Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Aprenguem de la revolució de Rojava! (introducció)
per Baran Pedraforca	22 jun 2017
Aprenguem de la revolució de Rojava - Baran Pedraforca.pdf (285,3 KiB)
(article introductori a l’escrit més extens, que podeu descarregar en pdf) Molt s'ha parlat dels aspectes tècnics de la revolució de Rojava, o dels èpics combats de les milícies YPG/YPJ contra l'Estat Islàmic a Kobanê o a Şengal. No obstant, si creiem que un altre món és possible i lluitem per desenvolupar-lo, hauríem de poder anar més enllà de viure-ho com una entretinguda batalleta revolucionària en un entorn exòtic. D'altra banda, si preguntem a algú del moviment kurd «com podem ajudar la revolució de Rojava?» la primera resposta sempre serà «fent la revolució als vostres països». La revolució de Rojava ens interpel·la d'entrada a fer autocrítica sobre perquè no estem sabent construir un moviment revolucionari potent al nostre territori; a desfer-nos en la mesura del possible de la nostra mirada de superioritat occidental (i dels mites que l'alimenten com el «progrés»); a parar-nos a conèixer a fons el moviment del Confederalisme Democràtic (CD) i així entendre millor perquè està aconseguint èxits que nosaltres no podem ni somniar actualment; a desenvolupar noves estratègies i línies de treball revolucionari a partir del que n'hem après... en definitiva, a seguir el lideratge que està oferint aquest moviment en la lluita contra l'Estat, el Patriarcat, el Capitalisme, i la Civilització que els uneix. Prenent-ho més seriosament i sent més capaces. Això està ben lluny d'un seguiment ceg i acrític, o de pretendre traslladar «pedra a pedra» l'estratègia que funciona a l'Orient Mitjà al nostre context. Amb la voluntat d'establir una connexió real amb Rojava i el moviment del Confederalisme Democràtic, uns quants companys vam decidir aprendre la llengua kurda i viatjar-hi. Només van ser tres mesos d'estada allí, temps insuficient per tenir una comprensió total del que hi passa, però suficient per generar reflexions que crec que ens poden ser útils a totes aquelles persones que volem defensar i construir aquesta vida en la que creiem. Aquest article és una introducció d'un text més extens (pdf en adjunt) que intenta traslladar-vos-les, per contribuir al debat sobre com impulsem el procés revolucionari a Catalunya (i a Europa, i al món...). Molta gent occidental que visita Rojava o que en llegeix articles escrits per altres occidentals s'exalta davant l'elevat nombre de contradiccions que hi ha: abusos de poder d'alguns quadres del PKK (que actuen com a agents catalitzadors del procés revolucionari), pactes amb els Estats Units i altres superpotències, forta dependència del petroli, molt treball a fer encara en termes d'ecologisme i igualtat de gènere, etc.. A molts els falta temps per afirmar que no és una veritable revolució i deixar de prendre-ho com a referent. Crec que això és un greu error, i la meva experiència allí ho corrobora. Evidentment que li podem trobar molts peus al gat a la situació de Rojava. De fet, seria sospitós si no els tingués, perquè tot procés revolucionari real comporta en essència una contradicció molt forta entre els dos mons (dues «civilitzacions») que s'entremesclen i lluiten. Si anem més enllà, però, si deixem d'analitzar les coses estàticament per valorar les dinàmiques que s'estan movent, la revolució de Rojava és descaradament esperançadora. Des de fa 5 anys, Rojava viu immersa en una potent dinàmica d'empoderament de les persones i les comunitats, d'autoconeixement en base a la perspectiva comunitària, de creació de vida tot i la crua guerra que està patint (no només militarment, sinó també a través de publicitat, els valors de submissió-dominació promoguts durant anys i difosos pels Mass Media, l'embargament econòmic...). Una explosió de vida, de llibertat, de virtut, enmig d'una guerra que mostra de la forma més innegable la desgràcia del sistema actual. Això és quelcom que en primer lloc ens pot donar molta força i ànims en el nostre treball, i en segon lloc és un referent com pocs n'hi hagin, inesborrable encara que algun dia Rojava sigui aixafada, del qual podem aprendre i vincular-nos-hi per anar construint conjuntament -a poc a poc i partint d'allò local- un moviment revolucionari internacional per un món basat en les comunitats i l'Autonomia, en comptes dels Estats, en la línia ideològica del CD. De cara a fer passos en aquest sentit, ens podem plantejar les següents qüestions, que parteixen de l'experiència viscuda a Rojava i busquen anar a l’arrel dels nostres plantejaments: -(pregunta personal) Fins a on estic disposada a comprometre'm en la lluita revolucionària? A què estic disposada a renunciar? -Com podem analitzar profundament la malaltia de la nostra societat sense caure en la separació subjecte-objecte (que és a l'arrel de la mentalitat estatal)? -Quines són les característiques de la nostra «societat»? (aquesta pregunta era recurrent quan a Rojava preguntàvem quins passos veien que calia donar a Europa per a desenvolupar-hi forces revolucionàries) -Així com la família kurda ha estat una «terra fèrtil» per a la llavor revolucionària al Kurdistan, quines «terres fèrtils» podem trobar al nostre context? -De quines identitats partim? Com ens volem explicar? -Quina és la nostra història? Quina narrativa històrica desenvolupem? Quines fonts tenim per conèixer-la? -Quins valors-força poden transmetre'ns els nostres avantpassats? Quins ens arriben en forma de cultura i/o tradició? -Quins són els problemes que més fan patir les diferents persones que viuen en la nostra «societat»? Com es perceben? Com varien en funció de la situació social de cada persona? Com s'interrelacionen amb el sistema? -Com aprofundim en conèixer, entendre i acceptar l'ètica de les persones que viuen en la nostra societat? Com acostar-nos-hi? Té sentit plantejar un treball porta-a-porta similar al del PKK o en el nostre context s'ha de plantejar d'una altra manera? Com? -Quins obstacles trobem a Catalunya de cara a construir-hi un moviment revolucionari radical i fort com el del Kurdistan? -De quines maneres el sistema afecta la nostra psicologia i mentalitat? Quines eines podem desenvolupar per combatre-ho? -Quines qualitats i personalitat volem desenvolupar com a subjectes revolucionaris? Entorn a quins valors i principis ètics? Com ens comprometem a tendir-hi? Com no cremar-nos ni acomodar-nos en el procés? -Com ser properes i a la vegada no ser toves davant les actituds còmplices amb el sistema, dins i fora nostre? (per exemple, com posem sobre la taula que la vida opulenta d'Europa és part del problema?) -Quins són els nivells d'autodefensa (física, econòmica, psicològica, cultural...) que necessitem i són factibles ara en el nostre context? -Com i des d'on podem fomentar el procés revolucionari al nostre context? Com podem impulsar la confluència i articulació de les forces comunitàries que ja existeixen als nostres territoris? -Quin és l'equilibri propici d'energies de les persones compromeses amb aquesta revolució entre l'acció local i l'acció supra-local per a cada punt del camí? -Quines organitzacions necessitem a nivell local i supra-local? Com les construïm? Baran Pedraforca
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more