Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
La dominació digital de la vida salvatge
per negreverd Correu-e: luddites ARROBA nodo50.org (no verificat!)	06 mai 2016
Fa unes setmanes s’anunciava a la premsa la propera reintroducció del linx boreal (el gatillop o llop cerval) als pirineus catalans, concretament a la Val d’Aran (http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-ambiente/plan-piloto-para-r) . El linx es va extingir a Catalunya fa molts anys i del que es tracta es de repetir l’èxit de la reintroducció d’ossos procedents d’Eslovènia. “Gestió de la fauna salvatge” en diuen. El detall del tema és que els tres exemplars que “alliberaran” (dos mascles i una femella) estaran castrats i portaran un collaret GPS.
El GPS és tendència... és tendència entre aquells que, abans se’n deia naturalistes, i que ara son biòlegs gestors i fins i tot administradors de parcs naturals. Sembla que a tot animal salvatge que es creua amb ells ha de ser carregat amb un emissor GPS per tenir-los ben “cartografiat”. La relació entre les institucions administradores i els centres d’investigació i el “mon salvatge” es va fent cada cop més mediatitzada per tota la superestructura TIC, el “mostreig” i la observació la fan GPS i sensors diversos, les dades son tractades per potents ordinadors i finalment els resultats es representen sobre un GIS, la vida salvatge s’acaba reduint a algoritmes i representacions numèriques, representacions d’una dominació que es va estenen més enllà de la trama de dominació urbana. Es tracta de estendre la domesticació cada cop més enllà. L’animal salvatge (i el seu hàbitat) te un valor monetari, que de fet ja es calcula en euros... i s’explota. En molts casos el seguiment amb GPS serveix, de fet, per facilitar la seva observació turística i per evitar que “es moguin massa”, sobretot en el cas dels carnívors. Als EUA, en llops, s’han implantat collarets GPS amb mecanismes de descarrega elèctrica en acostar-se als límits del parc, també s’especula amb la possibilitat d’implantar dosificació de sedants. És sinistrament semblant als braçalets de control de presoners... (http://negreverd.blogspot.com.es/2015/12/la-preso-electronica-sense-murs ). El seguiment electrònic de la fauna va iniciar-se als EUA en aplicar per a finalitats científiques la tecnologia desenvolupada durant la guerra freda. De fet cap a 1950 es va començar a usar la alta freqüència per el seguiment d’animals (VHF), per captar el seu dia a dia. A finals dels 70 es va introduir el posicionament per satèl·lit (primer de tot amb l’Argos System que mesura la posició per l’efecte Doppler) i a principis dels 90 els sistemes GPS. Hores d’ara aquests procediments de posicionament i l’anàlisi del ADN són les eines bàsiques dels “naturalistes” de Centre de Càlcul i de laboratori. Les balises de posició s’han anat miniaturitzant i consumeixen cada cop menys energia, però simultàniament s’han anat afegint nous sensors, generalment ambientals, a més dels de posició (temperatura corporal, temperatura ambiental, salinitat...), i l’horitzó de desenvolupament tecnològic està en sensors de paràmetres metabòlics. Els sistemes de fixar les balises en el cos dels animals no ha variat gaire, en mamífers terrestres (fins i tot rosegadors menuts) collarets diversos, en ocells i animals marins diferents tipus de coles adhesives, generalment epoxi. Els collarets solen tenir parts degradables per que es desprenguin i no interfereixin amb el creixement dels animals, els fixats amb cola es desprenen durant les mudes, excepte en alguns animals com les tortugues on es fixen a la closca (imatges a http://www.argos-system.org/web/fr/447-suivi-des-animaux.php ). No hi ha dades sobre l’abast d’aquest marcatge, però determinades especies és pràcticament impossible veure-les sense collaret, com és el cas del linx ibèric. A tall d’exemple mirarem les dades del Argos System. Argos va ser establert el 1978 i és una col·laboració entre l'Agència Espacial Francesa (CNES), l'agència nord-americana de l'Espai (NASA) i l'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional dels Estats Units (NOAA). El sistema Argos en si consta de sis satèl·lits, que segueixen òrbites polars a una altitud d'uns 850 quilòmetres (530 milles), 50 estacions receptores terrestres i dos centres de processament de dades (un als EUA i l’altra a França). Actualment te uns 22.000 transmissors actius, dels que 8.000 corresponen a animals, 4.500 ocells, 2.000 mamífers terrestres, unes 800 tortugues marines i uns altres 1.000 animals marins (peixos i sobretot mamífers). Les balises, els sistemes de fixació i les operacions de col·locació, que en animals grans suposa captura i sedació, poden pertorbar la conducta i els hàbits dels animals i les operacions de col·locació, que en animals grans suposa captura i sedació. En alguns casos amb resultats fatals, com és el cas dels micos udoladors, en que nombrosos d’ells van morir perquè el collaret interferia amb la desparatització, als EUA s’han reportat casos d’animals danyats o morts per els collarets, col·locats sovint per personal poc format o sense tenir en conte el creixement de l’animal (https://drive.google.con/file/d/0B4bHAPrRCd7UbXFjclVnbnlwRm8/view?usp=sh ) Malgrat els esforços per dominar i domesticar el mon salvatge això continua essent un miratge de control, les imatges de Txernobil ens mostren zones urbanes abandonades, amb la vegetació esberlant el ciment i amb cérvols pasturant. Als voltants dels sistemes urbans es multiplica tota una fauna salvatge per la que no es troba la manera d’exterminar-la: gossos assilvestrats, guineus periurbanes, rates i ratolins, senglars... PER UN MON LLIURE I SALVATGE! Més info www.negreverd.blogspot.com
Mira també: http://www.negreverd.blogspot.com
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more