Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: criminalització i repressió
El terrorisme reforça l'Estat
per Ken Knabb	06 nov 2013
Fragment de "El placer de la revolución" (Ken Knabb, 1997).
El terrorisme ha servit amb freqüència per trencar l'impuls de les situacions radicals. Això atordeix la gent, la converteix en espectadors que segueixen ansiosament les últimes notícies i especulacions. Lluny de debilitar l'Estat, el terrorisme sembla confirmar la necessitat de reforçar-lo. Si els espectacle-terroristes no sorgeixen espontàniament quan se'ls necessita, el propi Estat pot produir-los per mitjà de provocacions (veure “Sobre el terrorismo y el Estado” de Sanguinetti i l'última part del Prefaci a la quarta edició italiana de La sociedad del espectáculo de Guy Debord). Un moviment popular amb prou feines pot impedir que els individus duguin a terme accions terroristes o altres accions irreflexives que puguin desviar-lo del seu propòsit i destruir-lo amb tàctiques fermament consistents i no manipuladores que qualsevol reconegui les estupideses individuals o les provocacions de la policia del que ells són. Una revolució antijeràrquica ha de ser una “conspiració oberta”. Òbviament hi ha coses que requereixen secret, especialment sota els règims més repressius. Però inclús en tals casos els mitjans no haurien de ser incoherents amb l'objectiu últim: la supressió de tot poder separat mitjançant la participació conscient en tot. El secret té sovint el resultat absurd que la policia és l'única que sap el que està passant, i pot així infiltrar i manipular un grup radical sense que ningú més en sigui conscient. La millor defensa contra la infiltració és assegurar-se que no hi ha res d'importància on infiltrar-se, és a dir, que cap organització radical exerceixi un poder separat. La millor salvaguàrdia està en el nombre: una vegada milers de persones estan obertament involucrades, no passa res si uns pocs espies estan infiltrats entre elles. Inclús en les accions de petits grups la seguretat depèn sovint d'un màxim de publicitat. Quan alguns dels participants en l'escàndol d'Estrasburg van començar a tenir por i van suggerir moderar les coses, Mustapha Khayati (el delegat de la I.S. que va ser el principal autor del pamflet Sobre la misèria en el mitjà estudiantil) va indicar que el curs més segur no hauria de ser evitar ofendre massa les autoritats –com si haguessin d'agrair-los-hi que els insultessin només moderada i indecisament!– sinó perpetrar un escàndol tan àmpliament publicitat que no poguessin prendre represàlies.
Mira també: http://www.bopsecrets.org/Spanish/joyrev.htm
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more