Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació
El Periódico ho té clar
02 gen 2004
Contrastant

Us presentem un seguit de textos procedents del diari El Periódico de Catalunya que demostren que aquest rotatiu barceloní no té dubtes sobre quin és el seu país, qui són els seus i qui són els altres.
21 de desembre de 2003, pàgina 10, Tema del dia: Canvi a Catalunya. Àlbum

Peu de foto: "Diàleg. L'aragonès Marcelino Iglesias parla amb Duran"

¿Com pot ser que Marcelino Iglesias sigui aragonès i que Duran i Lleida no ho sigui si tots dos són nascuts a la mateixa regió administrativa, Aragó, i tots dos tenen la mateixa llengua familiar, el català? Segons la lògica implícita al text d'EPC, Duran i Lleida és català no pas per ser de la Franja, sinó perquè viu i treballa a Catalunya, de la mateixa manera que ho és qualsevol ciutadà espanyol que s'instal·li en una de les quatre províncies de la Catalunya autònoma espanyola. El text en qüestió estableix una contraposició entre un i altre polític utilitzant com a criteri la seva distinta adscripció regional espanyola. Aquesta contraposició es dóna encara que el mot "català" no aparegui explícitament. En efecte, situats en un context català "aragonès" ens indica la presència in absentia del mot "català". En el context informatiu en què se situa aquest peu de foto, que Iglesias sigui aragonès no aporta cap informació rellevant. Si el que volia el redactor era identificar el personatge i caracteritzar-lo, podia haver optat per altres fórmules relatives a la seva filiació política o al seu càrrec: "El socialista Marcelino Iglesias", "El president d'Aragó Marcelino Iglesias". Per tant, l'opció d'identificar-lo i caracteritzar-lo com a aragonès demostra una voluntat de remarcar que el personatge en qüestió no és català, però sí que és espanyol per damunt d'altres consideracions relatives a la seva adscripció política o al seu càrrec.

23 de desembre de 2003, pàgina 74, Cultura

Titular: Sánchez Piñol bate récords de traducciones con La piel fría
Subtítol: "La novela en catalán ha sido solicitada por editoriales de 15 países"

Cos de la notícia: "En el contexto de la literatura en catalán, La piel fría tiene, además, la característica poco común de narrar un tema con lenguaje literario universal, alejado de los localismos habituales y diferente a las obras que prodigan los autores en esta lengua."

" Autores catalanes con difusión foránea
Eduardo Mendoza con La ciudad de los prodigios y Carlos Ruiz Zafón con La sombra del viento son los autores catalanes vivos en lengua castellana más traducidos, y Mercè Rodoreda, la escritora fallecida en lengua catalana que más se lee en otras lenguas. Pero sólo dos autores -Jesús Moncada y Albert Sánchez Piñol- pueden alardear de sumar las características de los tres anteriores: haber nacido en Catalunya, escribir en catalán y haber logrado un número de traducciones excepcional."

1. Per què la novel·la de Sánchez Piñol és "la novel·la en català" i no "la novel·la catalana"? Algú ha llegit o ha sentit mai parlar de "la novel·la en espanyol" o "la novel·la en francès" per referir-se a una novel·la concreta escrita en una d'aquestes llengües? La resposta és que la redactora de la notícia pensa que també hi ha literatura catalana escrita en espanyol.

2. Segons l'autora de l'article, en la literatura catalana en català l'excepcional és el llenguatge literari universal i l'habitual el localisme. Tenint en compte que la redactora creu en l'existència d'una literatura catalana en català i d'una literatura catalana en espanyol, no és difícil deduir que per a ella hi ha una literatura catalana bona, la que utilitza un llenguatge literari universal, i una literatura catalana dolenta, la localista, i hom es preguntarà com és possible que hi hagi catalans que s'entestin a fer literatura localista -en català- quan poden fer literatura universal -en espanyol.

3. Jesús Moncada no és nascut a la Catalunya a què es refereix l'autora de l'article, ja que la seva vila natal, Mequinensa, pertany administrativament a la comunitat autònoma d'Aragó. Segons això, Jesús Moncada és tan aragonès com Marcelino Iglesias. Per tant, si la literatura catalana és la que fan els ciutadans de Catalunya i la literatura aragonesa és la que fan els ciutadans de l'Aragó, Moncada no ha de ser inclòs en la literatura catalana sinó en l'aragonesa. Aclarim-nos, si el criteri per definir una literatura és lingüístic, Mendoza i Ruiz Zafón no pertanyen a la literatura catalana; si el criteri és de tipus administratiu, en aquest cas és Moncada qui no hi pertany i haurem de postular l'existència d'una literatura aragonesa en llengua catalana.

24 de desembre de 2003, pàgina 55, Cultura

Titular: Comelade mostra la seva orquestra de joguina
Subtítol: El Museu del joguet de Figueres exhibeix 45 peces de treball del músic i compositor francès

Qualsevol ciutadà espanyol que porti quaranta anys vivint als Països Catalans sense parlar català ni consumir cultura catalana, que mantingui una visió espanyola de la realitat i que autodefineixi com a espanyol, és, per a EPC, un català. En canvi, el nord-català Pascal Comelade és per a aquest diari un músic i compositor francès. Tant li fa que passi més temps a Barcelona que a la França d'EPC, tant li fa que en un context tan hostil com el francès hagi fet una opció clara i rotunda per la cultura i la llengua catalana. Comelade no és espanyol. Per tant, no és català, perquè com tothom sap -com ens recorda, per exemple, a EPC- Catalunya és Espanya i els catalans són espanyols.

Pàgina 18, Política

Títular: El PNB anirà amb una escissió de Batasuna a les urnes de Navarra

La redactora de la notícia no informa en el titular de quina serà la composició de la coalició electoral que s'ha format de cara a les elecciones espanyoles de 2004. Després de llegir el titular encara no sabem quins són els partits que integraran aquesta candidatura unitària nacionalista -qualificatiu utilitzat a l'avanttítol d'aquest article. Sabem que un serà el PNB i sabem que n'hi ha un altre, que no és Batasuna però que hi està relacionat. Més endavant descobrirem que l'escissió de Batasuna a què es refereix el titular de la notícia és Aralar, i que hi ha un tercer partit dins la coalició, que és Eusko Alkartasuna. Queda clar, doncs, que aquest titular no pretén donar una informació objectiva, la formació d'una candidatura electoral de cara a les legislatives espanyoles del 2004, sinó que pretén denunciar o condemnar una decisió del PNB. La condemna implícita en aquest titular és justifica per la relació amb Batasuna d'aquells amb qui el PNB ha decidit formar coalició. No en dóna el nom i ni tan sols diu que es tracti d'un partit. De fet, en aquest titular el partit és Batasuna i els socis del PNB en són una escissió. En aquest sentit hem de recordar que Aralar és un partit polític legal que s'ha presentat a diverses conteses electorals i que compta amb un cert nombre de regidors a Navarra. Cal tenir en compte que l'autora de la notícia afirma que la raó del naixement d'Aralar va ser la discrepància amb Batasuna en relació a la violència d'ETA d'aquells que la integren, però el titular no recull aquest fet. Si Aralar és posat al mateix sac que Batasuna, això vol dir que la raó de la condemna d'un i altre no és allò que els separa, és a dir la seva actitud diferent davant la violència etarra, sinó allò que els uneix, és a dir, el seu projecte polític de construir un estat basc independent. Una vegada més l'opinió ens és servida sota l'aparença d'informació.

Comentaris

Re: El Periódico ho té clar
02 gen 2004
Duran i Lleida és un feixista i un corrupte, perque viu i treballa per un partit feixista i corrupte, que ells confonen amb "Catalunya", com Aznar amb Espanya el seu papanatisme assassí.
Re: El Periódico ho té clar
02 gen 2004
Però quanta metafísica!

Algun dia ens trobarem amb l'esperit absolut versió catalana.
Una anàlisi excel·lent
03 gen 2004
Molts bons aquests textos, que posen de manifest aquelles coses que, de tan evidents, ningú se n'adona. Allò que s'anomen "nacionalisme banal", encara que a mi m'agradaria més dir-ne "nacionalisme inconscient", perque no ho és gens de banal (en el sentit de poc important).
A l'autor de l'anterior missatge dir-li que em sembla que no ha acabat d'entendre el text. I que em sembla que enten ben poques coses si es pensa que comparar algú amb Hegel és insultar-lo.
Re: El Periódico ho té clar
03 gen 2004
El Periódico de Catalunya és patètic, està al servei del PSOE. Recordo, el dia següent de les eleccions catalanes, que tiutlava: victòria dels nacionalistes (perquè per a ells només hi ha nacionalistes catalans, el PP, per ells és no-nacionalista per exemple). Aquell mateix dia i el següent, el director es mostrava convençut que ERC pactaria amb CiU, perquè segons deia, "ERC és menys Esquerra que de Catalunya". També va dir textualment "los nacionalistas son unas personas que creen SIEMPRE que el eje de la vida pasa más por el eje nosotros-ellos que por el derecha-izquierda, pero son los de ERC unos nacionalistas distintos?". Pocs cops he vist una perversió tan gran de les paraules. A quins nacionalistes es refereix? Perquè el seu estimat PSOE, que va crear una banda terrorista (GAL), per defensar la unitat de la patria, no ho és de nacionalista?? Però les cagades d´Antonio Franco, no són res comparades amb el ridícul espantós de Francesc de Carreras. Aquest ultraespanyolista membre del Foro de Babel, en un llarg article d´opinió afirmava que havien guanyat ERC i CiU i que havien perdut els altres, incloent IC. Va dir textualment que el PSC i IC havien pagat l´error d´aliarse amb ERC a molts ajuntaments, creient-se que pesaria més en ells "la seva suposada vessant d´esquerra". El pobre, va dir que l´únic escenari possible era el pacte ERC-CiU. Fins i tot ens va explicar que ERC intentaria fer veure que volia un pacte d´esquerres, però posaria com a condicionant que Carod fos president, i que finalment ERC acabaria donant suport a Mas. Des de llavors, a aquest senyor no l´he sentit ni llegit més. Al final resulta, que els que sí es centraven en l´eix nosotros-ellos són els que van de no-nacionalistes i són uns ultres de merda, PSOE sector GAL que dic jo.

PD- Al cap de dues setmanes, un ampli reportatge d´El Periódico explicava, com de bé aquest diari va preveure tot el que passaria, i com d´objectius són. La veritat, és que foten pena.
COMPREU EL PUNT COLLONS!
Sindicat