|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : criminalització i repressió |
|
La guerra preventiva y el dret penal de l'enemic
|
|
|
per ESPAI ALTERNATIU |
21 des 2003
|
"Quan el feixista es veu demòcrata i repeteix que és tolerant"
Quimi Portet. Acadèmia dels somnis. |
.
El nou ordre mundial
Els anomenats principis universals de convivència derivats dels acords internacionals adoptats després de la II GM, establerts a la Declaració Universals de Drets Humans de 1948 i els Pactes Internacionals de Drets Civils, Econòmics, Polítics, Socials i Culturals de 1966, més enllà de la seua efectivitat pràctica (mig punt per sota de nul·la) pretenien establir uns paràmetres de convivència interna i internacional, d'acord amb un sistema universal de protecció de Drets Humans. Pel que fa als integrants de la Comunitat Econòmica Europea (hui Unió Europea) es van reflectir especialment amb el Conveni Europeu de Drets Humans de 1950, i que integrat als textos constitucionals vingué a reconèixer l'Estat Social i Democràtic de Dret.
La doctrina de guerra preventiva que ha teoritzat ( i aplicat) l'Administració Bush, amb les intervencions militars a l'Afganistan i a l'Iraq, conseqüència dels atemptats a Nova York i Washington del 11 de setembre de 2001, ha fet saltar els principis abans citats. La mateixa, postula la repressió anticipada contra l'enemic o sospitós de ser-ho, en previsió del seu comportament futur deduït de les accions o omissions comeses que constituisquen un acte de guerra o terrorisme, així com simples comportaments dels que es puga deduir pròxims atemptats contra l'ordre mundial establert, del que Estats Units es declara màxim garant (...quantes reflexions parteixen cronològicament de 1989 i la "victòria" nord-americana en l'anomenada Guerra Freda¡).
La reacció de la ciutadania, així com de tota mena d'organitzacions socials i polítiques, ha estat contundent a tot el món. La destrucció humana i material ocasionada per les bombes "intel·ligents", el xiulets dels trets o l'ocupació militar d'un exercit estranger, tot i una manipulació informativa més o menys acurada, és una evidència difícil d'amagar...
Aquests postulats, consonants amb el model que progressivament imposa l'anomenada globalització neoliberal, no han tingut una aplicació exclusiva amb aquest "nou dret internacional" o "pax posmoderna i, ben al contrari, les legislacions estatals han recollit vastament aquest principis que, estan retallant tant els drets fonamentals i les llibertats públiques dels seus ciutadans. Tot produint un trencament definitiu no tant sols de l'Estat Social, sinó també de l'Estat Democràtic i de Dret (article 1.1 de la C.E de 1978) i especialment en l'àmbit del Dret Penal. El que Günther Jackobs ha batejat com el dret penal de l'enemic.
Siga perquè aquests retalls de drets i llibertats no són tant evidents com els bombardejos dels B-52, siga perquè la legislació penal es vista com quelcom que serà aplicat als "altres" (exclosos socials, excepte els respectables delinqüents de "guante blanco"), no està tenint una resposta política ni social que la seua gravetat demanda. El govern de José Maria Aznar a l'Estat espanyol, és sens dubte l'exemple paradigmàtic a Europa, però no únic.
L'Estat de Dret Neoliberal
En aquests dies s'està celebrant els 25 anys de Constitució Espanyola, norma jurídica fonamental de l'ordenament jurídic democràtic, fruït no d'un trencament amb el règim franquista, sinó que adopta la via de la reforma des del si del mateix (amb participació d'organitzacions i partits polítics democràtics), i que proclama l'Estat Social (ex: art. 9.2, 39-52 i 53.3 C.E), Democràtic (arts. 6, 7, 20-23, 28...) i de Dret (9.1, 9.3, 24, 25...).
La paradoxa d'aquesta celebració és l'elevació a text sagrat de la mateixa per part del Partit Popular, iniciada amb la (falsa) dicotomia constitucionalista-nacionalista al conflicte amb el govern Basc, quan els seus quasi vuit anys de govern ha produït una autèntica erosió dels principis recollits a l'articulat de la mateixa, només defensant aquells articles relatius a la integritat territorial d'Espanya i impedint l'ampliació de competències per part de les Comunitats Autònomesiii (art. 148 i 149 C.E).
Les primeres conseqüències de les polítiques neoliberals, teoritzades per Thomas Hayeck a la dècada dels 40, van tindre el seu desenvolupament als anys 80 i la plena eclosió als 90, atacaren en primer lloc allò que anomenem estat del benestar o estat social, allò és força evident. Però als darrers anys han continuant minvant també l'estat democràtic i de dret.
El status de ciutadà queda progressivament substituït pel de súbdit, quedant en mans d'élits polítiques i econòmiques els afers públics (res nou, però accentuant-se de forma progressiva). Per no estendre'm massa parlarem, d'una banda, de les institucions governamentals de la Unió europea (Consell d'Europa, la Comissió o el Parlament Europeu, i la Convenció, essent aquesta temporal), i el procés d'elaboració de la Constitució Europeaiv, on no ja la participació dels ciutadans, sinó fins i tot el coneixement dels ciutadans del mateix, ha estat inexistent... això si anirem a un referèndum sense saber ben be quina cosa anem a votar.
D'altra banda, a nivell estatal, es qüestiona la institució constitucional del Jurat (art. 125), desenvolupada per Llei Orgànica 5/1995, al·legant que només experts poden detentar aquesta funció, és a dir jutges i magistrats. El partit popular en boca del ministre de justícia, Mitjavila, ha qüestionat que "simples ciutadans" pugen valorar (que no jutjar o qualificar jurídicament, això és feina dels magistrats adscrits als Tribunals Superiors de Justícia ) els fets jurídics que la llei reserva a aquesta institució. Tenint en compte que el procés està dirigit per un magistrat-president, em sembla una forma de participació social en una de les vessants cabdals de l'estat, enfrontant-se amb la situació dels ciutadans que infringeixen la norma jurídica, tot fent una aproximació a la raó del seu comportament i participant de la conseqüència legal per la seua conducta il·lícita.
Això sense deixar de costat la Llei Orgànica 6/2002, que més enllà de la seua dubtosa constitucionalitat, i sense aprofundir en els aspectes de la mateixa, constitueix un paradigma de llei adoptada ad hoc, front els postulats sorgits de la revolució francesa, referits al principi de legalitat i a la necessitat de lleis abstractes, generals i impersonals...
...Tampoc parlarem de la divisió de poders (deixem estar Montesquieu, Rosseau o Locke...).
Servisca l'apuntat fins ara com a punt de partida per exposar allò que dóna títol a aquest article, i on s'han produït el retall més important de drets i llibertats, que és al Dret Penal, involucionant cap un Dret penal (i Processal) de l'enemic o tercera via, estenent l'aplicació del mateix trencant el tradicional principi d'intervenció mínima.
El Dret Penal de l'Enemic: desenvolupament a l'Estat Espanyol
El dret penal de l'enemic és una aplicació, des del meu punt de vista, al si dels estats, de les motivacions amb les que es pretén justificar la guerra preventiva, a nivell internacional. Atenent la gravetat dels atemptats contra l'estructura de l'estat s'estableix una legislació penal excepcional o legislació de lluita x, adequada a un delinqüent no-ciutadà, com abans exposava, tant per la gravetat de les seues accions (delictes de terrorisme, narcotràfic o qualsevol altra forma de criminalitat organitzada), que denoten la voluntat d'abandonar l'ordre jurídic establert, sinó també per l'expectativa de comportament futur d'aquest ja enemic o ex-ciutadà, on també la seua ideologia entra a ser part d'aquesta sospita de comportament delinqüent. El tradicional principi de fets queda relegat en favor de (una teòrica) la seguretat, anticipant les greus conseqüències que el dret penal comporta, establert molt lluny d'una ultima ratio , eclosionant la famosa <> que denunciava Roxin.
Però aquesta tercera via, no suposa tant sols un avançament penal, també un augment desproporcionat de les penes (especialment les privatives de llibertat), un ampliació en la possibilitat de ser considerat subjecte actiu d'un delicte als menors d'edat, així com la dificultat o fins i tot la impossibilitat d'obtindre beneficis penitenciaris o la llibertat condicional. Essent l'adopció de les cadenes perpètues (després només queda la pena de mort) sense possibilitat de redenció el fet més significatiu. Anem a pams...
El govern del Partit Popular va encetar una etapa d'incontinència legislativa penal, en companyia del PSOE, amb l'anomenat Pacto de Estado para Reforma la Justicia de maig de 2001, on a l'abric del conflicte basc i posteriorment a l'escalada bel·licista nord-americana, on va introduir allò que anomenem dret penal de l'enemic o dret penal d'autor, però, com tot seguit exposaré, ha anat a més. El profund canvi de les principals lleis en el camp penal (Codi Penal, Poder Judicial o Enjudiciament Penal), ha estès aquesta consideració d'enemic a un important sector de la delinqüència "habitual", afectant als més desafavorits socials, on els recursos econòmics poden determinar accedir als beneficis penitenciaris.
Ampliació de l'àmbit d'aplicació del dret penal. En els tres darrers mesos del l'any 2003 el Codi Penal de 1995, menys de 10 vigència, ha patit reformes de vora 180 articles (de 639), que es caracteritzen, d'una banda, per una desproporcionada tipificació penal, creant noves figures innecessàries (ex: substracció del telèfon mòbil, que és pot incloure al delicte de robatori o furt; així com la mutilació genital, recollida anteriorment al mateix article 149 dins les lesions greus). D'altra, una ampliació de temporal i quantitativa de les penes, especialment les privatives de llibertat i les multes. La pena de presó passa d'un mínim de 6 mesos a 30 anys, a un durada mínima de 3 mesos fins a 40 anys, endurint-se extraordinàriament el compliment de la mateixa, després ho veurem. Ara només pensem en l'entrada en un centre penitenciari per complir una pena de presó de 3 a 12 mesos... Habilitant també la llei 11/2003 la conversió de 3 faltes comeses en un any en delicte (faltes de lesions, furt i utilització de vehicles a motor...). Tanmateix s'elimina l'arrestament de cap de setmana, per la localització permanent, deixant en vigor els treballs en benefici de la comunitat, alternativa a la presó tant interessant per afavorir la reinserció, com poc utilitzada per manca de mitjans logístics i econòmics, com manca de voluntat política.
Però la cosa no acaba ací. També s'estén aquesta reforma a agreujar les conseqüències penal de dos col·lectius significatius, per la seua situació de desemparament: els joves (personalitat en formació, inimputabilitat ) i els immigrants (recursos econòmics i afectius). Els estrangers no residents legalment, ja siguen total o parcialment responsables d'accions delictives, son objecte d'expulsió del territori espanyol i arxiu del procediment administratiu per residir o treballar a l'Estat espanyol i prohibició de tornada en 10 anys (arts. 89 i 108). També els menors de 18 anys han vist agreujada les conseqüències previstes la Llei de responsabilitat penal de menor 5/2000, va patir ben aviat transformacions parcials en el mateix sentit, on es preveu que la comissió de certs delictes poden comportar 5 anys de internament en règim tancat per "xiquets" menors de 16 anys, i fins a 10 per joves entre 16 i 18, junt a la pena d'inhabilitació absoluta. Castigant a ciutadans que encara ni tant sols poden votar a la marginació social.
Es evident que les polítiques repressives són molt rentable electoralment, fan sentir al "bon" ciutadà que eixes polítiques no li afectaran, sinó que es dirigeixen "als altres", exclosos socials o vellnoves feres ferotges (diria el cantautor Ovidi Montllor). Ens trobem a un emprament de marketing penal o com diu Cancio Melià estratègies de mercadotecnia, del que no sols la dreta fa ús (tradicional), també apareix, com diu aquests autor, una neo-criminalització d'esquerres.
Mesures provisionals o repressió pre-judicial. Dins de les mesures provisionals incloem la detenció i presó provisional. Aquestes mesures suposen una excepció extraordinària, ja que afecten a un dret fonamental com es la llibertat, abans que l'imputat haja estat objecte de judici, tenint present dos principis fonamentals del dret processal penal, com el de presumpció d'innocència i proporcionalitat , i en segon terme el principi in dubio pro reo. Així la reforma dels articles 502 i ss de la Llei d'Enjudiciament Criminal estableix la possibilitat d'aplicar la presó preventiva a l'imputat, reincident, que es supose, per part del jutge, ha comès un delicte al que la llei sanciona amb penes superiors a dos anys, tot i que en situacions extraordinàries, també inferiors. Aplicant ací, també, aquesta mesura, a aquells subjectes que presenten probabilitats de reiteració delictiva, un dret penal d'autor o enemic que sanciona abans de cometre's el fet.
També en relació amb la detenció i presó incomunicades, s'aprofundeix aquest deteriorament democràtic, denunciat també per Amnistia Internacional, ampliant el règim d'incomunicació de 5 a 13 dies. Lleis i actuacions, especialment en matèria antiterrorista que, Fernando Merino, membre del Comite contra la Tortura de Nacions Unides, ha manifestat, poden "deteriorar pràctiques i normes consolidades en matèria de prohibició absoluta de la tortura i maltractaments".
Reinserció o exclusió social?
L'article 25.2 de la C.E diu "Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers la reeducació i reinserció social, i no podrà consistir en treball forçats". En aquest sentit l'article 15 estableix que "ningú puga ser sotmés a tortura, penes o tractes inhumanes o degradants".
Més enllà de la proclamació feta per la Constitució, després matisat per la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem establint que els principis de prevenció general i especial també presideixen l'orientació de les penes, sembla evident que tota societat democràtica ha d´establir mètodes que establisquen ponts per reintegrar als seus ciutadans que han lesionat els drets i llibertats dels altres ciutadans o de la societat en el seu conjunt. El penitenciarisme històric ha proclamat la dignitat i humanitat de les penes, negant aquelles que eliminen la concepció d'humana a la persona física com la pena de mort o aquelles que impossibiliten una evolució o progressió en les privatives de llibertat, començant pel Marquès de Beccaria, posteriorment Howards, Montesinos, Victoria Kent, entre molts altres.
Fonamentada la nostra societat en el capitalisme, tenint com a pilars de la seua estructura l'explotació humana (interna i externa) i la plusvàlua, com a forma de robatori legal, o l'emprament dels conflictes bèl·lics per assegurar-se recursos econòmics (petroli), a sobre, s'ha de negar la reinserció de qui roba un banc o comet un homicidi?. Amb això no dic que s'haja de disculpar, sinó, dins de la contradicció, en defensa de la convivència, s'han d'articular formes per donar esperança "democràtica" a qui, per raons econòmiques, intel·lectuals, psíquiques, psicològiques o dependència de substàncies addictives... Però tornem a la "senda constitucional".
La reforma practicada per la Llei Orgànica 7/2003, dita de Cumplimiento íntegro de las Penas y Reformas Penitenciarias, destrueix la possibilitat de reinserció social dels condemnats a penes de presó, entenent els establiments penitenciaris com a recintes per pagar al delinqüent-enemic les faltes comeses, no per provar de rehabilitar als ciutadans-delinqüents, aplicant la cadena perpetua encoberta, establint, a l'article 76 del Codi Penal, una ampliació de la durada de la pena de presó a 40 anys per a delictes de terrorisme o fora d'aquests, la comissió de 2 o més delictes, castigant-se al menys 2 amb presó superior a 20 anys, com assenyala Muñoz Conde, sense possibilitat de reducció temporalxiv.
En aquests sentit, l'article 78 del C.P, determina, que quan la meitat de la condemna a complir excedisca dels límits fixats a l'article 76, es pot adoptar que els beneficis penitenciaris, permisos d'eixida, classificació de tercer grau o llibertat condicional vindran determinats pel total de la pena, afegint, a més la impossibilitat de modificar aquests criteris, independentment de la progressió del reu, quan es tracte de delictes relacionats amb el terrorisme o comesos al sí d'organitzacions criminals. Seguint l'exemple de Tellez Aguileraxv, un reu que haja comes diversos homicidis, i presente una adequada evolució del tractament penitenciari, no gaudirà de permisos fins als 10 anys, del tercer grau fins al 20 i llibertat condicional fins als 30. Però, si els mateixos delictes són relacionats amb el terrorisme el tercer grau s'aconseguirà als 32 i la llibertat condicional als 35. la legislació més dura a la Unió europea.
El govern espanyol d'Aznar aprova una llei que contravé l'esperit manifestat a la Constitució, i que el Tribunal Constitucional deuria declarar inconstitucional, però abans ja hem apuntat com entén el partit popular la divisió, i la composició del màxim tribunal fa dubtar d'un pronunciament, que aquest terreny puga contradir l'opinió de l'executiu. I això perquè una pena que no ofereix possibilitat de progressió tant penitenciaria com personal al reu, això com l'absurda durada de la mateixa fa qualificar-la de inhumana i degradant, contrària a la constitució, tenint en compte que després d'aquesta només queda la pena de mort, de la Geoge W. Bush, és, tant a títol a President dels EE.UU i Governador de l'Estat de Texas, un expert en la matèria com ja sabem.
Però encara hi ha més, també per a les penes de presó amb durada superior a 5 anys (ex: Acte de conreu d'estupefaents castigat a l'article 368 C.P amb penes de 3 a 9 anys) es limita la concessió del tercer grau fins el compliment de la meitat de la pena, i una quarta part si existeix bona conducta, excloent altre cop els delictes relacionats amb el terrorisme o organitzacions criminals.
No voldria finalitzar aquesta exposició sense citar la reforma de l'article 90 CP, on exigeix per tal d'atorgar la llibertat condicional en 'apartat 1.2ª, que el penat haja satisfet la responsabilitat civil derivada del delicte, també recollit a l'article 72.5 y 6 de la Llei Orgànica General Penitenciària de 1979. Si em permeten la ironia, per favor si vostè és pobre i no vol podrir-se en la presó no cometa delictes o faltes reiterades, entenga que només les persones econòmicament solvents poden permetre's aquest luxe, comprensió... Així us construïm un estat de dret on manquen de tota mena de drets els enemics, a saber: les classes socials baixes, els habitants no comunitaris, i finalment amb especial contundència els "terroristes" (les matances produïdes pels bombarders ianquis no són actes de terrorisme, són accions preventives per instaurar la democràcia i la llibertat...).
La criminalització de la política.
El Partit Popular no s'ha parat amb l'esposat fins ara, com deia el seu lema electoral, anem a més. No és aquest el lloc per analitzar la delicadísima situació política que es viu a Euskadi, però el PP, pretén portar a la presó als rivals polítics en comptes d'emprar el diàleg o les vies jurídiques establertes fins ara. Pretén portar a la presó tant al Lehendankari Ibarretxe, com a president del Parlament Basc Atutxa, reintroduint el delicte polític, amenaçant fins i tot el nou President de Catalunya, Maragall pel seu pacte amb ERC i IC-EUA.
Dret penal de l'enemic i democràcia: reflexions finals.
"No en el nostre nom", cridàvem en les manifestacions iniciades al febrer de 2003, protestant contra la doctrina de la guerra preventiva, de la llei del més fort, de la pax americana, indignats per la recent guerra a l'Afganistan i la (en aquells dies) futura a l'Iraq.
De la mateixa forma crec que també hem de oposar-nos fermament a aquestes polítiques que, en nom d'una nova llibertat i seguretat postmoderna, venen a establir un greu deteriorament democràtic aplicant les doctrines sorgides de l'11 de setembre de 2001, del que l'esquerra política i social no ha realitzat la resposta contundent que necessita la situació anteriorment descrita.
El Dret Penal, i la pena de presó com una de les conseqüències de l'aplicació del mateix, ha d'aplicar-se de forma excepcional, recercant altres alternatives a l'aplicació del mateix i no acudint al mateix de forma gratuïta, ja siga de la forma tradicional per part de la dreta, com l'ús aparentment progressista o d'esquerres, rendabilitzant el discurs de law and order, reclamant l'aplicació del dret penal com en el cas del maltractament familiar, racisme o delictes ecològics... Una societat democràtica no pot optar com a primera opció per privar de llibertat als seus ciutadans quan infringeixen les normes, molt menys quan aquestes renuncien a la voluntat de resocialitzar, i potenciar alternatives socials, pedagògiques, sociològiques que fomenten la participació del infractor en la societat que pretén adoptar-lo de nou al seu si i no marginar-lo i purgar-lo, i si més no l'esquerra transformadora, no caure el parany del marketing penal. Personalment sóc molt poc favorable a l'aplicació de la pena privativa de llibertat, no entenc la seua funcionalitat ni crec en els seus teòrics efectes beneficiosos per la societat, però ja no és qüestió de demanar un canvi social radical, sinó demandar un respectuosa aplicació de l'Estat Social i Democràtic de Dret, especialment en el camp penal i penitenciari, perquè el que queda clar és que el Neoliberalisme és incompatible, també ací, amb una democràcia qualsevol que siga el seu cognom.
La darrera legislatura de les corts espanyoles, on el partit popular ha optés majoria absoluta a ambdues cambres, ha suposat, a l'àmbit de la legislació penal, processal i penitenciària un retrocés sense precedents que ens retorna a un dret penal pre-constitucional, es fa necessari un canvi de govern que, només parle d'aquests àmbit, modifique aquestes perilloses mesures, però també un canvi d'una societat civil que defense les llibertats públiques i els drets fonamentals individuals i col·lectius com quelcom inherent a la dignitat humana, i la seua privació respon a situacions excepcionals i restringides, allunyant la idea, especialment als casos de delinqüència quotidiana, del criminal nat que teoritzava Cesare Lombroso al segle XVIII. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
