«No podem esperar res mentre tots i cadascun dels destins més aterradors i foscos, discutits cada dia i fins i tot cada hora per la premsa, exposats en totes les seves conseqüències aparents, no ajudin a ningú al coneixement de les obscures potències a les que la seva vida està subjecta»

Walter Benjamin

Les societats en les que domina el mode de producció capitalista no apareixen només com una immensa acumulació de mercaderies, sinó també com un descomunal disbarat, un deliri sense cap ni peus on la vida de les persones sembla governada per una lògica oculta i irracional.

Les imatges grotesques de treballadores sobre-explotades al costat de milions d'excloses castigades per l'atur, de persones dormint als carrers que voregen blocs sencers de pisos buits, de contenidors plens a vessar del menjar que falta a la taula de moltes cases, o de camions carregats de mercaderies travessant les mateixes fronteres des de les que es dispara contra els humans que proven de travessar-les, són només algunes de les expressions quotidianes més odioses d'aquesta lògica aparentment incomprensible.

Des del moment en que aquestes contradiccions s'han aguditzat tant com per a començar a qüestionar la cantarella reaccionària segons la qual «cadascú té el que es mereix», s'ha generalitzat l'interès per conèixer les causes estructurals de les mateixes. En els darrers anys ha proliferat l'aparició d' «experts en economia» als mitjans de comunicació, el món editorial, i l'escena pública en general. En aquest camp obert a la saviesa pretesament neutre, ''innocent'' i purament tècnica dels especialistes han saltat al debat públic els més diversos discursos, des dels que pregonen que la riquesa social és el fruit de les brillants idees de personatges com Amancio Ortega o Steve Jobs, fins les que defensen, amb fervor populista, que un reduït grup de poderosos banquers sense escrúpols és el veritable responsable de tots els nostres mals, i n'hi hauria prou amb implementar des de l'Estat una sèrie d'intrèpides reformes per posar límit a la seva avarícia desbocada.

Aquelles que busquen superar les misèries del nostre present no poden, però, resignar-se a confiar acríticament en els «experts» de qualsevol signe, sinó que activament han de buscar la manera d'analitzar i comprendre els fenòmens als que s'enfronten. És per això que en el marc del projecte d'aprenentatge «#El pensament és un arma», des del col·lectiu llibertari Elissa organitzem un cicle de formació i debat per apropar-nos les eines analítiques que ens han de possibilitar entendre el marc en el que es desenvolupen totes les nostres iniciatives polítiques: el mode de producció capitalista.

Un cicle que en cap cas pretén ser un curs exhaustiu, sinó un modest espai de contacte amb algunes reflexions i treballs teòrics que considerem que poden ser-nos útils, i que parteix d'una postura crítica cap a l' «economia» com a esfera aïllada de la vida social i política, emmascarada com un àmbit deslligat d'interessos, decisions i relacions de poder concretes. Elaborar col·lectivament un anàlisi sòlid sobre aquest entrellat de relacions opressives és un requisit imprescindible per començar a desarticular-les, obrint pas a la perspectiva d'un procés social revolucionari que no busqui limitar -ne les conseqüències, sinó eradicar-ne les causes.

Programa:

La Crítica del Valor: una mirada profunda a les categories i formes socials del capitalisme

Desenvolupada des dels anys 80 principalment entorn els grups alemanys Krisis i Exit! per teòriques com Robert Kurz, Roswitha Scholz o Anselm Jappe, la corrent de la «crítica del valor» aporta una potent reinterpretació dels conceptes nuclears del pensament marxià, molt útils per entendre el funcionament i l'actual evolució del sistema capitalista. Segons Kurz, la crisi actual no sería una crisi qualsevol, és a dir, no ens trobariem davant un punt d'inflexió cap un nou model d'acumulació, sinó davant el col·lapse gradual d'un sistema que ha topat amb els seus límits interns i que, com a conseqüència de la seva pròpia lògica, està «morint d'èxit». El seu anàlisi radical de les categories i formes socials capitalistes, així com la crítica d'alguns llocs comuns de l'esquerra i el marxisme tradicional, fan d'aquesta aportació teòrica una interessant proposta per a la reflexió i el debat sobre les nostres perspectives i estratègies de lluita.

Ponent:

Jordi Maiso, professor de filosofia a la Universitat Complutense de Madrid i membre de la Sociedad de Estudios de Teoría Crítica.

Dissabte 07 de maig a les 17h

a La Cinètika (Rambla Fabra i Puig, 32 L1 Fabra i Puig)

Materials complementaris:

Entrevista a Anselm Jappé

Fi de cicle:El règim d'acumulació espanyol després del ''crac'' global

És impossible entendre la fisonomia de la conflictivitat social i la crisi sense comprendre quin ordre econòmic s'ha anat configurant i desenvolupant anteriorment a l'esclat d'aquesta crisi. Dins el marc més ampli del sistema-món capitalista, la «província espanyola» ha adoptat un paper concret i especialitzat, articulant un règim d'acumulació on l'estructura institucional i les polítiques públiques de l'Estat giraven entorn el capital financer-immobiliari, generant la bombolla més gran de la història del capitalisme hispànic. De la mà d'Emmanuel Rodríguez analitzarem els principals elements d'aquest règim ecònomic, polític i social, i provarem d'identificar l'escenari al qual ens estan portant els ajustos realitzats sobre el mateix arrel del ''crash'' global del 2008.

Ponent:

Emmanuel Rodríguez, membre del Observatorio Metropolitano de Madrid.

Data:

Dissabte 14 de maig a les 17h

a La Cinètika (Rambla Fabra i Puig, 32 L1 Fabra i Puig)

Fonaments de la crítica feminista a l'economia capitalista.

Posar al centre el treballs reproductiu i de cures ens permet evidenciar la necessitat i la importància dels mateixos en un sistema global que l'ha sotmès, menystingut i ocultat al cost de la vida de les dones. Visibilitzar allò que semblava inqüestionable no només ens ajuda a entendre els orígens del sistema de dominació, sinó que ens obre la porta a una crítica pràctica més esmolada contra una estructura basada en l'explotació i repressió dels nostres cossos. Amb l'exposició d'Elena Idoate ens aproparem a l'anàlisi crític de l'economia capitalista des del punt de vista dels moviments feminismes.

Ponent:

Elena Idoate, membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa

Data:

Dissabte 21 de maig a les 18h

a La Cinètika (Rambla Fabra i Puig, 32 L1 Fabra i Puig)

Austeritat i dictadura del deute a l'Eurozona

Deute i austeritat són dos conceptes clau en el procés de reestructuració que les elits transnacionals han posat en marxa després del esclat de la crisi financera global. Lluny de ser termes neutrals, ambdues paraules són funcionals a uns determinats interessos i discursos: el deute, com a idea de que hem de pagar alguna cosa que ens han deixat; l'austeritat, com a l'actitud assenyada de qui evita viure per sobre de les seves possibilitats. El que encobreix aquest imaginari és la posada en pràctica d'unes polítiques marcadament classistes que han descarregat tot el pes de l'ajust sobre les capes populars, i que aplica sobre la perifèria europea les mateixes tècniques predatòries que el Fons monetari internacional ha estat imposant als anomenats «països en vies de desenvolupament». Conèixer com actua el binomi deute-austeritat, així com les fosques perspectives lligades a aquest binomi, és fonamental per a situar-nos i actuar en el nostre context actual.

Ponent:

Iolanda Fresnillo, membre de la Plataforma per una Auditoria Ciutadana del Deute de Barcelona

Data:

Dissabte 28 de maig a les 18h

a La Cinètika (Rambla Fabra i Puig, 32 L1 Fabra i Puig)