|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Estrasburg accepta estudiar a fons les tortures del 92
|
|
|
per marta |
17 des 2003
|
|
ESTAT ESPANYOL, ESTAT D'EXCEPCIÓ!! |
El Tribunal
Europeu dels Drets Humans
d'Estrasburg considera que la demanda dels independentistes està
ben fonamentada
A l'estat espanyol, demanen 30 anys de presó per el i la
catalana Laura Riera i Zigor Larredonda
El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha rebutjat les
al·legacions presentades per l'Estat espanyol en la vista del 18
de novembre, i estudiarà a fons la demanda per tortures
presentada per quinze dels independentistes catalans detinguts el 1992.
Pels magistrats, el retard a presentar la demanda no és
atribuïble a la negligència dels demandants. Els jutges
també recorden que la resta de defectes de forma esgrimits per
l'advocat del govern espanyol no van ser reconeguts pel Tribunal
Constitucional, que va desestimar la denúncia per tortures per
altres raons. «Els greuges presentats pels demandants no estan
mal fonamentats», conclou el tribunal d'Estrasburg. Ara, les
parts poden demanar que es practiquin proves noves.
Noticia
recollida de http://www.elpunt.com
El cas dels independentistes suposadament torturats el 1992 s'ha
d'examinar detingudament i en dues fases, segons el tribunal
d'Estrasburg. El 18 de novembre, al final de la vista oral en
què els demandants i l'Estat espanyol van exposar els seus
arguments, el magistrat president -el britànic Nicolas Bratza-
va anunciar que la sala es pronunciaria sobre l'adminissibilitat de la
demanda i sobre el fons de la qüestió. Finalment,
però, ha comunicat que «els greuges presentats plantegen
qüestions molt serioses de fet i de dret que no es poden resoldre
en aquest estadi de la investigació, sinó que requereixen
un examen a fons».
Han quedat desestimats tots els arguments esgrimits per l'advocat de
l'estat, Ignacio Blasco Lozano, per rebutjar la demanda. Blasco va
al·legar que els demandants havien deixat passar tres anys des
de la detenció i les suposades tortures comeses per la
Guàrdia Civil fins que van presentar una denúncia
perquè els maltractaments fossin investigats. Com a resposta,
els demandants van recordar a Estrasburg que només van poder
reobrir el cas el 1995 -després d'un primer intent el 1992-
gràcies als advertiments recollits per la sentència de
l'Audiencia Nacional, que demanava que s'investiguessin les tortures
descrites pels joves independentistes en ser jutjats per suposada
col·laboració amb Terra Lliure.
Pel tribunal europeu, aquestes al·legacions del govern estatal
«no tenen una incidència decisiva per a l'actual
investigació», que pretén dilucidar si la
justícia espanyola va posar en marxa els mecanismes necessaris
per aclarir els maltractaments. Els magistrats tampoc no veuen motius
per rebutjar la demanda de tres independentistes detinguts que
finalment no van ser jutjats per col·laboració amb Terra
Lliure. «El fet que no fossin enviats a l'Audiencia Nacional no
significa que ells no patissin les tortures al·legades»,
adverteix el tribunal.
Les paraules de la
forense
La nova fase en
què entra la demanda serà
l'oportunitat per examinar més a fons la declaració de la
forense
Leonor Ladrón de Guevara, que va examinar els detinguts i va
testificar
en el judici contra ells. Van ser les seves manifestacions, en
què va
admetre que no podia descartar l'existència de maltractaments,
el que
va convertir la sentència en un argument a favor dels ara
demandants.
L'advocat que els representa, Sebastià Salellas, ja havia
demanat que
Estrasburg sol·liciti a l'Audiencia Nacional la
transcripció exhaustiva
de les cintes amb la intervenció enregistrada de la forense i
ara hi
insistirà. Els demandants entenen que ara els magistrats estan
ben
predisposats per acceptar les proves documentals que proposin, tot i
que no esperen que el tribunal es desplaci per prendre
declaració a
testimonis. Segons Salellas, el fet que el cas hagi estat acceptat per
ser estudiat a fons és «d'una rellevància
extraordinària», un «primer
pas» per aconseguir que el tribunal europeu condemni l'Estat
espanyol
per no haver investigat les tortures, fet que violaria el conveni
europeu dels Drets Humans.
El fiscal demana 30 anys de
presó per Laura Riera i Zigor Larredonda
Per altra banda, la fiscalia de l'Audiència Nacional
Espanyola ha demanat 30 anys de presó per als dos joves catalans
acusats d'haver facilitat informació i haver col·laborat
en l'assassinat del regidor del PP de Viladecavalls, Francisco Cano
Consuegra, mort a mans d'ETA el Desembre de l'any 2000 a Terrassa.
L'acusació es basa en dir que Laura Riera hauria subministrat a
Zigor Larredonda informació perquè aquest ho
transmetés a la banda terrorista ETA; informació i dades
sobre possibles objectius extrets de l'ordinador de la secció de
multes de l'Ajuntament de Terrassa. Així doncs,
l'acusació diu que Laura va indicar el número de la
matrícula del regidor del PP als dos membres d'ETA (Fernando
García Jorda i Liarne Armendaritz) facilitant així la
seva local·lització per què aquests
poguéssin col·locar un artefacte explosiu amb
temporitzador al vehícle de la víctima.
Tot i així, els mateixos membres de l'escamot barcelona d'ETA
van exculpar a Laura i a Zigor afirmant que les dades les havien
obtingut mitjançant la plana web del PP i la guia
telefònica.
Tant Riera com Larredonda ja van ser jutjats el passat Octubre acusats
d'haver col·laborat amb l'escamot Barcelona d'ETA desactivat el
Gener de l'any 2001.Els advocats de Zigor i Laura han demanat que el
tràmit judicial en que la fiscalia demana 30 anys de
presó s'aturi fins que no es publiqui la sentència del
judici de l'Octubre, doncs segons diuen, hi ha conexions entre les dues
causes.
|
Mira també:
http://www.elpunt.com
http://www.cupvila.org
|
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
