Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Els “xips” de la recollida d’escombraries a Sant Andreu del Palomar.
per negreverd Correu-e: negreverd ARROBA nodo50.org (verificat)	09 mai 2021
Els residus, els abocadors o en femers o als voltants dels asentaments son consubstancials a l’activitat dels grups d’humans des de una època molt antiga, així bona part dels que es considera jaciments arqueològics son en realitat abocadors. Sols en els jaciments molt antics, d’espècies humanes molt arcaiques és difícil considerar-los pròpiament com abocadors. Els abocadors son una bicoca per els arqueòlegs, l’abocador està format per capes dipositades cronològicament (les més profundes son les més antigues), així es poden estudiar tecnologies, hàbits d’alimentació... Els abocadors dels anys 60 i 70, quan es dipositaven junts els residus domèstics, els industrials, els de la construcció... no sols poden tenir un interès arqueològic, sinó també sanitari i ambiental, hi ha abocadors que han entrat en combustió interna emeten tota mena de contaminants perillosos (per exemple dioxines) o que els lixiviats s’han infiltrat fins les aigües freàtiques. Posteriorment es va separar els abocadors per origen dels residus, no per això deixen de ser perillosos i tenir un risc ambiental alt (malgrat totes les “mesures” correctives que es posin). El destí dels residus des de ja fa molts anys és un problema de primer ordre per la societat industrial i de consum, per reduir aquests riscos (i els costos de tractament) es va començar a implantar la recollida diferenciada (anomenada selectiva), sense que realment quedi clara la seva utilitat més enllà dels pegats i la escenificació.
Hores d’ara a Catalunya la recollida selectiva no assoleix passar més enllà de 45% (2019) bastant per sota dels objectius marcats per les directives de la UE, la quantitat de residus generats per habitant es manté estable al voltant dels 500kg per habitant i any, va tenir una davallada durant l’anterior crisi, però a partir de 2017 va tornar a superar el 500kg, el 2019 la producció va ser de 527kg, caldrà veure si les dades de 2020 continuen creixent o be, degut a la nova crisi, tornen a baixar, el que és clar és que per molta campanya que es faci la tendència és a créixer... o si ets molt optimista a estabilitzar-se. A Barcelona ciutat la generació és més baixa, per sota dels 500Kg. Per altra part, la recollida diferenciada, gràcies a esmerçar molts esforços ha anat creixent mantenint-se al voltant del 40%, el 2019 el percentatge va ser del 45% però encara falta molt per assolir els objectius de la UE. La recollida porta a porta (PaP). De tots els sistemes de recollida implantats, 5 contenidor, residu mínim, multiproducte, soterrats etc... el que dona millors resultats tant en quantitat com en qualitat de la recollida és el sistema porta a porta (https://www.portaaporta.cat/ca/introduccio.php ). El sistema PaP s’ha anat implantant lentament, començant amb municipis petits (malgrat que a molts països europeus i del mon és habitual a les grans ciutats, com per exemple Seul o San Francisco), van començar Tiana, Tona i Riudecnayes i hores d’ara hi ha més de 200 municipis, el més gran és Berga, amb 16.199 habitants. El Palomar, a finals de maig, s’implantarà la PaP (anteriorment ja s’havia fet al Sarrià Vell), serà el nucli més gran que tindrà implantada la PaP a tot Catalunya, amb 27.845 habitants, superant de llarg els 16.199 de Berga. Els “xips” de les bosses i els cubells de la PaP. Els “xips”, de fet etiquetes RFID (tags de radiofreqüència) (http://negreverd.blogspot.com/2013/11/smart-city-smart-merda.html http://negreverd.blogspot.com/2018/10/smart-city-geolocalitzacio-i-reali ) no son una cosa nova en la recollida de residus, diverses poblacions catalanes l’apliquen (el barri de Sarrià, Lleida, Berga, Riudecanyes... i més), i diversos ens de recollida estan fent concursos per adquirir-ne, el Consorci de Residus del Vallès oriental (1.098.000€), Berga (59.727€), el Consell Comarcal de la Selva posa com condició per la compra de cubells que es pugui implantar una etiqueta RFID (https://ca.wikipedia.org/wiki/RFID ). Es tracta d’etiquetes passives (no disposen d’alimentació d’energia, la obtenen del camp que genera el lector), en sa major part del tipus UHF de 868 MHz, poden llegir a alguns metres de distància (fins 4 o 5m) i poden fer multilectures a alta velocitat i en alguns cassos el codi és reprogramable. La única dada que tindrà la etiqueta serà l’habitatge al que correspon la bossa o el cubell (i les personals que hagi facilitat qui hagi recollit el kit de la PaP), la dada capturada s’adjunta al tipus de residu, dia, hora, i localització (amb el GPS del vehicle de recollida o del lector). En alguns països (aquí no) el vehicle incorpora un sistema de pesada, llavors el càlcul de la producció és precís en comparació amb el que tindrem aquí, el nombre de recollides... tot això va dirigit al pagament per generació (PxG) que és l’objectiu real d’aquests sistemes, com be diu l’ajuntament a la pàgina 14 del butlletí de maig i en la 12 del de gener (https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_, https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_ ). Les dades que recull l’Ajuntament amb els xips de la PaP. L’ajuntament, o millor dit la empresa adjudicatària del servei de recollida, disposarà en uns quants mesos d’una base de dades de la que es pot extreure valuosa informació sobre els hàbits de consum i activitats de cada habitatge controlat. Això pot permetre avaluar el nombre d’habitants més enllà del que digui el cens o el padró, permet detectar la presència o no d’habitants en un pis, pot servir per analitzar les activitats i els períodes de més activitat, fins i tot (segons les dades de la bossa groga el tipus de consum). Totes aquestes dades, en teoria, estan sotmeses a la LOPD (https://www.boe.es/boe/dias/2018/12/06/pdfs/BOE-A-2018-16673.pdf ), vigilar per el seu “bon us” és la funció de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (https://apdcat.gencat.cat/ca/inici ) que no es distingeix, precisament, per la seva diligència ni bel·ligerància per el compliment de les seves funcions. Un dels resultats de fer servir bosses facilitades per el municipi és que solen ser transparents o translúcides, permetent inspeccionar la bossa sense obrir-la (i sancionar incompliments de separació i/o de calendari de recollida) ja que les inspeccions obrint bosses a generat resolucions judicials contradictòries, encara que sembla que la majoria consideren que al ser depositat al carrer deixa de ser part de la intimitat del productor de residus (https://canetdemar.cat/10179). La PaP, durant molts anys ha funcionat força be sense tecnologies digitals la seva inclusió, més que per millorar la eficiència sembla estar lligada a disciplinar als veïns i a sancionar-los.
Mira també: http://www.negreverd.blogspot.com
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more