|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Conclusions taller "Els Països Catalans i L'Europa dels Pobles"
|
|
|
per ulls |
17 des 2003
|
|
Conclusions del taller 'Els Països Catalans i L'Europa dels Pobles', realitzat a principis de novembre en el marc de les jornades 'Alternatives a l'Europa del Capital i la Guerra' organitzades per la Xarxa de Mobilització Global (XMG). |
El taller Els Països Catalans i l’Europa dels Pobles parteix de la trobada precedent Sobirania dels Pobles, Democrà cia Radical celebrada el juny del 2001 a Barcelona amb motiu de la Campanya contra el Banc Mundial que va reunir persones del moviment antiglobalització i de diversos col·lectius que tenen l’alliberament nacional com a eix de les seves reivindicacions.
Malgrat que gran part dels participants en el taller celebrat l’any 2001 i el que ha organitzat aquest any la Xarxa de Mobilització Global no coincideixen, sembla adient recordar algunes conclusions d’aquella trobada, ja que es plantejava abordar la sobirania dels pobles (nacions sense estat) com a un aspecte a incorporar al moviment de resistència a la globalització del capital. En aquest sentit, es denunciava “la tendència homogeneïtzadora que imposa el capitalisme global a partir de l’actual hegemonia cultural dels EUA i dels Estats-nació�, es plantejava per tant combatre el nacionalisme assimilacionista dels Estats-nació. D’aquesta manera s’establia com a principi que “als processos d’alliberament nacional impulsats des de l’esquerra transformadora hi conflueixen solidaritats de diverses tradicions emancipatòries que han de conduir a acostar els centres de poder a l’espai local i a les classes populars. Aquesta concepció de la sobirania dels pobles és una expressió de la lluita per una democrà cia radical�
En una lÃnia semblant, membres representatius de diversos col·lectius de l’esquerra alternativa i de l’esquerra d’alliberament nacional (Alternativa Estel, Batzac, CEPC, Endavant, EUiA, Observatori del Deute, PSAN, Plataforma Democrà cia i Globalització Social de les Illes Balears i la Xarxa de Mobilització Global de Catalunya) aplegats el novembre de 2003 al taller Els Països Catalans i l’Europa dels Pobles proposaven les següents lÃnies discursives conjuntes:
- Entenem que el moviment d’alliberament nacional dels Països Catalans (PPCC) forma part del moviment antiglobalització, entès com a moviment de moviments.
- El treball conjunt de les organitzacions i col·lectius especÃfics del moviment antiglobalització i de l’esquerra alternativa amb el moviment d’alliberament nacional pot contribuir a corregir algunes mancances del moviment antiglobalització. Fonamentalment, tot promovent la seva estructuració a nivell local i comarcal, aixà com convergint amb les diverses lluites socials locals que es desenvolupen al nostre PaÃs. Aixà mateix, el moviment antiglobalització pot esdevenir una via per adequar el procés de construcció nacional a cadascuna de les realitats i ritmes dels diversos territoris dels PPCC.
- Aquesta col·laboració també ha d’anar dirigida a fer més accessibles els recursos necessaris per a la mobilització i la implicació de les classes populars dels Països Catalans, i per tant ha de contribuir a ampliar la base social dels moviments que hi participen, adaptant-se a cada realitat local.
- Som conscients que aquesta lÃnia de treball suposarà un canvi profund de cultura polÃtica de les persones i organitzacions implicades “que amb capacitat d’entendre els problemes col·lectius del PaÃs, hi donen solucions distintes i estableixen prioritats diferentsâ€?.
En aquest sentit, aprofitem l’avinentesa per plantejar com a objectiu general del moviment antiglobalització, com a moviment de moviments, la creació d’un Marc Comú de Moviments Socials dels Països Catalans com a espai de coordinació i treball que no dissolgui les identitats de les diverses tradicions emancipatòries que hi conflueixin. Per portar endavant aquesta tasca cal que aprofitem els espais que ja existeixen a les diverses comarques dels Països Catalans. En aquest sentit, definim els següents objectius, que han de fer operatiu aquest discurs:
- Trobades anuals de moviments socials dels Països Catalans.
- Trobades més freqüents de treball i coordinació d’à mbit nacional.
- Impulsar una campanya conjunta contra l’aprovació de la Constitució Europea.
- Introduir la qüestió nacional dels Països Catalans en els diversos Fòrums Socials.
- Impulsar la creació d’un Fòrum Social dels Països Catalans.
- Generar un llenguatge grà fic i discursiu compartit pels moviments socials dels Països Catalans.
Esperem doncs que, d’aquesta manera, la lluita per la construcció i l’alliberament nacional dels Països Catalans torni ser un “eix transversal� dels moviments socials que hi existeixen, especialment en un moment en el qual el moviment de resistència global ha esdevingut una expressió emergent en la lluita contra molts aspectes de la globalització capitalista que ens afecten directament com a Poble.
Assistents: Alternativa Estel, Batzac, CEPC, Endavant, EUiA, Observatori del Deute, PSAN, Plataforma Democrà cia i Globalització Social de les Illes Balears i Xarxa de Mobilització Global de Catalunya. |
Mira també:
http://www.racocatala.com
|
Comentaris
|
Re: Conclusions taller
|
|
per un d'endavant |
18 des 2003
|
|
Estaria molt bé fer el Fòrum Social Català |
|
Re: Conclusions taller
|
|
per un que no és d'endavant |
18 des 2003
|
|
Realment em pregunto si l'alliberamnet nacional dels PPCC, la necessitat d'un marc nacional de coordinació, un Forum Social català.. és una prioritat, una necessitat real dels moviments socials actuals o la voluntat de l'apropiació d'un espai que està sent plural, inclusiu i integrador de diferents lluites i de diferents llocs (inclús de fora de Catalunya.. fins i tot espanyols, fins i tot amb gent amb la que no compartim necessariament el nostre ideari.. mireu si som reformistes i espanyolistes!) amb unes finalitats "indepes" que em sembla que estan prou superades a l'actualitat per gran part dels moviments socials actuals. No renego de la identitat catalana, de la defensa d'un catalanisme popular, però la veritat, quan veig alguns dels grups sotasignants, el seu llenguatge autoreferencial i identitari, la seva organització vertical, la seva pràctica política autoritària, la defensa d'un comunisme ranci, el no renunciar a la bandereta indepe sigui on sigui la mani de torn i tracti de que tracti, el seu discurs sobre els presos polítics (a la resta, els que estan per problemes de drogadicció.. aquests són "socials", no són prioritaris, oi?)... em pregunto si és que us trobeu tant sols que ara demaneu que la qüestió "nacional" estigui a l'agenda de tots aquells fòrums i espais de nova creació...o és que heu vist que la vostra pràctica política i la vostra manera de fer forma part del passat i que heu perdut el tren. Aviam si us entereu, no compartim el mateix llenguatge, NO som el mateix moviment. El "moviment de moviments" està conformat majoritàriament per grups que porten una pràctica diària transformadora al seu barri, a la seva ciutat... la reivindicació d'una nació soberana més aviat és una pràctica pro-sistèmica, la creació d'un estat socialista, marxista-leninista.. siguem seriosos... renoveu-vos, barregeu-vos amb altre gent, aparqueu per un moment la senyera i la bandera amb el falç i el martell...les noves formes de fer política dels moviments socials emergents i les seves demandes es troben anys llunys de les vostres.. |
|
Re: Conclusions taller
|
|
per un que no és d'endavant però és revolucionari |
18 des 2003
|
Segurament et donaria la raó (al que no és d'endavant) quan parles de les mancances i els endarreriments organitzatius de l'esquerra independentista. Però no sé si és gaire útil fer-ho tenint en compte que el teu nivell d'autocrítica és nul. Vaja, que l'esquerra independentista clàssica segurament haurem de revisar certes coses, però si vols jo també sóc capaç de fer-te una llista de les "vostres" mancances. Vull dir les mancances d'aquelles persones que tot dient que "aquesta pràctica i aquest discurs estan superats" no poden, ni volen plantejar-ne un altre. Estic d'acord que la reivindicació, així tal qual, d'una República catalana socialista és una idea que sona antiga, poc actualitzada. Però t'agrairia que quan diguis que una idea està superada diguessis per quina altra idea està superada. Perquè de fer manis de colorins (i perdoneu) i eslògans llampants, en sap tothom. Ara bé, de dotar de contingut i de continuitat a una lluita, ah company, això ja és més complicat.
Tothom està a favor d'una "europa més justa", però això què vol dir ? Com ho farem ? Qui ho farà ? Alguna forma organitzativa haurem de tenir, o no ?
Insisteixo. No us cregueu els reis del mambo perquè ara el vent bufi a favor i sortiu de barcelona (per cert), que a part de BCN , Terrassa i algun altre lloc m'agradaria que em diguessis qui porta aquesta lluita i aquestes formes de lluita tan "noves" (guerra, europa social, etc) a fora de la metròpoli, ho saps, o vols que et contesti jo ?
Seguiu tenint alguns (ho sento) els mateixos tics provinents d'una esquerra a-nacional (és a dir, en el nostre cas, espanyola per defecte).
Perquè resulta que l'assumpció dels postulats ecologistes pel "moviment de moviments" no és cap manipulació del moviment ecologista, perquè l'assumpció dels postulats antipatriarcals no és cap manipulació del moviment feminista i, en canvi l'acceptació (lògica i natural, crec jo) que un dels nostres marcs de lluita han de ser els Països Catalans és una manipulació del moviment independentista ? Deixa'm que contesti jo per tu : perquè amb unes coses hi estàs d'acord i amb altres no i, per tant, unes són naturals i altres formen part d'un cos estrany. I aquest és el problema.
En tot cas , t'ho hauries pogut prendre com una aportació de l'esquerra independentista al "moviment de moviments" perquè, si acceptes (dius) el catalanisme popular em podries explicar què ha fet, o quina és la postura del "moviment de moviments", fins ara, sobre l'opressió nacional als Països Catalans ?
menys sobèrbia il·lustrada, per favor. |
|
Re: Conclusions taller
|
|
per un |
18 des 2003
|
Fa 15 anys vam un guanyar un referendum amb la campanya "Catalunya diu No a la Otan" i la lectura que feiem molts i moltes es que no haviem pogut sortir de la Otan perque el poble català tenia segrestat el seu dret a decidir.
Quan ens manifestem contra el Pla Hidrològic o contra la guerra alguns i algunes ho fem també com a catalans i catalanes. Aixo no implica cap exclusivisme ni esta tancat en res. El nostre alliberament com a poble és una lluita més contra el model de societat que ens volen imposar. No pot ser incompatible reinvidicar aquest alliberament ni qualsevol altre (de classe, de genere, d'opcio sexual) ni contradictori amb qualsevol plantejament de lluita. Ni es pot oposar a quasevol nocio de solidaritat ni multiculturalitat o diversitat. Reinvidicar la nostra identitat negada i el nostre dret a decidir ha de ser un argument més en la lluita per una societat més justa. I a més, ens afecta a molts i moltes de les que vivim en aquest pais.
Reivindicar allo local, comarcal, nacional d'aquest i d'altres pobles sense estat... tal com en una primera lectura fa el text em sembla molt interessant. Tal com deia el titol d'un llibre pacifista que corria fa anys del Thompson "Allo petit és bell". Seguint el titol d'una canço d'en Llach aixi he vist sempre el meu pais. |
|
Re: Conclusions taller
|
|
per un |
18 des 2003
|
No podeu estar negant continuament la nostra expressio identitaria (que com dius tambe es teva), la nostra expressio politica o social en nom de la lluita contra quasevol tipus d'estat o de qualsevol ideari emancipatori o qualsevol practica transformadora. No. Perque la negació d'aquesta identitat i les seves expression és el que fa continuament el nucli dur del poder en aquest pais i el capitalisme.
Un o una pot ser molt critic amb la forma d'actuar o pensar d'aquest o un altre grup, es digui Euia, Cnt, Endavant, tal col·lectiu del moviment okupa o tal plataforma (per anomenar-ne uns o uns altres). La critica es bona. Pero quan les coses es fan be, quan s'esta lluitant, quan s'aporten reflexions interessants i constructives, encara que critiques, no es pot estar posant pals a les rodes. S'ha poder veure enmig de les diferencies uns mateixos objectius transformadors. Hem de poder fer-ho. |
|
Re: Conclusions taller
|
|
per hola |
19 des 2003
|
|
Sincerament, penso que a molts altres indrets de Catalunya i a la resta de l'Estat espanyol s'estan desenvolupant aquestes pràctiques de les que parla el "que no és d'endavant".. a Santa Coloma, a Lleida, a diferents experiències a Barcelona, a Terrassa, a Madrid la gent del Laboratorio i del CSO del Seco entre d'altres, el que varen ser els MRG escampats arreu d'ESpanya iq ue ara han optat per noves formes de coordinació, els espais creats al voltant del moviment contra la guerra arreu de Catalunya, i a Itàlia els Desobedientis etc etc i la llista és llarga. Potser si (o no) cal una estructura organitzativa, el que està clar és que aquesta no passa per un espai independentista i socialista. Comparteixo espais amb persones que s'identifiquen com a independentistes i em sento a gust treballant amb elles. Però a molts altres llocs, qui precissament ha posat pals a les rodes són aquests grups independentistes que no han volgut obrir el seu discuirs a altres realitats.. i s'han acabat aillant dels moviments de la seva ciutat o barri. Penso també que la independència no és un objectiu transformador i que actualemnt el seu missatge (per la seva pràctica política i el seu discurs identitari: la meva veïna s'espanta quan veu cartells amb persones encaputxades, lligades a cadires i torturades, paraules grandiloqüents, l'èmfasi amb les presses polítiques vasques..) no arriba ni interessa a la població, més aviat crea rebuig. EWls grups que han fet d'aquestes maneres de fer la seva bandera, són els que ara es troben més sols que la una.. a d'altres ciutats això no ha estat així .. És una reflexió que penso s'hauria de fer des del moviment independentista. Això de la OTAN.. estariem millor si a la resta d'Espanya hagués guanyat el sí en aquesta petita part del món el NO?.. no és una visisó una mica localista del món.. el món no acaba ni cmença a Catalunya, ni tampoc ho haurien de ser els nostres projectes transformadors. Els conflictes ecològics, el moviment feminista.. evidentment que assumim i participem de les seves lluites, però no crec que la sobirania nacional ni la independència tingui aquest caràcter transversal que li voleu donar, no ho percebo així. |
|
Re: Conclusions taller
|
|
per jo tampoc no soc d'Endavant |
19 des 2003
|
Jo tampoc no soc d'Endavant, passo molt del comunisme però, encara que em "mogui" tant com puc, no puc dir que pertanyi ni representi a cap "moviment de moviments". Malament anem amb aquest "moviment de moviments" si ja hi ha qui comença a fer-se valer com el seu intèrpret privilegiat que decideix qui hi pot pertànyer i què hi pot o no hi pot fer.
A l'amic que com jo no és d'Endavant i que sembla pel que diu que es mou molt (d'una manera prou selectiva pel que es veu) li recomanaria que s'aturés una estona i repasés els quatre clixés mentals que li impedeixen començar a entendre el mileni en el que vivim. Al capdavall, si ho ha pogut començar a fer en Maragall i tota l'esquerra divina i "no-nacionalista" dels 80, suposo que també ho poden fer els no-indepes divins del "moviment de moviments" actual.
Cal recordar potser quins han estat els darrers resultats a les eleccions i preguntar-se on ha anat a parar la major part del vot jove? o on ha anat a parar la major part del vot contra la guerra? o contra el PHN? Aquesta resposta social ens podria donar una idea de qui pertany al passat i qui està a punt de perdre el tren.
També en podríem obtenir indicis d'això si repassem la llista dels Media Centers (en plural, és a dir, més d'un) d'Indymedia que podem trobar a la columna esquerra per veure quans d'ells fan referències a estats i quans a d'altres comunitats molt més properes a la gent. Amb temps, fins i tot en podríem fer una ullada a uns quants per comprovar fins a quin punt es tracten també les lluites específiques locals a més de les locals que ens afecten a tots. O per copsar la diversitat que caracteritza al conjunt. O si, per exemple, el "moviment de moviments" a Holanda o a Dinamarca (ui! perdó per posar fronteres i fer divisions!) ha avançat gaire en la seva fusió estràtègica amb el "moviment de moviments" alemany, moguts esclar pel seu a-nacionalisme o no-nacionalisme prepostmodelno assumible fins i tot per Aznar & co.
podríem continuar... |
|
Re: Conclusions taller
|
|
per un altre d'endavant |
19 des 2003
|
Hi ha qui, quan algu assenyala la lluna, mira el dit. Un bon exemple d'aquesta actitud és el primer comentari del que no és d'endavant.
El procés de construcció europea té com a un dels seus principals fonaments els estats. En aquest context, la reivindicació del dret a l'autodeterminació dels pobles europeus sense estat no només és una reivindicació d'un dret col·lectiu inalienable, sinó que també és un eix estratègic clau per deslegitimar els estats i crear nous marcs polítics de contrapoder deslligats de les dinàmiques institucionals. Els estats cada cop més faran la funció de gendarmes de l'ordre social i polític (capitalisme i democràcia burgesa). A més, en temes de repressió, l'estat espanyol anirà al capdavant de la UE.
Algunes esquerres d'aquest país han comès l'error de deixar que les reivindicacion nacionals siguin hegemonitzades per la dreta. Quan paradoxalment aquesta dreta mai podrà defensar aquestes reivindicacions ja que les classes dominants de les nacions oprimides només conserven la seva posició dominant gràcies a que s'incorporen subordinadament al bloc de classes dominants de la nació opressora.
Sincerament espero que aquests arguments no siguin desqualificats només perquè els defensa militància independentista. També espero que el "moviment de moviments" es presti a debats polítics seriosos i sense desqualificacions gratuïtes i poc informades (a la meva comarca, el Penedès, els independentistes som pràcticament els únics que fem treball de base des d'una prespectiva revolucionària -i això és així des de ja fa més de deu anys- tot i aquesta trajectòria sembla que alguns ens exclouen de bon principi del "moviment de moviments").
Per cert, les crítiques són benvingudes, és més penso que l'esquerra independentista té mancances i ha comès errors...però qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.
salut |
|
Re: Conclusions taller
|
|
per ni estat ni españa |
19 des 2003
|
a Hola
A mi em sembla molt bé que es coordini qui vulgui amb qui vulgui sempre i quan tots tinguem prou clar que España és una imposició artificial que com abans desaparegui millor.
El que m'agradaria és conéixer alguna cosa més de la persona que creu que pot parlar en termes tan apropiatius de la representativitat de tot un magma difús d'organitzacions i col·lectius de tota mena i colors.
La Independència potser no és un objectiu transformador pròpiament, en tot cas és alliberador, que també es prou important, si més no pels que vivim aquÃ. El que no és ni transformador ni alliberador és no fer res per acabar amb les dependències agressives que també patim com a poble o cultura.
Jo no sé on vius tu però per a mi -i per a la teva veïna, probablement- el món S� que comença allà on vivim o malvivim, i d'acabar-se de fet no s'acaba mai: Jo volto el món i torno al Born ;-)
salut |
|
Re: Conclusions taller
|
|
per un tercer d'endavant |
19 des 2003
|
La cvoordinació de lluites en el marc dels Països Catalans que es va proposar en aquest taller de les jornades de l'XMG no té res de manipulació, és el fruit d'un debat on es van constatar uns punts en comu i unes reivindicacions de lliberat per als pobles, que en cap moment l'ultracrític d'abans no ha contraargumentat.
Prendre el marc de la nostra cultura i identitat és perfectament lògic, és ell que fan els moviments socials d'arreu, i no suposa imposar a ningú formes organitzactives, cadascú te les seves. I totes tenes mancances.
Jo per exemple, respecto les formes que imagino que defensa el que ha escrit aquesta càrrega tant dura, però heu de reconèixer que la dificultat d'articular alternatives globals i de definir un discurs veritablement transformador existeix, i en part això és el que fa molt feble i subjecte a cicles d'augment i de desmobilització l'anomenat moviment antiglobalització, així com la dificultat que les dinàmiques tinguin una continuitat en el temps. També podriem preguntar-nos si tot això no aca servint perquè l'esquerra "oficial", la institucional, la que de debò fa temps que ha renunciat a transformar res, acabi capitalitzant tota la immensa tasca mobilitzadora que fem entre tots plegats.
L'esquerra independentista és una realitat molt més plural del que alguns es pensen o volen creure, i pel que fa a nosaltres (i crec que això val per tots els col·lectius de l'esquerra independentista) en cap cas pretenem (només faltaria) que ningú adopti cap esquema organitzatiu, només que es respecti el dret a organitzar-nos dels qui compartim una anàlisi de les nostres problemàtiques i un discurs i projecte propi, i ceiem que és útil organitzar-se.
Sobre el comentari de "perdre el tren", que supos que vol ser despectiu, em temo que et poden més els desitjos que la visió objectiva del que està passant en aquest país, als instituts, a molts moviments socials i a moltíssimes comarques. però vaja, això ja és qüestió d'opinions.
Au salut. |
|
Re: Conclusions taller
|
|
per jose |
19 des 2003
|
Jo no sóc independentista (tampoc hi estic en contra), però sí que crec que hi ha una tendència, molt posmoderna, a enterrar molt alegrement tota la tradició de lluita de l'esquerra i el moviment obrer des de fa un segle i mig, a assumir que ja no hi ha classes, i un seguit d'idees que casualment el neoliberalisme coincideix a donar per obsoletes.
Certament que cal analitzar críticament el que ha estat l'esquerra arreu del món, perquè hi ha molts errors però també moltíssim a aprendre. I això que s'anomena "moviments socials" no donen respostes a tot.
Aqui estic d'acord amb el que qüestionava l'eficàcia d'aquest abstarcte "moviment de moviments" per alguna cosa més que sensiblitzar i denunciar alguns aspectes d'això que jo encara en dic capitalisme. |
|
Re: Conclusions taller
|
|
per joana |
19 des 2003
|
|
Ei! és un dels debats més interesants que he llegit ultimament a indymedia |
|
el mundo al revés
|
|
per alviero |
19 des 2003
|
|
Pues no son los independentistas los que tienen que explicar porqué luchan contra España o contra Francia pues los motivos y las causas son más que evidentes. Las razones las deberían dar los que proponen seguir colaborando aunque sea pasivamente para mantener operativos todavía a estos estados represores de mierda! |
|
al "hola"
|
|
per un |
19 des 2003
|
"pensar globalment, actuar localment"
Definir una proposta per el moviment antiglobalització desde la perspectiva d'aquest pais divers, els Paisos Catalans, que a més incorpori el que és un dels problemes centrals des de fa uns quans anys per la gent qui hi viu, la questio nacional, no crec que es pugui reduir a una qualificació d'"independentista i socialista". És molt més ampli. Es més, m'ha semblat veure que el manifest el signava per exemple EUiA que, encara que fa temps que no els segueixo, no crec que hagin canviat tant: no són independentistes. Tampoc crec que en aquests moments Batzac es defineixi com una organització de l'anomenada EI. No conec qui forma la Plataforma que signa de les Illes, però pel nom, força generic, no crec que tampoc es pugui incloure en aquesta EI. La conclusió és que qui sotasigna el comunicat es un ventall molt més plural que el que hi voleu veure. Més plural perque la sensibilitat sobre el pais, els Paisos Catalans, es més extesa del que alguns/es us penseu. Un es pot trobar més d'un independentista o persones amb molta consciència nacional (abans es deia aixi) a organitzacions que poden anar des d'una IC fins a alguna CNT.
Sobre l'oportunitat de plantejar la questio nacional respecte al moviment antiglobalització, crec que esta explicat per la resta de companys i el propi comunicat.
No entenc com gent que estic segur que no dubtaria a veure els punts de conexio respecte a d'altres opressions, -la de la dona, la sexual...- teniu tants problemes respecte el fet nacional (i un/a ha de saber veure més enllà del acord/desacord que un tingui en pràctiques polítiques o socials concretes d'una o l'altra organització -per posar un exemple extremat, el fet d'estar en complet desacord per la meva part amb Sendero Luminoso, no impedeix que pugui veure l'opressio que pateix aquell poble).
Respecte a la campanya antiOtan, que el No s'hagues extes a tots els pobles que viuen sota l'Estat espanyol tampoc hagues fet desapareixer-la (a l'Otan). I aixo tampoc es un argument per no haver fet la campanya. A més et recordo que el referendum es va guanyar a Euskadi, Catalunya i Canaries: creus que la lectura que feiem de que el fet nacional alguna cosa hi tenia a veure és tan incorrecta? A quines zones de l'Estat hi ha hagut menys militars professionals historicament i a quines hi hagut més objectors, insubmissos...? Perque a Catalunya, terra de lluita contra les quintes, el moviment antiguerra ha estat tant extes...? (et remeto a més d'un text que fa uns anys corrien sobre antimilitarisme i questio nacional) La lectura que feiem no era casual.
Sobre la transversalitat, dit abans "pal de paller" :). Normalment tothom es queixa del dit que li fa més mal, els humans som aixi. Pero aixo
no ha de ser un obstacle per un minim de sensibilitat (consciencia) sobre els altres dits del peu que a tu no te'n fan (tant) :) Plantejar el dret a la llibertat de la gent que viu en un lloc concret i que te una identitat determinada no és dir que el "pal de paller" és aixo o una altra cosa (si la questio nacional no és transversal, és que ho deu ser una altra cosa: la classe?, el genere?, l'opcio sexual?, la llibertat?, l'igualtat?; o potser no ho és cap?; normalment qui nega transversalitat a un tema es perque en fa transversal un altre, s'estilava fa anys en relacio al genere respecte a la classe, encara n'hi ha que ho fan).
Per cert si l'alliberament de l'Estat espanyol, trencar l'Estat, no és un objectiu transformador ¿per què carai l'extrema dreta ha tingut clar des de sempre que el separatisme era una de les seves besties negres, fins al punt de fer una guerra civil que, entre d'altres coses, tenia l'objectiu d'acabar amb una cosa tan minsa com l'Estatut del 32? |
|
Re: Conclusions taller
|
|
per Fartes de manipulacions |
19 des 2003
Modificat: 07:21:29 |
Amb tots els respectes i la tolerància que cal tenir amb tothom, dic les següents coses. Això que n'han dit pretesament Fòrum Social dels Països Catalans és el que sigui menys connectat amb el moviment de moviments. Aquest s'està plantejant des de fa temps una nova forma de fer política sota condicions molts diferents a les que s'han fet fins ara: horitzontals, territorialitzades, apostant per la superació del capitalisme i recuperant la política com a espai de cerca de les felicitats.
I aquest pretès fòrum no té res a veure amb això. Res. Tan sols son una colla d'organitzacions verticals amb poqueta gent que fa una política molt vella i molt autorreferencial que no guarda cap vinculació amb les noves hipotesis polítiques. I no només per les organitzacions que ho signen, totes avantguradistes, sinó també pel discurs: la cosa nacionalista, malgrat us volgueu enganyar omplint-nos de missatges, és una pràctica absolutament aliena al moviment de moviments. A nosaltres no hi ha nacionalisme ni espanyol ni català ni basc ni francès ni rus ni afganès. Ben al contrari es reivindica una comunitat global, un lloc on ens reconeixem tots i totes, des de les nostres singularitats, no pas les identitats essencialistes, per crear i disfrutar creant nous mons postcapitalistes.
Ho sento per vosaltres però és així. El que cal és repensar les coses. El vostre discurs cansa, esgota aborreix. No hi han bons ni dolents: catalans o espanyol. Som més complexos i ens agrada barrejar-nos. Compartir les cultures i enriquir-nos. |
|
Re: Conclusions taller
|
|
per un |
20 des 2003
|
ja t'ho he dit a l'altra lloc on has penjat el mateix (es veu que l'havies de dir mes grossa).
El teu discurs si que cansa i avorreix. Es propi d'algu amb una pedanteria supina que si que es creu que ell/ella es avantguarda d'alguna cosa. No es ja el teu antinacionalisme (pensa el que vulguis sobre aixo), sino la forma de plantejar les coses. D'alternatiu no en te res, perque, a banda de voler una organització monocolor on el que hi ha són sensibilitats i ideologies molt diverses, plantejes les coses des d'un essencialisme "radical" de la mateixa mena que el que tu suposadament critiques. I, de veritat, ultimament en aquestes planes nomes veig penya que fa aquest tipus de discurs: "els que estem de tornada diem el que es correcte i el que no". Porto uns 20 anys participant a diferents moviments socials i mai m'havia trobat fins aquest "moviment de moviments" personatges d'aquest estil. Gent que confon fer activitat social en obtenir una bona nota en la tesi de doctorat. Molt de llicenciat en ciencies socials o lletres a l'atur es el que hi ha.
Obriu una mica el cap, no feu servir tants tecnicismes "progres" i deixeu de fer de tribunal del nou pensament politicament correcte, no fos cas que us convertissiu en els sacerdots i sacerdotesses del nou purisme progre d'aquesta decada. Llegiu menys Ramonet, Chomsky i Petras i compreu-vos un "Jueves" o un "Mortadelo". |
|
Re: Conclusions taller
|
per un educador social que llegeix Ullrich Beck, Habermars, Susan George, Arcadi Oliveres, Salvador Cardús, Fatema Mernissi, ...
embat ARROBA ritmes.net |
20 mar 2004
|
A les que estan fartes:
Les organitzacions més grans del moviment d’alliberament nacional català , des dels anys 60, sempre han partit de la territorialització, apostant per suprimir el capitalisme, recuperant la polÃtica com a espai de cerca de felicitats. I organitzant-se horitzontalment (I quan no ha sigut aixà hi ha hagut una escissió en aquesta organització i se n’ha creat una altra de nova. Ara, però, no estem als anys 80 o 90. Precisament estem en un moment d’unió d’organitzacions que vol superar els errors del passat). Si vols saber alguna cosa de la història i el funcionament del moviment independentista et recomano el llibre: L’independentisme català (1979-94), de l’editorial Llibres de l’Ãndex.
Per altra banda, no patiu si som essencialistes. El nostre paÃs és grà cies a totes les cultures que hi han deixat empremta. Aquesta n’és l’essència. Per aquest motiu els independentistes també som interculturals i cosmopolites.
Tampoc patiu si hi ha massa nacionalisme. Com deia Bernard Shaw, “el nacionalisme és una malaltia que es cura amb la independència�.
E
l que crec que us preocupa de veritat és que nosaltres, els independentistes (per vosaltres, nacionalistes) també podem afirmar que “no hi han bons ni dolents: catalans o espanyols. Som més complexos i ens agrada barrejar-nos. Compartir les cultures i enriquir-nos�.
En realitat tampoc discrepem tant. Ja sé que sempre és més fà cil criticar al veà que no pas a un mateix, però no cal que ens emprenyem per foteses, que al cap i a la fi tots i totes volem ser feliços i gaudir en la construcció d’un món més just. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
