|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
anà lisi nord-irlandesa
|
|
|
per antoni trobat |
28 nov 2003
|
Els primers resultats oficials sobre les eleccions dibuixen canvis importants al Nord d’Irlanda.
El DUP pro-britànic, contrari als acords de pau, és de moment el partit amb més escons. Al costat republicà, el Sinn Fein avantatja clarament els socialdemòcrates.
Els primers resultats oficials de les eleccions al Nord d’Irlanda dibuixen un escenari polític ben diferent de l’actual, i ja s’han sentit les primeres veus que veuen en perill el procés de pau engegat amb els acords de divendres sant. Amb prop de la meitat del 108 escons de l’Assemblea del Nord d’Irlanda assignats, el partit que més seients obté és el DUP, unionista, que ha fet la campanya basant-se en l’oposició als acords de pau. El DUP té vint escons, set més que el UUP, els unionistes moderats de David Trimble. Però Trimble ja ha dit que quan s’acabi el recompte espera que guanyi el seu partit. I al costat republicà, de moment, el Sinn Fein té un clar avantatge sobre els socialdemòcrates. El partit de Gerry Adams té, de moment, tretze escons, i l’SDPL només tres.
Segueixen el recompte el Belfast Telegraph, l’Irish Times i la BBC.
Tot i les eleccions, les institucions nord-irlandeses són suspeses per ordre de Londres amb la justificació dels entrebancs amb què topa el procés de pau.
Una victòria del DUP podria fer que la suspensió es mantingués. |
LA SOCIETAT VIU AMB ESCEPTICISME EL PROCÉS POL�TIC
Irlanda a la recerca de solucions
Després de molts mesos d´estancament en les negociacions entre les parts implicades i d´una calma tenyina d´inestabilitat amb el continuat degoteig d´atacs de paramilitars lleialistes contra la població nacionalista o l´escà ndol de l´espionatge de l´M-15 brità nic al moviment republicà , fa unes setmanes va semblar que hi havia una mica de llum en alguna part del llarg túnel en què està immers el procés de pau des de la tercera suspensió de l´Assemblea d´Irlanda del Nord fa més d´un any.
La convocatòria d´eleccions a l´Ulster per part de l´executiu de Tony Blair i l´anunci del president de la Comissió internacional independent per al desarmament CIID, el canadenc John de Chastelain, que l´Exèrcit Republicà Irlandés IRA faria el seu tercer lliurament d´armament, foren rebuts, en principi, amb felicitacions per amples sectors socials de les dues Irlandes i també de la Gran Bretanya. En qüestió d´hores, vingué, emperò, l´aigua freda de la mà de David Trimble, lÃder del partit pro-brità nic majoritari, el Partit unionista de l´Ulster UPP. Aquest, imposant condicions no previstes en els acords presos en la legislació internacional vigent, demanà una transparència "exhaustiva" en el decomÃs d´armes a l´organització armada republicana, que xoca frontalmentt amb les clà usules de confidencialitat a que tothom s´havia acollit.
No hi ha dubte que aquest partit UPP, considerat una sucursal autònoma i més reaccionà ria dels "tories" anglesos, pateix fortes tensions al seu interior, on hi ha un sector contrari als acords de 1998 molt lligat a l´integrisme religiós de l´Ordre d´Orange i que veu amb por la possibilitat de creixement electoral d´altres forces unionistes més extremes, com puguin ser el Partit unionista democrà tic DUP, i el Partit unionista progresista PUP, ambdos directament vinculats al paramilitarisme i, en molts casos, a la ultradreta brità nica.
Però probablement el fenomen polÃtic més important del moment a la Irlanda del Nord és la consolidació definitiva del Sinn Féin com a principal interlocutor del nacionalisme irlandès amb Londres i els unionistes. El paper que històricament, des del segle XIX, havien desenvolupat partits de carà cter moderat i pactista, amb un republicanisme estricte ancorat, excepte en alguns periodes, en l´insurreccionalisme de l´IRA i en l´abstencionisme electoral, ha estat finalment assumit, en aquests principis del segle XXI i després d´un llarg procés que té els seus orÃgens a principis dels vuitanta, per l´esquerra radical. Això representa, a la prà ctica, una progressiva pèrdua de protagonisme del nacionalisme moderat del Partit socialdemòcrata i laborista d´Irlanda del Nord SDLP, sota el liderat de l´eurodiputat John Hume i que ha estat des dels setanta i fins a les eleccions locals de 2001, en què fou superat pel Sinn Féinn, la força amb més suport entre la població nacionalista i, en certa mesura, un homòleg del que al sud d´Irlanda representarien el Fianna Fáil -de centre-esquerra i republicà - i els laboristes.
És quelcom que indubtablement cobra importà ncia si es té present el suport que ha rebut des de sempre l´SDLP per part de l´esglèsia catòlica, la socialdemocrà cia europea i del Partit demòcrata dels EUA. No de bades, molts analistes coincideixen a l´hora d´afirmar que el rol que podria acabar agafant, a la llarga, l´SDLP a l´escenari polÃtic nord-irlandès és el mateix que, en el seu moment, durant l´època per les marxes pels drets civils a finals dels seixanta tingué l´antic Partit nacionalista. Aquesta formació, portaveu dels inetressos de classe mitjana catòlica i que havia estat durant la primera meitat del segle XX la visualització del nacionalisme irlandès al Parlament del nord, quedà totalment desplaçada en fundar-se l´any 1971 l´SDLP, i desaparegué.
No hi ha dubte que la situació és molt diferent i que és necessari un espai de moderació a la vora del Sinn Féin, però cal esperar que passa i tenir present que, contra pronòstics externs, el republicanisme està esdevenint la força més emergent arreu d´Irlanda, amb uns resultats excepcionals a les darrerres eleccions generals al Parlament del sud el maig de 2002 en què multiplicà per quatre el seu nombre de vots.
El que resta clar, tantmateix, és que la unanimitat a l´hora d´arribar a acords de mÃnims que portin a encarrilar el camà cap a la pau definitiva i la possible autodeterminació de tota
Irlanda, tot i que amb desavinences, és molt ampla entre les forces polÃtiques i els moviments socials del nord i el sud. Un quòrum que va del Sinn Féin als governs de Londres i DublÃn; i del món sindical, l´ecopacifisme (Els Verds, amb bones relacions amb el republicanisme, tingueren uns resultats positius a les darreres eleccions al sud) i l´esquerra trosquista, amb una certa implantació.
Malgrat tot, l´unionisme als sis comtats del nord de l´illa, que sociològicament donà i dona suport al procés de pau, pareix que no acaba de trobar uns vehicles polÃtics que estiguin a la seva alçada. Independentment dels resultats electorals
definitius al govern del nord, sembla que Gerry Adams i Martin McGuiness no trobaran homòlegs en condicions al sector pro-brità nic. I aquest és el principal pal a les rodes de qualsevol negociació! |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
