Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Alternativa Estel per un ensenyament popular !
per UN 22 des 2003
L’ensenyament públic català al servei del capital
Els Països Catalans a principis de segle XXI

A principis del segle XXI, els Països Catalans continuen dividits i negats pels Estats espanyol i francès. En aquest marc, l’ensenyament és una eina que, al servei de les classes dominants d’aquests dos estats, serveix per legitimar i perpetuar l’explotació capitalista, descatalanitzar els i les estudiants i adormir-los amb uns continguts acrítics i un sistema d’aprenentatge que fomenta l’individualisme i la competitivitat.
Estem assistint a una onada neoliberal i descatalanitzadora que impregna tots els àmbits de la societat catalana. La precarització de les classes populars catalanes, impulsada pel conjunt de polítiques econòmiques marcades des de la Unió Europea, és un procés innegable que s’explica per la necessitat de la burgesia europea (dins la qual cal incloure l’espanyola i la francesa) de flexibilitzar el mercat laboral per poder seguir amb la seva lògica d’acumular capital al preu que sigui. En aquest cas, el preu d’aquesta lògica són els drets dels i les treballadores.

Els recursos naturals i l’equilibri ecològic dels Països Catalans tampoc no són un obstacle per aquesta lògica capitalista. És des d’aquest punt de vista que cal entendre l’actuació de polítics i empreses que preparen plans hidrològics, transvassaments, centrals eòliques i tèrmiques, línies de comunicacions (com el Tren d’Alta Velocitat), antenes de telefonia mòbil, etc. només tenint en compte els seus respectius comptes corrents i oblidant les possibles repercussions d’aquests plans sobre la vida de les persones, sobre el medi i sobre el teixit econòmic del territori.

Una altra característica fonamental d’aquesta onada neoliberal i descatalanitzadora és, per suposat, la criminalització de tot brot de pensament dissident. El pensament únic imposat des de la “Brunete mediàtica� no tan sols legitima totes aquestes agressions al poble català sinó que a més, ens nega tota personalitat pròpia com a poble. És per això que insisteixen en la criminalització del moviment català d’alliberament nacional. Però no s’aturen en la criminalització (en la qual col·labora la premsa, els polítics botiflers i els intel·lectuals del sistema); de fet aquesta només serveix per legitimar la repressió pura i dura que empresona, apallissa, identifica, realitza seguiments, etc. a aquells i aquelles que es neguen a assumir l’ordre constitucional dels successors de Franco.


L’ensenyament públic: privatització i elitització

És en aquest marc en el qual es desenvolupa el procés de privatització de l’ensenyament públic. Aquest procés es caracteritza per la manca de recursos que les administracions públiques destinen a l’ensenyament públic, la qual cosa fa que aquest recorri al capital privat. La conseqüència d’aquest fet és que el capital privat cada vegada té més poder en detriment dels i les estudiants, les treballadores i el professorat.
Però el fet que no es dediquin recursos a l’ensenyament públic no vol dir que no hi hagi recursos per fer-ho. El problema rau en què les administracions públiques prefereixen dedicar diners a l’ensenyament privat (dedicat principalment a formar les futures elits del sistema) o a altres qüestions més importants que l’educació com per exemple les despeses militars, que cada any augmenten més.

És així com l’educació, teòricament un dret fonamental, es converteix en una mercaderia més dins aquest sistema capitalista, mercaderia que només està a l’abast de qui s’ho pot pagar, ja sigui perquè la seva família disposa d’estalvis, perquè compatibilitza una feina precària amb els estudis o perquè és dels escollits que pot tenir accés al miserable sistema de beques.

El model d’ensenyament neoliberal que poc a poc es va imposant és un model elitista. Després de l’aprovació del sistema de districte únic (que pretén facilitar la mobilitat dels i les estudiants per tot l’estat), les universitats es veuen abocades a la més pura competència entre elles. Aquest fet condueix a l’especialització de les universitats i a la creació d’universitats de qualitat (poques i repartides pel territori estatal) i universitats de segona. La principal conseqüència d’aquest sistema i de la política de beques (basada en criteris acadèmics i no econòmics) és que cada vegada és més difícil accedir a la universitat: només podran fer-ho aquells i aquelles més ben situades econòmicament o més brillants acadèmicament.

I és que estudiar és cada vegada és car. Les taxes són cada vegada més elevades, les beques són completament insuficients, tant en la quantitat (pocs són els i les estudiants que tenen accés a elles) com en la qualitat (cada beca és insuficient per a cobrir les despeses derivades dels estudis, és a dir, la residència, el transport, el material, ...). A més, el procés de privatització de la universitat es concreta en la privatització de serveis imprescindibles per a seguir els cursos. Així, els serveis de fotocòpies, publicacions, ordinadors o el de bar, s’han convertit en negocis que s'aprofiten de la necessitat dels i les estudiants per cobrar a preu d'or el cobriment d'aquestes necessitats.


La descatalanització de l’ensenyament

L’educació és vista per els capitalismes espanyol i francès com una eina fonamental d’homogeneïtzació cultural i de difusió de valors acrítics que els permet legitimar l’ordre social existent. És des d’aquest punt de vista que entenem la Reforma de les Humanitats. Aquesta, duta a terme sota les bases ideològiques marcades per l’informe de la Real Académia de la Historia, pretén assentar les bases ideològiques sobre les quals reescriure la història dels vencedors del 39. Una única història, negant la història pròpia de les nacions que es troben en aquesta presó de pobles que és l’Estat espanyol. La història d’aquestes s’entendran a partir d’ara com diferents parts d’un mateix procés històric inevitable: Espanya.
Pel què fa als mètodes, la manera d’ensenyar la història que imposa la Reforma de les Humanitats es basa en l’acumulació memorística, en detriment d’un mètode que fomenti la capacitat de l’estudiant de comprendre, de reflexionar, de ser crític amb la realitat que l’envolta o despertar en ell o ella la curiositat d’aprendre un passat que li proporcioni coneixements útils per a poder transformar la realitat en què viu.

Però si des del punt de vista ideològic aquesta és una de les més importants agressions espanyolitzadores dels darrers anys, el procés d’espanyolització té altres cares que no podem deslligar del procés de privatització que abans comentàvem. En aquest punt, l’aprovació del districte únic s’ha convertit en una arma maquiavèlica en mans del poder estatal. Sota la pretesa cultura de la mobilitat s'imposa un model que, davant el grau de normalització al qual ha arribat la nostra llengua, només pot ser un pas més per imposar la “lengua del imperio� a les nostres aules..

Dins d’aquest context, aquests darrers anys sota l’excusa inventada d’una suposada persecució de la llengua castellana, l’intent de normalització de l’ús del català a les universitats (insuficient i precària), ha patit una persecució calculada i premeditada per sectors espanyolistes a través de Profesores por la Democracia (integrant de Convivencia Cívica Catalana) emparada pel Partit Popular, tot presentant recursos contra els reglaments de l’ús del català de les diferents universitats aprovats per la pròpia comunitat universitària.

Tot i que els podríem definir com un grupuscle amb poc suport dins els cercles acadèmics (ho demostra el fet que l’assistència als actes que han dut a terme era de gent provinent de fora la universitat), compten amb un suport financer molt ampli per part del Ministerio de Educación (han arribat a organitzar seminaris amb una subvenció fins a 1.500.000 ptes. Per part del Ministerio) que els permet tenir el suport mediàtic i exercir una forta influència amb total impunitat.

Comentaris

Re Gran èxit de la protesta contra Jaime Matas
per de Desclot 22 des 2003
Dilluns 15, la CEPC-UIB va realitzar una protesta contra la visita de Jaime Matas, President del Govern Balear. La protesta va ser tot un èxit, més de 300 estudiants van participar pacíficament a la concentració. Els crits van anar en contra del 2n cinturó, de l'autovia, del tancament de SomRàdio, demanant la dimissió del Rector Avel·lí Blasco, etc.

Un cop va acabar la concentració i amb en Jaime Matas dins la sala d'actes, es van produïr una sèrie d'agressions als estudiants, per part del cos de seguretat, quan aquest va intentar impedir l'entrada als estudiants.

Tot seguit adjuntam el comunitat de premsa, on s'expliquen els fets succeïts.

"D'altra banda, la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) vol fer una sèrie de consideracions i exigències sobre els fets succeïts amb l'arribada de Jaime Matas.

Els fets han estat els següents:

1. La CEPC tan sols ha convocat la concentració, totalment pacífica, que ha tingut lloc a fora de l'edifici Jovellanos, a les 11.30. Les mesures de la CEPC per evitar incidents han estat les adequades: servei d'ordre intern, passadís per a facilitar l'entrada a l'edifici, etc. El resultat ha estat una concentració pacífica en la qual han participat més de 300 estudiants.

2. Els incidents posteriors han estat provocats pel cos de seguretat contractat per l'equip rectoral, la seva actuació ha estat, en tot moment, desproporcionada i injusta. Aquesta seguretat ha impedit el pas dels estudiants que fins aleshores s'havien manifestat pacíficament, amb l'excusa que no hi quedava lloc. Aquesta situació s'ha prolongat durant més d'una hora i mitja, durant la qual anaven entrant militants de Nuevas Generaciones i d'associacions universitàries afins; això ha provocat la impaciència dels estudiants que quan han intentat entrar han rebut com a resposta les brutals agressions del cos de seguretat contractat.

3. Mentre la gent protestava per la prohibició d'accés dels estudiants a l'aula, estudiants feixistes ens han cremat una de les pancartes de la CEPC.

4. Els estudiants hem hagut de patir registres il•legals i la prohibició d'accés a la sala d'actes per part dels membres de seguretat a persones, algunes d'elles només pel fet de dur camisetes contra l'autovia. S'ha de destacar que la militància de Nuevas Generaciones i d'associacions estudiantils afins han entrat amb tota normalitat. Considerem inacceptable que no s'hagi deixat entrar als estudiants a actes públics organitzats dins la UIB, a més a més per qüestions ideològiques.

5. El vicerector d'estudiants ens va prometre i assegurar que no hi hauria cap presència policíaca. Militants de la CEPC han constatat la presència de Policies espanyols armats amb pístola. Alguns d'aquests policies ens han mostrat la placa i la pístola quan els ho hem demanat.

Per tot això, la CEPC demanem:

1. Responsabilitats al Rector Avel·lí Blasco pels fets succeïts.

2. La dimissió del vicerector d'estudiants, Joan Antoni Mesquida.

La Coordinadora d´Estudiants dels Països Catalans considera tots aquests fets lamentables i estudiarem prendre les mesures legals oportunes.
Re: Alternativa Estel per un ensenyament popular !
per Tornen els grisos 23 des 2003
Recordeu el cas d'Aznar a l'Autònoma a principis del 1999, quan la policia nazional va envair els espais universitaris, almenys vem poder declarar-ho persona non-grata, a ell, a la Valdecasas i a la policia nazional. S'ha d'intentar.
Sindicato Sindicat