Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
La caiguda d'un mite
19 set 2014
La caiguda del Mite Pujol té dos aspectes: un de personal i un de social. En el personal, la meva posició, i la que recomano, és: oblit i perdó, i passar pàgina. Si fuig, millor per a ell. No tinc el més petit desig de fer-li cap mal, ni de veure’l patir. Entre altres motius, perquè un temps, durant la meva joventut, vaig ser fan decidit d’ell.

Ara, en l’aspecte social, el Mite ha fet molt de mal, al poble català. Ha enganyat moltíssima gent de bona fe. Quantes vegades no hem sentit allò de «és que aquests són catalans»! Com si nosaltres fóssim japonesos!

I així, per culpa d’aquest Mite, des de 1980, hem hagut d’aguantar una Catalunya de dretes durant anys i panys.

Al principi de l’autonomia, la gent més idealista del país somiàvem amb un Govern de centre-esquerra, CiU-PSC-PSUC. Hauria estat una fórmula inèdita a Europa. Hauríem donat una lliçó de bon govern i d’unitat. No va poder ser... No va poder ser la Catalunya interclassista i avançada socialment.

El senyor Pujol va voler, i va aconseguir amb les seves traces i manyes, la Catalunya convergent. Amb el vot massiu de tota una tongada de gent enganyada. I la Catalunya convergent va ser, sí, la Catalunya institucionalitzada, amb l’ensenyament del català, la televisió catalana, l’administració catalana, la policia catalana... Això sí. Però amb la preterició de tot lo social. Catalunya, encara avui, és el país d’Espanya amb uns índexs d’inversió social més baixos. Tot i que el tripartit els va anar augmentant, encara són més baixos.

Per arribar, en aquests darrers anys, a les indecents retallades en sanitat, ensenyament i serveis socials que han portat el país a una ruïna moral. Tot per no fer pagar més els seus «clients», els rics. I tot emmascarat en un pseudoideal independentista.

Però el Mite encara funcionava. En les darreres eleccions, europees, encara 500.000 catalans i catalanes van votar CiU.

Això és tot el mal que ha fet. Per tant, en l’aspecte social, tant de bo que la caiguda del Mite produeixi el més gran terrabastall possible. Que sacsegi les consciències, sobretot les consciències d’aquestes 500.000 persones que encara hi estaven enganxades.

Que, per fi, entrem en una Catalunya normalitzada.

Antoni Ferret
http://bonainformacio.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La caiguda d'un mite
20 set 2014
Segurament després de Josep Terradelles també hauries dit "entrem en una Catalunya normalitzada".
I quan es pugui analitzar el govern actual, una altra vegada.

I això de "la gent més idealista" fa cagar quan poses al pedestal les institucions de persecució dels mitjans lliures, ja que ara el NODO calia emetre'l en català.
Re: La caiguda d'un mite
20 set 2014
Quin fàstic que fot el Ferret i el seu casposisme burgés de "centre-esquerra".

Si a la seva joventut era fan del Pujolet, imagineu-vos com de podrit estarà ara que és un viejo conservador.
Re: La caiguda d'un mite
21 set 2014
jajajajajajajajajajajajajajaja!!! heheheehe! :D :)
PSUC-PSC-CIU es lo que hay en la cupula de los Mossos y en todas las empresas publico-privadas de Catalunya!!!!
De qué te quejas si es lo que hemos tenido!

Fill de Puig!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more