|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Etiología de los incendios
|
|
|
per Anónimo |
15 ago 2003
|
|
Como Extremadura es un reducto socialista ya por demasiado tiempo y Cataluña ya no es tampoco el aliado fiel que fue, |
|
los incendios en ambas Comunidades, con independencia de las extremas condiciones mediombientales que los propician, tienen el mismo origen que los de hace años en Galicia hasta que llegó Fraga... |
Comentaris
|
Re: Etiología de los incendios
|
|
per gaston |
15 ago 2003
|
|
me parece un poco paranoico el que se piense que son los del pp los que provocan los incendios, creo que en parte se deben a la ausencia de dinero para limpiar bosques las altisimas temperaturas las lineas electricas y algun chalado, ademas pp y psoe prcticamente defienden lo mismo. |
|
Re: Etiología de los incendios
|
|
per eco |
15 ago 2003
|
Què n'hem de fer del bosc?
13/08/98 AVUI.
Oriol de Bolòs
Professor emèrit de fitografia i ecologia vegetal de la Universitat de Barcelona
Cada vegada que patim les conseqüències d'un incendi de bosc de gran magnitud moltes persones es llancen, en general amb bona voluntat, a
difondre idees que, en alguns dels casos, només contribueixen a augmentar la confusió sobre què hauríem de fer per tal de prevenir nous estralls.
Es fa necessària, doncs, la repetició de conceptes ja fets conèixer moltes vegades però encara ignorats per força gent.
Hem de tenir present, en primer lloc, que el bosc mediterrani és molt inflamable i que això no ho podem pas canviar. No hi ha cap sistema de
prevenció que elimini completament el perill de foc, que és més gran, sobretot, si hi ha algú que voluntàriament l'encén.
Cal recordar, també, que el bosc no és solament un conjunt d'arbres, sinó que és un sistema complex de vegetals i d'animals i que en el bosc
mediterrani els arbusts i les mates en general són abundants i fan una funció important de protecció del sòl.
Per més calor que faci, mai no es calarà foc en el bosc sense la intervenció d'un agent extern. L'única causa natural dels incendis són els llamps. Quan no hi ha tempestes tots els incendis són provocats per l'home, voluntàriament o involuntàriament. A les nostres muntanyes els incendis no han estat un perill greu fins que l'home ha envaït el bosc, no ho eren abans
que es generalitzés l'ús dels vehicles de motor.
Un fet que sovint és oblidat és que, mentre en una gran part del món els boscos cobreixen les planes, a la nostra terra els terrenys plans en general són cultivats, i darrerament encara han estat transformats en camps de conreu força terrenys planers que fins fa poc eren bosc. El bosc es limita, gairebé d'una manera exclusiva, als costers inclinats, inadequats per al
cultiu. És veritat que alguns d'aquests terrenys havien estat cultivats en temps d'extrema misèria dels pagesos o en moments en què alguns productes
agrícoles augmentaven excepcionalment de valor. Això es va produir, per exemple, quan la fil·loxera destruïa les vinyes de França i encara no havia passat al sud dels Pirineus. Aleshores molts vessants de muntanya es varen omplir de peties feixes de vinya, les quals, essent poc productives, al cap de no gaire temps varen ésser abandonades i, espontàniament, es varen transformar en pinedes, ara en part destruïdes pel foc. Convé que tinguem presents totes aquestes coses perquè no tots els mètodes de gestió forestal i de prevenció d'incendis que s'apliquen a les planes són adequats per als
nostres boscos de muntanya, molt exposats a l'empobriment irreversible per erosió del sòl.
A hores d'ara en el món s'imposa cada vegada més el principi de sostenibilitat, que obliga la societat humana a evitar les accions que són
causa de pèrdues irreversibles, sempre que això sigui possible.
L'incendi és, evidentment, molt nociu. Produeix considerables pèrdues econòmiques i pot posar en perill les persones que s'hi troben entremig.
Des del punt de vista ambiental, l'incendi fa que les superfícies que, de moment, queden sense vegetació puguin sofrir greus processos d'erosió del sòl, que condueixen a la reducció irreversible de la fertilitat i de la
productivitat. Els grans focs provoquen, a més, la reducció o extinció d'espècies vegetals i animals, o sigui, si emprem el llenguatge, una mica petulant, que ara és moda, fan disminuir, de vegades irreversiblement, la biodiversitat.
Alguns dels mètodes de prevenció i extinció ràpida del foc que es proposen poden ésser realment positius, però d'altres contribuirien encara més a l'empobriment del bosc i a l'erosió del sòl, o sigui, a la pèrdua irreversible més greu que pot sofrir la natura de les muntanyes. Cal considerar bé els resultats que pot produir cadascun.
Els mètodes raonables són pràcticament de dues menes: vigilància i actuació ràpida d'una banda i establiment de tallafocs per l'altra.
Convé que hi hagi una estructura de vigilància completa, per mitjà de torres de guaita, d'avions, etc., que no deixi espais perillosos sense control. És indispensable, també, que la informació dels vigilants sigui rebuda
immediatament per equips locals prou nombrosos i ben equipats per apagar petits focs sense perdre temps. Naturalment, un bon resultat seria difícil
si hi hagués individus que encenguessin alhora diversos focs en llocs allunyats entre ells o si el personal dels equips locals no actués
ràpidament i amb energia.
Un segon camí és el de l'obertura de tallafocs, que no evitaria els incendis, però podria limitar l'extensió de l'àrea cremada. No tenim notícies precises del projecte de tallafocs fet pel CREAF, podem pensar, però, si tenim en compte la qualitat dels autors, deu ésser correcte i útil.
Diguem, de tota manera, que els tallafocs, per ésser efectius, han d'ésser prou amples, i que no n'hi ha prou de fer-los, sinó que s'han de mantenir regularment, amb treball constant i que això té un cost important. Així mateix, cal fer els tallafocs de manera que no esdevinguin bandes d'extensió d'un procés irreversible de pèrdua del gruix de terra en què arrelen els vegetals.
Molts altres projectes dels quals sentim a parlar sovint són irrealitzables o bé són destructius.
Tornar a conrear les feixes o els camps poc productius que hi havia hagut cent anys enrere no tindria sentit.
La pastura en el bosc és ben sabut que és reument nociva per diverses causes i que ho és especialment en terreny inclinat, on sovint pot fer tant de mal com el que produeix el foc.
En els prats de pastura la terra és protegida per un dens enteixinat d'arrels de les herbes, que fan una catifa compacta. Aquesta xarxa, gairebé
superficial, d'arrels consolidadores de la terra, manca, en general, en el bosc dens. Per això el pas dels animals, i sobretot del bestiar gros, quan plou, transforma la terra en un fanguissar en el qual no poden viure plançons d'arbres ni cap altra mena de plantes i que, fàcilment, és
arrossegat cap avall per l'aigua.
També la mal anomenada neteja del bosc, o sigui, la destrucció dels arbusts i de les mates, sobretot si es fa en terreny inclinat i per mitjà de personal inexpert o de màquines que tallen arreu, sense distingir els plançons que regeneren el bosc ni els arbusts que protegeixen el terreny
contra l'erosió, a la llarga és molt perjudicial.
Només si els responsables de la gestió dels boscos tenen la visió prou àmplia per no limitar-se a tractar d'obtenir el màxim benefici immediat,
sinó que actuen d'acord amb els criteris de la silvicultura científica i tenen com a objectiu de primer ordre el manteniment sostenible del patrimoni forestal, podrem esperar que l'esdevenidor dels nostres boscos sigui
comparable al de la riquesa forestal dels països europeus més avançats." |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
