Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: amèrica llatina
Bolívia: vaga nacional contra la reelecció d'Evo Morales
per Miguel Lamas Correu-e: lluitainternacionalista1917@gmail.com	16 des 2018
El govern d'Evo Morals en 2016 va perdre un referèndum per modificar la Constitució i permetre la seva quarta reelecció. Va obtenir 51,4% de vots vàlids en contra i 48,6% a favor. Malgrat això, en 2017 va forçar una sentència del Tribunal Constitucional i fa pocs dies el Tribunal Electoral ha autoritzat la reelecció per quarta vegada d'Evo Morales i Álvaro García Linera.
Tots dos tribunals són gairebé totalment dependents del govern del MAS, que va ser qui va nomenar als seus integrants. A més, un any abans de les eleccions nacionals (desembre 2019) va fer una llei que estableix eleccions "primàries" amb requisits totalment antidemocràtics, ja que impedeixen pràcticament que es presentin partits d'esquerra o dels treballadors. En rebuig a aquesta sentència, que viola els resultats del referèndum de 2016 i la llei de partits, el 6 de desembre es va fer una vaga general nacional convocada pels Comitès Cívics i per algunes federacions de mestres, la Central Obrera Departamental de Chuquisaca i altres organitzacions. La direcció burocràtica de la Central Obrera Boliviana, que dóna suport a Evo Morales, es va oposar a la vaga. La vaga va tenir un seguiment força important, però irregular, perquè no va afectar la major part dels sectors productius. Es van fer bloquejos que van paralitzar el transport a les ciutats i manifestacions de desenes de milers de persones. Segons les enquestes, el 75% de la població s'oposa a la reelecció. I només la falta d'alternatives populars frena que el malestar creixi encara més. El principal opositor electoral a Evo Morales és l'expresident (2003 a 2005) Carlos Mesa, aquell que en el seu moment va caure producte de la rebel·lió popular. La qüestió de fons, com succeeix amb altres governs de l'anomenat "socialisme del segle XXI" (Veneçuela, Nicaragua, l'Equador), és que no s'ha resolt cap dels principals problemes del poble treballador. La insurrecció popular de 2003 contra el govern de Sánchez de Losada exigia l'anomenada "agenda d'octubre", el punt principal del qual era la nacionalització i expulsió de les multinacionals del gas i que, amb aquest excedent econòmic, es creessin llocs de treball. Avui les transnacionals continuen essent propietàries del gas i dels minerals. I també de les grans extensions de terres destinades a l'agroindústria. Continuen la desocupació, la precarització laboral i la misèria en el camp, que obliguen a migracions massives. En aquests darrers anys, hi ha hagut algunes millores finançades amb els alts preus dels minerals i del gas. Però ara han baixat i l'economia capitalista exigeix un ajust econòmic antipopular que el govern ha començat a aplicar gradualment. Això ha generat la ruptura de gran part dels treballadors amb el govern d'Evo Morales. La situació és tant greu que inclòs és possible que es produeixi fins i tot un frau electoral massiu del govern per a aconseguir guanyar les eleccions (com Maduro a Veneçuela) i una agudització de la crisi política amb aixecaments populars. Miguel Lamas http://www.uit-ci.org/index.php/mundo/2018-04-05-19-26-05/2167-2018-12-1
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more