Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
Acord de mínims contra el canvi climàtic
per ara.cat	15 des 2014
El document preveu que tots els països presentin al març un pla per reduir les seves emissions
Delegats d’arreu del món van arribar diumenge de matinada -després d’una maratoniana negociació- a un acord sobre el canvi climàtic que, per primer cop en la història, compromet tots els països a reduir el seu ritme d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. La cimera de Lima ha esquivat el fracàs, però l’acord queda molt curt respecte al que els científics diuen que caldria per frenar l’escalfament global. L’acord posa les bases per al protocol de canvi climàtic que els líders mundials han de firmar a París l’any que ve. Tot i que estava previst tancar les negociacions divendres al migdia, les velles disputes entre països rics i pobres van allargar les converses fins a la matinada de diumenge i tot es va acabar resolent en una hora. “El text no és perfecte, però inclou les posicions de totes les parts”, va dir Manuel Pulgar Vidal, ministre de Medi Ambient del Perú, país amfitrió de la trobada. Ara França pren el relleu per portar les negociacions a bon port a París. Què s’ha acordat? Tots els països hauran d’explicar com pensen reduir les emissions El text obliga cada país a presentar, el març del 2015, el seu pla per limitar les emissions, sota la fórmula d’una “responsabilitat comuna, però diferenciada”. El document, que oficialment es coneix ara com la Crida de Lima per a l’Acció del Clima, és un text de cinc pàgines que ha de servir d’embrió per a l’acord de París. Un pacte que no satisfà del tot ningú i que compromet tothom: els països rics han de reduir les emissions i ajudar els pobres a lluitar contra el canvi climàtic invertint en tecnologia d’energia neta o oferint ajudes econòmiques. Els països més amenaçats pels efectes de l’escalfament global (com les illes petites, que patirien els pitjors efectes de l’augment del nivell del mar) han arrencat el compromís d’un programa d’ajuda financera. Cal tenir en compte, però, que la promesa de 100.000 milions de dòlars d’ajuda anual de la conferència de Copenhaguen del 2009 ha quedat en no-res. Els Estats Units i la Unió Europea (representada pel flamant comissari de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete) van celebrar el resultat i van reiterar el compromís de reduir les emissions. Si tot va bé, la Xina -que ja s’ha convertit en el primer emissor, per davant dels Estats Units-, l’Índia i el Brasil es comprometran també a controlar-les, alguns fixant un any de pic a partir del qual començaran a rebaixar-les i d’altres, almenys, frenant-les. Què diuen els crítics? Un acord massa ambigu i que no està a l’altura del problema El 2014 ha sigut l’any més calorós des que hi ha registres, i per molts l’acord de Lima és massa tou. No veuen possible assolir l’objectiu a llarg termini d’evitar que la temperatura del planeta pugi més de 2 ºC, la barrera que els científics han establert per evitar conseqüències catastròfiques. “L’acord és feble i deixa totes les decisions crucials per al futur. És l’hora que els països negociïn i cooperin per trobar solucions reals i urgents al problema del canvi climàtic”, explicava a l’ARA des de Lima Tatiana Nuño, responsable de Greenpeace. També s’han fet sentir les veus crítiques entre la comunitat científica. En declaracions al diari britànic The Guardian,Alden Meyer, de la Unió de Científics Compromesos, es queixava: “És un acord més aigualit del que esperàvem”. Com queda París 2015? La incertesa continua, però ja ha començat el compte enrere La perspectiva de la cimera de París, que ha d’establir les regles del joc en l’era post-Kyoto, continua sent molt incerta. Les negociacions de Lima van començar l’1 de desembre en un clima d’optimisme després de l’acord bilateral del novembre entre els Estats Units i la Xina, els principals contaminadors mundials, per limitar les emissions. Però aviat es va fer evident que l’abisme entre els industrialitzats -que tenen la responsabilitat històrica del problema- i els que reclamen el seu dret a industrialitzar-se no és tan fàcil de salvar. La pregunta de qui ha de pagar per salvar el planeta i com es pot compatibilitzar creixement i medi ambient encara no té resposta. Queda molta feina perquè el que s’ha embastat a Lima es converteixi en un pacte útil per frenar l’escalfament global. CRISTINA MAS Barcelona
Mira també: http://www.ara.cat/mon/Acord-minims-contra-canvi-climatic_0_1267073345.html
Copyright by the author. All rights reserved.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more