Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: @rtivisme
[VIDEO] A Elissa Garcia i totes les lluitadores caigudes... la lluita continua!
per Grup Llibertari de Sant Andreu "Elissa" Correu-e: grupelissa ARROBA riseup.net (no verificat!)	15 des 2014
A inicis de desembre, en el marc de les Festes Majors del barri, col·loquem una placa que recorda la miliciana andreuenca que dona nom al nostre col·lectiu: Elissa García Saez, treballadora revolucionària que morí el 20 d’agost combatent els feixistes al front d’Aragó. Per nosaltres Elissa és tant sols un nom entre molts altres, un rostre que simbolitza i representa les mil·lers de persones que al llarg de la Història s’han llençat a la conquesta d’un futur en llibertat, un futur sense explotació ni opressió de classe, gènere, ni de cap altre tipus. Tot continua. >>>VIDEO de l’acció aqui: http://youtu.be/4CkJ6FHTbNA >>>TEXT escrit per a la ocasió: Entre les parets i les llambordes que formen els carrers del poble de St. Andreu, s’amaguen històries carregades de records, d’imatges i sentiments que durant la Història i els canvis convulsos que l’han sacsejat, han quedat intactes en el temps de l’imaginari col·lectiu. Un imaginari que durant el pas dels anys, alguns dels seus records han perdurat en la memòria col·lectiva del poble, mentre que d’altres s’han esborrat fins arribar al seu màxim oblit. I es que la Història, “La Història Oficial amb majuscules” dels nostres avapassats i dels nostres pobles, sempre l’han escrit els que han guanyat les guerres i els conflictes, perdurant en el temps els relats del vencedors. Mentre que la història dels vencuts, els relats dels derrotats han quedat com sempre en el silenci i oblidats, i les seves històries s’han otmes i eclipsat. Però darrere dels relats convencionals i de la narració oficial que els històriadors ens han transmet, s’amaguen altres històries. Històries oblidades i apartades de l’imaginari col·lectiu dels pobles. Històries que precisament recullen la memòria d’aquells fets i d’aquelles exeperiències silenciades, i que narren de forma diferent les coses a la dels seus relats oficials i la dels seus llibres. Històries que amb una carrega política i social fugeixen de la neutralitat i l’objectivitat a la que està sotmensa la Història oficial. Però sobre tot, històries que en temps convulsos com els actuals, el record d’aquelles vivències, d’aquelles idees i d’aquells sentiments, poden tornar a revifar amb força les idees del passat per desafiar de nou al Poder i fer-lo trontollar, com així ho van fer els moviments revolucionaris del passat amb l’ordre establert del moment. En definitiva, s’amaguen històries que aquells que sempre ens han governant i ens segueixen governant, aquells sempre ens han condemnat i ens segueixen condemnant a la misèria i la precarietat, ens les han ocultat. Però tot i això, tot i la forta amnesia col·lectiva en la que el poder i l’Estat ens ha socialitzat, els carrers de St Andreu que avui trepitjem continuen siguent plens de fets i records. Records que inevitablement ens translladen amb la imaginació a moments de la història en els quals, les persones que van viure durant els darrers dos segles a St. Andreu, van ser protagonistes de fets revolucionaris que el nostre poble no pot esborrar. Fets com els succesos revolucionaris de la setmana tràgica i la crema d’esglèsies i convets, esdeveniments com les lluites i vagues obreres durant els anys 20 o els moments significatius que va viure l’autoorganització obrerara als carrer contra la insurrecció feixista i la defensa de la revolució social al 36, vivències com les experiències de les lluites obreres autonomes durant els any 70 o els moviments veïnals com la lluita de l’escola Pegaso… Fets que van marcar en la Història del poble de St. Andreu, vivències importants per a la vida dels treballadors i treballadores d’aquest poble, i que avui a pesar de tot, no poden quedar esborrades de l’oblit i la memòria de la gent. Perquè aquells fets, aquells moments de revolta i d’alçaments populars, no van ser fets aïllats sinó que van ser uns fets que van significar per als treballadors i les treballadores de St. Andreu i de tot el món, l’oportunitat i la possibilitat de posar fi a l’explotació de les pesrones i convertir-se definitivament en els amos i gestors de les seus propies vides, en una societat basada el suport mutu i la solidariatat. Per això, volem que aquests records i vivències d’aquelles persones que van lluitar per un món millor, sense classes socials i desigualtat, no caiguen en l’oblit i queden eclipsades per la Història oficial i del poder. Però sobre tot volem, que aquells esdeveniments i aquelles persones que van formar part dels moviments revolucionaris adreuencs, avui siguen més vius que mai! I no sols pel fet simplement de recordar-los, sinó pel fet d’aprendre d’élls i de tot el conjunt d’eines i experiències que ens van deixar al nostre abast, i a la de totes les explotades del món. Perquè per a nosaltres, la història i el seu record, no és simplement un acte de recuperació de memòria històrica sinó que també és un acte polític i d’aprenentatge. Un acte que amb ulls tempestius sobre el passat ens han de servir per aprendre d’ells i construir les lluites presents. Perquè la història, els esdeveniments no són mers constructes objectius que es desenvolupa a les nostres esquenes sinó que són una construcció social i subjectiva en la que nosaltres com a subjectes i actors polítics que som, juguem un paper clau en el seu desenvolupament. De nosaltres depén que la història i els esdeveniments que en ella es donen, agafen els camins necessaries per a encetar models de lluites i d’autoorganització que ens porten a vertaders processos revolucionaries i ens permetin de nou assaltar el poder i acabar amb el vell món que tant dessitjaven acabar els nostres avapassats revolucionaris que avui recorden als carrers del poble de St. Andreu. A les nostres mans tenim les experiències dels nostres avapassats per a que ens ajudin a articular i organitzar els moviments revolucionaris actuals que lluiten per l’emancipació de les persones i l’abolició definitiva del capitalisme, l’Estat i la societat de classes. Posant aquesta placa es una petita contribució a mentenir viu el record de totes aquelles companyes revolucionàries que varen donar les seves vides per acabar amb l’explotació, i a favor de la llibertat. Elissa Garcia nativa de St. Andreu, va ser militant en el sindicat UGT de la fàbrica de teixits ” Fabra i Coats” fins al 36 on fer un gir en la seua militància i va partir, una vegada aturat el cop militar i establert l’ordre revolucionari, al front com a infermera en una columna de la CNT. Ferida de gravetat en un bombardeig en la localitat de Tardienta (Osca), va ser traslladada a l’hospital militar de Sariñena, on finalment va morir als seus 19 anys. Elissa, va ser una de tantes dones que durant aquells anys van subvertir l’ordre establert per trencar i subvertir el seu rol de genere i de classe i van agafar amb les seves propies mans els rumb de la seua pròpia història, negant-se a cumplir el rol que els hi van imposar. Durant els mesos del l’estiu del 36, moltes dones com Elissa Garcia, es feien vore pels carrers amb un paper actiu durant de la guerra, on fusell al llom van combatre al feixisme i van participar activament en la tranformació social i la revolució que s’estavea gestant. Durant el gener del 37 el poble de St. Andreu va voler recordar col·lectivament a Elissa, fent-li un petit homenatge que nosatlres avui volem continuar, posant al carrer de les Monges el nom d’Elissa Garcia. Un record en la memòria col·lectiva del poble de St. Andreu que després de la forta repressió de la dictadura de Franco va quedar oblidat i que l’actual democràcia parlamentaria ha acabat d’esborrar amb la fi de la història i les ideologies. Història que avui nosaltres recuperem en aquest petit homenatge, i que elogiem per a que la figura d’Elissa i la de totes les dones revolucionaries, aquelles que van decidir enfrontar-se i trencar amb els seus opressors: els homes, els militars, els cures i els patrons, tornen a tindre avui el valor que els hi pertoca dintre de la història dels moviments revolucionaris. VISCA LES DONES REVOLUCIONÀRIES, PER L'ANARQUIA! Elissa Grup Llibertari de St. Andreu del Palomar
Mira també: https://grupelissa.wordpress.com/2014/12/15/no-oblidem/ http://youtu.be/4CkJ6FHTbNA
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more