Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Presentació del llibre "Puerta a ningun sitio"
per agracia@riseup.net Correu-e: agracia ARROBA riseup.net (verificat)	24 nov 2021
De Cristina Fernández Pereira nunca se volvió a saber, sospechamos que ni tan siquiera los suyos tienen constancia de cuál fue su destino. Confiamos en que si este relato cae en manos de alguno de sus familiares, de sus vecinos del Bierzo y Barcelona en el barrio de Sant Antoni, hayamos sabido estar a la altura de las circunstancias. Esta es nuestra contribución a un tema que nos sobrecoge: el olvido intencionado de la memoria reciente de una parte de nuestra historia que está siendo ninguneada. Al embarcarnos en esta aventura teníamos claro que la historia de una mujer de oficio portera, no iba a ser fácil de investigar. Por eso mismo nos pusimos dos premisas: ella iba a ser la protagonista, encontráramos lo que encontráramos. Sí el material investigado resultara insuficiente, construiríamos un pequeño relato desde nuestro corazón de vecinos, a nuestra vecina. Sin inventarnos historias, sin falsear su persona. Dicen que los pobres no tienen historia. Sin embargo, Cristina ha sido el hilo conductor que atraviesa una historia común en el entorno de nuestro barrio.
Cristina Fernández Pereda (podria ser que el segon cognom fos Pereira i hagués estat transcrit erròniament en el consell de guerra) (Villasinde, Vega de Valcarce, comarca d'El Bierzo, Lleó, 1900 – Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 13 de maig de 1939) fou una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista. A les acaballes de la Guerra Civil, el 26 de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen Barcelona i a partir d'aquell moment, la repressió contra els vençuts es convertí en una revenja d'estat. Cristina Fernández era una dona casada i tenia un fill, José Paz Fernández. Treballava de portera a la finca número 163 del carrer Tamarit, a l'Eixample barceloní. En aquelles circumstàncies, el gremi dels Porters era un col·lectiu especialment perseguit, se'ls acusava d'haver col·laborat amb el govern de la República en la identificació de quintacolumnistes i emboscats. Cristina Fernández fou denunciada per l'amo de la casa i alguns veïns. Fou detinguda el 5 de març juntament amb el seu marit Baltasar Paz Fernández. El 10 de març del 1939 ingressà a la Presó de Dones de les Corts i el 12 d'abril fou sotmesa a un Consell de Guerra amb el seu marit i tretze persones més. Fou acusada sense proves convincents de conducta depravada, de pertànyer a la UGT i d'haver assassinat un sacerdot. Ella ho negà tot i afirmà que la seva intervenció havia salvat la vida del propietari de la finca on treballava. No va servir de res; el seu marit, acusat d'haver lluitat en la defensa de Madrid, fou condemnat inicialment a vint anys de presó, i ella a la pena capital. Fou afusellada al Camp de la Bota la matinada del 13 de maig de 1939[10] juntament amb quinze persones més. La novel·la Puerta a ningún sitio, editada en novembre de 2021, recull les circumstàncies que van donar lloc a l'execució de Cristina Fernández. Segons l'autora i l'autor, la seva identitat correcta és Cristina Fernández Pereira, però va ser tergiversada al sumaríssim del seu consell de guerra. La presentació serà el 26/11/21 a l?Ateneu Llibertari de Gràcia C/Alzin num 5 a les 19:00
Mira també: https://ateneullibertarigracia.wordpress.com/
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more