Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Ciència: Són els rics més susceptibles de mentir, fer trampes i robar?
18 ago 2018
Traducció d'un article de The Washington Post.
KUOOOSZ4LYYPPDCLDL7S3UJY2E.jpg
Què tenen els diners que fan que les persones actuin malament?

Aquesta sembla una pregunta pertinent quan les notícies estan dominades per les malifetes dels rics i els poderosos. El judici a Paul Manafort*, ara entrant a la tercera setmana, ha revelat detalls dels seus presumptes delictes: frau bancari de desenes de milions de dòlars, evasió d'impostos transferint grans quantitats a paradisos fiscals i gastar la seva riquesa, adquirida treballant en negre per governs estrangers, en comprar jaquetes de pell de serp i d'estruç per valor de 15.000 $.

La defensa de Manafort ha testificat sobre la petita fortuna que va malversar i gastar en les seves corrupteles arreu del món. També la setmana passada, el congressista republicà Chris Collins va ser imputat per beneficiar-se personalment de l'accés a informació privilegiada. Diferents escàndols han mostrat els membres del gabinet de Trump trencant els reglaments governamentals i ètics amb vols en jets privats, dinars de 31.000 $ el cobert, cabines insonoritzades de 43.000 $ i qüestionables viatges de negocis arreu.

"Pels investigadors que estudien la riquesa i el poder, la corrupció és consternant però no és cap sorpresa, perquè encaixa amb els resultats que obtenim. L'efecte del poder és, tristament, una de les lleis més fiables del comportament humà", diu Dacher Keltner, un psicòleg de la Universitat de Califòrnia a Berkeley que ha dedicat dècades a estudiar la riquesa, el poder i el privilegi.

Fa sis anys, Keltner i l'estudiant del seu laboratori Paul Piff, van publicar una sèrie d'experiments innovadors que van confirmar moltes de les nostres pitjors sospites sobre els rics i el poder corruptor de la riquesa.

En un experiment, els investigadors es van aparcar en una intersecció de 4 vies amb senyals de stop i van registrar el model de cada cotxe que tallava els altres en lloc d'esperar el seu torn. Les persones que conduïen cotxes cars -com un Mercedes nou de trinca- eren quatre vegades més propenses a ignorar els "cediu el pas" que aquelles amb cotxes més barats, com un vell Honda atrotinat.

"Les investigacions ens van ensenyar que hi ha quelcom sobre la riquesa i el privilegi que et fa sentir que estàs per sobre de la llei, que et permet tractar els altres com si no existissin", afirma en Keltner.

Seguidament, van posar un investigador de vianant, intentant creuar per un pas de zebra i van registrar quins cotxes s'aturaven (com marca la llei) i quins passaven de llarg davant els seus nassos. Els resultats van ser encara més obvis.

Tothom amb cotxes barats s'aturava, mentre que la meitat dels cotxes cars ignoraven el vianant i el pas de zebra -molts, fins i tot, després d'haver-hi fet contacte visual.

Hi ha hagut avisos al llarg de la història sobre els efectes corruptors de la riquesa i el poder. Buda, per exemple, renuncià la rica vida de príncep a canvi de la il·luminació espiritual. Jesús advertí els seus deixebles que un camell ho tindria més fàcil intentant passar per l'ull d'una agulla que un home ric intentant entrar al regne de Déu. El raper Biggie Smalls arribà a una conclusió similar abans de la seva mort prematura: "Més diners, més problemes".

A les últimes dècades, un creixent camp de recerca de la psicologia ha intentat capturar i mesurar els efectes exactes de la riquesa sobre el comportament i la moralitat.

Aquesta recerca ha mostrat que els rics evadeixen més impostos. Que enganyen més a les seves parelles romàntiques. Els rics i ben educats tenen més possibilitats de robar en botigues. És més probable que facin trampa en jocs d'atzar. Són sovint menys empàtics. Als estudis sobre donacions benèfiques, habitualment són les famílies amb menys ingressos les que donen una proporció més gran dels seus diners que no pas les de classe mitjana i classe alta.

En una de les troballes més sorprenents de la seva publicació del 2015, Keltner i Piff van descobrir que els rics també són més propensos a, literalment, "treure-li un caramel a un infant". En aquest experiment van demanar a 129 subjectes que comparessin les seves finances amb les de persones que tenien o bé més o bé menys diners que ells. Després van entregar als subjectes un pot de caramels i els hi van dir que els dolços eren per uns nens d'un laboratori proper, però que podien agafar-ne uns quants si volien. Aquells que es van sentir més rics, després de comparar les seves finances amb les de persones més pobres, es van quedar més caramels.

Tots els resultats concorden amb els de recerques similars dels últims anys, que suggereixen que la riquesa i el poder trenquen amb les inhibicions de les persones i augmenten la seva capacitat d'assumir riscos, alhora que incrementen els sentiments de legitimitat i invulnerabilitat. Alhora, el poder fa que siguem menys empàtics i capaços de veure les perspectives dels altres.

"La riquesa és bàsicament un mecanisme per adquirir poder i el poder té un efecte 'alliberador' a les persones: elimina les restriccions de la societat i allibera a la gent per actuar d'acord amb els seus desitjos predominants", diu Adam Galinsky de l'Escola de Negocis de Columbia, que ha explorat amb els seus estudis com el poder sovint serveix per propulsar les accions de les persones. En alguns casos, aquests desitjos poden ser altruistes o útils per la societat i el poder només els potencia, donant lloc a filantrops efectius. Sovint, però, el poder condueix a comportaments egoistes deslligats de les preocupacions esperables entorn de les normes o de les conseqüències pels altres.

Pel fet que molta de la recerca psicològica sobre la riquesa i el poder és relativament nova, molts dels resultats obtinguts encara estan sent comprovats i necessiten ser replicats, afirmen els investigadors. "No diria que aquestes qüestions estan tancades. Hi ha desavinences sobre l'efecte exacte de la riquesa i l'ètica i sobre quant afecta l'una a l'altra", diu en Michael Krauss, un psicòleg social de l'Escola d'Administració de Yale. Aquesta mena d'estudis però, mai han tingut un interès i una vigència tan grans -amb la creixent desigualtat econòmica als Estats Units i la presència d'un multimilionari, nascut ric, a la Casa Blanca.

"Hi ha moltíssimes raons per les quals ens hauria d'importar l'ètica de les persones riques", diu en Kraus. "Fins i tot si els resultats ens mostressin que els rics són igual de poc ètics que la resta, la seva influència al món és molt més gran. Si algú em roba alguna cosa, només afectarà un petit grapat de gent. Però si algú com en Manafort roba, trampeja o menteix, afecta moltíssima més gent. Hi ha governs estrangers i bancs involucrats. Comencem a entrar en aquella zona on el seu comportament pot afectar tot el país i el curs de la mateixa democràcia".

*Paul Manafort, assessor de campanya de Donald Trump: https://www.nytimes.com/es/tag/paul-manafort/

Notícia original (en anglès): https://www.washingtonpost.com/news/speaking-of-science/wp/2018/08/13/ar

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa