|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: antifeixisme : guerra |
|
Recordem Srebrenica
|
|
|
per xavier |
11 jul 2003
|
|
Avui es commemoren 8 anys de Srebrenica |
Avui es commemoren 8 anys de la matança de Srebrenica.
Avui 11 de juliol de 2003 es commemoren 8 anys de la matança de Srebrenica. Tal dia com avui tropes cetniks van entrar a Srebrenica, enclavament bosnià rodejat per tropes cetniks sèrbies i després d'humiliar els inoperants cascs claus holandesos van matar una quantitat de civils bosnians que es calcul·la entre 7000 i 12000 persones, homes en edat adulta principalment, (per als cetniks, 'en edat militar'). Ha estat la matança de civils més gran que hi ha hagut a Europa Occidental des de la Segona Guerra Mundial. Va ser permesa i garantida pels governs occidentals, particularment per responsables militars holandesos i francesos (que van ser els que van negar el suport aeri contra els agressosrs cetniks que van cridar reiterades vegades els cascos blaus holandesos).
Avui uns quants milers de bosnians-musulmans s'han reunit al cementiri de la ciutat -en una cerimònia garantida per les tropes internacionals- per tal de poder homenatjar la memòria dels caiguts en aquella matança. Aquest acte s'ha pogut fer gràcies a la presència de tropes internacionals, i previsiblement es desenvoluparà sense gaires incidents. Els cetniks serbis ja tenen el que volien, o com a màxim, allò màxim que podien aspirar donades les circunstàncies. Els ustashis croats també tenen allò que volien, aconseguit amb pràctiques semblants a les que practicaven els cetniks, sinò en la quantitat, sí en la finalitat i els resultats. Els cetniks podran continuar assassinant, colpejant, humiliant i atemorint a aquells bosnians-musulmans que vulguin tornar als territoris que són legítimament seus. La partició de Bòsnia és un fet. La Bòsnia laica, multicultural i multiètnica per la qual van lluitar també serbis dins de l'Armija (exèrcit) bosniana es va anar degradant progressivament amb el reconeixement tàcit de la partició del pais. Si ara no es maten més és gràcies a les forces armades occidentals estacionades. Si se n'anessin, tornarien a matar-se al dia següent. Tampoc ens admirem del seu paper providencial (ho sento senyor Trillo): van trigar anys a emmerdar-se en aquesta intervenció, van permetre aquesta matança conscientment, a l'igual que moltes altres i de diferent signe, com Vukovar, a Croàcia. Als judicis de Nüremberg els culpables de l'holocaust van ser condemnats a mort o a cadena perpètua. La presidenta de l'autoproclamada república Sprska dels serbis de Bòsnia complirà la seva condemna en una presó de luxe a Suècia. Possiblement no viurà tant bé com a Pale... però dèu n'hi do.
Posem l'exemple d'Hipercor: uns de l'ETA coloquen una bomba en uns grans magatzems i maten 21 persones innocents. La policia no actuà. Qui són els responsables? es pot mirar com es miri, però els responsables directes són aquells que posen la bomba: si no poses una bomba en uns grans magatzems, possiblement no hagués mort ningú. Però jo crec que encara avui, molts anys després, alguns responsables de la policia com a mínim es deuen estar penedint de no haver ordenat l'evacuació d'aquells grans magatzems. El cas de Bòsnia no és gaire diferent: estava cantat que les tropes cetniks del general Mladic anaven a fer el que finalment van fer. Només va ser una variació de l'escala de totes les coses que venien fent de feia anys, sota les protestes formals de les ambaixades occidentals. El culpable és l'assassí directe, però què podem dir d'aqulls que van permetre la matança tenint els mitjans per tal d'aturar-la?
Catalunya va viure molt intensament aquest conflicte. No podem saber què hauria passat si això hagués estat un estat sobirà, però sí sabem que les administracions locals (Sabadell, Barcelona, etc) i autonòmica van fer més del què és habitual en l'àmbit de la reconstrucció -això s'ha de reconèixer, i si no van fer prou, van fer molt més que moltes altres administracions occidentals-. Però ni va ser ni és encara prou. I no són més que gotes d'aigua dins de la pluja de la derrota.
Podria fer molt més llarg aquest texte, hi han tantes coses a dir: l'ajuda dels moviments socials a Bòsnia, particularment sindicats i partits d'esquerra extraparlamentària, el viver de conflictes que va deixar el desaparegut Imperi austro-húngar a tots els Balcans fins a Ucraïna, com la derrota i la partició implícita van trencar el projecte d'estat laïc i multicultural bosnià (i va donar ales als sectors ultra-musulmans dels bosnians-musulmans...), etc. Podria incloure relats de supervivents, o les narracions de la matança. No. No ho faré. Qui s'en recorda?
Però hi ha una cosa que tot i la incomoditat de plantejar-la s'ha de plantejar: s'hauria d'haver intervingut per tal d'aturar el genocidi? s'ha d'intervenir conflictes d'aquesta mena? com fer-ho? jo, crec fermament que sí. Que abans, als enemics dels genocidis i dels promotors de l'holocaust ens deien anti-feixistes, i a aquells que vam defensar la intervenció en aquest cas, ens van dir de tot a tots, inclós al capullo del Mendiluce -que en aquella època voltava per allà com podia, abans de fer la vedette per aquí-. Van haver-hi intervencions "genials", com aquella del difunt -i admirable per d'altres motius- Ramon Barnils, que va dir coses del calibre (a la revista El Temps) que defensant Bòsnia defensàvem la continuïtat de la primera república 'musulmana' a la cristiana Europa, o totes aquelles intervencions de l'esquerra comunista europea que veia en la intervenció un atac a Sèrbia, pais governat molt 'democràticament' a l'època pels hereus de l'estalinisme més ranci. Després hi ha el sector (malauradament també el llibertari), que propugnava arguments d'escola primària contra la intervenció (argumens molt lloables, i admirables, que estaven molt bé vaja, però mai es van dignar explicar-nos què es podia fer de manera concreta per tal que els simpàtics fills de puta cetniks no fessin el que finalment van fer).
Pensava, i després de donar-li moltes voltes encara ho penso hores d'ara, que s'ha de combatre per tots els mitjans el feixisme, el genocidi, l'holocaust, el racisme, i hem de defensar sempre la societat laïca i multicultural. Per tots els mitjans. En la mesura de les nostres possibilitats. Amb els enemics dels meus enemics que calguin. S'hauria d'haver evitat Srebrenica. Ara no podem fer gaire cosa més que col·laborar amb els derrotats com puguem, i tenir les coses més clares quan aparegui un altre cop l'espectre del genocidi a Europa. I tenir un record per les persones assassinades a la ciutat o mentre fugien desesperadament pels boscos.
Ara ja podeu insultar-me com fa vuit anys. M'és igual. |
|
Re: Recordem Srebrenica
|
|
per trist |
03 jun 2005
|
|
ara farà 10 anys de la matança d'Srebrenica... i l'aniversari vé convenientment acompanyat d'imatges en exclusiva de com els paramilitars serbis cometien els seus assassinats, potser ara que hi ha imatges es fa justicia... quin fàstic! |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
