|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
La batalla de Sant Domènec
|
|
|
per Strangler |
10 set 2003
|
|
Lluita contra la Coca-Cola pel domini de l'espai públic, a Manresa |
La Batalla de Sant Domènec
Aquesta Festa Major ha tingut lloc una batalla de gran significació simbòlica, insòlita en els termes i el desenllaç, i que anuncia com poden ser les lluites que veurem en el futur. I quins en poden ser els escenaris, les armes, els actors, les estratègies.
La plaça Sant Domènec és el centre urbanístic i simbòlic de Manresa, ocupa un lloc preeminent en la significació psicogeogràfica de la ciutat, pont entre la Manresa vella i la nova, veritable aparador de la ciutat, centre d'expressió i comunicació, espai de la festa, el comerç i la cultura. Al bell mig d'aquest cor de la ciutat va aparèixer un anunci de la Coca-Cola. Com va ser possible aquesta intrusió és prou il·lustratiu de la prepotència del camp corporatiu i la inconsciència dels teòrics guardians de la cosa pública. L'empresa Coca-Cola no va pagar res per convertir la plaça i la Festa Major en capital per a la publicitat de la seva marca, per apropiar-se d'aquests dos valors per als seus propòsits comercials. Tan sols va deixar una barraqueta. Una barraqueta a canvi d'utilitzar la plaça i la festa com a suports publicitaris de la seva marca, una barraqueta a canvi de 'marcar' un lloc tan emblemàtic! Sens dubte, per al departament de màrqueting de l'empresa era una operació rodona. Per a la ciutat, un lliurament vergonyós.
Això s'inscriu en una tendència del món corporatiu que denota la seva fortalesa i la debilitat de la resistència amb què topa. És la tendència a fer imprescindible la publicitat arreu, no ja com a font de finançament sinó com a component ambiental, estètic, consubstancial a tot escenari i esdeveniment, i, per tant, la tendència a pagar per la publicitat per obtenir el benefici d'associar-te a una marca de prestigi. Com qui paga per una samarreta amb un logo comercial i poder-se convertir en persona-anunci. Arribarà un dia que l'Ajuntament pagarà perquè la Coca-Cola posi els seus logos a la plaça, perquè si no semblaria una festa avorrida, out, no recognoscible com a festa, mancada de l'escenografia necessària en tota festa guai.
El grup de Boicot Preventiu va fer notar aquest robatori i que l'ocupació significava entregar el capital públic -la festa i la plaça- a l'empresa a canvi de res, que això era convertir la plaça Sant Domènec i la Festa Major en decorats d'un anunci de la Coca-Cola, i els músics i els ciutadans en figurants d'un spot. A canvi d'una barraqueta. I tot això enmig d'una campanya de boicot contra la Coca-Cola. Al final l'Ajuntament va fer tapar els logos de la marca -ho va fer!- i va preservar així el caràcter públic del lloc i de l'esdeveniment.
En els inicis de la revolució industrial a Anglaterra el capital es va apropiar de les terres fins aleshores comunals i desplaçà la població del camp a les ciutats. D'aquesta manera es crearen les condicions del que hauria de ser el nou ordre: acumulació de capital i existència d'un proletariat urbà. D'una manera inquietantment semblant, la multinacional d'Atlanta es va apropiar d'un espai fins aleshores comunal, l'espai de socialització i de relació per excel·lència, l'àgora d'on neix la democràcia: la plaça pública. Aquesta apropiació també anuncia un nou ordre: el del domini corporatiu sobre els béns, l'espai i la cultura, o sigui, sobre les coses, els llocs i les ments. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
