|
|
|
Entrevista :: ecologia |
|
Entrevista a Ramon Fortià
|
|
per estupefacte
Adreça: BADALONA |
03 nov 2003
|
|
Ramon Fortià.: «La sostenibilitat en el fons és un quimera, i avui s'ha de parlar de durabilitat» |
- Com es produeix el canvi d'una persona que ha estat treballant durant molts anys en la defensa del territori i el medi ambient des del moviment ecologista i que ara s'ha convertit en un empresari amb una consultoria que gestiona el medi ambient?
r.f: «La tenacitat que s'ha de tenir per defensar el territori ha de ser molt gran. I aquesta mateixa tenacitat és la que després s'ha de tenir per professionalitzar-te en el sector. La gent que durant una època vam liderar moviments de defensa del territori i que teníem mala premsa, resulta que aquesta tasca després se'ns ha reconegut i fins i tot ens ha donat un cert prestigi.»
- Allò que abans era una reivindicació altruista del territori avui és un negoci?
r.f: «La cimera de Rio va propiciar el gran canvi. Fins aleshores només defensaven el medi ambient els ecologistes. Després de Rio es va incorporar la variable ambiental en la presa de decisions. Això vol dir que actualment ja no és possible decidir res sense tenir en compte el medi ambient. Avui, qualsevol obra d'una certa envergadura o un pla estratègic no es pot desenvolupar sense els dictàmens d'un expert en medi ambient. Rio va permetre que els experts que fins aleshores lluitaven en defensa del medi ambient sortissin de les trinxeres.»
- Després de la cimera de Rio es normalitza la gestió mediambiental?
r.f: «Aparentment, sembla que hi ha molt de mercat, i els mitjans de comunicació dediquen molt espai a parlar de temes mediambientals. Sembla que tots hi donem molta importància, que no es pot fer res sense tenir en compta la gestió mediambiental, però en el moment de dedicar-hi recursos la cosa canvia. Hi ha un cert desfasament entre el que sembla que preocupa i els mitjants econòmics i financers que després s'hi destinen.»
- Tot i que s'ha sortit de la marginació, es pot parlar de normalització?
r.f: «Cal passsar més a l'acció. Si tots plegats consideréssim que el medi ambient és un tema tan important, hi dedicaríem molts més recursos.»
- Hi ha una proliferació de dictàmens i d'informes ambientals. Això no és bo?
r.f: «La majoria de dictàmens s'encarreguen i es fan perquè legalment és preceptiu, però després costa molt que les mesures correctores que s'han previst es posin a la pràctica.»
- Per què?
r.f: «Perquè això vol dir un cost més alt.»
- Aleshores, què s'ha de fer per incrementar la inversió mediambiental?
r.f: «Cal passar de la situació teòrica a la cosa més pràctica amb més inversions.»
- Per què s'escatimen aquests recursos?
r.f: «Per molts la qüestió mediambiental és un simple tràmit, un tema d'imatge, vendre més. En molts casos es tracta d'una simple operació de màrqueting o de neteja de conciència.»
- No caldria ser més optimistes?
r.f: «És evident que la situació ha millorat molt en relació amb el passat.»
- En quins àmbits s'ha millorat més?
r.f: «En el local. Els ajuntaments són unes unitats territorials i administratives fonamentals, perquè tenen un gran poder d'autonomia per prendre decisions. No hi ha cap ajuntament de Catalunya mínimament important que no tingui un tècnic de medi ambient.»
- Són econòmicament rendibles les polítiques mediambientals?
r.f: «Aquest tipus de polítiques són cares. Aplicar mesures mediambientals en la construcció d'una carretera o d'un altre projecte important pot suposar un encariment de l'obra d'un 10% a un 20%.»
- El futur és la sostenibilitat?
r.f: «Es parla molt de sostenibilitat, però això és una fal·làcia, perquè els recursos no són permanentment renovables, la majoria els anem consumint i no es poden renovar. Amb polítiques mediambientals correctes, el que fem és allargar aquesta agonia d'un procés en el qual un dia o altre s'ha de produir una catarsi. El món no pot ser sostenible, pot ser durable. Podem contaminar menys, però, contaminem.»
- No és creïble l a sostenibilitat?
r.f: «En el fons, la sostenibilitat és una quimera. Hem de parlar de durabilitat, que vol dir allargar el procés i intentar trobar altres elements per guanyar temps i cercar fórmules per reemplaçar allò que no és sostenible i que s'acabarà esgotant. Guanyem temps per trobar alternatives.»
- Quines alternatives?
r.f: «La societat cada vegada està més conscienciada, però, quina paradoxa, continuem incrementant cada dia el nombre de quilos de residus que generem per persona. Ho fem més bé cada vegada, però continuem produint cada vegada més residus. Aquest ritme imparable un dia o altre ha de tenir conseqüències, perquè el món té uns recursos limitats, però amb les mesures mediambientals anem guanyant temps. Els més optimistes confien que la tecnologia acabarà donant resposta a tots aquests temes ambientals que avui dia hi ha plantejats.» |
