Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: mitjans i manipulació
Sobre els nostres i els seu mitjans de comunicació
per 1 de la unilliure.net de vallcarca Correu-e: info ARROBA unilliure.net (verificat)	24 mar 2014
últimament estem tenint diferents discussions sobre com tractar el tema dels mitjans de comunicació cara a les nostres lluites, creiem que el primer és reforçar el mitjans propis amb qualitat i rigorositat. Després discutirem si és necessari fer servir el massmedia en ocasions puntuals.
-Sobre com utilitzem els mitjans de comunicació i com ens utilitzen. -Perquè depenem d'ells per arribar al gran públic? En els darrers temps, moltes de les plataformes, col·lectius i moviments que planten cara al poder establert, basen la seva comunicació en els grans mitjans de comunicació “oficials”, llegim-ne afins al poder, alguns més de dreta i espanyolista, afins al PP; altres més de dretes i catalanistes, diguem-ne de CiU. I d'altres més socialdemòcrates o d'esquerres, tirant més al PSOE-PSC o al sector més nacionalista català, ERC. I d'altres més o menys afins al governant de torn, els diguem-ne “xaqueterus”.     Però al cap i a la fi, qui mana dins mitjans son una serie de grups empresarials, que si volen, controlen els partits (per això son el quart poder) o si més no els poden forçar a tirar cap un cantó o un altre. Si no és que directament creiem que tant els partits, com els mitjans de comunicació, com els grups empresarials són el mateix; El Poder, L'Establishment, l'enemic.     Amb això no volem posar en dubte que dins del periodisme, hi ha grans professionals, que prioritzen el dir la veritat, informa rigorosament i sense embuts. Però pensem que la direcció del mitja, o be l'autocensura, moltes vegades no deixa que tota una serie de realitats i informacions, surtin a mitges o tergiversades, surtin directament criminalitzades o simplement no surtin... silenciades.     Últimament, estem observant, que molts col·lectius propers, fan servir repetidament i com eina base, les rodes de premsa per als mitjans de comunicació de masses, obviant molts dels mitjans afins o propers de forma sistemàtica, excepte algunes excepcions (La Directa o LaTele.cat ...).     A que es deu això? En primer lloc ho hauríem de preguntar als col·lectius que treballen d'aquesta manera, però des de la distància, veiem que si vols un resultats immediats, els mitjans no subjectes al poder (Contrainformatius?), no arriben a molta gent, més aviat a poca, i quasi sempre dins un cercles determinats de gent. Però no arriben a les masses, al gran públic. Entenem la urgència d'aquesta praxis, però no creiem que sigui l'adequada, es per això que fem aquest petit i poc rigorós anàlisi, on volem identificar errors i posar fil a l'agulla per solucionar-los.     Creiem fermament que hem de dotar-nos de mitjans propis, de més qualitat i rigorositat informativa i visual, amb un abast cada dia més ampli, on tant la gent es pugi adreçar per informar-se de quelcom silenciat o manipulat pels grans mitjans o profunditzar en el tema si es donés el cas.     Perquè? No serà el primer cop que ens passa als moviments antagonistes, que els mitjans en un principi ens tenen en consideració, o inclús en simpatia, donant espai a les convocatòries. Però un cop ens veuen com a una amenaça per a els seus privilegis, i les esquerres socialdemòcrates no ens poden absorbir o utilitzar per treure rèdit, tota la maquinaria mediàtica es posa a treballar en contra nostra. Tenim diferents exemples del que estem dient: Un de llunya, és el moviment Okupa, primer eren els ocupapisos, lladres, gitanos, toxicòmans (anys80 prinicpis dels 90) , després eren la joventut que volia canviar el mon, els futurs polítics, joves amb inquietuds socials i culturals (després del Cine Princesa 1996-1999), i finalment, criminalització severa per part de la gran majoria de mitjans, relacionant qualsevol incident o disturbi amb els okupes (Manifestació antifeixista Sants 12oct 1999, Comando Barcelona d'ETA 2001, fets del 4F a Santa Caterina 2004, per citar alguns dels més importants) Un cop el terreny estava abonat, els okupes són la escòria que embruta Barcelona, delinqüents, incívics, en el millors dels casos o violents i terroristes en el pitjor d'ells. Com exemple proper tenim el tractament que han fet els mitjans sobre el 15M. Als inicis de les acampades, inclús alguns mitjans de la “caverna” els posaven com joves amb inquietuds que volen regenerar la política i la democràcia (a alguns ja ens sonava això), donant amplia cobertura a les mobilitzacions com a les opinions de tots tipus dels “indignats”. Coincidint amb les eleccions, molts mitjans volen atraure el descontent dels “indignats” cap el partit polític que toqui, o simplement per reforçar la política institucional i la democràcia (recuperació), tot i que molts negaven aquest sistema representatiu com a vàlid (ningú ens representa), després del desallotjament i la mobilització cap als barris, el tractament va ser més o menys neutre, algunes bones noticies i algunes dolentes però ja apuntant cap a criminalització d'alguns sectors dins el 15M els “antisistema”. Després del bloqueig al Parlament es va donar via lliure a la criminalització del moviment, on aquest no va poder enfrontar-se a la criminalització, inclús la va intentar esquivar, desmarcant-se dels suposats violents i condemnant les accions més contundents. En l'actualitat, el moviment 15m no ha pogut generar mitjans propis de comunicació, fora de les xarxes socials, és el que en part a contribuït a l'aïllament del moviment, un cop els mitjans grans no han cobert o directament han desacreditat el 15m. Per altre banda valorem molt positivament, l'us que fa el 15m del les xarxes socials i les campanyes virals; sabent convinar twitter, facefook, els videos curts i la red en general, creiem que aquesta serà una de les eines claus del futur. La PAH. Tot i que la PAH gaudeix d'una bona cobertura i relació amb els mitjans de comunicació, quan al govern l'hi ha interessat els ha criminalitzat sense miraments, és el cas dels “scraches” o escarnis. On van haver de aturar aquesta eina de lluita al no poder fer front a l'onada criminalitzadora, tenint que respondre als atacs, cosa que desviava l'atenció del fet principal, els desnonaments i la ILP sobre la reforma hipotecaria. Per altra banda el que sembla un moviment sòlid i sense esquerdes, té un munt de grups amb diferents trajectòries i praxis segons la població o barri (PAH Hospitalet, Sabadell, 550x20 de NouBarris), que pel seu contingut més crític amb l'arrel dels desnonaments i el capitalisme, i per la seva autonomia (no respectant la treva a les entitats bancaries que va dictar PAH BCN després de la derrota mediàtica dels escarnis) no cauen tan bé als mitjans oficials com pot fer-ho PAH Bcn i Ada Colau (més de la línia reformista i propera a partits). Amb tot això, on vull arribar és a que hem de consolidar els nostres mitjans de comunicació, si volem consolidar els nostres moviments i lluites. Per no caure altre cop en la trampa dels mitjans oficials on depèn de que facis i com ho facis siguis un bon nen o un terrorista perillós, lligant-nos de mans i peus a l'hora de triar les nostres estratègies de pressió o lluita. Els mitjans són la nostra veu en estat pur, sense censura ni manipulació, la nostra expressió, una eina importantíssima per arribar a la gent i generar o contrarestar estats d'opinió oposats al sistema imperant. Per altra banda creiem que els mitjans i són, com a mínim aquí a Barcelona. LaTele.cat, LaDirecta, Radio Bronka o Contrabanda, tot l'entramat de webs, blogs, twiters, etc i els respectius mitjans de barri/poble que poc a poc fan la seva feina com: Masala (RIPoctubre 2013), La Bruxa, Altaveu PobleSec, Pèsol negre, La Metxa... Però el problema és que aquest no els sabem utilitzar bé, no li donem la importància que tenen, o simplement no li sabem donar la qualitat en contingut i forma, que necessiten. Salut. ens veiem al curs de redacció d'articles. p.s. No ser posar el links que tenen algunes de les frases o paraules per contrastar el que diu el text intentaré solucionar el tema
Mira també: http://unilliure.net/formulari-curs-escriptura/
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more