Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: dones
8M Vaga general pels nostres drets
per Lluita Internacionalista Correu-e: llluitainternacionalista1917@gmail.com (no verificat!)	03 mar 2018
En 1910 Clara Zetkin, una de les principals dirigents socialistes i feministes, va proposar al 8 de març com a Dia Internacional de la Dona durant la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes a Copenhaguen. Reivindicant especialment a les més de quinze mil obreres tèxtils que es van mobilitzar a Nova York el març de 1908 exigint la reducció de la jornada laboral, millors salaris i el dret al vot. Han passat 110 anys d'aquelles històriques jornades de lluita i el nostre millor homenatge és el de seguir mobilitzades pels nostres drets.
Aquest any en més de 200 ciutats del món les dones volem tornar a ser protagonistes d'una nova jornada internacional de lluita. Volem posar en evidència com les dones ens organitzem, utilitzant mundialment la vaga, el mètode de lluita de la classe treballadora, per frenar els plans d'ajust que els governs capitalistes apliquen a tot el món i que ens copegen particularment a les dones. Recentment, l'informe Oxfam va publicar que el 82% de la riquesa mundial generada durant el 2017 va anar a parar a les mans de l’1% més ric de la població mundial. Segons aquestes dades, les més perjudicades són les dones, que pateixen majors nivells de discriminació en l'àmbit laboral i assumeixen la major part del treball de cures no remunerat. Per això, som les més pobres entre els pobres i ens organitzem per enfrontar aquest sistema capitalista i patriarcal que ens superexplota. A l'Estat Espanyol la bretxa salarial entre homes i dones ha augmentat l'últim any i les dones cobrem de mitjana un 29,1% menys. En moltes parts de l'Estat la situació empitjora: a Catalunya la bretxa s'amplia més encara arribant al 30%, a Madrid un 37%, i a Astúries aconsegueix el 38%.  La raó principal és que els treballs amb salaris més baixos, inferiors a 1000 euros, són exercits majoritàriament per dones. És que el 18% de les dones no arriben al salari mínim, mentre que en el cas dels homes el percentatge és del 8%. Les dones realitzem a més els treballs més precaris en termes salarials i de condicions de treball. Pel que refereix al contracte laboral, patim majoritàriament els contractes temporals i som majoria en els treballs de jornada parcial. El que és pitjor encara, és que la tendència d'aquesta bretxa continuï augmentant si no s'apliquen polítiques contra la desigualtat. Amb el precedent històric de la vaga feminista d'Islàndia en 1975 que va culminar amb una Llei d'Igualtat Salarial i, a la realitat, amb les taxes més baixes de desigualtat de gènere, les dones treballadores hem de fer sentir el reclam per igual treball, igual salari i contra la precarització laboral i la feminització de la pobresa i contra les retallades. Denunciant a la patronal, als partits polítics que governen al seu servei i defensen els seus interessos com el PP, PSOE o Cs. A la bretxa salarial, les dones de tot arreu de l'Estat vam sumar la denúncia als més de 1000 feminicidis dels últims 15 anys, així com els milions d'agressions sexuals i tot tipus de violència que patim diàriament pel només fet de ser dones i exigim pressupost per a prevenció i polítiques de gènere, uns diners que existeixen però es destina majoritàriament a pagaments de deute. Denunciem també la presència de l'Església en tots els nivells educatius, així com la privatització de l'educació. Repudiem en particular els diners públics destinats a escoles de l’Opus Dei i de diferents organitzacions religioses que segreguen per sexe i exigim una educació totalment pública, laica, gratuïta, amb perspectiva de gènere, i al servei de les classes treballadores i els sectors populars. Reivindiquem el dret a decidir sobre els nostres propis cossos i exigim avortament lliure, legal, segur, i gratuït, inclosa per a les menors d'edat que avui no tenen accés al mateix. Però a més, les dones no només patim de forma particular la crisi econòmica i els plans d'ajust sinó també les polítiques repressives i l'atac als nostres drets i llibertats. L'Estat monàrquic actua contra les dones amb la mateixa impunitat que defensa als corruptes i empresona a qui s'oposa, com estan fent a Catalunya. El Règim del 78 que ha intentat negar-nos el dret guanyat a decidir sobre els nostres cossos amb la Reforma de Gallardón (PP) en 2013 i que les dones hem aconseguit tombar, és el mateix que ara nega amb una violència sistemàtica el dret a decidir del poble català, aplica el reaccionari article 155 i intervé i ataca l'escola pública. Les dones no som indiferents d'aquesta situació que a més, ens ataca directament. És el mateix Règim, que mentre va destinar milions d’euros a mantenir les forces d'ocupació a Catalunya, retalla en polítiques de gènere als Pressupostos Generals de l'Estat. Per això afirmem que no hi ha una sortida veritable per a les dones amb un Estat i un Règim construïts sobre aquesta violència estructural. Les dones treballadores, joves, migrades, som part de la lluita contra el Règim del 78, el mateix que concedeix privilegis únics a l'Església Catòlica. I com ha demostrat el poble de Catalunya l'1 d'octubre i en les vagues generals, els nostres drets només es podran aconseguir amb la mobilització i l'organització, independent i des de baix. Perquè la nostra lluita no és per accedir als alts càrrecs executius i judicials ni governar al servei d'aquest sistema capitalista i patriarcal com Ángela Merkel o Michelle Obama. La nostra lluita és la de les dones treballadores d'Inditex a Pontevedra, que amb la vaga han aconseguit un triomf contra la discriminació laboral. La nostra lluita és la de les treballadores del servei  d'ajuda domiciliària que s'organitzen contra la precarització i per la municipalització del servei. La nostra lluita és la de Yolanda González, dona, jove, basca i estudiant, assassinada pel feixisme durant la transició. La nostra lluita és la de l'adolescent palestina presa Ahed Tamimi que resisteix a l'ocupació sionista. La nostra lluita és la de la majoria de les dones, les treballadores, joves, estudiants, i migrades. Per això, aquest 8 de març, fem una crida organitzar-nos de forma independent, en assemblees obertes en els nostres llocs de treball, d'estudi, als barris, i pobles. Que se senti als carrers el nostre crit. Anem per un gran atur internacional feminista, contra l'opressió patriarcal i l'explotació capitalista. Igual treball, igual salari. N'hi ha prou de precarització. AturemParem les retallades. Derogació de la reforma Laboral Ni Una menys. Vives i Lliures ens volem Avortament legal, lliure, segur i gratuït Papers per a totes. Tanquem els CIES Prou de repressió. Fora el 155. Llibertat preses polítiques. Fora la Monarquia. Tombem el Règim del 78. Per una República de les Treballadores. Visca el Dia Internacional de les Dones Treballadores. Visca la nostra lluita arreu del món Lluita Internacional 8 de març de 2018
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more