|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Proba conclusiva de que els avalots els provocava la policia
|
|
|
per ciutadan |
02 jun 2014
|
|
|
|
Ets un idiota si creus que són secretes els que creuen contenidors i provoquen disturbis.
Nosaltres tenim motius de sobre per fer aldarulls, per cremar bancs, per prendre els carrers i per enfrentar-nos amb la policia.
I avui dia, és necessari tapar-se la cara si no vols anar a la preso. No volem més martirs. Ciutadans pacifistes tampoc!
Únicament la lluita il·legal al carrer ha salvat a Can Vies. Si ets pacifista o ciutadan és que no vols defendre els centres socials.
aqui, tota la conspiranoia contra els encaputxats, desmontada:
http://anarquistasviolentos.alscarrers.org/ |
This work is in the public domain |
|
Re: Proba conclusiva de que els avalots els provocava la policia
|
|
per blablabla |
02 jun 2014
|
|
els unics capaços de cremar un banc són els banquers. |
|
Re: Proba conclusiva de que els avalots els provocava la policia
|
|
per Comunica de Crit |
03 jun 2014
|
QUE LA REVOLTA DE SANTS SIGUI TAN SOLS EL PRINCIPI!
La revolta social al barri de Sants dels últims dies marca un abans i un després. Una part important de la gent del barri s’està rebel·lant contra el desallotjament de Can Vies i l’enderrocament bestial de l ’edifici. Can Vies ha estat territori contra el poder de l’Estat i del capital des de fa 17 anys i molta gent l’hem defensat com a nostre, perquè és nostre. A Can Vies hem defensat una manera de viure, de crear i de relacionar-nos sense cobertura oficial, sense institucions, ni empreses ni subvencions. Ara bé, aquests últims dies estan sent també la oportunitat per a expressar el malestar generalitzat per la misèria que el capital ens imposa a tots els nivells de les nostres vides.
La solidaritat activa entre milers de persones com a expressió d’un desig col·lectiu per a viure sense obeïr, suposa un gran perill per a les autoritats polítiques, mediàtiques i econòmiques. I ho saben. La lluita al carrer demostra que només organitzant-nos de forma col·lectiva podem defensar els nostres interessos i les nostres vides. El suposat diàleg amb els nostres enemics tan sols ens porta a on ells precisament volen: a sotmetre’ns i a acceptar la seva lògica.
Can Vies ha tingut tanta importància no perquè fos un projecte cultural o educatiu valuós, sinó perquè era un projecte amb el tret constitutiu del no pacte, la ruptura, la negació de cada govern, la negació de qualsevol representant. Negociar amb l’Estat anul·la les bases de la nostra lluita: crear una societat sense classes, sense explotació, sense relacions de dominació. La nostra acció canvia de caràcter si obeeix a un pacte amb l’autoritat o si, encanvi, es nega a obeïr. Can Vies no era ni serà un centre cívic. No és ni pot ser part d’un projecte culturalista, “obert”, progre o humanista de qualsevol professional de la política. És la decisió de fer política sense aquest professional y en contra seu. I és que negociar equival a desaparèixer en tant que activitat emancipadora. Ja hi ha moltes persones que no veuen cap problema en omplir el barri de barricades, atacar bancs o tirar pedres a la policia per a defensar una forma d’organització social autònoma sense mediadors. Els incontrolats i les incontrolades ens hem multiplicat i, a més a més, sabem i aprenem poc a poc a cuidar-nos.
Curiosament, l’Estat i els mitjans d’incomunicació intenten introduir les divisions del passat entre manifestants pacífics i violents. És evident que tal divisió no existeix. El conflicte ja s’ha estès i hem de fer que s’estengui encara més. Ja no és la cua de la manifestació la que fa els seus rituals, sinó moltíssims veïns del barri i de la ciutat. Cada vegada és més evident que el pacifisme resulta inútil, per això la participació en els disturbis augmenta i una nova cultura de l’autodefensa creix: la de combatre col·lectivament. Però no es tracta de la violència per la violència, sinó de marcar objectius clars i atacar al capital i els seus símbols. No s’ha d’actuar de forma aleatòria o compulsiva, ni tenir una sensació difusa de responsabilitat sobre els aconteixaments, sinó d’assumir plenament la tasca d’actuar junts, amb els col·lectius organitzats, les assemblees i les persones que vulguin promoure pràctiques en contra i fora dels permisos i les normes dels nostres adversaris.
Altres formes de viure ompliren i seguiran omplint els carrers de Sants, Gamonal, Istambul, Rio,... amb barricades per a defensar-nos d’aquells que només pensen en el benefici econòmic i polític, excloent-nos amb les seves lleis, reprimint-nos amb la seva policia, manipulant-nos
amb els seus mitjans. Estem aquí i hi seguirem estant, oposant la nostra comunitat de lluita al món individualista, mercantilista i patriarcal on la vida es redueix a mera supervivència. Els amos i governs destrueixen projectes amb 17 anys d’història i també destrueixen milers de vides cada dia. Que ningú es deixi enganyar: quan la comunitat guanya, les lleis opressives dominants perden. Quan les lleis guanyen (es) perd la comunitat. En altres paraules, nosaltres o l’Estat, la vida en comú o la barbàrie. El que més necessitem en aquest moment és potenciar els llaços entre nosaltres, les col·laboracions i les coordinacions que ens permetin crear i defensar el món en què volem viure.
Cap més desallotjament, cap més desnonament. Prou detencions i pallisses a comissaria i a les furgonetes. Multipliquem les ocupacions, internacionalitzem el conflicte. Reconeixem-nos en les lluites contra el capital arreu del món. Cal seguir combatent i al mateix temps desenvolupar i millorar els nostres vincles, organitzar-nos i coordinar-nos. Estratègia comú, estratègia d’allò comú. Darrera cada barricada, un projecte col·lectiu; davant de cada projecte, una barricada.
Fora la policia dels barris!
Llibertat per als detinguts!
Llibertat per a totes les preses per lluitar!
Okupem cent, mil Can Vies!
Llarga vida a l’esperit que incendia els carrers de Sants i Barcelona!
Llarga vida a la Rosa de foc!
Això tan sols acaba de començar!
CRIT
(Comitè Revolucionari Internacionalista Tossut) |
