|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Guerra a la misèria: bombadegeu el desenvolupament!
|
|
|
per fuck the police |
04 gen 2004
|
|
"Amb ells o sense ells!", deia un George W. Bush radiant en el seu discurs a la nació un 28 de gener després de l’atemptat contra el World Trade Center. Amb els aplaudiments d'un Capitoli entusiasmat, el seu missatge posava en evidència l'estratègia dels Estats Units: intentar aconseguir l’aval del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a la guerra contra l'Iraq, i en cas contrari, actuar unilateralment. |
La guerra contra el terrorisme té els seus costos, i certament, s'estan finançant. George W. Bush ha sol·licitat un augment del pressupost militar de 60.000 milions d'euros, assolint el total de 370.000 milions anuals, que representen més de 1.000 milions cada dia. Així mateix, l'administració nord-americana va calcular que només la guerra contra l'Iraq podia arribar a costar un total de 100.000 milions d'euros. Al·legant mantenir la seguretat i valors com la democràcia o els drets humans (en paraules de Bush), qualsevol cost sembla justificat per finançar aquesta guerra preventiva, sospitosament lucrativa.
Tanmateix, hi ha una amenaça més gran a la pau, a la democràcia i als drets humans que el terrorisme internacional: La Misèria. La desesperació que genera les condicions d'extrema pobresa, el sofriment de la fam, la manca d'educació primària a gran part del món, la propagació del virus de la SIDA i la destrucció mediambiental dels recursos naturals, amenacen dràsticament la sostenibilitat i estabilitat del planeta, forçant més d'un quart de la població mundial a viure en situacions extremes.
Desgraciadament, la coalició en contra de la pobresa no gaudeix del mateix finançament que la de la guerra. Les Nacions Unides calculen que per poder reduir a la meitat el nombre de gent que viu amb menys d'1 euro al dia, es necessiten 100.000 milions d'euros l'any –curiosament el mateix que costarà la guerra d'Iraq.
A la Conferència sobre el desenvolupament sostenible de Johannesburg, els governs van tornar a firmar l'acord mundial (Estats Units entre ells) d'aportar el 0,7% del seu PIB en forma d'ajuda oficial al desenvolupament. Però l'administració Bush només aporta un 0.1%, convertint-se en el país occidental que, en proporció a la seva riquesa, menys diners aporta al desenvolupament.
És imprescindible que la humanitat faci front als reptes mundials de la misèria de manera integrada, formant coalicions internacionals en contra de la pobresa i les seves conseqüències. Actualment, una de les úniques organitzacions que té la suficient infraestructura i presència per integrar coalicions que siguin capaces de promocionar el desenvolupament en les regions més pobres del planeta, és l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i el seu cos d'agències especialitzades.
Però l'actitud del Govern de Bush i la seva hostilitat vers l'ONU no solament dificultarà la seva capacitat per proveir serveis als més necessitats, sinó que posarà en dubte l'essència de la seva existència.
Històricament, els Estats Units han jugat un paper fonamental en la creació i formació de les Nacions Unides. L'administració Reagan va ser la primera a adoptar una política hostil envers l'organització, acusant-la de ser governada per països del tercer món i d'adoptar postures antiamericanes. Sota la seva presidència, els Estats Units van sol·licitar la reducció del seu pressupost, van limitar les seves activitats i es van retirar de la UNESCO.
Bush pare va seguir amb la filosofia unilateral heretada de Reagan. La seva administració, per exemple, va tancar el Centre d'Empreses Transnacionals, que durant tretze anys havia intentat crear codis ètics per a les multinacionals, acusant-lo de perjudicar els interessos de les empreses nord-americanes.
El mandat de Clinton va ser més vague en les seves intencions. L'inici va ser optimista, proposant posicionar l'ONU com a principal protagonista en missions de crisis humanitàries. Tanmateix, la mort de 18 soldats nord-americans a Somàlia el 1993 va crear la retirada i congelació de les missions de l'ONU en operacions de pau i seguretat. Més tard, el genocidi de Rwanda es podria haver evitat amb un petit batalló de l'ONU, però la seva absència va provocar la massacre de més d'un milió de persones desmembrades a cops de destral i matxet.
Aquesta experiència, i també el negre episodi de la seva intervenció als Balcans, van fer, justificadament, que l'opinió pública considerés l'ONU com una organització política i partidista, incapaç de intervenir eficientment en crisis humanitàries.
Però cap administració nord-americana no ha igualat l'actual en la seva hostilitat vers les Nacions Unides. Tal i com van descriure Richard Falk i David Krieger en un article a The Nation, hi ha dues maneres de desacreditar l'ONU. D'una banda, ignorar la seva rellevància en situacions de guerra o pau i marginar la seva activitat. D'una altra, obligar-la a donar suport a postures contràries a la seva constitució o als principis del dret internacional.
Al principi del seu mandat, el govern de Bush va intentar la primera via. Amb el seu refús del Protocol de Kioto, la seva negativa als tractats de controls d'armes, la seva hostilitat al tribunal de justícia internacional, o el seu esforç per donar suport incondicional a Israel al marge de la seva política opressora del poble palestí, marginava les Nacions Unides i ridiculitzava qualsevol intent d'arribar a polítiques multilaterals.
Després de l'11 de setembre del 2001, ha intentat la segona. Pressionant el Consell de Seguretat a acceptar una guerra preventiva que va en contra de la constitució de l'ONU, pretén convertir l'organització en un titella dels seus interessos nacionals, desacreditant el motiu de la seva existència.
Els Estats Units no creuen en el desenvolupament. Ni tan sols el viatge de Paul O'Neil, secretari del tresor nord-americà, juntament amb Bono, per les zones més pobres de l'Àfrica, va convèncer la Casa Blanca que invertir en desenvolupament és necessari per encarar els reptes que amenacen la humanitat.
Actualment, més d'un quart de la humanitat viu en condicions miserables sense accés als recursos mínims per portar una vida digna. Estats Units, treballant conjuntament amb les Nacions Unides, té la capacitat de canviar aquesta situació. Per exemple, els 15.000 milions d'euros que Bush va prometre assignar per combatre la SIDA, ben gestionats, poden proveir tractament a més de 12 milions d'infectats en països pobres. Són aquest tipus de bombardeigs, i no els de destrucció massiva, els que garantiran la seguretat i estabilitat del planeta.
Fernando Casado Cañeque. Doctor en economia. Actualment, treballa amb l'Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial.
Focus 2004, Cap a un món més solidari |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
