|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
L’espurna de Can Vies
|
|
|
per (A) |
29 mai 2014
|
|
Mesos de negociacions fracassades acaben amb el desallotjament i enderrocament de Can Vies, el centre social autogestionat que feia 17 anys que servia com a eix vertebrador de l’activitat veïnal de Sants. |
El què, el com i el quan indignen als usuaris i veïns del barri, que convoquen concentracions de rebuig i protesta per la decisió de l’Ajuntament. Palpable tensió, inevitable reacció, previsible resposta. La declaració d’intencions estava clara i ressonava amb insistència “Si Can Vies va a Terra, el barri en peu de guerra”. Era la punta de l’iceberg. Però per posar-hi una mica de llum cal obrir el camp de visió.
Ahir hi havia prop de cinc mil persones trepitjant el terra mullat del barri de Sants. Sota pluja intensa i amb risc altíssim – per no dir amb la seguretat – de forts incidents amb la policia. Cinc mil persones que, m’atreveixo a dir, que més de la meitat no havien tocat mai una paret de Can Vies. Cinc mil persones que estaven disposades a desafiar-ho tot per fer-se sentir, sense parar atenció en si l’ètica i l’estètica anaven, aquest cop, de la mà.
Però potser tot plegat és alguna cosa més que quatre parets d’una casa deteriorada. Potser la foguera ja estava més que preparada amb més de tres anys posant-hi llenya. Corrupció, retallades i desnonaments. Una generació sencera condemnada a la precarietat i la incertesa contínua. 50% d’atur juvenil. Desigualtats d’un sistema que molts creuen que no funciona, i que són tan o més violentes que un contenidor cremant. Misèria imposada. A tothom li ha tocat viure la crisi, però potser no a tothom li hagi tocat patir-la de la mateixa manera. L’espurna que encén la flama és Can Vies, però cal parar més atenció a tot el que crema per saber les dimensions de la foguera.
Només així puc comprendre el que està passant. Només així entenc els crits de “ràbia, ràbia, ràbia” que s’escoltaven a les cantonades. Només així entenc que, multitud de veïns es passessin quatre hores picant amb cassoles des dels balcons mentre veien com el seu barri cremava per tercer dia consecutiu. Ja no serveixen les simplificacions de “els 200 violents antisistema de sempre”. Ahir a Sants hi havia molta gent. A la resta del país, més de 50 mobilitzacions de suport. Crec que toca començar-s’ho a prendre seriosament.
Potser, realment, la situació no està tan a prop de l’Okupa y Resiste dels Transfer com del que deia Estellés. “Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”.
“A la perifèria de París, es dóna per suposat des de fa temps que l’únic idioma amb el que pots fer-te visible és anant a cremar uns quants cotxes. És violència urbana, però actua com a forma de comunicació.”
Saskia Sassen, Catedràtica de Sociologia a la Universitat de Columbia i Premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials (2013). |
Mira també:
http://albertmercadem.wordpress.com/2014/05/29/lespurna-de-can-vies/
|
This work is in the public domain |
|
Re: L’espurna de Can Vies
|
|
per A |
30 mai 2014
|
|
Negociar amb l'ajuntafems és el que té. Et traexen sempre |
