|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : mitjans i manipulació : xarxa i llibertat : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per CNT Martorell
Telèfon: 93 774 01 51
Adreça: Av/Pau Claris nº20 Entresol |
23 des 2013
|
|
Davant l'actual debat sobre la possible independència de Catalunya respecte de l'Estat Espanyol i els conseqüents posicionaments d'una pluralitat d'agents polítics, hem decidit treure a la llum aquest llibret per clarificar la nostra posició al respecte conntribuint a una perspectiva social emancipadora. |
 revolucio.pdf (1,38 MiB) |
1. Anarquisme i moviments d’alliberament “nacional”: una història contradictòria i complexa.
2. La Revolució Social és absolutament prioritària per aconseguir una vertadera independència i això no es pot aconseguir supeditant-nos o col·laborant amb qui no la afavoreix.
3. L’Assemblea Nacional Catalana: El seu caràcter de classe, la raquítica inclusió de la protesta social i el fantasma feixista dels germans Badia.
3.1. El seu caràcter de classe.
3.2. La raquítica inclusió de la protesta social.
3.3. El fantasma feixista dels germans Badia.
4. El reformisme de “Procés Constituent” i, l'esquerra nacional-popular i el neostalinisme hegemònic al si de l’Esquerra Independentista no són la solució.
4.1. El reformisme de “Procés Constituent” i “l’aristocràcia obrera”.
4.2. L'esquerra nacional-popular i el neostalinisme hegemònic al si de l’Esquerra Independentista.
4.2.1. La camisa de força de la classe treballadora: Esquerra nacional-popular i Fronts Populars stalinistes com a bagatge històric de l’Esquerra Independentista.
4.2.2. El “socialisme amb empresaris” de la CUP, una diferència fonamental amb els moviments
d’alliberament nacional al Tercer Món, la difusa (i supeditada) esquerra revolucionària al si de l’EsquerraIndependentista i una proposta sociopolítica per aquest sector.
4.2.2.1. El “socialisme amb empresaris” de la CUP
4.2.2.2. Una diferència fonamental amb els moviments d’alliberament nacional al Tercer Món.
4.2.2.3. La difusa (i supeditada) esquerra revolucionària al si de l’Esquerra Independentista.
4.2.2.4. Una proposta sociopolítica per aquest sector.
5. El Moviment Llibertari a la deriva: La CGT, els “independentistes llibertaris”, la perduda batalla per l’11 de Setembre i la possible emergència del 7 de Juny.
5.1. La CGT.
5.2. Els “independentistes llibertaris”.
5.3. La perduda batalla per l’11 de Setembre i la possible emergència del 7 de Juny.
5.3.1. La perduda batalla per l’11 de Setembre.
5.3.2. La possible emergència del 7 de Juny.
6. La nostra proposta històrica: la participació dels anarquistes a la insurrecció cantonal de 1873, l’iberisme,el Congrés de Zaragoza de 1936 i la Confederació Ibèrica de Comunes Autònomes Llibertàries .
6.1. La participació dels anarquistes a la insurrecció cantonal de 1873.
6.2. L’iberisme.
6.3. El Congrés de Zaragoza de 1936 i la Confederació Ibèrica de Comunes Autònomes Llibertàries.
7.Conclusions. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per ibèrics diuen XDD |
23 des 2013
|
XDDD
I continuen, i continuen i continuen de nou parlant sobre l'EI. Es veu que l'anarquisme no pot parlar de la independència com a debat propi/estratègic (que fer en cas que aquesta es dóni: té sentir mantenir el mateix sindicat en 2 estats?), ALIÈ als sectors que la reclamen...
Algú ha vist mai un document de l'EI que parli de lo "espanyols" que són els de la cNt? no. No ens preocupen el més mínim. Ara, dedicar-hi un llibret on almenys 1/4 part parla de l'EI, és una prova més de l'obsessió envejosa de certs sectors. "Embolica que fa fort"...
Respecte al contingut, només pel títol ja delata certes incorreccions. Els Moviments d'Alliberament Nacional, en molts casos dirigits per PC's o agrupacions "nacionalistes" a l'estil cubà (és a dir, amb un caire fortament socialitzant), preconitzaven a part de la insurrecció armada i tota la pesca la necessària aliança amb la burgesia/aristocràcia nacional o "autòctona" (perquè parlar de "burgesia" i "nacional" a certs llocs és perillós) per a la consecució de la independència. En aquest sentit, dir que la CUP demana un "socialisme amb empresaris" i voler-ho contraposar amb els MAN, que preconitzaven aliances (temporals) amb les seves oligarquies resulta totalment surrealista.
Però lo de l'iberisme a aquestes alçades ja és directament de traca i mocador (pensava que el document, encara que infame, intentava ser seriós). Només ha faltat que abordessiu també alguna punt de rabiosa actualitat tipus "són els carlins potencialment conservadors o potencialment revolucionaris?".
En fi, tampoc dedico més temps. Que us vagi bé la vostra prèdica amb "Ibèria". De moment els embotits i 1 companyia de vol ja ho teniu guanyat, ara queda tota la resta.
PS: Està bé que l'anarquisme intenti teoritzar, ara, estaria bé que el proper cop ho fes gent menys mediocre, que sapigués analitzar quin paper ha de jugar l'anarquisme sense mostrar la dependència absoluta a altres sectors que demostra aquest llibret. |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
per carlos gomez
desdelacalle10@yahoo.com |
23 des 2013
|
Esta claro que hay que hablar de la CUP y de la EI porque los encontramos en las mismas trincheras y nos dais miedo, vuestra ansia de poder, vuestros hábitos de análisis, lo caballeros de la independencia con camisetas del barça y la fidelidad sin autocrítica. Es necesario hablar mucho de todo, también de los compañeros de barricadas que estan pensando hacerse políticos profesionales del pueblo, de omnium o del próximo banc central catala.
Ahora, me gustaria superar estas barreras y ser serio, cosa que los movimientos anarquistas nos falta. A ver qué pasará! |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per k |
23 des 2013
|
dir que la CUP fa socialisme d'empresaris és com dir els anarquistes són uns petit-burgesos...
el MIR de Chile, la revolució islàmica de l'Iran o els Sandinistes també els incloïu en aquests moviments d'alliberament del segle passat?
Entenc que aquest document és de formació-debat intern, cosa totalment legítima. A nivell públic em sembla molt bé a nivell d'opinió, tot i que trobo que teòricament és poc rigorós... |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per kropotk |
23 des 2013
|
Mare meva, con la iglesia hemos topado, sort que encara gaudim d'il·lustres seccions locals que continuen mantenint la llum i sent el far que il·lumina el camí, guarden les essències doctrinals del moviment, reparteixen carnets d'anarquisme, i beneeixen o crucifiquen segons els dogmes de la inquisició àcrata i la sagrada bíblia llibertària.
S'agraeix moltíssim l'exercici per explicar-se i fer-se entendre. És una mostra que almenys hi ha temes que han començat a deixar de ser tabú (la realitat mana) i fins i tot poden debatre's sense l'urticària automàtica dels implicats i els recurrents insults simplificadors tan tradicionals en el moviment quan s'aborden certes temàtiques. Molt positiva l'anàlisi des de posicions anarquistes de fets de rabiosa actualitat, mai està de més, felicitats per emprendre'l.
El següent pas serà fer-ho de forma més comprensible, sense contradiccions flagrants en l'argumentari, i sobretot procurant que l'anarquisme en tot això quedi ben parat, és a dir, com la proposta de present i futur que és, adaptable als canvis de la realitat, aportadora de formes organitzatives i eines metodològiques que s'apliquen en molts àmbits i sectors en lluita, no només anarquistes, i en tant que això, també inclusiva per qualsevol revolucionari o activista que participi a qualsevol d'aquestes lluites transformadores i radicals. I no com una simple filosofia tancada, més mitològica que real, a la que cal buscar el seu argumentari més enllà de la meitat del s.XX per no començar a perdre'ns.
Està clar que l'anarquisme beu d'un passat explendorós, però alguns tenen un problema quan la majoria de vegades aquest és l'únic argument que troben per criticar/analitzar un present que ha canviat tant que ni Bakunin ni Kropotkin el reconeixerien, i que al mateix Durruti li produiria embolies, plantejar el congrés de Saragossa de 1936 com a proposta de futur, així a pèl, no com a antecedent o inspirador de res sinó com un tot en sí, doncs mira que vols que et digui, no sé si riure o plorar, és desolador, ridícul. Molt més quan ens trobem davant d'una de les majors oportunitats de trencar l'estat espanyol de socarrel que hem tingut en segles. Que des de qualsevol posició progressista aquest canvi transcendental no es vegi com una oportunitat de transformació radical no deixa de sorprendre'm per la greu miopia que implica, i clar que sí, ja sabem que correm el risc de ser de nou enganyats i ja sabem qui són i com les gasten certa gentussa que s'està intentant apoderar del procés per portar l'aigua al seu molí, però qui està dient o fer-nos creure que com anarquistes no podem treure profit d'aquesta oportunitat?? o l'alternativa és continuar a l'estat espanyol lluitant per l'imminent consecució del comunisme llibertari i l'instauració de les comunes ibèriques que estan a tocar?? de debò??. En fi...siguem una mica pragmàtics i aprofitem la nostra part en l'escletxa per obrir-la.
Per altra banda és molt entenible el perquè de l'anàlisi crític de l'EI i la CUP com deien abans, en tant que moviment amb el que es comparteix part del camí i on alguns llibertaris participen, però el més il·luminador sens dubte ha estat la "crítica" de les "heterodoxies", d'aquest "moviment llibertari a la deriva" (SIC) i especialment d'allò que denomineu com "anarcoindependentistes", i no perquè no es pugui fer amb tots els arguments possibles, sinó precissament perquè no s'aporta cap argument. El nivell en aquest apartat és simplement lamentable, i la crítica ve a basar-se, i no m'invento res, en l'acceptació del terme "nacional" en una entrevista al web A las barricadas de membres d'un col·lectiu!! (té gràcia que aquesta crítica al terme sigui dit des d'una cNt on la N ni els ha fet tremolar, passem de llarg de l'intent d'excusa aportat a la nota a peu de pàgina), i l'altra en base a un article històric sobre anarquistes coreans apareguts en un número de la seva revista (?????) que segons CNT-Martorell deu ser autoria de tot un moviment i no d'un autor concret, i mostra per tant "una sèrie de posicions que considerem que marquen certa ambigüitat en la línia d'aquest que ens fa tenir-li certa desconfiança". I PATAPAM, i ens quedem tan amples. Fins aquí el debat argumental amb els defensors d'una via llibertària d'alliberament nacional, ups, perdó per referir-me al terme "nacional" fora de les sigles CNT.
Doncs mireu, precissament que des de col·lectius llibertaris fa anys s'estigui donant una resposta coherentment llibertària a aquest debat sobre l'independència, és un dels fets més possitius que li ha succeit al meu parer al debat ideològic dins del moviment a la nostra terra, i no només per recordar des d'una perspectiva catalana termes i objectius de federalisme, confederalisme, municicipalisme, antiestatisme, autpogestió, etc, sinó per demostrar l'adaptabilitat i vigència de la ideologia llibertària a qualsevol lluita emancipadora, aportant principis bàsics del nostre ideari i defensant una via específica per aquest alliberament, i el que és més important, trencant tabús i obrint debats allà on hi ha dogmes enquistats, i renovant la dialèctica dins dos mons enfrontats com el llibertari i l'independentista.
Benvinguda sigui la vostra aportació, ara podem passar a la següent fase en que tots reneguem dels dogmes de fe, els principis inamobibles i les veritats absolutes i ens predisposem a acceptar que potser no tenim la raó i la realitat és més complexe del que ens imaginem, i que això de ser anarquista i llibertari té un camp per corre impressionant que ni ens imaginem, molt més en una nova societat on tot està per fer i tot és possible, i on des del moviment podrem aportar i lluitar decididament per transformar-la.
Salut i debat |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per la cup sale en la foto, con mas y se sienta en la mesa con espalder |
23 des 2013
|
Los anarkistas no quieren ninguna vanguardia, ni circulo de hombres poderosos que creen que las masas son ignorantes, sabemos que cualquier elite se confinara a si misma y corrompera la libertad. Todos los partidos incluido la cup porque este no es una excepcion, son enemigos de la libertad y de la igualdad. El etiketaje de anarkistas sociales y españolistas, muestra hasta donde puede llegar el egotismo de esta elite burguesa que lidera eso que llaman poder popular, autotitulandose la voz del pueblo.
La oposicion intrasigente de los anarkistas al estado y al poder organizado en cualquier forma provoca un serio conflicto con los nacionalistas. La polemica entre los jovenes anarkistas y los nacionalistas, esta adquiriendo en barcelona un interes e importancia en el devenir mas cercano que se avecina, el de la gran retallada, y ante la vision nacionalista que cree que hay que fortalecerse y crear una organizacion de partido para si desafiar a la tirania del estado español y su apoyo imperialista de la union europea. La respuesta anarkista lleva en si misma la profecia de lo que va ocurrir, ya que las clases ricas y oficiales de catalunya no buscan la justicia social, la gente libertaria no puede unirse a la cup para instaurar lo que estos llaman democracia del siglo xxi, los anarkista en barcelona estan en contra del partido de unidad popular, mucho antes que los primeros anarkistas españoles batallaran con los comunistas de partido, acerca de este problema.
En vez de oponerse a la nacion españa solamente? ¡no es mejor? oponerse a toda nacion ya sea españa o catalunya, ¿acaso aquellos que abogan por un estado que reemplace al actual?, no estan proponiendo simplemente que se retrase la emancipacion final, y acaso no estan en la misma clase que los burgueses democratas?.
No es el nacionalismo catalan? nada mas que el revanchismo, una apelacion al odio y al amor irracionales? ¿ hace cuanto tiempo que los catalanes conocemos el significado del termino nacion, e interes nacional? ¿y eso le importa a la clase obrera?¿ porque los anarkistas tenemos que conformarnos con una revolucion que entronice a una elite nacionalista y su nuevo estado?.
A los anarkistas nos quedan pocas dudas, la epoca del nacionalismo es ya anticuada y se puede decir que caduca y en catalunya la podemos pasar por alto |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per k |
23 des 2013
|
eso, eso, tu eres muy culto y leído (...) y crees que las masas van a pasar de ver Sálvame TV5 a leer Bakunin de la noche al día, no?
aquí el único que necesita justificar sus ínfulas de intelectual proletario pareces ser tu, puesto k constantemente te justificas. otros siempre nos hemos considerado proletarios.
la cup son solo unas siglas, que ahora reciben todo mi apoyo, pero por su bién, dentro de un período medio-largo de tiempo se disolvera como grupo parlamentario, puesto que su función habrá acabado y la insurrección estará preparada
vas progresando, ahora veo que ya te incluyes como parte del pueblo catalán. vas por buen camino, jeje salud y lucha, pátria o muerte |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per Aclariment |
24 des 2013
|
La CNT-Martorell pertany a CNT-Catalunya, a l'anomenat sector Joaquin Costa juntament amb el sindicat de Barcelona situat al c/Joaquin Costa i la de Vilanova.
La CNT-AIT de Catalunya i Balears la formen els sindicats següents:
CNT Badalona
CNT Barcelona
CNT Berga
CNT Cornellà i comarca
CNT Figueres
CNT Granollers
CNT Hospitalet
CNT La Bisbal d’Empordà
CNT Manresa
CNT Mataró
CNT Olot
CNT Palma de Mallorca
CNT Pineda de Mar
CNT Ponent
CNT el Prat
CNT Premià de Mar
CNT Sabadell
CNT Tarragona
CNT Terrassa
No m'he llegit el text del tot, en algunes coses estic d'acord en altres no, l'iberisme tampoc té sentit. Catalunya té moltes més relacions econòmiques i culturals amb occitània que amb Portugal o Castella Lleó per exemple. |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per Debat, discussió, compromís, reflexió |
24 des 2013
|
Les desavinences de contingut considero que són una qüestió SECUNDÀRIA, davant una de PRIMÀRIA:
Felicitats i agraïment per aportar material a la necessària reflexió i debat pública.
Hem de construir una esfera pública de publicacions, comunicats, diàlegs, contestacions, crítiques, manifestos...
En base al respecte i al bon tracte, valorant positivament el que es doni d'això avui en dia (en una situació tan deplorable en la dimensió reflexiva i d'àgora). |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per un de CNT-Martorell |
24 des 2013
|
Respecte una sèries de qüestions que s'han comentat:
1) Efectivament, per molt que us molesti, el "socialisme" de la CUP és un "socialimse amb empresaris" perquè el model que defensa és una economia de tres eixos privada, cooperativa, pública. Al text en surt la referència on David Fernadez ho va afirmar. No sé de que us queixeu si el vostre projecte es la socialdemocràcia radical veneçolana i equatoriana.
2) Sobre l'iberisme molt despotricar però no heu plantejat un sol argument en contra d'aquesta proposta, en el fons a alguns us fa tirria no l'EstatEspanyol sinó la gent de l'Estat Espanyol. Per cert, a mi el fet de que avui sigui minoritària no em sembla, en absolut, un argument en contra d'ella.
3) Hi ha qui diu que el text té cert contingut "mitològic": hi ha gent que és molt "moderna" i l'hi sembla que tot allò del passat fa olor a naftalina, a mi em sembla que, en el fons, les coses no han canviat tant i algunes de les propostes d'aleshores (com una confederació municipal ibèrica) són plenament vigents.
4) Per cert, la crítica més important a NegresTempestes és sobre la seva participació a l'11 de Setembre com queda reflexat al text.
Finalment dir que si parlem tant de l'EI és perquè és un moviment d'analisi complex on hi ha diferents corrents amb les quals ens identifiquem més o menys no per "enveja" ni res per l'estil. De totes maneres la critica més dura se l'emporta l'ANC i l'ultradreta indepe (de la que ningú ha parlat aqui).
Només reconeixer una cosa: el text té cert aire provocador, és cert, precissament per procar el debat.
Salut i anarquia |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per un |
24 des 2013
|
" Que des de qualsevol posició progressista aquest canvi transcendental no es vegi com una oportunitat de transformació radical no deixa de sorprendre'm per la greu miopia que implica, i clar que sí, ja sabem que correm el risc de ser de nou enganyats i ja sabem qui són i com les gasten certa gentussa que s'està intentant apoderar del procés per portar l'aigua al seu molí, però qui està dient o fer-nos creure que com anarquistes no podem treure profit d'aquesta oportunitat?? o l'alternativa és continuar a l'estat espanyol lluitant per l'imminent consecució del comunisme llibertari i l'instauració de les comunes ibèriques que estan a tocar?? de debò??"
Les comunes confederades estan tan a tocar dins un territori dominat per un Estat català com per l'Estat espanyol, no fotem. |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per Karel Fromm |
24 des 2013
|
Feia anys que no comentava una notícia a Indymedia... De fet, pensava que altres mitjans reconegudament més "cool" havien substituït definitivament aquest espai de debat (moltes vegades vomitiu, tot s'ha de dir).
No tinc intenció ni ganes d'extendre'm en excés. Moltes coses de les que s'han dit ja són prou interessants i d'altres no fan més que contiunuar la linia de desqualificacions gratuïtes i anàlisis simplistes esbiaxats per la fidelitat a un movimient o tendència determinada. No garanteixo, ni molt més, que la meva contribucció pugui desmarcar-se'n.
En primer lloc, i més enllà del contingut (en el que no entraré principalment perquè la resta d'aportacions demostren una lectura molt superficial del text en qüestió), trobo força interessant que el moviment llibertari, o aquelles tendències, individualitats i grups d'afinitat en l'òrbita de les concepcions no autoritàries del comunisme, s'expressi envers qualsevol tema d'actualitat. I si ho fa fugint del pamfletarisme habitual molt millor. Malgrat es pugui estar d'acord o no amb molts dels plantejaments o raonaments que es recullen en el text, momés des del fanatisme de la irracionalitat es poden entendre les càrregues gratuïtes que algunes persones han vessat a sobre d'aquesta proposta. O és al contrari? Quin es el veritable substrat d'aquestes reaccions belicoses?
És en aquest moment del guió on entra en escena l’Esquerra Independentista (EI) i el seu entramant organitzatiu: del que forma part la CUP i Endavant, entre d’altres (enumero aquestes dues organitzacions pel contrast que més d’un cop es deriva de la relació entre les dues). I algunes, potser amb raó, s’han preguntat… Quin sentit tenen les referències a l’EI en un text el contingut del qual hauria de centrar-se en un posicionament especificament llibertari (o pròpi de la federació local que signa) envers un hipotètic procés de transició cap un estat català independent i sobirà? Segons la meva humil opinió, les referències a l’EI tenen tot el sentit del món. Cap anàlisi sobre la realitat que vulgui fonamentar una proposta política o d’acció posterior pot deixar de fer menció dels actors que hi participen d’aquesta realitat. Perquè el text no és només una proposta llibertària, això és que el que hagués satisfet als amants de les etiquetes i les identificacions, sinó una proposta entreteixida en un análisis de la realitat. I, senyors i senyores, l’EI forma part d’aquesta realitat; i, a més, d’una manera molt especial que provaré de desgranar a continuació.
L’EI, fent gala d’un oportunisme propi dels troskistes, porta uns anys jugant a moltes bandes. El seu complex organitzatiu els permet combinar, de manera simultània, la presència a les institucions i la participació a les diferents lluites encetades pels moviments socials (en sentit ampli). La CUP mateixa s’ha reconegut, mitjançant el mateix David Fernández, representada pels movimients socials en una maniobra d’inversió dialètica molt encertada: “no som vanguardia, la vanguardia del nostre movimient està al carrer”. Al carrer, militants de l’EI i inidividualitats llibertàries i autònomes s’han vist, es veuen, treballant juntes colze a colze… Però no estan en igualtat de condicions ni els objectius que persegueixen són els mateixos, ni a curt ni a llarg termini. Amb l’ajut de proclames anticapitalistes i referències a la unitat popular (amb el punt d’ambiguitat de classe que comporta), part de la seva estratègia s’han dirigit cap a una pluralitat de sensibilitats comunistes no alineades (molt d’elles llibertàries o marxistes anti-estalinistes orfes d’un projecte mínimament ambiciòs). Cauriem a la desidia i l’autoreferencialisme si no reconeixessim que una petita part del creixement en vots de la CUP en les darreres eleccions autònomiques va provenir d’aquesta pluralitat d’individualitats (sobretot a Barcelona ciutat i area metropolitana). En aquest sentit, es normal que qualsevol anàlisi de la situación política actual, es digui anarquista o comunista llibertari, faci referencia al paper de l’EI.
Finalment, i pel que fa al contingut, volia dir quatre coses en relació a la idea del “socialisme amb empresaris” que recull el text. Personalment, crec que es tracta d’una referencia metafórica (amb un punt d’ironia) molt encertada que reflexa, indirectament, la composició de bona part de la base social de l’entramat de l’EI. Malgrat pugui semblar poc realista romandre en la puresa de la crítica al capitalisme i a l’estat mentrestant arriba l’esclat revolucionari, la mateixa ingeniuitat subjeu a la creença de que l’estat pot existir com un aparell (punt de vista instrumental) el qual pot ser vehiculat en el sentit que es desitji. No superarem el capitalisme mitjançant l’insurreccionalisme pur, és cert, però tampoc a través de la creació d’un estat socialista que es dissoldrà en el moment oportú (com la providència de Lenin va predir). Pensar que un estat es pot arribar a autodissoldre es d’una ingenuitat infantil. Per això, estem els que creiem que, en realitat, l’EI no té la mínima intenció de articular una crítica contundent a les relacions de producció capitalistes, ni molt menys al treball assalariat (fonament de les anteriors). La sobrada capacitat estratégica i de gestió dels seus quadres és precisament la causa de la seva incapacitat per fer nèixer una proposta política veritablement rupturista.
Salut!
Karel |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per per ibèrics els entrepans de pernil |
24 des 2013
|
El de sempre, insisteixo: que en una aportació de la CNT-Martorell sobre la qüestió nacional (i els seus comentaris) es parli més de l'EI que de la proposta ja indica 2 coses: 1) la preocupació per la primera, per l'espai polític i 2) i la baixa aportació de la 2a, no dóna en el clau ni atreu l'atenció del propi entorn.
Per respecte parlaré només de la CNT, ja que en els 34.567 post de l'EI on entren alguns a rajar, ja es parla prou de l'EI.
Al de la CNT Martorell, confons "tírria" amb "lligams" o "sentiments de pertinença a una "mateixa realitat nacional". Com t'ha dit el company llibertari de més a dalt teu, no tinc cap tírria a un extremeny jo, en canvi, culturalment com a català tinc més a veure amb Occitània que amb Extremadura. Així doncs, quin sentit té un projecte que proposi federar-me ABANS amb Extremadura que no amb Occitània, sinó és des del punt de vista hispanocèntric?
Si no s'ha plantejat cap argument en contra és, senzillament, perquè tampoc n'ha sortit cap a favor. Digues, perquè recrear per enèssim cop el somni humit de "l'Espanya ampliada" (l'actual + Portugal) com a ens, quan a data d'avui hi ha enormes sectors a certs llocs que el que t'estan dient és que volen fotre el camp de l'estat?
La prova més fefaent de la descontextualització total de la proposta, es que s'apela al Congrés de 1936 (!!!!). Però us adoneu de COM ha canviat la realitat d'ençà el primer terç del segle XX? si ni tan sols els esquemes de 1978 valen, com han de valer els del 1936?
I insisteixo: que NT faci el seu bloc l'11-S no t'hauria de preocupar tant (perquè és purament simbòlic) com que les assemblees més potents de la CNT col·laborin activament amb l'EI, que això té molta més rellevància estratègica. Ara, estar clar que "del partido no se habla mal", així que millor no dir res això, i parlem de la resta que no son "el partido". |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per per catalana la butifarra |
24 des 2013
|
Començaré dient que comparteixo les apreciacions de "Karel Fromm" quan diu que pensa que el motiu de parlar de l'EI és simplement perquè forma part de la realitat. Aquest text es una anàlisi dels actors polítics que intervenen en el debat indepndentista i l'EI, per la seva rellevància emergent i la seva complexistat organitzativa i ideològica, havia d'ocupar-ne un lloc destacat. És evident que existeix, doncs, aquesta preocupació si més no a nivell teòric no entenc que és el que et molesta d'això.
Catalunya té una història de lligams amb la resta de pobles actualment dins de l'Estat Espanyol inclòs abans de que existís aquest. Jo crec més acertat federar-me amb els gallecs o els andalusos (dels quals en tenim comunitats importants a casa nostra des de fa anys) que no amb els occitans, sincerament.
Al text ja es comenta la bajanada que és afirmar que "Ibèria" és una "Espanya ampliada". Et recomano que estudiis una mica més en que consisteix aquesta proposta. A vegades era fins i tot una mica "lusocèntica" més que hispanocèntrica.
A alguns us agrada molt dir que "la realitat ha canviat molt" i no se què, potser això us serveix per fer propostes suposadament innovadores com el "Socialisme del s.XXI". El Congrès de Saragossa en varis dels seus aspectes és plenament vigent per a mi, i si, encara que d'això en faci molts anys, potser hauries de dir tu perquè no ho creus enlloc de despotricar només "perquè és antic".
Respecte al bloc de l'11 simplement s'ha fet una crítica del símbol doncs no hem d'oblidar que al cap i a la fi els éssers humans som animals simbòlics.
A veure si apareixen més crítiques argumentades al text i menys despotricar gratuïtament. |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per per ibèrics els entrepans de pernil |
24 des 2013
|
No em molesta per res, al contrari. Parlem de l'EI si vols, a mi ja m'està bé, només que em sembla una falta de respecte pel post en qüestió, però bé.
Sí, com diu el "cloroform" aquest l'EI té una estructura complexa organitzativa, que si bé presenta algunes limitacions (per exemple, fer entendre a la població el seu esquema complex, en un món de partits), també té la potencialitat que et permet treballar en diversos camps i sobretot de diferents maneres, amb diferents mitjans. La gent de l'EI compartim objectius estratègics, no forçosament els mateixos plantejaments tàctics, com passa arreu. Per tant, en aquest punt pots fer 2 coses: viure plenament en conflicte o tenir marcs autònoms d'organització que només s'ajunten quan toca "colpejar". La metàfora del puny de tota la vida, vaja.
Respecte a que té lligams amb l'estat espanyol abans que aquest existís (1833)... sí, i l'estat espanyol també tenia uns "lligams" amb molts països de l'altra banda de l'atlàntic que un dia se'n van cansar i els van enviar a pendre pel sac. I es que aquests, com nosaltres, els lligams que tenien se'n deien CADENES.
Respecte a dir que tens més lligams per exemple amb els gallecs que amb els occitans... serà a tu personalment, però com a col·lectivitat, és INCOMPARABLE del tot el pes d'Occitània en la nostra història amb els gallecs, incomparable. Per si no has obert mai cap llibre d'història moderna de Cat., els occitans als s. XVI i XVII representaven la meitat de la població de Catalunya...
Respecte Ibèria: curiós plantejament el teu. Un marc en el que absolutament ningú el té com a projecte, en comptes de plantejar tu una feina de construcció nacional (és a dir, crear instruments per generar addesions a aquest marc), encara resulta que som els altres els que l'hem d'estudiar quan no ens interessa el més mínim. Doncs sí, ves amb aquesta actitud ves, ja veuràs quanta gent comença apostar per la teva Ibèria.
Congrés de Saragossa: si no ho vols entendre, és igual. És insostenible de totes totes, però tu a la teva. |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per per catalana la butifarra |
25 des 2013
|
A veure, com vols que l'Estat Espanyols ens oprimíd abans de la seva exixstència? Jo m'he referit als vincles que tenim amb altres pobles de la península ABANS de l'existència d'aquest instrument d'opressió. Em sembla que no ho has entès.
Si tu ves parlant del segle XVI i XVII i després ves acusant als demés d'anticuats per utilitzar una proposta de 1936 (!!). Jo m'estic referint la història catalana contemporània. És evident que compartim lligams amb la resta de pobles de la península.
D'acord tens raó hauria d'haver explucat millor en què consisteix l'iberisme però això tampoc excusa el teu desconeixement, ni molt menys les teves invectives, que sembla que sigui e que estàs intentant fer.
Què és el que veus insostenible d'una confederació municipal ibèrica ? S'hauria d'haver relacional amb el municipalisme llinertari de Murray Boockin (del que, per cert, també es pala al text) per tal de que fos una proposta més contemporània potser? Potser hauries d'explicar perquè la veus insostenible no creus ? |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per ibèrics els entrepans de pernil |
25 des 2013
|
Però que vol dir compartir "lligams"? que ets, el que escriu els discursos de la família real?
Si per compartir lligams vols dir que històricament hem establert contactes fluids, els catalans tenim MOLTS més lligams amb molts altres pobles abans dels 2 que has citat. els teus lligams fan cagar a argument espanyol tipus C's, de "España es una gran nación con vínculos des de siempre"...
El que ja es de traca i mocador es quan dius " tu ves parlant del segle XVI i XVII i després ves acusant als demés d'anticuats per utilitzar una proposta de 1936" (?¿?¿?) però és que jo he fet cap proposta del segle XVI XVII?¿?¿?¿?¿?¿?¿? he dit que si d'història parlem, tenim molts més "lligams" (repeteixo, perquè veig que tu de comprensió lectora malament) amb els occitans (demogràfics, econòmics, culturals, etc.) que amb els 2 exemples que has citat.
Sospito però que els teus "lligams" es redueix a dir de manera més fina allò de "esto es España porque aquí ha venido mucha gente de España y punto".
I respecte la "confederació municipal ibèrica", la veig tan insostenible en aquestes alçades com una de catalana, o una de catalano-basca, o una de catalano-occitana, o una de catalano-mediterrània.
El que no entenc és perquè ha de ser ibèrica, amb aquest marc. Entenc perquè es parlava d'això a principis del s. XX, però a aquestes alçades?
En fi, tu ves predicant les bondats de l'iberisme, segur que sumes moltes addesions en poc temps... |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per lenin |
25 des 2013
|
|
lo de dir "això no val pq és antic" no ens va bé, doncs llavors podrien dir el mateix de Marx i Engels -cosa que solen fer, i sobretot els que llegeixen Confuci, o llibres com l'Art de la guerra...- |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per per catalana la butifarra |
25 des 2013
|
|
Tu mateix et delates quan defineixes els andalusos i els gallecs com "espanyols", tu mateix utilitzes la idea "d'Espanya". Doncs si a mi el fet que hi hagi comunitats de la resta d'Ibèria em sembla motiu suficient per confederar-me amb elles, a part de que la lluita agermana i tenim també una història compartida de lluita contra un mateux Estat. Encara és hora de que facis una crítica raonada a l'inerisme mén enllà de l'aseveració de la vec insostenible sense raonar-ho. Salut |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per jaja2013 |
25 des 2013
|
Le he echado un vistazo por encima al panfleto de Martorell. Tiene algunas cosas bastante imprecisas, que recuerde a bote pronto:
- La justificación de la N de CNT está pillado por los pelos. Sacado de un texto de la CNT de Sevilla. Y que por lo menos en aquel ya se decía que no quedaba claro el por qué del paso de CGT a CNT a la hora de registrar la organización.
- Varias veces dice que "militantes de Negres Tempestes" editan la revista o organizan tal cosa. Cuando obvia colectivos y personas que colaboran en actos y proyectos desde el Prat, Reus, Girona, etc. Quizás tenga más visibilidad NT, pero reducir cierto discurso a ellos, espero que inconscientemente, se puede interpretar o dar a entender como algo testimonial. Cuando ya de por sí, todo lo libertario lo es bastante.
- Ignorar que al manifiesto que en su día sacó Negres Tempestes, había unas cuantas asambleas locales de CNT me parece que es querer ver lo que interesa.
Para finalizar. Como se suele hacer en el ambiente libertario, desgraciadamente para nosotres les libertaries, se cae en la crítica mordaz de "el otro", pero se explica poco, mal, o nada lo propio. Tal vez, porque se considera muy autodefinitorio decir algo así como condederalismo ibérico, y otras cosas que del estilo, sin mayor desarrollo..... Vamos, que cierto anarquismo se define por oposición y no por proposición.
La apuesta desde el ambiente libertario en el actual escenario de receptividad social ya sea por la crisis o por la independencia no puede pasar por la crítica a todo. Estar por encima de todo lo que pasa como si no le afectase, o creerse lejos del barro es una posición segura pero irreal. Creo yo desde mi soledad que quizás, para variar, se podría fortalecer los movimientos populares, sin hacerlos ideológicos, radicalizarlos y presionar para que los cambios que se produzcan en otras esferas nos dejen mejor situados. Que el año que viene tengamos una mejor posición, tengamos victorias, etc desde abajo. No estoy hablando de colaborar con partidos ni estructuras, hablo de tener un pueblo fuerte que sea en la práctica libertario, por su accionar y no por su definición "étnica" o ideológica.
Salud. |
|
Re: Revolució Social, Independència Catalana i Confederalisme Ibèric: Anàlisi i proposta llibertària enfront el debat nacional a Catalunya
|
|
per un de cnt |
29 des 2013
|
|
Posar sobre la taula la "N" de CNT com si tingués a veure amb Espanya, és tant absurd com criticar la "P" de cup com si tingués a veure amb el partit de JM.Aznar. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
