actuar-hi per «millorar les condicions de vida i perquè la gent no continués marxant», segons explica el director de promoció i comunicació de la societat Foment de Ciutat Vella, Martí Abella, una de les persones que ha viscut el procés de reforma des dels origens.
Des de la dècada dels vuitanta Ciutat Vella ha viscut un intens procés de transformació que ha desenvolupat operacions urbanístiques de gran abast i que han requerit demolicions massives d'edificis. Foment de Ciutat Vella calcula que se n'han enderrocat uns 500 en total, entre ells, una dotzena considerats d'interès històric.
Un exemple d'aquest tipus d'actuacions és la Rambla del Raval, una de les obres més emblemàtiques d'aquest període. L'obertura d'aquest passeig va requerir la demolició de 62 edificis. A canvi, van obrir un gran espai públic.
L'Ajuntament ha decidit, però, abandonar la pràctica de l'enderroc massiu. El regidor del districte, Carles Martí, argumenta que «les grans operacions de transformació del tipus de la Rambla del Raval o la Porta Cambó s'han acabat». Queda alguna actuació de gran abast pendent dins del districte però fora de l'àmbit del que s'anomena la Barcelona vella -és a dir, fora de la part de la ciutat que havia estat dins de les muralles- Es tracta del projecte de substitució dels quarts de casa a la Barceloneta. Excepte en aquest cas, en què l'Ajuntament està estudiant la forma de remodelar tot un barri, a partir d'ara l'enderroc a Ciutat Vella serà «selectiu», segons ha anunciat el regidor, que ha afegit: «La nostra aposta general és la rehabilitació i en alguns casos l transformació dels usos.» En concret, Carles Martí s'ha referit al projecte de la plaça de la Gardunya, situada darrere del mercat de la Boqueria i ha dit que aquesta obra permetrà que «el mercat tingui davant i darrere».
L'Ajuntament ha tancat una etapa que també ha generat força polèmica i tota mena de mobilitzacions en contra. Fins i tot, ha originat la constitució de plataformes cíviques, i associacions, com Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, entitat constituïda l'any 1995 per intentar lluitar contra la pèrdua de patrimoni. Aquestes entitats acusen l'Ajuntament de Barcelona i en general les administracions que han participat en la transformació del districte, de «no haver demostrat sensibilitat envers el patrimoni històric» i comenten que la transformació «es podia haver fet respectant el tarannà històric de la zona». Altres entitats, com és el cas de l'associació de veïns del Casc Antic, remarquen l'efecte de «substitució del teixit social» que ha tingut la transformació del districte. Segons ha explicat la presidenta d'aquesta entitat, Maria Mas, «el comerç tradicional s'ha vist molt afectat pels canvis i cada vegada té menys espai al Casc Antic». I a més a més, segons aquesta entitat, la transformació ha portat el problema del mobbing immobiliari. El president de l'associació de veïns del Raval, Pep Garcia, per la seva banda, comenta que no es pot avaluar la transformació només en sentit possitiu o només en sentit negatiu. Ell creu que té molts matissos.
--------------------------------------------------

DESPRÉS DE LLEGIR AQUEST ARTICLE PERIODISTIC M´HAN ENTRAT GANES DE TIRAR EL PUNT A LA PAPERERA. una redacció parcial basada en el que diu l´alcalde i el regidor, etc. Se´ns pixen i la premsa diu que plou!!

Comentaris

Re: Ciutat Vella i l´especulació
11 gen 2004
Que jo sàpiga, El Punt no és ni pretén ser l'òrgan oficial del moviment anti-especulació, o dels anti-fòrum, o dels okupes .... No pretén ser premsa "alternativa". Tot i així ha fet reportatges sobre el Raval i Ciutat Vella en general, la prostitució, el mobbing, ... que estaven força bé, fins i tot sorprenentment bé, recollint la veu d'afectats pel mobbing del carrer Robadors, de personatges crítics com l'advocat Eduard Moreno, de la Taula del Raval, etc. etc. És premsa progressista i independent (amb simpaties cap al tripartit, aixó sí), cosa que avui en dia ja és molt.

Si fins ara ha recollit diverses opinions anti-institucionals, no passa res si també en recull de pro-institucionals. Encara que no si estigui d'acord. Podeu fer ús de les cartes al director per a polemitzar sobre el tema.

Un instrument així no és com per estripar-lo a les primeres de canvi, sense voler dir ni molt menys que l'hem de canonitzar i convertir en una Biblia. Està fora de lloc, per tant, aplicar-li el Farenheit 451 per no estar d'acord amb una de les seves informacions.

També vull dir que ens correspon a nosaltres, els que participem en el moviment contra l'especulació, i no al diari, reivindicar que el gir de l'Ajuntament en aquest aspecte, si realment es produeix, tindrà molt més a veure amb les protestes ciutadanes i movilitzacions d'una colla d'entitats i veïns que han contribuit a crear un cert estat d'opinió crític amb les intervencions fetes fins ara, que no pas amb "l'inspiració" de certs càrrecs municipals, que en tot cas no farien més que recollir i interioritzar una part (petita part) de les crítiques i denúncies realitzades fins ara pel moviment.

El que ens cal, per tan, és seguir analitzant les actuacions de l'Ajuntament desde entitats independents, plataformes veïnals que no tinguin les mans lligades per les institucions, continuar informant i promovent l'opinió i la participació directa del veïnat en la vida pública de la ciutat.

Així doncs, una tasa de tila ...i mans a la feina.
Re: Ciutat Vella i l´especulació
12 gen 2004
Foristes com el segon en falten a indymedia barcelona!!!!!!!

Enhorabona, intervenció encertadissima. La gent ací al final despotrica del que es meneja i del s'està quiet. Acabaré boicotenjant-me a mi mateix!!!
Re: Ciutat Vella i l´especulació
20 gen 2004
Per especulacio la del senyor *** ******* ********* que té licitacions vitalicies de per vida a Fument de Ciutat Vella per fer "estudis" que li encarrega el señor Abella
Sindicat Terrassa