Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Estrasburg accepta estudiar a fons les tortures del 92
17 des 2003
ESTAT ESPANYOL, ESTAT D'EXCEPCIÓ!!
El Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg considera que la demanda dels independentistes està ben fonamentada

A l'estat espanyol, demanen 30 anys de presó per el i la catalana Laura Riera i Zigor Larredonda

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha rebutjat les al·legacions presentades per l'Estat espanyol en la vista del 18 de novembre, i estudiarà a fons la demanda per tortures presentada per quinze dels independentistes catalans detinguts el 1992. Pels magistrats, el retard a presentar la demanda no és atribuïble a la negligència dels demandants. Els jutges també recorden que la resta de defectes de forma esgrimits per l'advocat del govern espanyol no van ser reconeguts pel Tribunal Constitucional, que va desestimar la denúncia per tortures per altres raons. «Els greuges presentats pels demandants no estan mal fonamentats», conclou el tribunal d'Estrasburg. Ara, les parts poden demanar que es practiquin proves noves.



Noticia recollida de http://www.elpunt.com


El cas dels independentistes suposadament torturats el 1992 s'ha d'examinar detingudament i en dues fases, segons el tribunal d'Estrasburg. El 18 de novembre, al final de la vista oral en què els demandants i l'Estat espanyol van exposar els seus arguments, el magistrat president -el britànic Nicolas Bratza- va anunciar que la sala es pronunciaria sobre l'adminissibilitat de la demanda i sobre el fons de la qüestió. Finalment, però, ha comunicat que «els greuges presentats plantegen qüestions molt serioses de fet i de dret que no es poden resoldre en aquest estadi de la investigació, sinó que requereixen un examen a fons».

Han quedat desestimats tots els arguments esgrimits per l'advocat de l'estat, Ignacio Blasco Lozano, per rebutjar la demanda. Blasco va al·legar que els demandants havien deixat passar tres anys des de la detenció i les suposades tortures comeses per la Guàrdia Civil fins que van presentar una denúncia perquè els maltractaments fossin investigats. Com a resposta, els demandants van recordar a Estrasburg que només van poder reobrir el cas el 1995 -després d'un primer intent el 1992- gràcies als advertiments recollits per la sentència de l'Audiencia Nacional, que demanava que s'investiguessin les tortures descrites pels joves independentistes en ser jutjats per suposada col·laboració amb Terra Lliure.



Pel tribunal europeu, aquestes al·legacions del govern estatal «no tenen una incidència decisiva per a l'actual investigació», que pretén dilucidar si la justícia espanyola va posar en marxa els mecanismes necessaris per aclarir els maltractaments. Els magistrats tampoc no veuen motius per rebutjar la demanda de tres independentistes detinguts que finalment no van ser jutjats per col·laboració amb Terra Lliure. «El fet que no fossin enviats a l'Audiencia Nacional no significa que ells no patissin les tortures al·legades», adverteix el tribunal.

Les paraules de la forense

La nova fase en què entra la demanda serà l'oportunitat per examinar més a fons la declaració de la forense Leonor Ladrón de Guevara, que va examinar els detinguts i va testificar en el judici contra ells. Van ser les seves manifestacions, en què va admetre que no podia descartar l'existència de maltractaments, el que va convertir la sentència en un argument a favor dels ara demandants. L'advocat que els representa, Sebastià Salellas, ja havia demanat que Estrasburg sol·liciti a l'Audiencia Nacional la transcripció exhaustiva de les cintes amb la intervenció enregistrada de la forense i ara hi insistirà. Els demandants entenen que ara els magistrats estan ben predisposats per acceptar les proves documentals que proposin, tot i que no esperen que el tribunal es desplaci per prendre declaració a testimonis. Segons Salellas, el fet que el cas hagi estat acceptat per ser estudiat a fons és «d'una rellevància extraordinària», un «primer pas» per aconseguir que el tribunal europeu condemni l'Estat espanyol per no haver investigat les tortures, fet que violaria el conveni europeu dels Drets Humans.



El fiscal demana 30 anys de presó per Laura Riera i Zigor Larredonda

Per altra banda, la fiscalia de l'Audiència Nacional Espanyola ha demanat 30 anys de presó per als dos joves catalans acusats d'haver facilitat informació i haver col·laborat en l'assassinat del regidor del PP de Viladecavalls, Francisco Cano Consuegra, mort a mans d'ETA el Desembre de l'any 2000 a Terrassa.



L'acusació es basa en dir que Laura Riera hauria subministrat a Zigor Larredonda informació perquè aquest ho transmetés a la banda terrorista ETA; informació i dades sobre possibles objectius extrets de l'ordinador de la secció de multes de l'Ajuntament de Terrassa. Així doncs, l'acusació diu que Laura va indicar el número de la matrícula del regidor del PP als dos membres d'ETA (Fernando García Jorda i Liarne Armendaritz) facilitant així la seva local·lització per què aquests poguéssin col·locar un artefacte explosiu amb temporitzador al vehícle de la víctima.

Tot i així, els mateixos membres de l'escamot barcelona d'ETA van exculpar a Laura i a Zigor afirmant que les dades les havien obtingut mitjançant la plana web del PP i la guia telefònica.

Tant Riera com Larredonda ja van ser jutjats el passat Octubre acusats d'haver col·laborat amb l'escamot Barcelona d'ETA desactivat el Gener de l'any 2001.Els advocats de Zigor i Laura han demanat que el tràmit judicial en que la fiscalia demana 30 anys de presó s'aturi fins que no es publiqui la sentència del judici de l'Octubre, doncs segons diuen, hi ha conexions entre les dues causes.
Mira també:
http://www.elpunt.com
http://www.cupvila.org
Sindicato Sindicat