|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Continuen les negociacions entre governs estatals dins la Unió Europea
|
|
|
per un altre món és possible |
29 oct 2003
|
|
Els punts clau de la darrera cimera van ser la Constitució europea, l'estructura militar independent de l'OTAN i el paper de les regions. |
Segueix avançant el procés de l'elaboració del que ha de ser la Constitució europea, i amb ell, sembla que les negociacions entre els diferents governs estatals estan entrant en una fase decisiva. I és que Silvio Berlusconi, president de torn de la Unió Europea ha d'elaborar el que s'ha anomenat proposta global de compromís pel mes de novembre.
Els punts de tensió estan en el disseny institucional de la Unió Europea. D'una banda, quant a la composició i el tamany de la Comissió Europea, que és el òrgan més important de la unió (en el qual els Estats menys potents exigeixen la tornada al principi de 'un comissari per país' tement quedar relegats en una Comissió més restringida); l'altre tema polèmic està en la definició de la 'majoria qualificada' en les votacions en el Consell de ministres, la institució decisòria de la UE. En aquest punt el govern espanyol i el polonès han mantingut una aliança contrària a la proposta i es remeten al Tractat de Niça que els donava més pes dins el Consell.
Pel novembre, proposta de compromís sobre la Constitució europea
Berlusconi va afirmar que la proposta de compromís que ha de presentar el novembre 'no serà un projecte a la baixa, sinó que permetrà que la Unió Europea tingui capacitat de decisió i assumeixi un paper en l'escena internacional'. Davant les dificultats per obtenir acords en aspectes importants, Berlusconi apelà al 'principi de responsabilitat' per actuar en benefici comú d'Europa i no només a favor dels interessos nacionals. Malgrat això, es felicità per la bona disposició mostrada segons ell per tots els governants europeus per assolir un acord sobre la Constitució que permeti la Unió Europea comportar-se com una 'potència mundial'.
El paper de les regions
Alhora que es reunien els grans mandataris europeus, també es reunien a Brusel·les ministres comunitaris amb competències en matèria regional i alts funcionaris. Els representants espanyols en aquesta reunió eren la ministra d'Administracions Públiques Júlia Garcia-Valdecasas i el secretari d'Estat d'Ordenació Territorial, Gabriel Elgorriaga.
El resultat d'aquesta trobada fou una declaració en la qual es manifesta la intenció 'd'augmentar la capacitat de les autoritats regionals i locals' i que es reconegui el paper de les autoritats regionals o locals a l'hora d'elaborar polítiques comunitàries. La declaració afirma que qualsevol passa en aquest sentit s'ha de fer partint del respecte a l'estructura organitzativa dels Estats membres. En aquest sentit es consagra el principi de subsidiarietat segons el qual les decisions s'ha de prendre respectant les particularitats de cada Estat.
El text afirma que les entitats locals i regionals 'representen la diversitat de pobles de la Unió', i que la participació dels seus dirigents en la formació de els decisions de la Unió Europea 'pot animar una major implicació dels ciutadans en el procés d'integració europea'.
Amb aquest plantejament fet per maquillar una Unió Europea que no respecta els drets dels pobles i de les cultures, a través del principi de subsidiarietat el què es reforça és la capacitat dels Estats per aprofundir en les seves dinàmiques d'opressió nacional dins les seves fronteres.
Blair demana paciència a França i Alemanya per definir una estructura militar per operacions independents de la OTAN. El debat militar està restringit pel moment a aquests tres estats
En la darrera reunió a Brusel·les, els diferents membres de la Unió Europea apostaren per desenvolupar una cooperació en el camp de la defensa que permeti que els estats que vulguin i puguin avancin en aquest terreny. Malgrat això, un aspecte clau com és la capacitat militar de planifiació i d'actuació independent de la OTAN s'ha quedat sense acord: el Regne Unit segueix demanant temps per calmar els EUA, temps que França i Alemanya li han concedit pel moment.
Berlusconi, president de torn de la Unió Europea, s'ha cuidat molt de deixar clar que 'tots els membres de la Unió Europea han expressat la necessitat que la defensa europea no es faci en alternativa a l'OTAN, sinó en absoluta complementarietat amb la pròpia Aliança'. En aquest sentit, Blair, com a màxim aliat dels EUA i de Bush dins la Unió Europea, va afirmar que 'mai posaré en perill l'OTAN', i que aquesta 'és la pedra de toc de la nostra defensa'. Tot i això, afirmà que 'la Unió Europea necessita tenir l'opció de dur a terme operacions militars independents'.
No cal dubtar que de moment la Unió Europea necessita mantenir-se dins la protecció que li brinda l'aliança atlàntica amb els EUA (l'OTAN), però la seva voluntat d'esdevenir potència mundial passa inexcusablement per tenir una capacitat militar per defensar els seus interessos imperialistes allà on calgui.
Per una visió més ampla d´aquest opac procés constituent europeu:
- ¿Contra la Constitución europea o contra la Europa capitalista?
http://www.rebelion.org/izquierda/031015gil.htm
- EUROPA Y SUS IZQUIERDAS (1830-2000). Reseña de una trayectoria histórica para entender la situación actual del intento de la cuarta reordenación europea (la Unión Europea)
http://www.basque-red.net/cas/comuni/gilo.htm |
Mira també:
http://www.rebelion.org
http://www.basque-red.net
|
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
