|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Declivi parlamentari
|
|
|
per Josep Fontana i Jaume Sobrequés |
02 set 2003
|
|
"La situació actual torna a ser de crisi del sistema representatiu, que ha acabat gairebé enterament controlat pels interessos econòmics dominants, que ens governen avui a través de la seva influència sobre els polítics, i anuncia la necessitat d'una altra etapa de transformació, de pas cap a una democràcia més participativa". |
Segrestats per les maquinàries dels partits, els parlamentaris han perdut la seva llibertat de consciència per transformar-se en meres corretges de transmissió. Les cambres legislatives representen avui poc més que un ritual de la democràcia, són institucions on tot arriba precuinat. L'autèntic debat es fa als mitjans de comunicació i les decisions les prenen les cúpules dels partits al marge dels Parlaments, uns partits condicionats per lobbies econòmics, el poder dels quals ha crescut amb la globalització.
Aquest declivi del parlamentarisme, prou conegut, és el que planarà aquests dies durant el Congrés de la Comissió Internacional per a l'Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, que se celebra a Barcelona del 3 al 6 de setembre. Hi assistiran 180 historiadors, xifra rècord per a aquesta cita anual nascuda fa 53 anys a remolc de la crisi de les democràcies europees amb el naixement del feixisme. "La comissió ja va sorgir com a resposta a un moment delicat i sempre ha estat molt atenta als canvis polítics", diu Jaume Sobrequés, director de l'entitat que organitza i acull la cita, el Museu d'Història de Catalunya.
Segons Sobrequés, "ara afrontem una nova crisi", fins al punt d'afirmar que "el parlamentarisme ja comença a ser patrimoni dels historiadors". L'alerta que llançarà el director del museu davant els congressistes anirà en aquesta línia: "La societat ha de donar una resposta que sigui plenament democràtica per superar la crisi de representativitat i penso que aquest congrés pot ajudar a trobar-la".
En la conferència inaugural, dimecres al matí al Parlament de Catalunya, Josep Fontana, exdirector de l'Institut Vicens Vives, entitat impulsora del congrés juntament amb l'Institut de Dret Històric de Baiona, farà un recorregut des del naixement de l'Estat modern fins avui per concloure que allò cabdal per assegurar un sistema representatiu just i econòmicament eficaç és una societat civil vigorosa i lliure.
Fontana recordarà, per exemple, com durant "la Segona Guerra dels Cent Anys" (1689-1815), període marcat per enormes dèficits econòmics dels Estats, aquells "que havien conservat i modernitzat els seus mecanismes representatius, com passava a Holanda i sobretot a Anglaterra, van actuar amb molta més eficàcia que les monarquies absolutes com França i Espanya, que van fracassar completament".
L'enfortiment del parlamentarisme va ser possible "en aquells llocs en què van poder desenvolupar-se les formes d'associació horitzontals (gremis, societats d'ofici, d'ajuda mútua, culturals, etc.) i es va reforçar el teixit de la societat civil", de manera que "les institucions de govern local van poder resistir les pressions de la monarquia absoluta i es va poder assentar i consolidar l'Estat representatiu", un procés que a Catalunya va quedar estroncat el 1714.
Segons Fontana, que cita Joel Mokyr, "la superioritat tecnològica i científica d'Occident els dos darrers segles no procedeix tant de l'aparició de noves idees tecnològiques com de l'accés més gran de la societat a aquestes idees gràcies a l'existència d'una xarxa social integrada per universitats, editors i institucions".
Fontana creu que "la situació actual torna a ser de crisi del sistema representatiu, que ha acabat gairebé enterament controlat pels interessos econòmics dominants, que ens governen avui a través de la seva influència sobre els polítics, i anuncia la necessitat d'una altra etapa de transformació, de pas cap a una democràcia més participativa".
I afegeix: "Està molt bé que Stiglitz, Soros o Shiller hagin pres consciència d'aquests problemes i prediquin un capitalisme responsable. Però l'experiència històrica ensenya que allò que va permetre guanyar els drets socials que han fet d'Occident una part privilegiada de la humanitat ha estat l'actuació de la seva societat civil".
Durant el congrés, que comptarà amb sessions dedicades al parlamentarisme històric a la Península i a la Corona d'Aragó -la ponència general anirà a càrrec d'Eva Serra-, també es farà un estat de la qüestió -Lluís Maria de Puig- sobre la complexitat actual del règim parlamentari a causa de la convivència de cambres subestatals, estatals i supraestatals. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
